 |
L'Eglise Aristotelicienne Romaine The Roman and Aristotelic Church
Forum RP de l'Eglise Aristotelicienne du jeu en ligne RR
Forum RP for the Aristotelic Church of the RK online game
 
|
| Voir le sujet précédent :: Voir le sujet suivant |
| Auteur |
Message |
Ignius
Inscrit le: 17 Nov 2010
Messages: 3429
Localisation: Catalunya
|
 Posté le: Ven Juil 01, 2011 4:03 pm Sujet du message: [Hagiografia] Sant Joan; un sant màrtir. |
 |
|
| Citation: | Sant Joan màrtir
I- La seva vida amb Christós
Trobat per Christós quan sortia del desert, Joan sempre va voler propagar la Santa Paraula d’Aristòtil i, quan Christós va anar cap a ells, va abandonar-ho tot immediatament per tal de seguir-lo.
No va esdevenir apòstol, però va passar a formar part d’un grup reduït de fidels, d’acord amb Christós i els apòstols, que no dubtava de la Santa Paraula en comptes de dubtar recaure en el pecat un cop Christós marxava.
Fou un dels deixebles de Christós més apassionats. Era el més jove d’entre tots els que el seguien, apòstols inclosos. Pronuncià el vot de castedat a partir de la seva trobada amb Christós, les paraules del qual absorbia i buscava sempre el sentit més pur de les coses. Davant del poble, era el primer en encendre l’ànima dels extraviats que trobava aportant-los les ensenyances d’Aristòtil i Christós i l’últim en marxar.
Christós, un cop que l’observava, li digué:
-Per què tu, el més fidel i sacrificat dels meus seguidors, no acceptes en ajuntar-te a la meva taula i convertir-te en apòstol?
Afalagat, Joan el va mirar i va respondre:
-Christós, el teu paper i el dels apòstols és el d’il•luminar el poble de la Santa Fe aristotèlica. Ets com un far que il•lumines en l’obscuritat. Però a vegades, després de la teva partida, algunes veles s’inclouen en els esperits dèbils. Si jo estic al seu costat, el poble ja no serà, potser, il•luminat més per les teves passes, però les seves veles duraran.
Va acabar, no obstant això, seguint a Christós i el dia de la seva mort, aquest últim va fer-li jurar que velaria per la seva mare Maria i protegir-la com si fos el seu propi fill.
II-La seva vida després de la mort de Christós.
Després de la mort de Christós, Joan va seguir estenent la fe aristotèlica a Palestina, nomenant clergat que custodiessin les seves ensenyances.
Perseguits pels romans, Joan va decidir exiliar-se a Efes. Durant el seu viatge, va curar a tots els soldats de la seva escorta, amb oracions, emmalaltits de disenteria i, en arribar, va curar també amb les seves oracions al fill d’un notable, dominat per un esperit impur, la qual cosa el va permetre de batejar a tots els habitants en quan va arribar.
Garantia les confessions dels fidels i, per cada un dels seus pecats, tornava al bosc en busca de rams i branques que amuntegava en un camp. Dirigint-se als habitants d’Efes, digué:
Aquesta pila simbolitza el perdó que Déu, mitjançant la meva persona i les vostres confessions, us concedeix a tots, cada dia. Us recorda que cada dia podeu extraviar-vos però que, en fer-ho, us sotmeteu al judici de l’Altíssim, que perdona però no oblida”.
En una festa a en devoció a la deessa Artemisa, la qual era venerada pels efesis, Joan va pujar sobre un pujol on es trobava la gran estàtua de la dea i va començar a arengar a la multitud pagana. Aquests, furiosos, van intentar lapidar-lo, però totes les pedres van afectar l’escultura que va fer-se en mil trossos. Després va girar-se cap als qui seguien llençant-li pedres. Mentre Joan resava, la terra va tremolar i va absorbir els més venjatius, però després la multitud va suplicar a Joan, el qual va recórrer a la seva misericòrdia. Finalment, tots ells van sortir de les profunditats de la terra, venerant el sant i demanant-ne el baptisme.
Van detenir i van conduir a Joan, aleshores, al temple d’Artemisa davant d’un funcionari imperial que el va acusar de fer fetilleria i va voler condemnar-lo a mort. Joan va posar-se a pregar a Déu, i el temple va esfondrar-se sense llevar cap vida.
Conduït davant l’Emperador, aquest va decidir fer-lo bullir. Mentre Joan estava a punt de sucumbir, va perdre el coneixement.
Aleshores, va aparèixer-se-li Christós en somnis i digué:
-Joan, a la teva vida ja has encès prou ànimes de fidels en la Vertadera Fe. Has renunciat als plaers carnals i se t’ofereix per això el Paradís. Ara, l’Altíssim m’envia per demanar-te que acabis el teu ministeri.
-Com?- va respondre Joan
-Avui no moriràs, ja que no és la voluntat de l’Altíssim. L’emperador t’alliberarà i aniràs amb Samoth a Efer per tal d’ajudar-lo en la seva recerca de la veritat sobre la meva vida i les ensenyances que cal que transmeteu a les futures generacions.
L’aigua va deixar de bullir, aleshores, i el foc va apagar-se davant dels ulls sorpresos de l’Emperador, que va lliurar a Joan. Al mateix moment, un foc idèntic al que s’havia apagat feia poc, va aparèixer sota una pila de fusta, sense encendre-la.
Lliberat, Joan va tornar a Efesi, tot arribant-hi el 24 de Juny en caure la nit, i va passar la nit davant de la pila de fusta.
Va sorprendre’s tot veient la flama, i Christós se li va aparèixer de nou:
-Quan Déu concedeix el seu perdó, no cal deixar d’oblidar-lo. Per això mateix, el foc que t’havia de privar la vira, et recordarà, tan a tu com als efesis, que heu de recordar del perdó, així com de les faltes. Aquest dia que separa la primavera de l’estiu, serà el dia per oblidar.
En aquest moment, les flames van apoderar-se del brases, pujant diversos metres.
-Si aquestes branques ajuden als més precaris a romandre en el camí recte, aleshores segueix apilant-les, ja que cap cosa és nul•la si ajuda a preservar la fe. Però és Déu qui ha de recordar i perdonar, i ajudar als homes a ser virtuosos. Aquesta és la raó per la que et demano que cremis, cada any a l’entrada de l’estiu, aquestes branques que amuntegues, per tal de permetre que els homes avancin.
Els anys següents, Joan va ajudar a Samoth en les seves escriptures i va seguir protegint la fe a Efes. Cada any, cremava els brasers que havia construït i demanava als efesis que es perdonessin a si mateixos, per tal de conservar la vida virtuosa durant els temps venidors.
III- Cites
| Citation: | | El que s’escriu, s’escriu |
| Citation: | | Estimeu-vos els uns als altres com jo us he estimat. |
| Citation: | | No hi ha major amor que el qui dóna la vida pels seus amics. |
| Citation: | | Qui busqui salvar la seva vida, la perdrà. |
| Citation: | | No jutgeu per les aparences. Feu justícia. |
| Citation: | | El vent bufa on vol; escoltareu la seva veu, però no sabreu d'on ve ni on va. |
IV- Oració a Sant Joan
O gloriós Joan, que fores així car a Christós,
que mereixes descansar el cap en el seu pit sant,
i que, per a ell i al seu lloc, tenint-te en compte com un fill a la seva mare.
Vas posar en el meu cor un gran amor per l'Altíssim, Aristòtil i Christos.
Posa 'm amb el Senyor que jo també
amb un cor pur de tots els afectes terrenals,
Jo sóc digne d'estar sempre unit aquí baix,
a Aristòtil i Christos, com a un fidel deixeble,
i a l'Altíssim, com a fill tan devot,
Perquè romanguin units per sempre en el cel.
Que així sigui. |
Traduït per Ignius de Muntaner
_________________
 |
|
| Revenir en haut de page |
|
 |
|
|
Vous ne pouvez pas poster de nouveaux sujets dans ce forum
Vous ne pouvez pas répondre aux sujets dans ce forum
Vous ne pouvez pas éditer vos messages dans ce forum
Vous ne pouvez pas supprimer vos messages dans ce forum
Vous ne pouvez pas voter dans les sondages de ce forum
|
|
FAQ
Rechercher
Liste des Membres
Groupes d'utilisateurs
S'enregistrer
Profil
Se connecter pour vérifier ses messages privés
Connexion
