L'Eglise Aristotelicienne Romaine The Roman and Aristotelic Church Index du Forum L'Eglise Aristotelicienne Romaine The Roman and Aristotelic Church
Forum RP de l'Eglise Aristotelicienne du jeu en ligne RR
Forum RP for the Aristotelic Church of the RK online game
 
Lien fonctionnel : Le DogmeLien fonctionnel : Le Droit Canon
 FAQFAQ   RechercherRechercher   Liste des MembresListe des Membres   Groupes d'utilisateursGroupes d'utilisateurs   S'enregistrerS'enregistrer 
 ProfilProfil   Se connecter pour vérifier ses messages privésSe connecter pour vérifier ses messages privés   ConnexionConnexion 

[Dret Canònic] Preàmbul

 
Poster un nouveau sujet   Répondre au sujet    L'Eglise Aristotelicienne Romaine The Roman and Aristotelic Church Index du Forum -> La Iglesia Hispanica - L'Église des Royaumes Hispaniques - Church of the Hispanic Kingdoms -> Biblioteca Hispánica
Voir le sujet précédent :: Voir le sujet suivant  
Auteur Message
Ignius



Inscrit le: 17 Nov 2010
Messages: 3431
Localisation: Catalunya

MessagePosté le: Jeu Fév 03, 2011 10:37 pm    Sujet du message: [Dret Canònic] Preàmbul Répondre en citant

Citation:


    ........
    De Ecclesiae Dei fondis
    Bula pontifical «Fonaments de l’Església de Déu».



    Preàmbul: El Dogma de la Santa Església Aristotèlica, Universal i Romana, i els estatuts que regeixen als seus membres.



Part I: Doctrines i els fonaments de l’Església de Déu

Secció A: Generalitats

Article 1:
L’Església Aristotèlica és la Única, Vertadera i Legítima Institució del Totpoderós.

Article 2: L’Església Aristotèlica és la Única en possessió de la Veritat Divina i de la Vertadera Fe. En ella resideix l’Acció Divina i és l’organisme a través del qual el Totpoderós expressa llur voluntat a la Terra i a la Comunitat de fidels.

Article 3: L’Església Aristotèlica rep el seu nom del profeta Aristòtil, que fou el primer en revelar la Veritat Divina. Fou creada per Christós.

Article 4: Com a institució espiritual, universal i divina, la seva missió és la de propagar l’aristotelisme per els pobles i nacions, amb l’objectiu de guiar-los pel camí que duu fins el Paradís Solar.

Article 5: No hi ha més profetes que Aristòtil i Christós. La simbiosis de la seva revelació constitueix el missatge diví, perfecte i immutable. El seu missatge és complementari i indispensable per a la comprensió del semblant i de la fe aristotèlica.

Article 6: El Dogma de l’Església Aristotèlica està fundat sobre els textos dels llibres i formen la base de les creences inalienables i necessàries.(1)

P.S: S’entén per "textos dels llibres" els continguts en el Llibre de les Virtuts, així com els textos doctrinals i els escrits dels Sants.

Article 7: Només un consell extraordinari, que reuneixi al conjunt dels bisbes de l’aristotelisme, pot qüestionar, modificar o perfeccionar un dogma.

Article 8: El Llibre de les Virtuts agrupa els llibres del Mite Aristotèlic, La Vida d’Aristòtil i de Christós així com la dels Arcàngels. Aquests textos estan consagrats i constitueixen els fonaments de la Religió Aristotèlica. Posseeixen valor dogmàtic.

Article 9: Les Doctrines de l’Església Aristotèlica conformen la creença aristotèlica. Establides pels teòlegs i doctors de l’Església, tenen valor dogmàtic.

Article 10: Els escrits dels sants proporcionen un marc per a les doctrines de l’Església Aristotèlica. Són les ensenyances dels nostres predecessors en la fe, que han viscut les virtuts aristotèliques de manera heroica en una intimitat encara major amb Déu. Es tracta de la Tradició viva, en constant renovació, de l’Església, il•luminant-nos en els misteris revelats pels sants profetes.

Article 11: El Llibre de les Hagiografíes constitueix un codi de biografies històriques dels sants destinades al desenvolupant espiritual i social del món actual a través de los exemples de vides que en la seva època van arribar al Sol, gràcies a la seva heroica fe i a les seves múltiples virtuts.

Article 12: Tot humà és fill de Déu. Cap més segregació basada en altres criteris que la fe, la virtut i el mèrit ha d’efectuar-se en el si de l’Església Aristotèlica.

Article 14: Una heterodòxia és una acció contraria als Dogmes aristotèlics i a la doctrina establida en el Dret Canònic de la Santa Mare Església, perjudicant a la comunitat de fidels i creients i a la Santa Institució de Déu, per la inducció a l’error als fills de l’Altíssim.

Article 15: Les heterodòxies són de quatre tipus: heretgia, cisma, paganisme i ateisme.

Article 15: Les heterodòxies són perseguides per la Santa Inquisició en els assumptes que els han estat delegats i assignats.

Article 16: L’Església Aristotèlica distingeix dos tipus de càrrecs segons la seva naturalesa: la situació i les accions dels seus membres.
Aquestes diferencies poden ser In Graetibus (En Gràcia) o Res Parendo (En Aparença).
    - Article 16 bis: La naturalesa In Gratibus aglutina les coses que existeixen per la Gràcia del Creador. L’abreviació correcta empleada en el Dret Canònic és IG.

    - Article 16 ter: La naturalesa Res Parendo aglutina les coses que es mostren per sí mateixes, derivades de la Creació. La abreviació correcta emprada en el Dret Canònic és RP.


(1) El Llibre de les Virtuts disponible a la Biblioteca Romana no està complet, puix que es tracta d’una traducció. El text original complet està guardat en els Arxius Secrets de Roma; els teòlegs del Sant Ofici treballen per a completar la seva traducció.

Secció B: De la santedat, la beatificació i la canonització

Article 17 :[/b] Un Beat és un difunt aristotèlic beatificat per la Santa Mare Església a l’haver exercit una vida exemplar, virtuosa, digna d’exemple social i espiritual per a la comunitat aristotèlica.

    -Article 17 bis: Les regles i els procediments corresponents al procediment de beatificació venen recollits en el Dret Canònic de la Congregació del Sant Ofici.


Article 18: Un Sant és un Beat canonitzat per la Santa Mare Església a l’haver exercit una vida més exemplar, més virtuosa que la del Beat, i digna d’exemple social i espiritual para la comunitat aristotèlica.
    - Article 18 bis: Les regles i els procediments corresponents al procediment de canonització venen recollits en el Dret Canònic de la Congregació del Sant Ofici.


Secció C: Els Pares fundadors i doctors de l'Església

Article 19:
Els Pares de l’Església foren els fundadors de l’Església Aristotèlica en els seus començaments, així como en el moment de la Renovació de la Fe sota els pontificats dels Molt Sants Pares Sant Nicolau V i Eugeni V.

Article 20: Els Doctors de l’Església són eminents teòlegs o canonistes havent produït o treballat en textos doctrinals, dogmàtics o canònics d’importància universal.


Secció D: Els Miracles

Article 21:
Les quatre formes causals:

La causa material = un esdeveniment extraordinari només atribuïble a la intervenció divina sense la possibilitat de què sigui una intervenció humana o natural.
La causa eficient = es informat per testimonis dignes de confiança.
La causa formal = investigació profunda realitzada conjuntament per l'Oficina de Sant Teodul i el Sant Ofici, amb notificació emesa pel Cenacle del Sant Ofici.
La causa final = el miracle és registrat per la Santa Cúria.

Article 22: Qualsevol suposat miracle serà reportat per un fidel o clergue.

Article 23: Una investigació rigorosa es durà a terme pels teòlegs de l'Ofici de Sant Teodul i del Sant Ofici. Se centrarà en la recopilació d'evidències de les circumstàncies, de la moral dels testimonis, de la veracitat dels fets. Les dates, llocs i esdeveniments es registraran en detall.

Article 24: Rel de la investigació només el Cenacle del Sant Ofici podrà presentar un veredicte favorable o desfavorable sobre la veracitat del miracle davant de la Santa Cúria.

Article 25: El Cenacle del Sant Ofici i l'Ofici de Sant Teordul definiran si hi va haver o no una intercessió d'un Sant davant de l'Altíssim en la manifestació d'un miracle.

Article 26: La Santa Cúria és l'única habilitada per a reconèixer el miracle com a tal.

N.B.: En cas d'invalidació, serà publicat un anunci esposant les raons que han dut a la Cúria a considerar que no és un miracle. En el cas d'una validació, un anunci es publicarà per la Cúria explicant el miracle, els efectes i les conseqüències.


Document Canònic sobre els Fonaments de l’Església de Déu,
Dat i ratificat a Roma pel Sagrat Col•legi sota el pontificat del Molt Sant Pare Eugeni V el divendres, desè d’abril, el dia de Sant Nicolaïde, de l’any de gràcia de MCDLVII .

Publicat per primera vegada per Sa Eminència Jeandalf, el diumenge, onzè de febrer, de l’any MCDLV; revisat, segellat i publicat de nou per Sa Eminència Aaron de Nagan, Cardenal Camarlenc, el dilluns de Pasqua, tretzè dia d’abril, de l’any de gràcia de MCDLVII.


Traduït per Ignius
_________________


Dernière édition par Ignius le Dim Déc 09, 2012 12:52 am; édité 2 fois
Revenir en haut de page
Voir le profil de l'utilisateur Envoyer un message privé Envoyer un e-mail
Ignius



Inscrit le: 17 Nov 2010
Messages: 3431
Localisation: Catalunya

MessagePosté le: Jeu Fév 03, 2011 10:38 pm    Sujet du message: [Dret Canònic] Preàmbul Répondre en citant

Citation:


    ........
    De Ecclesiae Dei fondis
    Bula pontifical «Fonaments de l’Església de Déu».
    -Coninuació



    Preàmbul: El Dogma de la Santa Església Aristotèlica, Universal i Romana, i els estatuts que regeixen als seus membres.




Part II : Els estatuts dels membres de la comunitat aristotèlica.


Article 1 :
Qualsevol ésser humà té per a la Santa Església Aristotèlica i Romana un status. Pot ser creient, fidel, sacerdot o heterodox.

Article 2 : El creient és una persona no batejada que comparteix la fe aristotèlica, la creença en un sol Déu i reconeix a l’Església de Roma com a Única Institució del Totpoderós.
    - Article 2 bis : Un creient té el dret de rebre el sagrament del baptisme si els seus actes i el seu pensament estan conformes als preceptes i doctrines promulgats per la Santa Església Aristotèlica, respectant les regles canòniques aplicades a aquest sagrament.


Article 3 : El fidel és un creient que ha rebut el sagrament del baptisme i s’ha integrat a la comunitat de fidels de l’Església Aristotèlica.
    - Article 3 bis : El fidel té el dret de rebre els sagraments de la confessió, del matrimoni, de la ordenació, i del funeral si els seus actes, el seu pensament i el seu estat estan conformes a les regles canòniques i doctrinals promulgades per la Santa Església Aristotèlica, respectant les regles canòniques aplicades a aquest sagrament.


Article 4 : El sacerdot és un fidel que ha rebut el sagrament de l’ordenació.
    - Article 4 bis : El sacerdot té el dret de rebre els sagraments de la confessió i del funeral si els seus actes, el seu pensament i el seu estat estan conformes a les regles canòniques i doctrinals promulgades per la Santa Església Aristotèlica, respectant les regles canòniques aplicades a aquest sagrament.


Article 5 : L’heterodox és una persona que es troba fora de la comunitat dels creients, ja sigui per estar condemnat per una sentencia canònica, ja sigui per què no comparteix ni la fe aristotèlica ni la creença en un Únic Déu o no reconeix a l’Església de Roma com Única Institució del Totpoderós, o ja sigui per que practica un altre culte.

P.D. : Degut a la naturalesa de diferents heterodòxies, vegis els articles de la primera part (Doctrines i fonaments de l’Església de Déu) del preàmbul.

Article 6 : Els estatuts del fidel i del sacerdot poden ser modificats, o suspesos per una pena canònica d’ordre disciplinari.


Document canònic sobre los Fonaments de l’Església de Déu,
Dat i ratificat a Roma pel Sagrat Col•legi sota el pontificat del Molt Sant Pare Eugeni V el dia vint-i-un del mes d’abril, el dimarts, de l’any de gràcia de MCDLVII.

Publicat per primer cop per Sa Eminència Jeandalf, el onzè del mes de febrer, el diumenge, de l’any MCDLV; revisat, segellat i publicat de nou per Sa Eminència Aaron de Nagan, Cardenal Camarlenc, el dia vint-i-un del mes d’abril, el dimarts, de l’any de gràcia de MCDLVII.


Traduït per Ignius
_________________


Dernière édition par Ignius le Ven Fév 04, 2011 2:28 am; édité 1 fois
Revenir en haut de page
Voir le profil de l'utilisateur Envoyer un message privé Envoyer un e-mail
Ignius



Inscrit le: 17 Nov 2010
Messages: 3431
Localisation: Catalunya

MessagePosté le: Jeu Fév 03, 2011 10:40 pm    Sujet du message: [Dret Canònic] Preàmbul Répondre en citant

Citation:


    ........
    De Ecclesiae Dei fondis
    Bula pontifical «Fonaments de l’Església de Déu».
    -Continuació-



    Preàmbul: El Dogma de la Santa Església Aristotèlica, Universal i Romana, i els estatuts que regeixen als seus membres.




Part III : Els càrrecs en el si de la comunitat aristotèlica.


Article 1 :
Un càrrec és una funció religiosa reconeguda en el present Dret Canònic, en los reglaments interns dels dicasteris romans, o a les Regles d’una orde religiosa reconeguda per la Cúria.

Article2 : Es considera ocupar un càrrec aquell fidel o sacerdot escollit mitjançant un nomenament o elecció, que respecta els procediments descrits en el reglament del qual deriva aquest càrrec.

Article 3 : És clergue aquell qui ocupa un càrrec religiós secular; és regularis aquell qui ocupa un càrrec religiós regular; és militas aquell qui ocupa un càrrec – definit como a tal en l’article 3 ter o en el Dret Canònic dels Sants Exèrcits – en el si de la Congregació dels Sants Exèrcits; per oposició, el fidel no ocupa cap d’aquests tres càrrecs.

P.D.: El càrrec de clergue i les regles corresponents, té preferència sobre el càrrec de regularis, i el de regularis sobre el de militas.
    - Article 3 bis: Es consideren com a regularis de l’Església, els fidels que han abraçat una vida monàstica, els fidels membres de les ordes religioses aristotèliques, o d’una orde militar-religiosa, i els fidels reunits en comunitat a l’abadia In Gratebus.

    - Article 3 ter: Es consideren com a militas de l’Església, els fidels membres de les ordes armades militars que formen part dels efectius dels Sants Exèrcits Aristotèlics, així com els fidels que es col•loquen individualment o col•lectivament sota les ordres de l’Estat Major dels Sants Exèrcits.


Article 4 : Excepte per derogació de la Primacia o l’opinió contrària mencionada per a certs càrrecs en altres llibres del Dret Canònic o en els reglaments interiors dels dicasteris romans; els clergues i els regularis, siguin militas o no, no poden dur cap arma més que les vinculades al seu rang social.

Article 5 : Un fidel no pot administrar sagraments i un clergue pot administrar únicament els autoritzats pel seu càrrec.

Article 6 : Només un fidel o un sacerdot pot ocupar un càrrec en el si de l’Església.

Article 7 : L’status d’universitari teòleg (FRP: nivell 3 via de l’Església) no és un status religiós, però és necessari per a ocupar certs càrrecs.

Article 8 : Els càrrecs en el si de l’Església Aristotèlica es divideixen en tres categories: primari, secundari i terciari.

Article 9 : Els càrrecs primaris constitueixen el centre jeràrquic de l’Església Aristotèlica. Tenen preferència sobre tota la resta.
    - Article 9 bis: Un clergue no pot ocupar més d’un càrrec primari.


Article 10 : Els càrrecs secundaris són els càrrecs complementaris de l’Església Aristotèlica. Es tracta, la majoria de cops, de càrrecs auxiliars als primaris.
    - Article 10 bis: Un clergue no pot ocupar més de dos càrrecs secundaris, a més a més d’un càrrec primari.


Article 11 : Els càrrecs terciaris són els càrrecs lligats a les congregacions o a les ordes religioses, o no entrants a cap de les dos primeres categories.
[list]- Article 11 bis: L’acumulació de càrrecs terciaris depèn de les regles de cada orde i congregació. Excepte menció contrària, els càrrecs terciaris són compatibles amb càrrecs primaris i secundaris.

Article 12 : Els sacerdots que ocupen un càrrec en la dignitat episcopal, duen el títol de prelat; privilegi atorgat a causa dels mèrits que el seu càrrec testimonia.

P.D.:Aquesta "dignitat episcopal" es reflexa en els ornaments heràldics d’un mínim de tres files de borles.

Article 13 : En el si del clergat secular, un clergue pot estar sotmès a l’autoritat directa únicament per un altre clergue. Pot, doncs, acumular només càrrecs conforme amb aquest imperatiu.

Article 14 : Els càrrecs honorífics i emèrits no es tenen en compte per a les regles de l’acumulació.



Document canònic sobre els càrrecs en el si de la comunitat aristotèlica.
Dat a Roma sota el pontificat del Molt Sant Pare Eugeni V, el primer dia del mes d’agost de l’any de la gràcia de MCDLV.

Última ratificació pel Sagrat Col•legi dels Cardenals el X del mes de gener de l’any de gràcia de MCDLVII, dissabte.

Publicat per Sa Eminència Jeandalf el primer dia del mes d’agost de l’any MCDLV com a preàmbul del Llibre 2 sobre el clergat secular; esmenat , revisat i corregit, i publicat de nou per Sa Eminència Aaron de Nagan, Cardenal Camarlenc, el XI del mes de gener, el diumenge, de l’any de gràcia de MCDLVII de Nostre Senyor.


Traduït per Ignius
_________________
Revenir en haut de page
Voir le profil de l'utilisateur Envoyer un message privé Envoyer un e-mail
Ignius



Inscrit le: 17 Nov 2010
Messages: 3431
Localisation: Catalunya

MessagePosté le: Jeu Fév 24, 2011 6:36 pm    Sujet du message: Re: [Dret Canònic] Preàmbul Répondre en citant

Citation:


    ........
    De Ecclesiae Dei fondis
    Bula pontifical «Fonaments de l’Església de Déu».
    -Continuació-



    Preàmbul: El Dogma de la Santa Església Aristotèlica, Universal i Romana, i els estatuts que regeixen als seus membres.




Part III : Els càrrecs en el si de la comunitat aristotèlica.


Article 1 :
Un càrrec és una funció religiosa reconeguda en el present Dret Canònic, en los reglaments interns dels dicasteris romans, o a les Regles d’una orde religiosa reconeguda per la Cúria.

Article2 : Es considera ocupar un càrrec aquell fidel o sacerdot escollit mitjançant un nomenament o elecció, que respecta els procediments descrits en el reglament del qual deriva aquest càrrec.

Article 3 : És clergue aquell qui ocupa un càrrec religiós secular; és regularis aquell qui ocupa un càrrec religiós regular; és militas aquell qui ocupa un càrrec – definit como a tal en l’article 3 ter o en el Dret Canònic dels Sants Exèrcits – en el si de la Congregació dels Sants Exèrcits; per oposició, el fidel no ocupa cap d’aquests tres càrrecs.

P.D.: El càrrec de clergue i les regles corresponents, té preferència sobre el càrrec de regularis, i el de regularis sobre el de militas.
    - Article 3 bis: Es consideren com a regularis de l’Església, els fidels que han abraçat una vida monàstica, els fidels membres de les ordes religioses aristotèliques, o d’una orde militar-religiosa, i els fidels reunits en comunitat a l’abadia In Gratebus.

    - Article 3 ter: Es consideren com a militas de l’Església, els fidels membres de les ordes armades militars que formen part dels efectius dels Sants Exèrcits Aristotèlics, així com els fidels que es col•loquen individualment o col•lectivament sota les ordres de l’Estat Major dels Sants Exèrcits.


Article 4 : Excepte per derogació de la Primacia o l’opinió contrària mencionada per a certs càrrecs en altres llibres del Dret Canònic o en els reglaments interiors dels dicasteris romans; els clergues i els regularis, siguin militas o no, no poden dur cap arma més que les vinculades al seu rang social.

Article 5 : Un fidel no pot administrar sagraments i un clergue pot administrar únicament els autoritzats pel seu càrrec.

Article 6 : Només un fidel o un sacerdot pot ocupar un càrrec en el si de l’Església.

Article 7 : L’status d’universitari teòleg (FRP: nivell 3 via de l’Església) no és un status religiós, però és necessari per a ocupar certs càrrecs.

Article 8 : Els càrrecs en el si de l’Església Aristotèlica es divideixen en tres categories: primari, secundari i terciari.

Article 9 : Els càrrecs primaris constitueixen el centre jeràrquic de l’Església Aristotèlica. Tenen preferència sobre tota la resta.
    - Article 9 bis: Un clergue no pot ocupar més d’un càrrec primari.


Article 10 : Els càrrecs secundaris són els càrrecs complementaris de l’Església Aristotèlica. Es tracta, la majoria de cops, de càrrecs auxiliars als primaris.
    - Article 10 bis: Un clergue no pot ocupar més de dos càrrecs secundaris, a més a més d’un càrrec primari.


Article 11 : Els càrrecs terciaris són els càrrecs lligats a les congregacions o a les ordes religioses, o no entrants a cap de les dos primeres categories.
    - Article 11 bis: L’acumulació de càrrecs terciaris depèn de les regles de cada orde i congregació. Excepte menció contrària, els càrrecs terciaris són compatibles amb càrrecs primaris i secundaris.


Article 12 : Els sacerdots que ocupen un càrrec en la dignitat episcopal, duen el títol de prelat; privilegi atorgat a causa dels mèrits que el seu càrrec testimonia.

P.D.:Aquesta "dignitat episcopal" es reflexa en els ornaments heràldics d’un mínim de tres files de borles.

Article 13 : En el si del clergat secular, un clergue pot estar sotmès a l’autoritat directa únicament per un altre clergue. Pot, doncs, acumular només càrrecs conforme amb aquest imperatiu.

Article 14 : Els càrrecs honorífics i emèrits no es tenen en compte per a les regles de l’acumulació.



Document canònic sobre els càrrecs en el si de la comunitat aristotèlica.
Dat a Roma sota el pontificat del Molt Sant Pare Eugeni V, el primer dia del mes d’agost de l’any de la gràcia de MCDLV.

Última ratificació pel Sagrat Col•legi dels Cardenals el X del mes de gener de l’any de gràcia de MCDLVII, dissabte.

Publicat per Sa Eminència Jeandalf el primer dia del mes d’agost de l’any MCDLV com a preàmbul del Llibre 2 sobre el clergat secular; esmenat , revisat i corregit, i publicat de nou per Sa Eminència Aaron de Nagan, Cardenal Camarlenc, el XI del mes de gener, el diumenge, de l’any de gràcia de MCDLVII de Nostre Senyor.


Traduït per Ignius
_________________
Revenir en haut de page
Voir le profil de l'utilisateur Envoyer un message privé Envoyer un e-mail
Montrer les messages depuis:   
Poster un nouveau sujet   Répondre au sujet    L'Eglise Aristotelicienne Romaine The Roman and Aristotelic Church Index du Forum -> La Iglesia Hispanica - L'Église des Royaumes Hispaniques - Church of the Hispanic Kingdoms -> Biblioteca Hispánica Toutes les heures sont au format GMT + 2 Heures
Page 1 sur 1

 
Sauter vers:  
Vous ne pouvez pas poster de nouveaux sujets dans ce forum
Vous ne pouvez pas répondre aux sujets dans ce forum
Vous ne pouvez pas éditer vos messages dans ce forum
Vous ne pouvez pas supprimer vos messages dans ce forum
Vous ne pouvez pas voter dans les sondages de ce forum


Powered by phpBB © 2001, 2005 phpBB Group
Traduction par : phpBB-fr.com