 |
L'Eglise Aristotelicienne Romaine The Roman and Aristotelic Church
Forum RP de l'Eglise Aristotelicienne du jeu en ligne RR
Forum RP for the Aristotelic Church of the RK online game
 
|
| Voir le sujet précédent :: Voir le sujet suivant |
| Auteur |
Message |
cuartetero
Inscrit le: 12 Mar 2008
Messages: 1115
|
 Posté le: Sam Déc 18, 2010 1:08 pm Sujet du message: [Hagiografia] de l’Arcàngel Sant Miguaël |
 |
|
| Citation: |
Hagiografia de l’Arcàngel Sant Miguaël
Traduït del Llatí pel germà Sauvigny, franciscà.
Naixement de Miguaël i Belial
A la ciutat d’Oanilònia vivia Adiguaëla, dona de Teòfil, que esperava bessonada. Aquests nens havien estat concebuts en l’amor més gran i no havien estat tacats per cap mena de luxúria. Adiguaëla era una dona generosa que sempre escoltava la gent propera. Habitualment, s’ocupava dels més necessitats, però ara la ciutat era més difícil, puix que els humans començaven a ignorar a Déu, a perdre’s per la peresa i per l’avarícia, la qual cosa creava cada cop més rivalitats entre els oanilonians i aquesta situació no disminuiria gens la pobresa, ans al contrari, el nombre de pobres no deixava d’augmentar i aquests eren menyspreats pels més forts. Com que no volia perjudicar a ningú, Adigaëla s’ocupava de cada un d’ells, però la Criatura sense Nom ja els inspirava enveges i set de venjança. Esgotada per tal situació i pels nens que esperaven, Adigaëla no podia mantenir-los en el camí correcte. Va donar a llum a dos nois, un anomenat Miguaël que, segons una llegenda, volia dir “dóna amb gust”, i un altre anomenat Belial, que significa “dóna i rebràs”. En aquell moment, la Criatura sense Nom persuadia els més pobres d’anar a matar a aquella família. L’amor que regnava entre ells i l’amor que oferien a Déu era, segons les seves declaracions, la raó que enfortia als més forts que menyspreaven als dèbils.
Com que va advertir el perill, Teòfil va agafar a Miguaël i al seu germà de les mans de la seva mare i després d’haver-los fet una abraçada els va amagar dins d’una capsa. Al cap de poc d’haver-los col•locat, aquells per qui Adiguaëla treballava cada dia, van entrar i els van matar de la manera més horrible. Però els nens, en aquella capsa, foren salvats per què ningú no els va veure.
Acollits
Van ser acollits per Mènops, un home de major edat i piu que no sabia res de l’origen d’aquests “amors”, com li agradava d’anomenar-los, i que no desitjava saber-ne res. Donava als petits la llet que produïa gràcies a la seva vaca Minerva, la qual es farà famosa més endavant, molt més tard, amb els pagans, per haver donat llet, com si les seves congèneres no poguessin...Però tornem a la nostra història, puix que el llum del nostre llum d’oli s’esgota i cal que acabi d’escriure abans que s’exhaureixi per complet. Aquests dos joves nois van créixer sense separar-se mau; existia entre ells un llaç fraternal molt gran que anava més enllà de l’amistat i més enllà de l’amor fraternal corrent, pe`ro, desgraciadament, un d’ells va tornar-se contra tot això.
La temptació de Belial
Els nens, a pesar de les temptacions de la Criatura sense Nom, continuaven creixent piadosament i no vacil•laven mai en privilegiar a la resta en comparació amb si mateixos. Evidentment, després del que havia passat amb els seus pares, que no en sabien res, però que havien estat advertits en somnis, procuraven ser discrets. Fins el dia en que, la Criatura sense Nom va anar fins a Belial i li digué:
-Per què privilegies a la resta, sobre tot quan aquests no tenen res per oferir-te? Serveix als rics, ells et pagaran, i així no treballaràs per a res.
Belial respongué:
-Mai treballaré per a res, però aquestes persones em necessiten. Si no ho fem, qui ho farà?
-Ningú, però, què et donen a canvi? Res, et critiquen per què quant més els dones, més volen.
Aquesta reflexió no li va afectar, però a mesura que creixia, aquesta insistia i va ser en un moment concret que no hi va poder enfrontar-se’n més. Ell també va deixar de donar servei i va començar a entrar en la peresa i el pecat, satisfent-se sempre amb les seves accions i no veient que no era indispensable.
La temptació de Miguaël i llur oració
La Criatura sense Nom va anar després per parlar amb Miguaël però aquest no coneixia les seves intencions, no volia escoltar-la per què, com més es deixés temptar, més dur seria resistir-se’n.
Com que era entès en oracions, es va agenollar i va recitar la següent oració que serà usada molt de temps pels clergues:
“ Oh, Déu Totpoderós,
Pare de la humanitat
I Omnipotència divina,
Tanca les meves oïdes
A les temptacions,
I obre els meus ulls
A l’amor infinit que em das,
Que pogui donar als que han de rebre’l
Voler als qui han de ser estimats
Sabent sempre
Que si no estic allà
Algú més haurà allà per fer-ho
Per què ets Tu qui parla per la meva boca
I qui treballa per les meves mans.
...
Perdona el meu germà i a tota la resta
No saben el que es fan.”
Aquest home fou beneït per Déu, això era segur, puix que havia estat escollit amb la finalitat de donar la seva vida per aquella gent. Davant de tal força i de tal benedicció, la Criatura sense Nom no podia fer-hi res més , i si el va temptar més, no va poder convèncer mai a Miguaël.
El Càstig - Institució dels Arcàngels
La situació dels homes no millorava. Aquests no veien a Déu i només actuaven destruint i fent mal als seus germans i fins i tot a les seves pròpies famílies. Això conduïa a rivalitats i, molt sovint, la llei del més fort duia a crims sense precedents. Va ser en aquell moment quan va arribar el Càstig diví, no per què l’Altíssim no li agradés més aquest món, sinó per què si no hi intervenia, la gent s’ofegaria en la seva pèrdua.
Els llamps es formaren aleshores, i mentre que molts fugien, els més determinats lluitaven pel bé i pel mal, i es van dividir en dos grups:
Els qui encarnaven tots els pecats del món, els inaudiendis, van ser dirigits per set homes malèfics: Asmodeu, el luxuriós; Azazel, el golafre; Llucife, el desídic; Belzebub, l’avariciós; Leviatàn, el colèric; Satan, l’envejós i, evidentment, Belial, l’orgullós.
Aquests set, creient a la Innombrable, asseguraven que aquest càstig era la prova indiscutible que Déu no els estimava.
Per altra banda, conscients de les seves faltes, un grup recomanava el penediment. Era liderat per Gabriel, Jordi, Miquel, Galadriela, Sylfaël, Rafaëla i Migaël, els quals encarnaven respectivament i contraria als inaudiendis les set Virtuts que procuraven defensar: la temprança, l’amistat, la justícia, la conservació, el plaer, la convicció i l’altruisme.
Aquests dos grups tenien cada un dels seus adeptes. Els Pecadors eren els més nombrosos, calia que els Virtuosos tinguessin una fe sense entrebancs per a contenir-se i pervertir-se.
Al cap del setè dia, els grans vents destructors van venir del centre de la Terra i van esquerdar el terra en nombrosos abismes, enviant els inaudiendis al lloc més profund d’aquests.
Però entre tota aquesta carnisseria, un núvol celeste va venir i va dur als set humans bons a la més alta arcada celeste. Allà la llum irradiava. Encara que no saben on eren, els hagués pogut envair la por, aquell lloc era tan dolç i plausible, que se sentien bé allà i experimentaven una immensa sensació de calor, una sensació d’amor. Aleshores una veu forta però plena de tendresa es va deixar sentir:
- Fills meus, esteu aquí davant Meu per què heu comprès que no castigo per enveja ni per plaer, ans per què la raça humana ha arribat a un punt on només el Càstig podia tornar-la al Meu camí recte. Us nomeno per aquest motiu Arcàngels; vosaltres encarnareu les set Virtuts que heu defensat a la Terra i sereu, d’ara en endavant, els inspiradors de tota Virtut. Us doncs tres parells d’ales, símbol del vostre poder i del vostre rang. Ara aneu, el Paradís us espera.
Condemna eterna
Els inaudiendis van ser enviats a la part més profunda dels abismes, allà on el foc brama i els pecadors són torturats. Si es mira de forma general, tots els éssers de la Creació són pecadors, però l’Altíssim, en la seva grandiosa misericòrdia, ha proposat el perdó. Qui no accepti rebre’l, guardarà el seu pecat i el patirà fins a la fi dels temps. Belial i l’Orgull, es van desviar de nou dels homes de Déu.
Institució de l’exorcisme
Als principis de l’Església, quan aquesta era encara fràgil, Belial es digué a si mateix que per a destruir-la, calia actuar des de l’interior. Sempre tan orgullós, va decidir prendre possessió del cos del dignatari més important de l’Església: el Papa. Per aquell temps, el Papa Hygin tenia una greu malaltia. Belial, ple de covardia, va prendre el seu cos i des d’aquell moment, la fisonomia del Sant Pare va començar a canviar. Un servent, Mirall, se’n va adonar i va suplicar a Déu que enviés a algú. L’Arcàngel Miguaël, el Sant Patró de la contra-possessió, més tard anomenat exorcisme, fou enviat.
Va arribar tant ràpidament com li fou possible, les seves sis ales palpitaven a més no poder. Si l’Església es destruïa ara, el resultat seria atroç. Va entrar al cos de Hygin, els seus pensaments virtuosos havien de tornar a sortir, però, per la seva banda, Belial també lluitava.
- Oses intervenir contra el teu propi germà, Miguaël? O veus que Déu se n’aprofita de tu?
- Ja no et el meu germà, Belial. Renego de tu, marxa al lloc d’on has vingut, torna a poblar els abismes, només Déu és sobirà, només Déu és el Mestre. Que sorgeixin les úniques Virtuts d’aquest Home!
Mentre que se celebrava aquest enfrontament, el cel i la terra també semblaven enfrontar-se en un combat decisiu.
- Marxa de nou al lloc d’on has vingut, príncep dels dimonis i deixa aquesta ànima d’aquest home en pau, m’has entès?
VADE RETRO, Belial!!!!!!!!! Marxa de nou allà d’on vens!!!!!!
En aquell moment, una flama va sorgir de la boca del posseït i va sortir per a estimbar-se contra l’astre que domina la Nit, mentre que el cel recuperava el seu color normal
Sant Miguaël va pujar al cel en glòria, assegut a un núvol i acompanyat per mil veus celestials que cantaven la glòria de Déu per què només Déu és sobirà.
Això succeí a l’any de Gràcia 140
------------------------
• Nota: en llatí, els qui no escolten.
Traduït per Ignius |
_________________
Cuartetero Ortiz de Rozas Teólogo de la Iglesia Aristotélica, Universal y Romana |
|
| Revenir en haut de page |
|
 |
|
|
Vous ne pouvez pas poster de nouveaux sujets dans ce forum
Vous ne pouvez pas répondre aux sujets dans ce forum
Vous ne pouvez pas éditer vos messages dans ce forum
Vous ne pouvez pas supprimer vos messages dans ce forum
Vous ne pouvez pas voter dans les sondages de ce forum
|
|
FAQ
Rechercher
Liste des Membres
Groupes d'utilisateurs
S'enregistrer
Profil
Se connecter pour vérifier ses messages privés
Connexion
