 |
L'Eglise Aristotelicienne Romaine The Roman and Aristotelic Church
Forum RP de l'Eglise Aristotelicienne du jeu en ligne RR
Forum RP for the Aristotelic Church of the RK online game
 
|
| Voir le sujet précédent :: Voir le sujet suivant |
| Auteur |
Message |
mirceadino
Cardinal
Inscrit le: 09 Déc 2009
Messages: 2118
Localisation: 1 High Street, Solar Paradise (since 22.11.1461)
|
 Posté le: Lun Fév 28, 2011 3:21 pm Sujet du message: [C] El Llibre de les Virtuts - La Creació |
 |
|
El Llibre de les Virtuts
Capítols de la Creació
|
|
| Revenir en haut de page |
|
 |
mirceadino
Cardinal
Inscrit le: 09 Déc 2009
Messages: 2118
Localisation: 1 High Street, Solar Paradise (since 22.11.1461)
|
| Posté le: Lun Fév 28, 2011 3:22 pm Sujet du message: |
|
|
| Citation: |
La Creació
Capítol I - « L’Univers »
1.- Al principi de tot, només existia Déu.
2.- Encara no hi havia ni matèria, ni energia, ni moviment. Ni tan sols existia el buit, com allò que avui separa el món de les estrelles, puix que inclús el buit és quelcom. Allò que ho composava aleshores, era el Buit Infinit. Això no es defineix com la manca de cap cosa perquè, quan es diu que quelcom està absent, tenim consciència de la possibilitat de la llur existència, excepte per a Déu.
3.- Però Déu és superior a tot, inclòs al No-Res. Ell no té ni inici ni fi. Ell és Infinit i Etern. És l’Ésser Perfecte, sobre el qual ningú no té poder, ningú no pot actuar,ningú no pot interferir. En té prou amb un simple pensament per a que alguna cosa esdevingui del No-Res a l’Existència. I amb un altre pensament, per a què allò torni altre cop de l’Existència al No-Res. Tot és possible per a Ell i tot li deu la seva existència.
4.- Déu és la Matèria Primera a partir de la qual tot es crea. La matèria, l’energia, el moviment i el tempos mateix estan composats per Ell. Això fa que tot el que existeix , així com el propi No-Res, formi part d’Ell. És també El Creador de totes les coses. Ell crea tot el que existeix i l’hi dóna forma i contingut. Ell és, finalment, l’Altíssim, ja que és la mateixa causa de l’existència de totes les coses, inclòs el No-Res.
5.- Per tant, Déu ho sap tot, perquè el mateix saber forma part d’Ell. La saviesa ha estat creada per Ell i troba la seva causa en Ell. Així doncs, hom diu que és Omnipresent. A més a més, Ell es per arreu ja que per molt que s’allunyi, sempre ens trobem en Ell. Finalment, pot actuar en tot, puix que essent per arreu i sabent-ho tot, res no pot obstaculitzar Llur acció.
6.- Déu va pensar i un punt minúscul va aparèixer. Així, amb la creació d’aquest punt únic i minúscul, Ell acabava de fer desaparèixer el No-Res. D’ara en endavant, Ell sería el creador de l’Existència i el Buit. Va decidir anomenar aquest punt minúscul “univers” i el va fer esclatar en una miríada d’estels, que van venir per a poblar l’univers. És més, mai no van deixar de resplendir al firmament celestial.
7.- Aleshores Déu creà dos moviments: allò més pesat aniria a baix i les coses més lleugeres anirien a dalt .Ell també va crear els quatre elements El més pesant era la Terra, després veien l’Aigua, el Vent i el Foc. Els disposà en l’ordre jeràrquic de la gravetat. La Terra es trobava, doncs, al centre. Ella mateixa va ser recoberta per l’Aigua, i aquesta per l’Aire. Finalment, el més lleuger dels quatre elements, el Foc, cobrí la resta.
8.- A aquesta bola de matèria, Déu l’anomenà “Món”. Amb la finalitat que el moviment es produís, es va proposar desfer l’ordre jeràrquic dels elements. Ell va col•locar al centre la Terra i l’Aigua al cel, per sobre de l’Aire. Els elements es movien, alternant ordre i desordre, tornant, sistemàticament, del desordre a l’ordre. A Déu el complagué veure com Llur creació es movia i corresponia a l’ordre jeràrquic de la gravetat.
Spyosu
Traducció per Ignius
|
Dernière édition par mirceadino le Lun Fév 28, 2011 3:27 pm; édité 2 fois |
|
| Revenir en haut de page |
|
|
mirceadino
Cardinal
Inscrit le: 09 Déc 2009
Messages: 2118
Localisation: 1 High Street, Solar Paradise (since 22.11.1461)
|
| Posté le: Lun Fév 28, 2011 3:22 pm Sujet du message: |
|
|
| Citation: |
La Creació
Capítol II - « La vida »
1.- Però Déu era perfecte, mentre que Llur creació era imperfecta. Mentre Ell era conscient de Si mateix, Llur creació no pensava. Mentre que Ell escollia el que Ell feia, Llur creació només s’adaptava. Mentre que Ell era capaç de crear, Llur creació no feia més que bastir-se a si mateixa. Mentre que Ell estimava Llur creació i era la seva preferida, ella era incapaç de fer-ho.
2.- Déu va reunir, aleshores, l’amor que tenia en ell. Va fer l’esperit, que no podia ser tocat ni vist, ni sentit, no tastat, ni escoltat, ja que era diferent a la matèria. L’Esperit contenia la intel•ligència, composada per la raó i els sentiments. Déu, allà, hi posà el màxim de sí mateix: la capacitat d’escollir i sentir. L’Altíssim va associar la matèria a l’esperit, per a què aquest últim pugui existir en harmonia amb el món i anomenà a tot allò “vida”.
3.- Però la vira era imperfecta. Encara que hagués estat creada por Déu i era component d’Ell, no tot era Ell per complet. La seva capacitat d’escollir era parcial, puix que el seu coneixement i el seu poder no eren il•limitats. Llur capacitat d’experimentar estava truncada, ja que es composava de matèria, neutra i impersonal. Però Déu volia amar la vida i que la vida l’ami a canvi.
4.- Però, per a què Déu i la vida puguin amar-se mútuament, era necessari que aquesta última s’esforcés constantment en apropar-se a la perfecció divina, puix que era incapaç d’igualar-la. L’Altíssim va crear el tercer moviment: les coses superiors anirien cap a Déu. Així, la matèria, la vida de la qual es composava de coses pesants, va ser col•locada sobre el món, ja que anava cap avall. Però, com que també es composava d’esperit, que era quelcom superior, tendiria cap a la perfecció divina.
5.- I sobre el món, la vida prengué una multitud de formes, de les més petites a les més grans. Els vegetals s’omplien de la llum dels estels, cobrint així el món d’una capa de verdor. Els animals saltaven o volaven per arreu entre els vegetals. Així, mentre que Déu semblava immòbil, la vida es manifestava per un moviment incessant. Efectivament, Déu, essent etern, no se sotmetia a aquesta necessitat perpètua de mobilitat que feia que la vida estigués sempre en activitat. Semblava, així, ser immòbil. Però l’acció ininterrompuda el que li agradava a Déu, i el que més observava de tota Llur creació.
6.- Però Déu no havia concebut el moviment de la vida com una força infinita i, per a que es perpetuï, calia que l’animal peixés el vegetal, que el depredador devorés la presa, i que els cadàvers d’animals es descomposesin per alimentar els vegetals. D’aquesta manera, la mort formava la vida. Però per a que això no destruís les seves criatures, Déu compartí cada espècie com a dos principis complementaris, els quals anomenà “masculí” i “femení”. Ambdós eren iguals i havien de buscar-se per a unir-se, i així perpetuar la vida.
7.- Així doncs, de la vida Déu creà el temps, on la mort succeeix a la vida, la vida a la mort, i la progenitura a llurs genitors. De la mateixa manera, l’aigua s’incorporava al cer pera després descendir sobre la terra i abastir els rius, i el foc sortia dels volcans per abastir la terra, que s’acumulava per alimentar el foc al seu pit. Tot el món s’unia en un moviment perpetu de vida, mentre que Déu semblava immòbil, escapant de les coaccions del temps.
Spyosu
Traducció per Ignius
|
|
|
| Revenir en haut de page |
|
|
mirceadino
Cardinal
Inscrit le: 09 Déc 2009
Messages: 2118
Localisation: 1 High Street, Solar Paradise (since 22.11.1461)
|
| Posté le: Lun Fév 28, 2011 3:22 pm Sujet du message: |
|
|
| Citation: |
La Creació
Capítol III - « Les criatures »
1.- Un grup d’aquestes criatures que composaven la vida va decidir recórrer el món per a descobrir altres espècies, tant d’animals com de vegetals. Tots prengueren amb si tot el que posseïen sobre llurs espatlles i recorregueren el món, motivats per el desig de descobrir què els havia fet prendre aquesta decisió.
2.- Ells recorregueren el món. Van pujar sobre pujols verdosos i gegantines muntanyes. Van creuar barrancs, van veure als rius, van descansar als prats. Tastaven tot el que la vida tenia per a oferir, el més bell i dolç. Així doncs, van tastar el sabor de la mel i de les fruites. S’embriagaren amb l’olor de les flors. Admiraren les aurores boreals i els arcs de Sant Martí.
3.- Deú, en la seva perfecció infinita, havia fet de la vida una meravella, una delícia per als que la sabien tastar. Però totes les criatures no sabien preuar aquest regal en la seva justa mesura. Així, el petit grup se sorprenia cada cop que trobava noves espècies. Cada una d’elles tenia un talent que les feia úniques. Aleshores, el petit grup podia admirar fins a quin punt Déu havia dotat la vida amb una infinita varietat de riqueses. Cada espècie tenia l’ocasió per a veure en cada un d’ells i admirar les seves particularitats.
4.- Així doncs, es trobaren amb vaques. Aquestes, peixent plàcidament l’herba, amamantaven les seves cries. Més lluny, van passar a la vora d’una planícia coberta de blatque ondulava sota la brisa, i van creuar el camí amb numeroses ovelles de suau llana blanca, que peixien també apaciblement. Continuaren caminant a través del món, oint el cant alegre dels ocells. Aixecaren els ulls al cel, i els van veure voletejar sota els suaus núvols del color de la crema, mentre que el cel blau fou il•luminat per l’astre solar.
5.- Es van detenir un moment per a tastar les verdures saboroses, rivalitzant en formes, colors i sabors. Durant el repartiment, van poder observar galopar a diversos cavalls, les crins dels quals volaven al vent. Més lluny, van apropar-se a un llac i van veure peixos jugant a perseguir-se mútuament. No molt lluny de la riba, havien vist un bosc de gegantins roures les branques dels quals formaven una gegantina cúpula de fulles verdes.
6.- Més lluny, veieren un camp de blat les espigues del qual s’afartaven del Sol. Alguns porcs es trobaven allà, alimentant-se. Però totes aquestes criatures no només sorprenien al petit grup per la varietat de llur naturalesa, sinó també per un aspecte comú més inquietant.
7.- Efectivament, tots tenien com a punt en comú el pretendre ser l’espècie preferida de Déu. Els seus talents eren la raó que tots ells avançaven. Les vaques presumien la seva nombrosa primogenitura, les ovelles de la seva llana, els ocells de llurs ales, els cavalls de la seva velocitat, els peixos del seu control dels mars, el més gran territori del món, els roures de la seva longevitat sense punt de comparació, el blat, el panís, els fruits i les verdures dels seus variats gustos i olors, el poc de la seva força...
Spyosu
Traducció per Ignius
|
|
|
| Revenir en haut de page |
|
|
mirceadino
Cardinal
Inscrit le: 09 Déc 2009
Messages: 2118
Localisation: 1 High Street, Solar Paradise (since 22.11.1461)
|
| Posté le: Lun Fév 28, 2011 3:23 pm Sujet du message: |
|
|
| Citation: |
La Creació
Capítol IV - « El dubte »
1.- El petit grup va decidir parar un moment. Es van instal•lar sobre un pujol verdós, on creixien magnífiques flors que les abelles venien a libar. Una lleugera brisa venia a encorbar l’herba. Els ocells cantaven. Els estels venien a donar llum a les criatures mentre que col•locaven les seves bosses a terra i se seien en cercle. L’ambient era desagradable, puix que tots es plantejaven la mateixa pregunta.
2.- Totes les espècies que havien trobat estaven dotades d’un talent particular. Les vaques, criatures que peixien plàcidament l’herba, tenien una nombrosa família. Les ovelles tenien una llana suau i voluminosa. Les ales dels ocells els servien per a recórrer el món volant. Els cavalls, animals nobles i fogosos, galopaven a la velocitat de la llum. Els peixos eren els amos dels extensos oceans. Els porcs eren poderosos i feroços.
3.- Fins i tot els vegetals estaven dotats amb talents únics. Els roures, amb una longevitat que no tenia res a envejar a la seva alçada. El blat es multiplicava a desig, cobrint amplis territoris. El panís tenia les seves espigues, plenes de vida. Els fruits tenien un gust deliciós i ensucrat, i les verdures olors apetitosos. I el petit gru es preguntava ¿ Per què la nostra espècie no té cap talent particular?
4.- Certament, les criatures del petit grup tenien mans, però la seva força no s’igualava a la del porc. Certament, tenien cames, però no els duien, ni de lluny, com als ocells ni eren tan veloços com els cavalls. Certament podien procrear, però no tant com les vaques o el blat. Certament, algunes eren barbudes, però era un petit consol comparat amb la voluminosa llana de les ovelles.
5.- Certament estaven plens de vida i salut, però molt menys que el panís, els fruits o les verdures. I ni tan sols van atrevir-se a comparar-se en longevitat i alçada amb els roures. Totes les criatures, tant animals com vegetals, tenien arguments sòlids per afirmar, tal i com feien, que elles eren les favorites de Déu. Els seus talents eren únics. Aleshores, el petit grup va intentar trobar un talent que fos propi de la seva espècie.
6.- La seva espècie es mantenia de peu, però quina avantatge els donava això? “Cap”, respongueren a la vegada tots els membres del grup. Les seves mans servien per a construir eines, però era per a compensar la manca d’ungles o d’altres òrgans. De la mateixa manera, el seu estomac era tan dèbil que havien de cuinar-se la carn per a menjar-se-la. I els seus ulls eren tan poc profunds, contràriament als gats o mussols, que ells havien d’enlluernar-se en la foscor. La seva pell era tan fina que havien de aixoplugar-se quan plovia, queia neu o granissada o quan el vent bufava amb massa força.
7.- Havent constatat aquest fet, les criatures del petit grup es posaren a plorar. Estaven convençudes que la seva espècie era la menys estimada per Déu, el qual els menyspreava; que eren els residus de Llur creació. Un silenciós pesar s’havia instaurat, mentre tots es miraven mútuament, cada un buscant a la mirada aliena una resposta a les seves preguntes. Però aquestes mirades ni duien cap resposta. Estaven plenes de llàgrimes.
8.- Però un d’ells havia romàs al marge del grup. Mirava els estel. Tots els membres del grup el descuidaven, donant-lo per un esperit dèbil. Ell els responia amb freqüència “Feliços els pobres d’esperit...”, però no sabien que afegir a aquesta rèplica. No obstant això, de tots ells, era l’únic que es preguntava allò que desitjava Déu, en lloc de queixar-se de la seva condició. Aquest home s’anomenava Oane.
Spyosu
Traducció per Ignius
|
|
|
| Revenir en haut de page |
|
|
mirceadino
Cardinal
Inscrit le: 09 Déc 2009
Messages: 2118
Localisation: 1 High Street, Solar Paradise (since 22.11.1461)
|
| Posté le: Lun Fév 28, 2011 3:23 pm Sujet du message: |
|
|
| Citation: |
La Creació
Capítol V - « La reunió »
1.- Déu mirava, emocionat, el petit grup de criatures que plorava. Se sentien abandonades per Ell, puix que no estaven dotades de cap talent particular. Havien acabat per creure que Ell els odiava, mentre que Ell amava a cada una de Llurs creacions. Totes formaven part d’Ell i a odiar-los equivaldria a odiar una part d’Ell. Havia creat l’univers, el món i la vida per a poder amar-los, i ell els amava
2.- Amb aquest amor, Déu havia dotat a cada espècie de criatures que composaven la vida, de talents per a que totes trobessin el seu lloc a Llur creació. Però aquest esplèndid regal seguia essent invisible als ulls d’aquest petit grup de membres. Els humans que el composaven estaven habitats pel dubte, quedant-se cecs a Llur amor. Les seves llàgrimes eren sinceres però injustes. Només demanaven ser amats per Ell, però no veient que Ell ja ho feia.
3.- Les altres criatures eren conscients d’aquest regal, però no havien entès el motiu. Aquestes s’imaginaven que eren les úniques recompensades d’aquesta maners. Unes pensaven solament que la força era un regal de Déu. Altres erraven d’igual manera pensant amb la velocitat, la nombrosa progenitura, la longevitat, la llana, la capacitat de volar o també el territori que els havia estat assignat per Ell. Totes es consideraven afavorides per Ell i creien ser Llurs favorites.
4.- Però aquest humà, a qui els seus anomenaven Oane, duia en ell mateix la llavor del talent que Déu havia donat als seus. Prenia poc a poc consciència del vertader amor que Déu elevava a Llur creació. Començava a entendre que cada component de la creació és amada per Déu, però encara desconeixia el perquè. Passava el seu temps mirant els estels, esperant trobar-hi l’Altíssim, pe`ro no sabia res de Llur Omnipresència.
5.- Aleshores, Déu decidí que havia arribat el moment de donar el veritable lloc que es mereixia en l’univers a l’espècie en la qual es trobava l’única criatura que entenia l’amor, únic sentit vertader de la vida. Ell es va dir que calia provar l’amor que Llurs criatures sentien ver a Ell. Per a fer-ho, va decidir reunir a totes les criatures del món en un únic lloc i preguntar-los-hi el que significava la vida. El que Ell faria d’elles, dependria de les seves respostes.
6.- Aleshores, d’un sol pensament de Déu, totes les criatures del món sencer estigueren informades de la convocatòria divina. Sense esperar, elles es van posar en marxa. Existia una gegantina planura verdosa sobre un continent verd.Era allà on el món sencer s’havia de reunir per escoltar la pregunta divina. Allà el destí de l’univers s’anava a decidir.
7.- Calgueren nombrosos anys per a reunir tantes criatures. No sobrevisqueren totes, a aquest llarg viatge, però cap tenia la intenció de retrocedir en el camí. Déu els havia injectat el desig incontenible d’anar a incorporar-se a la gran reunió de tota la creació. Van creuar els mars, les muntanyes, els glacials, els deserts extrems i molts altres llocs difícils. Elles, però, continuaven vivint, morint, alimentant-se i procreant. Però tot això sense deixar mai d’avançar.
8.- I finalment va arribar el fatídic dia en que tota la creació es reuní.
Spyosu
Traducció per Ignius
|
|
|
| Revenir en haut de page |
|
|
mirceadino
Cardinal
Inscrit le: 09 Déc 2009
Messages: 2118
Localisation: 1 High Street, Solar Paradise (since 22.11.1461)
|
| Posté le: Lun Fév 28, 2011 3:23 pm Sujet du message: |
|
|
| Citation: |
La Creació
Capítol VI - « La pregunta »
1.- Va ser la major concentració de criatures que mai hagi tingut cabuda al món.
2.- Eren varis milers de milions reunits sobre la gegantina planura. Es relacionaven sense cap mena d’adversitat. Els llops esperaven a la vora de les ovelles, els gossos a la vora dels gats, les àguiles a la vora dels ratolins i els lleons a la vora a la vora de les gaseles. Es veien, inclús, diversos tipus de vegetals. Així doncs, els roures, els avets, els pollancres, les oliveres, les pomeres, les datileres i altres arbres formaven un gegantí bosc com mai abans s’havia vist. Les flors, les verdures, els fruits, el blat, i el panís també hi eren presents. La gegantina planura era un vertader santuari per a la vida, ja que esperaven pacientment que Déu vingués a elles per a plantejar-los la pregunta.
3.- Aleshores bramà el tro, els núvols l’allunyaren i una suau llum es va fer en l’espai al cel que s’havia fet. Entre totes les criatures es va fer una gran silenci. De la profunditat celestial, una veu greu, penetrant, però suau i serena alhora, es va deixar sentir. Aleshores, la veu digué “Escolteu-me, vosaltres, als quals vaig concebir, ja que jo sóc el vostre Déu. Sense mi, no existiríeu, i em deveu fidelitat”.
4.- Déu afegí: “Molts de vosaltres dieu que sou els meus preferits, però mai no he donat la meva preferència a cap criatura existent. Aleshores, el temps va fer que això canviés. El temps em va obligar a fe runa elecció entre les meves criatures. El temps ha fet que anomeni a una espècie d’entre vosaltres “Els Meus Fills”. Per a fer aquesta elecció, us faré una única pregunta”.
5.- Déu els va demanar aleshores: “Vosaltres viviu gràcies a mi, ja que sóc el vostre creador. Us alimenteu, us reproduïu, crieu a la vostra progenitura. Però no sabeu perquè viviu. Al vostre entendre, quin sentit vaig donar a la vida?”.
6.- La majoria de les criatures no sabien respondre. S’observaven els uns i els altres, esperant trobar en els seus veïns la resposta a aquesta estranya pregunta. Es podia observar a un peix tot feliç, sense saber què respondre, un cavall colpejant el terra, amb les peülles, un roure corbant-se, tot buscant desesperadament la resposta a les seves arrels, i fins i tot un colom rascant-se el cap, en senyal de reflexió.
7.- Però una d’elles es va avançar. Semblava segura de si mateixa i de llur resposta. Tota la resta van obrir-li pas i, aviat, es va fer un espai al seu voltant. Va aixecar els ulls vers a Déu, per la seva mirada estava plena de suficiència. Va respondre: “Vas fer les criatures animades per la necessitat d’alimentar-se. Vas fer els forts capaços de devorar els dèbils. Sense dubtes es tracta de garantir la supremacia del fort sobre el dèbil!
8.- Va afegir: “La meva prova és que sóc l’últim representant de la meva espècie. Només el més fort ha sobreviscut d’entre els meus! Si m’anomenes “El Teu Fill”, sabré demostrar quina, de totes les criatures, ha de dominar el món”.
9.- Va esperar que Déu el felicités per la seva resposta, però va ser en va. Perquè Ell no respongué.
Spyosu
Traducció per Ignius
|
|
|
| Revenir en haut de page |
|
|
mirceadino
Cardinal
Inscrit le: 09 Déc 2009
Messages: 2118
Localisation: 1 High Street, Solar Paradise (since 22.11.1461)
|
| Posté le: Lun Fév 28, 2011 3:24 pm Sujet du message: |
|
|
| Citation: |
La Creació
Capítol VII - « L’amor »
1.- Déu no va respondre a la criatura que havia fet l’apologia de la dominació del fort sobre el dèbil.
2.- Ell es va girar cap a un grup de criatures. Era precisament el que formava part de la raça humana i que havia recorregut el món. Déu sabia que aquest grup es considerava rebutjat per Ell. Aquests humans pensaven que estaven privats qualsevol talent. Consideraven que havien estat apartats de la creació a causa de la seva manifestada inferioritat. Però, entre ells, l’humà que duia el nom d’Oane duia, sense estar segur, la resposta a la pregunta plantejada per l’Altíssim.
3.- Puix que Oane dubtava, mirava sovint els estels, tot esperant veure a Déu. Estimava a l’Altíssim, amb un amor sincer, però no sabia si això era el vertader sentit de la vida. Hagués volgut dona la seva resposta, però per al seu grup sempre havia estat un esperit dèbil i ningú volia deixar-lo parlar. Però Déu era omnipotent. Havia sentit al grup humà queixar-se. Però sobre tot, havia percebut l’amor i els dubtes en el cor d’Oane.
4.- Aleshores, des del cel, un raig de llum es va fer i va anar a nimbar a Oane. Es van sorprendre totes les criatures, admirant la suau llum que aureolava a l’humà. Es van apartar aleshores, deixant-lo sol davant de Déu. Va contemplar el seu cos il•luminat, amb una mirada plena de curiositat. Després es va girar cap als membres del seu grup. Però primera vegada, no va poder veure en la seva mirada menyspreu, sinó respecte.
5.- I Déu va preguntar: “I tu, l’humà, no tens res a respondre?” He convocat aquí a tota la Meva creació per trobar a qui donarà la resposta correcta a la Meva pregunta. Has vingut i no has respost. Aleshores, t’ordeno, ara, que ho facis!”. Aleshores, Oane, terroritzat pel to sever del seu creador, va aixecar els ulls cap a Ell i, amb un to vacil•lant, va dir: “Però, ¡oh altíssim!, no sé si la meva resposta és justa...”. I Déu ordenà: “Parla i jo t’ho diré!”.
6.- Aleshores, Oane va respondre: “Vas fer a les teves criatures alimentant-se les unes de les altres. Han de caçar i matar-se per alimentar-se. De la mateixa manera, han de lluitar per defensar la seva vida. Però no hi ha ni forts ni dèbils. Ningú no es rebaixa ni es deixa trepitjar. Tots nosaltres estem a la vida i som tots els Teus humils criats. Ja que ets el nostre creador”.
7.- "És per això que vas donar talents més bonics a unes que a totes les Teves criatures. Cada una d’elles té el seu lloc a la Teva creació. El seu talent li permet a cada una d’elles trobar-lo, per la qual cosa no hi ha cap criatura preferida per tu, ¡oh Altíssim! Tots som estimats de manera igual i, a canvi, tots t’hem d’amar. Ja que, sense tu, no existiríem. Ens has creat quan res t’obligava a fer-ho, i per això hem d’amar-te per donar-te les gràcies per aquest gest”.
8.- "Nosaltres estem, certament, connectats a la matèria, sotmesos, per cert, a les seves lleis, però la nostra finalitat és tendir vers a tu, l’Esperit Etern i Perfecte. Doncs, al meu parer, el sentit que vas donar a la vista és l’amor”. Aleshores Déu digué: “Humà, ja que ets l’únic que has comprés que era l’amor, faig dels teus similars els Meus Fills. Així, saps que el talent de la teva espècie és la seva capacitat d’amar-me i d’amar els seus pròxims La resta de les espècies, només saben amar-se a sí mateixes”.
Spyosu
Traducció per Ignius
|
|
|
| Revenir en haut de page |
|
|
mirceadino
Cardinal
Inscrit le: 09 Déc 2009
Messages: 2118
Localisation: 1 High Street, Solar Paradise (since 22.11.1461)
|
| Posté le: Lun Fév 28, 2011 3:24 pm Sujet du message: |
|
|
| Citation: |
La Creació
Capítol VIII - « La decisió »
1.- Tota la resta de les criatures es va sorprendre d’aquesta decisió de Déu de fer els humans Llurs Fills. Elles no entenien el que era l’amor i no podien pensar perquè l’Altíssim li donava tanta importància. Totes es posaren a xiuxiuejar, esperant que una d’elles expliqués a la resta aquesta decisió divina.
2.- Però Déu va dirigir Llur veu vers a les criatures que no havien pogut donar-li resposta. Ell els digué: “Vosaltres, qui no heu respondre’m; vosaltres, que preteníeu ser les Meves criatures preferides. Els vostres esperits no seran més coses superiors. Aquests ja no tendiran cap a Mi. Així com, d’ara en endavant, us sotmetreu a l’humà per la seva naturalesa estrictament material, us provi del llenguatge. Belareu, mugireu, grunyireu, xiulareu, miolareu i bordareu fins a la fi dels temps!
3.- Després, Déu dirigí Llur veu vers la criatura que havia afirmat la dominació del fort sobre el dèbil. Ell digué: “Ja que estàs tan segura de la teva elecció, et deixo l’ocasió de provar-ho. Conservaràs el teu esperit, però el teu cos es convertirà en ombra. Així viuràs, sola, relacionant-te amb els humans, fins que t’entreguis al teu dolor. Així ningú t’anomenarà, ja que Jo mateix he decidit no fer-ho”.
4.- Déu després va dirigir Llur veu a Oane i li digué: “ He fet, de la teva espècie, els Meus Fills. Ara, faig dels seus esperits ànimes. Aquestes es diferencien dels esperits de la resta d’espècies en què seguiran essent úniques, d’ara en endavant, amb un caràcter superior, que tendeixen cap a la Meva Divina Perfecció. Així, divideixo el temps en set parts anomenades “dies”, amb la finalitat que el setè dia, tu i els teus us reunireu per honorar el vostre pare: Jo”.
5.- “Però encara serà necessari que cada tu i els teus feu perdurar la vostra espècie. A excepció de la qui no vaig anomenar, he fet a totes les criatures sotmeses a tu. Així doncs, t’alimentaran amb si mateixes, sense que elles s’alimentin de vosaltres. Aquest poder del que disposeu, el d’alimentar-vos amb la resta d’espècies, l’anomenaré “treball”. Però, per a que no oblideu mai que aquest poder és un do Meu, recompensant-vos així per la teva resposta, Oane, el treball serà laboriós, difícil, abrasiu i fatigant. Però no et queixis del patiment que això et causo. Ja que realment és un bell regal que et faig”.
6.- "Amb la finalitat que et reemplacis amb noves generacions, la vida de les quals acaba, us faig un regal molt més maco, encara. Aquest amor que espero de vosaltres, us permeto provar-lo igualment entre vosaltres, en parella. La tendresa i el desig recíproc seran el component d’aquest sentiment pur. La procreació serà l’objectiu. Però només aquest amor que hauré beneït podrà permetre l’acte carnal, per a que la vostra espècie perduri en el Meu Amor”.
7.- Aleshores, Déu va crear dos astres per sobre del món. Un, radiant de llum, de anomenat “Sol”. L’altre, lluint fredament, l’anomenà “Lluna”. Déu explicà a Oane: “Que la vostra fidelitat sigui com la dels fills vers als pares i jo seré tan sever com els pares ho són amb els fills. Per què, cada cop que un de vosaltres mori, el jutjaré, d’acord a la vida que mantingué. El Sol inundarà cada dia el món de llum, com a prova d’amor cap a la Meva creació. Aquell qui, d’entre els teus, enviï allà, viurà una eternitat de felicitat. Però entre da i dia, la Lluna prendrà el relleu. I aquells qui, d’entre els teus, estiguin allà tirats no coneixeran més que la tempesta”.
Spyosu
Traducció per Ignius
|
|
|
| Revenir en haut de page |
|
|
|
|
Vous ne pouvez pas poster de nouveaux sujets dans ce forum
Vous ne pouvez pas répondre aux sujets dans ce forum
Vous ne pouvez pas éditer vos messages dans ce forum
Vous ne pouvez pas supprimer vos messages dans ce forum
Vous ne pouvez pas voter dans les sondages de ce forum
|
|
FAQ
Rechercher
Liste des Membres
Groupes d'utilisateurs
S'enregistrer
Profil
Se connecter pour vérifier ses messages privés
Connexion
