 |
L'Eglise Aristotelicienne Romaine The Roman and Aristotelic Church
Forum RP de l'Eglise Aristotelicienne du jeu en ligne RR
Forum RP for the Aristotelic Church of the RK online game
 
|
| Voir le sujet précédent :: Voir le sujet suivant |
| Auteur |
Message |
cuartetero
Inscrit le: 12 Mar 2008
Messages: 1115
|
 Posté le: Mar Déc 07, 2010 2:07 pm Sujet du message: [Hagiografia] de l’Arcàngel Sant Gabriel |
 |
|
| Citation: | Hagiografia de l’Arcàngel Sant Gabriel
Naixement de Gabriel
Gabriel va néixer un dia com qualsevol altre; un dia que no es diferenciava en res de la resta de dies. Res semblava predir el que succeiria en el futur; res. Per que Gabriel va néixer com la resta dels nens. Només la seva virtut i la puresa del seu cor el permetrien reunir-se amb Déu.
Els pares de Gabriel eren piadosos, però, igual que a un bon nombre d’habitants d’Oanilònia, el missatge de Déu que els havia arribat i estaven ensenyant al seu fill, estava corromput. Els havien ensenyat, i li estaven ensenyant, que Déu havia creat la Terra, que Ell era la base i el motor de qualsevol cosa, però que infligia càstig sense motiu, regnava com si fos un tirà absolut.
Tot i que els quinze primers anys de vida de Gabriel van passar sense que ni res ni ningú el pogués distingir de la resta de nens de la seva edat, es va interessar en recercar la Veritat sobre Déu, i va comprendre que era un Déu d’Amor, i no d’Odi.
La Vida de Gabriel
El pare de Gabriel, que s’anomenava Vorian, era mariner i treballava per a un ric armador d’Oanilònia, anomenat Leto. Aquest era un bon home, just amb els seus pescadors, però s’havia casat amb Hècate, una dona malvada i cruel. Havien tingut un fill anomenat Leviatan, que havia nascut uns mesos abans que Gabriel. Leviatan havia heretat tots els vicis de la seva mare, però cap virtut del seu pare. Enfellonia fàcilment, era fals i expert mentider. Era, no obstant això, un navegant excel•lent i el seu pare, als quinze anys, ja l’havia nomenat capità d’un dels seus vaixells de pesca. Justament era el mateix vaixell on havia estat destinat Gabriel quan, als seus quinze anys, també, havia començat a treballar de pescador.
Leviatan va arribar cridant, com tenia per costum, escopint als pescadors lents,- segons el seu parer- colpejant-los i descarregant en ells la seva còlera i el seu ressentiment. Sovint, els pescadors enfellonien també i miraven de rebel•lar-se i colpejar-lo, però aquest s’alegrava de l’odi que sentien vers a ell. Evitava sempre els cops i sempre s’obstinava en colpejar-los als llavis amb un somriure. Gabriel ho observava tot, veient aquell home monstruós, que només tenia més edat que ell, delectant-se amb l’odi que tots li tenien.
Ja feia dues setmanes que treballava al vaixell de Leviatan, sense res que pogués criticar, ja que feia bé la seva feina, quan Leviatan se li va tirar a sobre. Li va retreure haver fet malament la seva feina, cridant-li per veure com reaccionava, però Gabriel es va mostrar impassible i sense cap tipus de rancúnia ni odi. Les injúries i els crits de Leviatan relliscaven en ell com la pluja en una superfície llisa. Res del que deia penetrava dins seu per a despertar la còlera. Decebut per la reacció de Gabriel, li propinà un bon cop i se n’anà a un altre lloc.
Poc temps després, hom va saber que Leto havia estat assassinat pel seu fill, en un moment d’enfelloniment. Li havia trencat el crani amb un sextant, un instrument astronòmic per a les observacions marítimes. Evidentment, oficialment, això només va ser un accident.
Convertit en l’amo, Leviatan es va tornar incontrolable, desencadenava la seva còlera sobre tothom i generava així còlera entre tots aquells que treballaven per a ell. Només Gabriel es quedava impassible davant de les injúries i els incordis de Leviatan. Aquest últim es mostrava incrèdul, no comprenia que, tot i la mà d’odi que propinava a Gabriel, aquest es mostrés tranquil, obedient i treballador...
Va ser en aquella època quan Gabriel es va trobar un vell pidolaire cec que li va dir:
| Citation: | “Has de comprendre que et tu qui et distingeix i no el teu naixement. Has de comprendre que Déu et jutjarà d’acord als teus actes i d’acord amb el teu naixement. Éll et col•loca al camí, i són els homes qui, amb coneixement de causa o no, el faran sinuosament o recta, t’hi allunyaran o t’hi aproparan, però això només et pertany a tu i només tu has de decidir cap a on vos anar, per què finalment ets tu qui camina.
Certament, has de caminar amb els teus germans, les teves germanes i amb Déu; és la salvació el que està en joc.
Estimant a Déu, estimant els teus germans i les teves germanes, és a dir, els humans només pots guanyar. I si aquest premi no és a la Terra, serà en un altre lloc, a l’astre diürn
És per això que Déu t’enfronta a tu mateix amb els teus germans: per què aquí són els teus pitjors enemics, encara que molts d’ells procurin ser bons”. |
Aquestes paraules van omplir el seu cor i la seva ànima i més tard la vida de Gabriel va ser una acceptació de tota la desgràcia del món. Havia après, ja, a patir el dolor sense resistir-se’n. Ara sabia que havia de comprendre’l, sobre tot, ja que per a lluitar contra aquest dolor, què hi havia millor que cultivar la pau i l’amor a l’interior d’aquest dolor?
Mai no va deixar parlar la seva còlera o el seu odi, ara que sabia que hauria de dir “No” al dolor quan aquest creixés massa i sembrés la discòrdia a les ànimes. Tenia tal capacitat per a contenir-se que donava la sensació de ser un home pel que la vida no tenia cap secret. Tenia tanta confiança amb Déu, que es deixaria dur per la Providència i l’Amor Diví.
Una nit, Déu va parar-li en somnis i li digué:
| Citation: |
Humà, Jo sóc qui bufa cada dia la Meva paraula a les teves oïdes,
i a la profunditat del teu cor
però tu, pescador i aprofitat,
canvies les Escriptures,
i perverteixes les meves declaracions fent-me parlar a través teu.
Són nombrosos aquells als qui he transmès la Meva paraula,
però tots van voler desvirtuar-la,
només per atraure cap a ells la glòria,
només per a justificar una de les seves pròpies paraules.
Però arribarà el dia en que confiï a Un la Meva paraula de saviesa
i un altre a qui confiï els Meus manaments.
Doncs, per què t’estimo, humà,
i mentre que vulguis escoltar el que he de revelar-te,
parlaré,
i quan, conscientment, et giris en contra de les Meves
declaracions,
t’enviaré que et cremis en les flames del Infern en el més profund de la Lluna.
Per què només el patiment podrà demostrar-te que, cada dia, treballo per al teu
bé.
Fent-te patir et donaré a entendre que sense Mi Res és i Res no pot ser.
Si t’obligués a seguir-me no comprendries per què és bo seguir-me.
Ocupes el temps a comprendre, humà, i, no obstant això, t’estimo.
No busquis més; la felicitat està allà, a la senzillesa del teu cor.
Ves, Gabriel, transmet-los el Meu missatge a aquells als qui consideris
dignes de ser salvats.
Per què Gabriel, t’adverteixo: D’aquí poc aquesta Era de decadència
s’acabarà.
I només les persones justes seran salvades”.
|
Aleshores Gabriel va recórrer Oanilònia cercant les persones justes. Els va donar tanta set de Déu, que les vocacions van arribar a ser pures i netes, tant que van començar a treballar per la glòria de Déu. Els explicava també la necessitat de saber allò al que estem destinats. Deia aquestes paraules:
| Citation: |
“Amics, germans
Déu us reserva a cada un de vosaltres un camí particular.
No deixa de dir-vos-ho en el lloc més profund del vostre cor.
Sapigueu obrir-vos al seu reclam i responeu “Sí!” dient “Senyor, saps el que és bo per a mi. Allà on em portes no sabré ferir-me per què és el meu propi camí. Allà on em portes, només sabré ser feliç a pesar de les proves”.
Aleshores, obriu els vostres cors”. |
Molts van escoltar les seves proclames, però això no era suficient per a mantenir a la multitud dels homes obstinats sobre el camí de Déu. Efectivament, les paraules d’amor que brollaven de Gabriel parlaven d’allunyar-se del pecat i, així, dirigir-se, cada com més, cap a la virtut plena que només Déu posseeix, per a encaminar-se cada cop més cap a Ell. Però era molt més fàcil quedar-se en la seva vida, era molt més simple perdurar en el negoci del peix...Per què canviar quan hom ja està en una bona situació?
Va ser aleshores quan Leviatan, que sempre estava molt intrigat davant la Temprança de Gabriel, el va fer anar. Quan va arribar, va veure al seu pare lligat a una columna de fusta. Leviatan va dir-li que el seu para havia perdut tot un carregament de peixos, que era un mal exemple i que mereixia un càstig. Leviatan va començar a colpejar a Vorian, mentre Gabriel li implorava que el deixés, però, quant més suplicava Gabriel, més fort el pegava Leviatan. El va colpejar tan fort que va traspassar, en una explosió de sang, el ventre de Vorian que va morir a l’acte, acompanyat per les llàgrimes del seu fill.
Leviatan esperava que Gabriel reacciones ebri de còlera i intentant venjar el seu pare, però Gabriel no va fer res, va donar-li l’esquena i va abandonar el lloc, pe`ro abans d’anar-se’n va dir-li a Leviatan: “ El teu odi i la teva còlera no m’afecten. Pots creure que ets més fort, però el teu final és proper; Déu et castigarà pels teus pecats i seràs condemnar a una eternitat de patiment ”. Abans que Leviatan pogués respondre, Gabriel ja se n’havia anat.
La Caiguda d’Oanilònia
Gabriel es passejava pel port d’Oanilònia presa d’una gran tristor després de l’espectacle de violència que acabava de presenciar. S’apropava al vaixell “Quin Bec”, nom donat a aquest vaixell per què la seva proa representava un albatros amb el seu gran bec obert: el seu armador deia “ Però, quin bec té aquest vaixell!”, amb un argot suburbial molt marcat, així que li posà el nom de “Quin Bec”. L’armador era un amic de Gabriel, per què l’havia retornat al camí de la salvació feia temps.
Estava a punt d’anar a veure’l quan van aparèixer llamps al cel. Gabriel va comprendre de seguida que l’hora de la caiguda d’Oanilònia havia arribat. Va decidir prevenir immediatament a tots aquells que havia trobat i que l’havien seguit en el Camí de la Virtut per a salvar-los. Va començar prevenint al seu amic Alcisde, l’armador del “quin Bec”, per a que preparés el seu vaixell per a embarcar a tots aquells als qui duria per a salvar-los. Va recórrer, aleshores, els carrers d’Oanilònia prevenint a tots aquells que coneixia per a què anessin al port i embarcar al “Quin Bec”, els deia sobre tot que no duguessin res que pogués tornar pesat el vaixell.
Mentre que tornava al port acompanyat per quatre orfes, va veure a Leviatan amb els ulls plens de fúria i còlera, llançar una biga enorme sobre el vaixell la qual va caure sobre la vela, fent-lo pres de la ciutat. Mentre emetia un riure tronador i demencial sortia del coll de Leviatan, Gabriel, escoltant només la seva fe, es va llançar al pont d’embarcament per ajudar a alliberar el “Quin Bec”. La biga era massa alta i Gabriel, que era molt fort, va proposar fer una escala del seu cos. Va agafar un tauló per a que fessin com dues mans i va dir a un dels mariners “ Munta’t sobre meu, pots usar-me com una escala”. Així, van poder pujar fins la biga i alliberar el vaixell. Tots van cridar “ Visca Gabriel, que n’ha fet del seu cos una escala! Visca “Quin Bec” lliure!”. Un cop alliberat, van pujar tots a bord del vaixell. Un home va preguntar, aleshores, a Gabriel:
“ Què espera Déu de nosaltres?”, pregunta a la qual Gabriel respongué:
| Citation: |
”Oane ens ha gravat la paraula del Creador en el primer mur de la nostra ciutat, està escrit allà el que Déu digué als nostres avantpassats:
“ Que la vostra felicitat sigui com la dels vostres fills vers als pares, o jo seré tan sever com els pares ho són amb els fills. Per què cada cop que un de vosaltres mori, el jutjaré, d’acord amb la vida que va portar. El Sol inundarà cada dia el món de llum, com a prova del Meu amor vers a la Meva creació. Els qui, d’entre els teus, enviï allà, viuran una felicitat eterna. Però entre cada dia, la Lluna prendrà el relleu. I els qui, d’entre els teus, estiguin allà tirats no coneixeran més que el turment”.
Però jo us dic:
“Aquest és un dia nou.
Mai no va existir i no existirà mai més.
Agafeu-vos, doncs, a aquest dia, i feu-ho a una escala,
per accedir als cims més alts.
No permeteu que la caiguda del dia
us trobi iguals al que vosaltres sou a l’alba.
Per què demà pot ser el dia en que sereu jutjats”. |
El vaixell es va allunyar mentre que Gabriel va tornar a la ciutat presa del caos absolut. I durant sis dies, va fer tot el que va poder per a salvar els qui encara podien ser salvats. Aleshores va arribar el setè dia, i venia amb ell un cataclisme espantós.
Gabriel estava al port quan va veure a Leviatan, boig de ràbia, intentar escapar de la ciutat en seu vaixell anomenat “Kraken”, però els elements es van deixar anar i un remolí terrible es va formar al voltant de la nau, i el va absorbir. Succeí mentre un terratrèmol gegantí destruïa Oanilònia, que va quedar submergida sota el mar.
Alguns testimonis van veure com un Arc de Sant Martí il•luminava el cel obscur i alguns van reconèixer, aleshores, a Gabriel mentre anava cap el Sol.
Oració a Sant Gabriel
Sant Gabriel Arcàngel,
àngel de la Temprança,
obre les nostres oïdes
a les suaus advertències
i als urgents reclams de l’Altíssim.
Estigues sempre davant nostre,
et conjurem,
per a què comprenguem bé
la Paraula de Déu,
amb la finalitat de seguir-lo
i obeir-lo
i de complir
allò que Ell vol de nosaltres.
Ajuda’ns a estar desperts
per a què, quan vingui
el Senyor no ens trobi endormiscats.
AMÉN |
Traduït per Ignius
_________________
Cuartetero Ortiz de Rozas Teólogo de la Iglesia Aristotélica, Universal y Romana |
|
| Revenir en haut de page |
|
 |
|
|
Vous ne pouvez pas poster de nouveaux sujets dans ce forum
Vous ne pouvez pas répondre aux sujets dans ce forum
Vous ne pouvez pas éditer vos messages dans ce forum
Vous ne pouvez pas supprimer vos messages dans ce forum
Vous ne pouvez pas voter dans les sondages de ce forum
|
|
FAQ
Rechercher
Liste des Membres
Groupes d'utilisateurs
S'enregistrer
Profil
Se connecter pour vérifier ses messages privés
Connexion
