 |
L'Eglise Aristotelicienne Romaine The Roman and Aristotelic Church
Forum RP de l'Eglise Aristotelicienne du jeu en ligne RR
Forum RP for the Aristotelic Church of the RK online game
 
|
| Voir le sujet précédent :: Voir le sujet suivant |
| Auteur |
Message |
Ignius
Inscrit le: 17 Nov 2010
Messages: 3429
Localisation: Catalunya
|
 Posté le: Ven Aoû 12, 2011 4:55 am Sujet du message: [Hagiografia] Sant Aristó de Kéa, quart escolarca. |
 |
|
| Citation: | 
Sant Aristó de Kéa, quart escolarca.
Infantesa.
Aristó va venir al món a Loulis, a la illa de Kéa, situada al Mar Egeu, als voltants de l’any 260 abans del naixement de Christós. Se’n saben molt poques coses d ela seva infantesa excepte que era fill de la noblesa local i que, com tot cadet de les famílies de Kéa, va ser enviat a Atenes per tal de convertir-se en erudit. En aquella època, Atenes ja no era més que el reflex de si mateixa, passat ja un segle sota la sobirania dels macedonis, enfonsant-se poc a poc en l’oblit, tot i que encara conservava una gran influència cultural a tota l’Hèl•lade i més enllà dels imperis Persa i Mesopotàmic.
Saviesa, teologia y medicina.
El nen de Kéa va ingressar al Liceu, fundat per Aristòtil el 335 abans del naixement de Christós, i es va convertir en el deixeble de Licó de Troas, aleshores escolarca i responsable de l’ensenyança teològica. Va seguir amb assiduïtat els cursos eximits i la seva brillantor anava a més. Va sucumbir ràpidament als preceptes deixats pel Profeta de l’Altíssim i la seva Fe en l’únic Déu el va conduir, ràpidament, al sacerdoci. Amb només vint anys, Aristó va esdevenir un més dels deixebles del Liceu, assimilant amb exactitud i saviesa les paraules d’Aristòtil. El jove home va interessar-se, a més a més, per una altra disciplina que aleshores tenia poca anomenada: la medicina. Va viatjar fins a Egipte per a perfeccionar el seu art i va estudiar, de manera brillant, la fisiologia humana i la medicina al costat d’Heròfil de Calcedònia, fundador de la gran escola mèdica d’Alexandria. Va tornar, de nou, cinc anys més tard, després de la mort d’Heròfil, amb la bossa carregada de mostres d’aquesta ciència tan particular.
Al seu retorn, davant l’excel•lència dels seus discursos sobre el tema i davant la famosa argumentació del jove Aristó, Licó de Troas va decidir confiar-li la càtedra de medicina. Quan parlava del seu art el jove, simplement, s’apassionava, mentre barrejava teories mèdiques i teologia aristotèlica.
Aristó de Kéa: – “No ens va donar la consigna Aristòtil per a integrar-nos plenament en la Ciutat? No ens va ensenyar a viure en l’amistat i practicar la virtut? Per aquest motiu dic que si tractem com a un art la medicina, haurem de compartir-la per a bé de la Ciutat! Per a oferir un benestar major i cura als malalts, pobres i desafavorits: coincideix en tots els punts amb l’amistat virtuosa i el interès col•lectiu! Si Déu es va donar el coneixement de la medicina, no és per a brillar en les tardes mundanes, sinó per a usar-la davant dels que són víctimes de la injusta desdita que els afligeix.”
Per això, al 234 abans del naixement de Christós, Aristó va fundar el primer dispensari de medicina a Atenes. Hi havia els seus millors deixebles en la matèria i va oferir cura i teràpia als qui patien els pitjors mals. Va exercir aquesta ciència tal com l’havia apresa, de manera altruista, sense demanar mai ni un sol dracma. Amb la finalitat de sufragar les despeses, va fer una crida al mecenatge que va ser escoltat per nombrosos nobles hel•lènics. Aquests, davant de la incomparable i encegadora vivacitat d’Aristó, van cedir un edifici i material per a permetre-li de seguir ocupant-se de la seva obra. El dispensari es va ocupar de milers de malalts i, tot i que no tots sanaven, suportaven millor el seu patiment i dolor.
Quan Licó va decidir reformar el Liceu i crear el cenacle, va assignar a Aristó encarregat de la missió caritativa. Aleshores, amb quaranta anys d’edat, el metge va convertir-se en un dels deixebles més estimats per l’escolarca, i amb el pas del temps, de la formalitat de mestre amb alumne van passar a l’amistat. Al cenacle, cada decisió es validava mitjançant el vot, tot i que l’escolarca era qui tenia l’última paraula. Licó sempre demanava consell als seus consellers, tots els professors del Liceu i a tots els seus amics. Quant va morir el 244 abans del naixement de Christós, no va designar ningú sinó que, contràriament als seus antecessors, va deixar la consigna que els membres del cenacle escollissin per si mateixos el següent escolarca. Per això, després de tres llargs dies de debats i discursos, va ser escollit Aristó de Kéa quart escolarca del Liceu.
Un escolarca que encarnava la Virtut
Trencats els preceptes d’Aristòtil i el proselitisme, Aristó va continuar, il•luminat per l’aura dels seus predecessors, transmetent les ensenyances del Profeta, barrejant-les amb les diferents conclusions, aportades més tard, sobre la virtut, la moral i l’amistat. Va acabar la reforma del Liceu, gravant al marbre els estatuts del cenacle, el seu funcionament i la seva organització. En l’espai d’uns anys, el Liceu havia pres una nova amplitud en el món hel•lènic, que s’havia convertit en el lloc inevitable on trobar consells i principis per als dirigents i nobles de tots els racons de l’Imperi Macedoni. Aristó enviava el seus millors teòlegs a través dels regnes, tant a Egipte com a Pèrsia, passant per les primeres terres asiàtiques.
Com no podia ocupar-se ja del dispensari, i va nomenar un successor al qual va fer entrar al cenacle a càrrec de les seves antigues funcions. Ben decidir a convèncer del fonament de les seves eleccions, va fer crear nombrosos dispensaris, convencent als dirigents dels Imperis i regnes veïns de la necessitat de oferir ajuda als malalts. Els seus grans discursos eloqüents sobre el tema va moure els qui l’escoltaven, que se sentien investits d’una missió divina i practicaven el mecenatge una mica per arreu on els dispensaris eren construïts. Aristó estava convençut que calia restablir una justícia en el món, per tal d’aportar igualtat als qui es veien víctimes de la injustícia i morien per mals dels quals se’n coneixia la cura. Per això, va consagrar part de la seva obra a promoure l’ajuda del qui la necessitava. Els dispensaris, que havia fet obrir per tot el món hel•lènic, acollien milers de malalts i altres patidors, als quals els banys termals i les plantes medicinals oferien cura. Aquesta obra va ser considerable i va contribuir a retornar el benestar a la majoria dels seus conciutadans. Aristó al•legava sempre a les ensenyances d’Aristòtil i a l’amor de l’Altíssim, i va esdevenir obligatori dur la solidaritat a la Ciutat i a la Comunitat dels homes. Fossin creients o no, tots els qui passaven les portes d’un dispensari eren rebuts amb la millor recepció. Inclús, tot i que passés molt de temps al Liceu, car havia d’administrar el seu funcionament, impartir teologia, aconsellar els dirigents i aristòcrates, Aristó visitava els centres de cura que havia llegat als seus deixebles. Sempre treia temps per a entrevistar-se amb els malalts i per a prodigar-los-hi assistència quan els metges en veien la manera.
Va ser en una d’aquestes visites que succeí una història particular. Un jove pobre, afectats per vius dolors, s’havia dirigit al dispensari d’Atenes. Des de la més tendra infantesa que patia sense que ningú no pogués saber per què i els seus dolors l’esquinçaven per dins i el seu cos malmès no feia més que sobreviure. Mentre que els metges van diagnosticar-li una mort ràpida en terribles patiments, Aristó va dirigir-se al capçal del seu llit. El noi va semblar veure un virtuós iman, limitant-se a viure en la misèria sense demanar res a canvi, acceptant el dolor sense poder fer-lo desaparèixer. L’escolarca va parlar-li, aleshores, de les paraules d’Aristòtil i l’amor de Déu i va prendre-li la mà per tal de compartir part del seu patiment. Aquell dia va succeir quelcom extraordinari, ja que una intensa calor va sorgir de les mans de l’escolarca, sorprenent-lo a ell tant com al malalt. Després d’una nit menys agitada que de costum, el pobre va llevar-se sense l’ombra del seu dolor, curat per les paraules de l’escolarca i la seva imposició de mans. Va demanar aleshores de veure a Aristó per a retre-li homenatge i, aquest últim, va fer prova del seu afecte i respecte dient:
Aristó: - “Jove amic, no has de donar-me les gràcies ni homenatjar-me per estar bé amb mi. Cap home en aquest món hauria de sofrir la indiferència i el patiment com les que has conegut. Aristòtil va ensenyar-nos-ho i l’Altíssim, en la seva infinita bondat, va ordenar que ens ajudéssim els uns als altres. Ara, pren el temps de retrobar les bondats i no oblidis d’ajudar a tot aquell que puguis.”
El jove home no va recaure més i, durant la resta de la seva vida, va aportar amistat i ajuda als qui, com ell, havien patit més del normal. En quant a Aristó, gràcies a aquesta cura, va adquirir el sobrenom de “Metge de Déu”. Va seguir prodigant sempre cura i teràpies quan podia.
Als voltants de l’any 200 abans del naixement de Christós, la República de Roma va començar la seva extensió sobre els imperis mediterranis. Roma, Pèrgam i Rodes van aliar-se contra Filip V de Macedònia, la qual cosa va desencadenar la Segona Guerra Macedònica. L’escolarca va tenir, aleshores, la voluntat de tractar amb ambdues parts, enunciant intransigents conclusions sobre les vel•leïtats bel•licistes mitjançant el cenacle. Creia que aquesta guerra era insuportable, il•legítima i innecessària i va lluitar feroçment per tal que cessessin els combats. No obstant això, gràcies a la seva influència, va aconseguir ajudar l’Hèl•lade per a obtenir la seva independència.
Durant el seu mandat com a escolarca, que va durar trenta-nou anys, Aristó va dura terme la remodelació del Liceu, que, en comptes de cenyir-se a impartir ensenyances teològiques i filosòfiques, va esdevenir un lloc de decisions basades en els preceptes i ensenyances del Profeta. Si el Liceu seguia essent un lloc de saber i coneixement, va prendre una camí considerable durant aquells anys, esdevenint una espècie de concili de teòlegs, escoltat i respectat per nombrosos dirigents.
Entre els seus majors alumnes, Aristó va comptar amb Cristolau de Faselis, al qual va nomenar al cenacle, amb vint-i-cinc anys d’edat, encarregat de la diplomàcia. Van fer-se amics ràpidament amb aquest jove teòleg del qual el sorprenia el seu coneixement sobre el comportament humà. Deia d’ell:
Aristó de Kéa: - “Té una finor d’esperit i és tan meticulós en l’observació del mínim moviment corporal que pot saber si algú té un discurs fals plantejant la mínima qüestió!”
Una mort dins l’amistat.
Va ser al 185 abans del naixement de Christós que Aristó de Kéa va passar de la vida al trànsit, dut per la vellesa a l’edat de vuitanta-quatre anys i rodejat dels seus amics membres del cenacle. Tots van preocupar-se, primerament, de fins a quin punt contava amb cada un d’ells. Cara un va anar a veure’l mentre moria i ell va conduir, a alguns, cap el seu passat comú. Hom diu que Aristó va prendre nota de les seves memòries, on hi havia la mínima paraula declarada i va donar-ne un exemplar a cada un dels seus amics. Finalment, a cada dispensari que havia vist la llum del dia gràcies a ell, hom va gravar al marbre el nom d’Aristó i una màxima
“Si només pogués salvar l’ànima d’una mort entre patiments, aleshores ens hauria salvat a tots nosaltres! [Aristó de Kéa - Fundador del dispensari]”
D’acord amb les disposicions que va prendre i va instaurar als estatuts del cenacle, Aristó no va designar successor. El cenacle s’havia d’encarregar d’aquesta tasca. El quart escolarca va ser enterrat com els seus deixebles publicaren amb els seus tres predecessors, a la Cripta del Liceu, i els seus escrits foren publicats a títol pòstum. Aristó va deixar la seva empremta al Liceu, deixant Fervor i Virtut.
Traduït del Grec per Monsenyor Bender.B.Rodriguez.
Traduït al català pel Reverendíssim Pare Abat Ignius de Muntaner. |
_________________
 |
|
| Revenir en haut de page |
|
 |
|
|
Vous ne pouvez pas poster de nouveaux sujets dans ce forum
Vous ne pouvez pas répondre aux sujets dans ce forum
Vous ne pouvez pas éditer vos messages dans ce forum
Vous ne pouvez pas supprimer vos messages dans ce forum
Vous ne pouvez pas voter dans les sondages de ce forum
|
|
FAQ
Rechercher
Liste des Membres
Groupes d'utilisateurs
S'enregistrer
Profil
Se connecter pour vérifier ses messages privés
Connexion
