L'Eglise Aristotelicienne Romaine The Roman and Aristotelic Church Index du Forum L'Eglise Aristotelicienne Romaine The Roman and Aristotelic Church
Forum RP de l'Eglise Aristotelicienne du jeu en ligne RR
Forum RP for the Aristotelic Church of the RK online game
 
Lien fonctionnel : Le DogmeLien fonctionnel : Le Droit Canon
 FAQFAQ   RechercherRechercher   Liste des MembresListe des Membres   Groupes d'utilisateursGroupes d'utilisateurs   S'enregistrerS'enregistrer 
 ProfilProfil   Se connecter pour vérifier ses messages privésSe connecter pour vérifier ses messages privés   ConnexionConnexion 

Hagiographie de l’apôtre Uriana

 
Poster un nouveau sujet   Ce sujet est verrouillé; vous ne pouvez pas éditer les messages ou faire de réponses.    L'Eglise Aristotelicienne Romaine The Roman and Aristotelic Church Index du Forum -> La Bibliothèque Romaine - The Roman Library - Die Römische Bibliothek - La Biblioteca Romana -> Le Dogme - The Dogma
Voir le sujet précédent :: Voir le sujet suivant  
Auteur Message
Sainte Wilgeforte



Inscrit le: 17 Juil 2009
Messages: 6071

MessagePosté le: Sam Fév 06, 2010 3:37 pm    Sujet du message: Hagiographie de l’apôtre Uriana Répondre en citant

Citation:


    Hagiographie de l’apôtre Uriana

    Son enfance

    En cette belle nuit de printemps, Timna et Timor regardaient les étoiles. Allongés à même le sol, ils rêvassaient à leur avenir et le nom de leur futur enfant. Le tailleur de pierre et sa femme désiraient cet enfant depuis plusieurs années déjà.

      Citation:

      Timna : alors ! Quel nom va-t-on donner à notre fille ?
      Timor amusé : Tu as l’air d’être sûr de toi. Et pourquoi ne serait-ce pas un garçon ?
      Timna : Je sais que ce sera une fille. Je l’ai rêvé. Je ne peux pas te l’expliquer mais je le sais. Elle vivra dans notre amour et sera dévouée. Elle héritera même de la force de caractère de son père. sourit Que penses-tu d’Uriana ?
      Timor : C’est joli, oui. Ainsi ce sera donc Uriana.


    Uriana naquit le 3 juin 20 avant Christos. Et comme Timna l’avait annoncé, dès son plus jeune âge, l’enfant vécu dans l’amour et la dévotion. Elle était reconnue de tout son village forçant ainsi le respect de tous. A l’âge de 16 ans, Uriana resplendissait et vivait dans le partage et l’amitié. Sa Foi n’était contestée par quiconque. Forte de carrure, les yeux brillants avec une voix claire, Uriana possédait une volonté inégalée. Sa famille représentait tout pour elle.

    L’évènement déclencheur

    Le village d’Uriana se trouvait aux alentours de Tyr. Son gouverneur tentait avec plus ou moins de réussite d’apaiser les prétentions romaines. Demandant de plus en plus, l’envahisseur poussa le gouverneur et quelques grands notables à se rebeller. Ils s'employèrent personnellement à lever des troupes dans les régions voisines, à disposer des détachements et des petits postes dans les villages voisins… Mais leurs actions s’avérèrent infructueuses voire pour certains désespérées. Les Romains firent marche sur Tyr et sa région et leur fureur fut à la hauteur de leur punition. Ils rasèrent tout sur leur passage massacrant les villageois et brûlant les habitations. Le village d’Uriana n’échappa pas à leur colère. Quand ils arrivèrent, Uriana courut pour se mettre à l’abri mais un cavalier déferla derrière elle. Son père s’interposa et prit le glaive à sa place. Timor gisait à terre dessus sa fille évanouie. Elle avait juste eu le temps de voir sa mère se faire tuer d’une flèche reçue en pleine poitrine.

    Le conflit interne

    A son réveil, Uriana entra dans une profonde rage. Elle cria mais aucun son ne sortit de sa gorge. Ses yeux se remplissaient de colère. Son visage se creusa par la haine…
    Durant des jours elle erra sans savoir où elle allait. Elle paraissait désormais avoir 40 ans. Un jour une voix mystérieuse lui parla…

      Citation:

      La créature sans nom : Uriana… Uriana
      Uriana choquée répondit : Qui est-ce ? Je deviens folle ? Qui est là ?
      La créature sans nom : Tu le sais chère Uriana. Ne m’as-tu pas appelé ?
      Uriana : Jamais. Que dis-tu ? Je refuse de te parler.
      La créature sans nom : Tu m’as bien demandé. Ta colère m’a convoqué. Ta fureur a forcé ma diligence. Ta tristesse et ton abandon m’obligent à te venir en aide. Non Uriana… Toute ton âme et ton corps me réclament.
      Uriana : Laisse moi. Tu ne peux rien pour moi. Je ne veux plus t’écouter.
      La créature sans nom : Bien au contraire. Je peux tout pour toi. Laisse-moi te servir. Je peux t’apaiser.
      Uriana : Et comment le pourrais-tu ? Dis le moi toi qui a l’air de tout savoir et d’avoir réponse à tout.
      La créature sans nom : Laisse moi te guider. Permets-moi de penser et d’agir à ta place. Fais moi entrer dans ton âme…Abandonne toi à moi et je te ferai oublier cette tristesse qui te ronge.
      Uriana : Le Très Haut nous l’interdit… Pars. Je suis si fatiguée.
      La créature sans nom : Et qu’a-t-il fait pour toi et tes parents le Très Haut. Peux-tu me le dire ?


    Uriana se met à pleurer et ne dit mots. Elle consent, elle cède…Elle s’endort. A son réveil ce n’est plus elle. Elle n’est plus. Les gens qui la croisent s’éloignent apeurés. Tout le monde la fuit. Elle ne parle pas. Elle ne fait plus que prononcer des mots incompréhensibles. Ses actes sont ceux d’une démente. Elle crie, hurle, insulte, vole…

    La rencontre avec Christos

    Christos, accompagné de Samoth et Titus, entra à Césarée. Ils prêchèrent comme à leur habitude. De nombreux disciples venaient les écouter.

      Citation:
      " Mes amis, ne vous méprenez pas ! Ceux qui ne vivent pas dans l’amitié que nous a enseignée Aristote, ceux-là brûleront dans les mille flammes de la géhenne.
      Ceux qui cèdent trop vite aux tentations des péchés, ceux qui ne connaissent pas la vertu, ceux-là finiront dans la souffrance et la solitude de l’enfer.
      Ceux qui cèdent à la voix mielleuse du pêché, qui sont séduits par son discours, ceux-là iront l’accompagner dans les ténèbres.
      Ceux qui, enfin, se passent de l’amour de Dieu et des Hommes, qui se réfugient dans leur seul égoïsme, ceux là termineront dans l’abîme infernal.

      Aussi, prenez garde, mes frères, soyez attentifs et vigilants ! Car nul ne le connaît, le jour où les prophéties se réaliseront. Nul ne le connaît, le jour de la fin des temps. "


    Un petit enfant subjugué par leurs paroles vint à leur rencontre. Il les informa qu’une personne étrange mériterait certainement de recevoir la colère du Très Haut. Christos lui demanda de lui montrer le chemin. Une fois arrivé, ils virent une vielle femme enchaînée à l’entrée d’une grotte.

      Citation:
      Christos : Qui est cette femme ?
      L’enfant : Personne ne le sait. Les villageois ont dû l’enchaîner car elle était incontrôlable. Ses paroles son insensées.
      Samoth et Titus voyant Christos s’approcher : Maître, ne vous approchez pas. Il est clair que son destin est d’aller sur la lune au pays des démons. Plus personne ne peut l’aider.
      Christos : Bien au contraire mes amis. Bien au contraire. Ne ressentez vous pas cette souffrance. Le Très Haut a un projet pour cette femme. Ne vous inquiétez pas. J’ai déjà rencontré le mal qui la ronge.


    Christos s’approcha. A son arrivé Uriana se précipita au fond de la grotte. Christos la suivit. Samoth et Titus ne purent entendre que quelques phrases.

      Citation:
      "Va-t-en, tentatrice! Ta présence parmi elle nuit les desseins du Très Haut concernant cette jeune femme. Sache que tu n’es pas Sa préférée. Il t’a reléguée dans l’ombre, car tu t’es détournée de Sa lumière. Il ne t’a laissé la parole qu’afin d’éprouver la foi des humains. "
      “Car le péché est la négation de la perfection divine. L’abandon total aux mille plaisirs s’accompagne du détournement de l’amour de Dieu, alors que le goût simple et mesuré de la création divine ne peut se faire que dans l’amour de son créateur. Alors va-t-en!"


    Le calme était revenu. Durant trois jours, Samoth et Titus n’eurent aucune nouvelle. Quand il le vit arriver, ils se précipitèrent sur lui pour l’interroger mais aucune réponse ne sortit de sa bouche. Christos ne venait que pour rechercher du pain, de l’eau et quelques habits.
    Au bout de cinq autres journées, Christos apparut accompagné d’une jeune femme. Titus et Samoth lui donnèrent une vingtaine d’années. Intrigués tout d’abord, ils furent stupéfaits de deviner en elle la « bête » qui vivait dans la grotte quelques jours plutôt.

      Citation:
      Christos : Samoth, Titus je vous présente Uriana. Elle sera désormais des nôtre.


    Samoth et Titus se regardèrent puis comprirent qu’il ne fallait pas poser de questions mais accepter cet état de faits.

    Aux côtés de Christos

    Durant les jours qui suivirent, Samoth et Titus découvrirent une femme dévouée, faisant preuve de beaucoup de compassion. Sa personnalité plaisait à tout le monde. Les enfants aimaient jouer avec elle. Sa bonté et sa tendresse étaient mises à l’épreuve chaque jour et aucune défaillance ne put être observée par les deux hommes qui étaient de plus en plus émerveillés de voir cette femme donner autant d’amour autour d’elle. Jamais ils ne surent ce qui s’était passé dans cette grotte. Et jamais ils ne posèrent de questions. Ils devinaient simplement en la regardant qu’Uriana avait énormément souffert.

    Uriana continua aux côtés de Christos et des huit nouveaux compagnons à propager la Parole du Très Haut.

      Citation:
      Le repas se passa très joyeusement, tous les convives étaient heureux de fêter les débuts de la nouvelle Église d’Aristote. Mais je remarquai alors que les yeux de Christos renfermaient une étrange expression, mêlée de tristesse et de mélancolie. Il était plus silencieux qu’à l’accoutumée, et pourtant, beaucoup de ses apôtres ne s’en rendaient pas compte, occupés qu’ils étaient à deviser de paix et d’amour.


    Uriana s’était aperçu que quelque chose se passait. Elle regarda Samoth venir aux côtés du maître et discuter. Une fois terminé, Christos vint la voir.

      Citation:
      Christos : Tu as deviné, n’est-ce-pas ?
      Uriana les yeux plein de larmes :Oui. Que vais-je devenir sans Toi ? Je te dois la Vie et ma rédemption.
      Christos : Le projet que j’ai pour toi ne va pas être simple. Je te le concède. Mais tu es prête. Je peux te l’assurer. Et sache que je serai toujours à tes côtés. Tu as vu la bête, tu l’as ressenti plus que quiconque. Tu connais le mal qu'elle peut faire. Toi seul peux désormais combattre et lutter contre cette diablerie nommée possession. Je t’ai enseigné ce qu’il convient de faire.


    Uriana avait accepté son destin depuis fort longtemps. Elle mit sa tête sur les genoux de Christos et resta un moment, silencieuse, profitant des derniers moments en sa présence.

    Après la mort de Christos

    Sa vie après Christos est des plus obscures. Personne ne sut véritablement ce qui se passa. A chaque fois que l’on entendait parler d’elle c’était pour l’associer à des évènements des plus mystiques. Un jour on parlait d’enfants possédés par le démon et qui avaient retrouvé l’esprit suite à sa rencontre avec Uriana. Un autre jour, ce fut pour entendre qu’un Homme qui vociférait des paroles démoniaques fut du jour au lendemain l’être le plus aimé de sa communauté.
    Ce fut que quelques années plus tard que Titus la revit. Elle était venue à Rome pour apporter son aide à la naissance de la grand Église. Elle parla longuement à Titus de sa mission et Titus l’autorisa à recruter des disciples.
    Seulement Uriana mourut de fatigue quelques temps après.

    Son enseignement

    Juste avant de mourir elle cacha son carnet afin qu’il ne tomba pas dans de mauvaises mains. Il y était noté tous les faits de sa vie.
    Tout son enseignement était écrit là. Seuls des hommes et des femmes élus devraient donc trouver cet enseignement.

    L’histoire nous révélera que ce sont les Saints Himérius, Illinda et le Père Marman qui trouvèrent ce carnet. Ils purent ainsi continuer l’œuvre d’Uriana en créant la confrérie des exorcistes.

    Ses reliques

    Le carnet d’Uriana.

    Sa fête : le 3 juin


    Traduit par monseigneur Dariush

_________________
Revenir en haut de page
Voir le profil de l'utilisateur Envoyer un message privé
dariush
Cardinal
Cardinal


Inscrit le: 12 Jan 2009
Messages: 913
Localisation: 13, rue des Lumières Gien

MessagePosté le: Dim Mai 22, 2011 12:29 am    Sujet du message: Répondre en citant

    Citation:


    Agiografia dell'apostolo Uriana

    L'infanzia

    In una bella notte di primavera, Timna e Timor osservavano le stelle. Stesi per terra, fantasticavano sul loro futuro ed sul nome del loro futuro bambino. Il tagliatore di pietra e sua moglie desideravano questo bambino da molti anni ormai.

    Citation:
    Timna: allora! Quale nome daremo a nostra figlia?
    Timor divertito: Hai l'aria di essere sicura. E perché non sarebbe un maschio?
    Timna: So che sarà una bambina. L'ho sognato. Non posso speigarlo ma lo so. Vivrà nel nostro amore e sarà devota. Erediterà anche la forza di carattere di suo padre. sorride Che ne di Uriana?
    Timor: È grazioso, sì. Quindi sarà Uriana.


    Uriana nacque il 3 giugno del 20 avanti Christos. E come Timna aveva predetto, fin dalla più tenera età, la bambina visse nell'amore e nella devozione. Era riconosciuta e rispettata da tutti nel villaggio. All'età di 16 anni, Uriana risplendeva e viveva nella condivisione e nell'amicizia. La sua fede non era contestata da nessuno. Spalle larghe, gli occhi brillanti con una voce chiara, Uriana possedeva una volontà ineguagliabile. La sua famiglia rappresentava tutto per lei.

    L'evento scatenante

    Il villaggio di Uriana si trovava nei dintorni di Tiro. Il suo governatore tentava con più o meno successo di soddisfare le pretese romane. Chiedendo sempre più, l'invasore spinse il governatore ed alcuni grandi notabili a ribellarsi. Si occuparono personalmente di aumentare truppe nelle regioni vicine, disporre dei distaccamenti e dei piccoli appostamenti nei villaggi vicini… Ma le loro azioni risultarono sterili o per alcuni disperate. I Romani fecero marcia su Tiro e la sua regione. La punizione fu all'altezza della loro furia: rasero tutto al suolo al loro passaggio massacrando i paesani e bruciando le abitazioni. Il villaggio di Uriana non sfuggì alla loro rabbia. Quando arrivarono, Uriana corse per mettersi in salvo, ma un cavaliere comparve dietro essa. Suo padre si interpose e prese il colpo di spada al suo posto. Timor giaceva a terra sopra sua figlia svenuta. Aveva appena avuto il tempo di vedere sua madre venire uccisa da una freccia ricevuta in petto pieno.

    Il conflitto interiore
    Al suo risveglio Uriana fu presa da una rabbia profonda. Gridò ma nessun suono uscì dalla sua gola. I suoi occhi si riempirono di collera. Il suo viso si scavò per l'odio…
    Per giorni errò senza sapere dove andava. Ormai dimostrava 40 anni. Un giorno una voce misteriosa le parlò…

    Citation:
    La creatura senza nome: Uriana… Uriana
    Uriana attonita rispose: Chi è? Sto impazzendo? Chi è là?
    La creatura senza nome: Lo sai Uriana cara. Non mi hai chiamato?
    Uriana: Mai. Cosa dici? Mi rifiuto di parlarti.
    La creatura senza nome: Oh sì che mi hai chiamato. La tua rabbia mi ha convocato. Il tuo furore ha imposto la mia sollecitudine. La tua tristezza ed il tuo abbandono mi hanno obbligato a venirti in aiuto. No Uriana… Tutta la tua anima ed il tuo corpo mi reclamano.
    Uriana: Lasciami stare. Non puoi nulla per me. Non voglio più ascoltarti.
    La creatura senza nome: Al contrario. Posso molto per te. Lascia che ti serva. Posso placare le tue pene.
    Uriana: E come potresti? Dimmelo tu che ha l'aria di sapere tutto e di avere la risposta a tutto.
    La creatura senza nome: Lasciati guidare. Permettimi di pensare e di agire al tuo posto. Fammi entrare nella tua anima… abbandonati a me e ti farò dimenticare questa tristezza che ti corrode.
    Uriana: L'Altissimo lo proibisce… Va via. Sono così stanca.
    La creatura senza nome: E cosa ha fatto per te e tuoi genitori l'Altissimo? Puoi dirmelo?


    Uriana si mette a piangere e non dice una parola. Acconsente, cede... si addormenta. Al suo risveglio non è più lei. Non è più. La gente che la incrocia si allontana spaventata. Tutti la fuggono. Non parla. Non fa altro che pronunciare parole incomprensibili. I suoi atti sono quelli di una demente. Grida, urla, insulta, vola…

    L'incontro con Christos

    Christos, accompagnato da Samot e Tito, entrò a Cesarea. Predicarono come loro abitudine. Numerosi discepoli venivano ad ascoltarli.

    Citation:
    "Amici miei, non ingannatevi! Coloro che non vivono nell'amicizia che ci ha insegnato Aristotele, quelli marciranno all'inferno.
    Coloro che cedono troppo rapidamente alle tentazioni peccati, coloro che non conoscono la virtù, quelli finiranno nella sofferenza e nella solitudine dell'inferno.
    Coloro che cedono alla voce melliflua del peccato, che sono sedotti dal suo discorso, quelli andranno accompagnarlo nelle tenebre.
    Coloro che, infine, fanno a meno dell'amore di Dio e dagli uomini, che si rifugiano nel loro solo egoismo, quelli finiranno nell'abisso infernale.

    Inoltre state attenti fratelli miei, siate attenti e vigili! Poiché nessuno conosce, il giorno in cui le profezie si realizzeranno. Nessuno lo conosce, il giorno della fine dei tempi."


    Un bambino soggiogato dalle loro parole venne al loro incontro. Li informò che una persona strana avrebbe certamente meritato di subire la collera dell'Altissimo. Christos gli chiese di mostrargli la strada. Una volta arrivati, videro una donna incatenata all'ingresso di una grotta.

    Citation:
    Christos: Chi è questa donna?
    Il bambino: Nessuno lo sa. I paesani hanno dovuto legarla poiché era incontrollabile. Le sue parole sono insensate.
    Samot e Tito visto Christos avvicinarsi: Maestro, non vi avvicinate. È chiaro che il suo destino è di andare sulla luna nel paese dei demoni. Più nessuno può aiutarla.
    Christos: Al contrario amici miei. Al contrario. Non considerate questa sofferenza. L'Altissimo ha un progetto per questa donna. Non preoccupatevi. Ho già incontrato il male che la consuma.


    Christos si avvicinò. Al suo arrivo Uriana si precipitò in fondo alla grotta. Christos la seguì. Samoth e Titus poterono intendere soltanto alcune frasi.

    Citation:
    "Vattene tentatrice! la tua presenza in lei danneggia il disegno dell'Altissimo per questa giovane donna. Sappi che non sei il Suo preferito. Ti ha relegato nell'oscurità perché hai deviato dalla Sua luce. Ti ha lasciato la parola solo per mettere alla prova la fede degli umani."
    "Poiché il peccato è la negazione della perfezione divina. L'abbandono totale ai mille piaceri si accompagna dalla deviazione dall'amore di Dio, mentre il gusto semplice e misurato della creazione divina non può essere realizzato che nell'amore del suo creatore. Allora vattene!"


    La calma era ritornata. Per tre giorni, Samot e Tito non ebbero alcuna notizia. Quando lo videro arrivare, si precipitarono su di lui per interrogarlo, ma nessuna risposta uscì dalla sua bocca. Christos veniva soltanto a cercare pane, acqua ed alcuni vestiti.
    Al termine di altri cinque giorni, Christos apparve accompagnato da una giovane donna. Tito e Samot le diedero una ventina di anni. Dapprima incuriositi, furono stupiti di indovinare in essa “la bestia„ che viveva nella grotta alcuni giorni prima.

    Citation:
    Christos: Samot, Tito vi presento Uriana. Sarà una dei nostri.


    Samot e Tito si guardarono poi capirono che non bisognava fare domande, ma accettare lo stato dei fatti.

    A fianco di Christos

    Durante i giorni che seguirono, Samot e Tito scoprirono una donna devota, che dava prova di grande compassione. La sua personalità piaceva a tutti. I bambini amavano giocare con lei. La sua bontà e la sua tenerezza erano messe alla prova ogni giorno e nessuna debolezza poté essere osservata dai due uomini che erano sempre più meravigliati di vedere questa donna donare tanto amore. Non seppero mai cosa fosse avvenuto in questa grotta. E mai chiesero spiegazioni. Indovinavano semplicemente osservandola che Uriana aveva enormemente sofferto.

    Uriana continuò a diffondere la parola dell'altissimo al fianco di Christos e di otto nuovi compagni .

    Citation:
    Il pranzo trascorreva con molta con gioia, tutti i commensali erano felici di celebrare gli inizi della nuova Chiesa di Aristotele. Ma notai allora che gli occhi di Christos contenevano un'espressione strana, un insieme di tristezza e di malinconia. Era più silenzioso del solito, e tuttavia, molti suoi apostoli non se ne rendevano conto, occupati com'erano a chiacchierare di pace e amore.


    Uriana si era accorta che stava succedendo qualcosa. Osservò Samot accostarsi al maestro e discutere. Terminata la discussione, Christos venne da lei.

    Citation:
    Christos: Hai indovinato, vero?
    Uriana con gli occhi pieni di lacrime: Sì. Cosa diventerò senza di te? Ti devo la vita e la mia redenzione.
    Christos: Il progetto che ho per te non sarà semplice. Lo ammetto. Ma sei pronta. Te lo garantisco. E sappi che sarò sempre al tuo fianco. Hai visto la bestia, l'hai sentita più che chiunque. Conosci il male che può fare. Tu sola puoi ormai combattere e lottare contro questa diavoleria chiamata possessione. Ti ho insegnato ciò che occorre fare.


    Uriana aveva accettato il suo destino da lungo tempo. Mise la sua testa sulle ginocchia di Christos e restò così un momento, silenziosa, approfittando degli ultimi momenti in sua presenza.

    Dopo la morte di Christos

    La sua vita dopo Christos è per la maggior parte ignota. Nessuno sa cosa successe veramente. Ogni volta che si parlava di lei era per associarla agli eventi più mistici: una volta si parlava di bambini posseduti da un demone che avevano ritrovato lo spirito dopo aver incontrato Uriana. Un'altra volta si raccontava che un uomo che proferiva frasi demoniache e dall'oggi al domani divenne il più amato della sua comunità.
    Fu alcuni anni più tardi che Tito la rivide. Era venuta a Roma a dare il suo contributo alla nascita della grande Chiesa. Parlò a lungo con Tito della sua missione e lui l'autorizzò a reclutare dei discepoli.
    Però Uriana morì di fatica qualche tempo dopo.

    Il suo insegnamento

    Appena prima di morire nascose il suo taccuino affinché non cadesse in mani sbagliate. Vi erano annotati tutti gli avvenimenti della sua vita.
    Tutto il suo insegnamento era scritto là. Solo uomini e donne eletti dunque avrebbero dovuto trovare quell'insegnamento.

    La storia ci rivelerà che saranno i Santi Imerio, Illinda e Padre Marmano a trovare questo taccuino. Poterono così continuare l'opera di Uriana creando la confraternita degli esorcisti.

    Le reliquie
    Il taccuino di Uriana.

    Si festeggia: il 3 giugno.


    Agiografia tradotta da Francesco Saverio VIisconti.

    _________________
Revenir en haut de page
Voir le profil de l'utilisateur Envoyer un message privé MSN Messenger
Ariberto



Inscrit le: 21 Mar 2011
Messages: 304

MessagePosté le: Ven Sep 30, 2011 8:27 pm    Sujet du message: Répondre en citant

Citation:


Hagiografia de l’Apòstol Uriana.




La seva infantesa.

Aquella bonica nit de primavera, Timna i Timor observaven els estens. Estirats al terra, somniaven en el seu futur i amb el nom del seu futur fill. El picapedrer i la seva dona ja anhelaven aquell fill des de feia força anys.

Timna: "Aleshores, quin nom li posarem a la nostra filla?"

Timor va contestar, divertit: "Sembles estar-ne molt segura. I per què no hauria de ser un marrec?"

Timna: “Sé que serà una noia. Ho vaig somniar. No sé explicar-t’ho, però ho sé. Heretarà la força del seu pare. Què et sembla el que he pensat:Uriana?”

Timor: “És bonic, sí. Així serà, doncs; Uriana.

Uriana va néixer el 3 de juny, 20 abans que Christós. I, tal i com Timna havia anunciat, a partir de la seva mes tendra infantesa, va viure entre l’amor i la devoció. El reconeixia tot el poble, reforçant així el respecte de tothom. A l’edat de 16 anys, Uriana resplendia per si sola i vivia en la divisió i l’amistat. La seva Fe no l’impugnava qualsevol. D’espatlla eixamplada, ulls brillants i veu clara, Uriana posseïa una voluntat inigualable. La seva família representava molt, per a ella.


L’esdeveniment desencadenant.

El poble d’Uriana es trobava a les rodalies de Tir. El seu governador intentava, amb més o menys èxit, alleugerir les pretensions romanes. Tot demanant cada cop més, el governador va impulsar a alguns grans notables a rebel•lar-se contra l’invasor. Van dedicar-se personalment a augmentar les tropes a les regions veïnes, a disposar els trasllats i petits llocs de vigia als pobles veïns...Però les seves accions van resultar estèrils o, fins i tot, desesperades. Els romans van marxar sobre Tir i les seves províncies i la seva fúria va estar a l’alçada del càstig. Van arrasar tot al seu pas, matant els camperols i cremant les seves cases. El poble d’Uriana no va escapar de la seva còlera. Quan van arribar, Uriana va córrer buscant refugi, però un genet va perseguir-la. El seu pare va interposar-se i va prendre l’espasa en lloc seu. Timor jeia a terra sobre la seva filla desmaiada. Havia tingut el temps exacte per veure a la seva mare morir per una sageta que va travessar-li el cor.


El conflicte intern.


Quan va despertar, Uriana va enrabiar-se profundament. Va cridar, però no va sortir cap so del seu coll. Els seus ulls van encolerir. De la seva cara brollava l’odi...Durant dies va caminar, errant, sense saber on anar. Semblava tenir 40 anys més. Un dia, una veu misteriosa va parlar-li...

La Criatura sense Nom: “Uriana… Uriana”

Uriana,estupefacte, va respondre: “ Qui és? M’he tornat boja? Qui hi ha?”

La Criatura sense Nom: “Bé que ho saps, estimada Uriana. És que potser no m’has cridat?”

Uriana: “Mai. Què dius? Em nego a parlar amb tu.”

La Criatura sense Nom: “I tant que ho vas demanar. La teva còlera va invocar-me. La teva fúria va forçar la meva diligència. La teva tristor i el teu abandonament m’obliguen a ajudar-te. No Uriana...La teva ànima i el teu cos en ple em reclamen.”

Uriana: “ Fuig de mi. No pots fer-me res. No vull escoltar-te”

La Criatura sense Nom: “Al contrari. Puc am tu. Deixa’m servir-te. Puc alleugerir el teu dolor.”

Uriana: “ I com podries fer-ho? M’han dit de tu que et dónes aires de saber-ho tot i de tenir respostes per a tot.”

La Criatura sense Nom: “Deixa’m guiar-te. Permet-me pensar i actuar per tu. Fes-me entrar a la teva ànima...abandona’t a mi i et faré oblidar la tristor que et corrou.”

Uriana: “ L’Altíssim ens ho prohibeix...Marxa. Estic cansada.”

La Criatura sense Nom: “I què ha fet pels teus pares, l’Altíssim? Pots dir-m’ho?”

Uriana es va posar a plorar i no va dir res. Estava d’acord...va cedir...va adormir-se. Quan va despertar no era ella. Ja no ho era. La gent que se li creuava fugia espantada. Tothom fugia. No parlava, no feia més que pronunciar mots incomprensibles. Els seus actes eren de folla. Cridava, xisclava, insultava, levitava...


La trobada amb Christós.

Christós, acompanyat de Samoth i Titus, va entrar a Cesarea. Van predicar la Bona nova i nombrosos deixebles van anar a escoltar-los.

"Amics meus, no us confongueu! Els qui no viuen en l’amistat que va ensenyar-nos Aristòtil, cremaran en mil flames de la Gehenna!
Els qui cedeixen massa ràpid a les temptacions del pecat, els qui no coneixen la virtut, tots aquells acabaran en el sofriment i en la solitud del infern.
Els qui cedeixen a la veu melosa del pecat, els qui són seduïts pel seu discurs, aquella aniran a acompanyar-lo a les tenebres.
Els qui, finalment, passen per alt l’amor de Déu i els homes, els qui es refugien en el seu propi egoisme, aquells acabaran a l’abisme inferí.

Per això,estigueu alerta, germans meus, atents i vigilants! Ja que ningú no sap quin dia s’acompliran les profecies. Ningú no el sap, el dia de la fi dels temps!”


Un nen petit, subjugat per les seves paraules, va anar a trobar-lo. Va informar-lo de què hi havia una persona estranya que mereixia rebre la còlera de l’Altíssim. Christós va demanar que li mostrés el camí. Un cop van arribar, van veure a una
dona envellida lligada a l’entrada d’una gruta


Christós: “ Qui és aquesta dona?”

El nen: “Ningú no ho sap. Els camperols van haver-la de lligar per què havia esdevingut incontrolable. Les seves paraules són absurdes.”

Samoth i Titus, veient a Christós apropar-se-li, van dir: “Mestre, no us hi acosteu. És evident que el seu destí és anar a la Lluna, al país dels Dimonis. Ningú més ja no pot ajudar-la.”

Christós: “Al contrari, amics meus. Al contrari. No experimenteu mai vosaltres aquest sofriment. L’Altíssim té un projecte per aquesta dona. No us preocupeu. Ja he trobat el mal que la corrou.”

Chistós se li apropà. En arribar, Uriana va precipitar-se al fons de la cova. Christós va seguir-la. Samoth i Titus no van poder escoltar més que algunes poques frases.

“Ves-te’n, temptadora! La teva presència en ella perjudica les intencions de l’Altíssim en quant aquesta dona. Saps que no et prefereix. Va relegar-te a les tenebres, ja que vas desviar-te de Llur llum. Només va deixar-te el do de la parla per comprovar la fe dels humans.”

“Ja que el pecat és la negació de la perfecció Divina. L’abandonament als milers de plaers és acompanyat al desviament de l’amor de Déu, mentre que el plaer per la simplicitat i la mesura de la Creació divina no pot fer-se si no és en l’amor vers al seu Creador. Aleshores, ves-te’n!”


La calma va retornar, aleshores. Durant tres dies, Samoth i Titus no van tenir cap notícia. Quan el van veure arribar, van precipitar-se sobre seu per a preguntar-li, però cap resposta no va sortir de la seva boca. Christós només havia anat a buscar pa, aigua i roba.

Després de cinc dies més, Christós va aparèixer acompanyat d’una dona jove. Titus i Samoth va posar-li una vintena d’anys. Intrigats, en primer lloc, van conjecturar, estupefactes, que ella era “l’animal” que vivia a la gruta feia pocs dies.


Christós: “Samoth, Titus; us presento a Uriana. Serà, d’ara en endavant, una dels nostres.”

Samoth i Titus es van mirar i van concloure que no calia preguntar res, sinó acceptar-ho tal qual.



Al costat de Christós.

Durant els següents dies, Samoth i Titus van descobrir a una dona soferta, plena de compassió. La seva personalitat era agradable per a tot el món. Als nens els agradava jugar amb ella. La seva bondat i la seva tendresa es posaven a prova cada dia i cap dels dos homes van poder observar cap error, meravellats cada cop més de veure aquella dona donant tant d’amor al seu voltant. Mai no van saber què havia passat en aquella cova. I mai no van preguntar-ho. Cavil•laven, simplement, que Uriana havia patit enormement


Uriana va seguir al costat de Christós i dels vuit nous col•legues, estenent la Paraula de l’Altíssim.

“El dinar va passar molt alegrement, tots els hostes eren feliços de celebrar els principis de la nova Església d’Aristòtil. Però vaig observar als ulls de Christós que hi havia una expressió estranya, una barreja de malenconia i tristor. Estava més silenciós que de costum i, amb tot, molts dels seus apòstols no van adonar-se’n, ocupats en parlar de la Pau i l’Amor.”

Uriana se n’havia adonat de què passava alguna cosa. Va observar a Samoth anar amb el Messies i discutir. Un cop van acabar, Christós va dirigir-se a ella.


Christós “O has endevinat, veritat?”

Uriana, amb els ulls plens de llàgrimes, va respondre: “Sí. Que serà, sense vós? Us dec la Vida i la meva redempció”

Christós “El projecte que tinc per a tu no serà senzill. Te’l concedeixo, ja estàs preparada. T’ho garanteixo. I saps que estaré, encara, al teu costat. Has vist la Criatura, l’has experimentada més que ningú. Coneixes el mal que pot causar. Només pots, en endavant, combatre-la i lluitar contra aquesta maledicció anomenada possessió. Ja t’he ensenyat el que cal fer.”

Uriana havia acceptat el seu destí des de feia molt de temps. Va posar el cap sobre els genolls de Christós i va romandre així una estona, en silenci, aprofitant els últims moments de la seva presència.


Després de la mort de Christós.

La seva vida després de Christós és la més incerta. Ningú no va saber mai del cert què va passar. Cada cop que hom es proposava parlar d’ella era per associar-la a esdeveniments d’allò més místics. Un dia es parlava de nens posseïts per la Criatura i que havien retrobat l’esperit a rel d’un encontre amb Urania. Un altre dia va anar per tal d’entendre un home que vociferava sobre les paraules demoníaques i, de la nit al dia, va esdevenir un home del gust de la seva comunitat.

Fa ser uns anys més tard que Titus la va reviure. Gavia anat a Roma per ajudar en el naixement de la gran Església. Va parlar detingudament amb Titus sobre la seva missió i Titus l’autoritzà a reclutar deixebles.

Urania va morir uns anys més tar, només de cansament.




Les seves ensenyances

Just abans de morir va ocultar el seu quadern per tal que no caigués en males mans. Allà hi anotava tots els fets de la seva vida.

Hi va escriure totes les ensenyances, en aquell quadern. Només els homes i les dones escollits podien trobar-les

La història ens revela que van ser els Sants Himèrius, Illinda i el Pare Marman els qui van trobar aquest quadern. Així, van poder seguir l’obra d’Uriana tot creant la Germandat dels Exorcistes.




Relíquia

El quadern d’Uriana.

Festivitat: el 3 de Juny.



Traduït per Monsenyor Dariush
Traduït al català pel Reverendíssim Pare Abat Ignius de Muntaner.

_________________

Préfet de la Villa San Loyats, Théologue du Saint-Office, Doyen du Saint-Dominique, Évêque de Lucca
Revenir en haut de page
Voir le profil de l'utilisateur Envoyer un message privé MSN Messenger
Ignius



Inscrit le: 17 Nov 2010
Messages: 3429
Localisation: Catalunya

MessagePosté le: Jeu Jan 19, 2012 3:06 am    Sujet du message: Répondre en citant

Citation:



Hagiografía de la Apóstol Uriana

La infancia:

En una bella noche de primavera Timna y Timor observaban las estrellas y tendidos en el suelo fantaseaban sobre su porvenir y sobre el nombre de su futuro hijo. El cantero y su esposa deseaban ese niño desde hacía muchos años.

Timna: ¡Bueno! ¿Qué nombre le daremos a nuestra hija?

Timor divertido: Pareces estar muy segura de que será una niña. ¿Y por qué no ha de ser un varón?

Timna: Sé que será una niña. Lo he soñado. No puedo explicarlo, pero lo sé. Vivirá de nuestro amor y será devota. También heredará la fuerza y carácter de su padre. Sonrió. ¿Qué tal Uriana?

Timor: Es bonito, sí. La llamaremos Uriana.

Uriana nació el 3 de junio del 20 antes de Christos y como Timna había predicho desde la más tierna infancia la niña vivió en el amor y en la devoción. Era conocida y respetada por todos en la aldea. A la edad de 16 años Uriana resplandecía y vivía con los valores de la colaboración y la amistad. Su fe no era rechazada por nadie. De hombros anchos, ojos brillantes y con una voz clara, Uriana poseía una voluntad inimitable. Su familia lo representaba todo para ella.

El evento desencadenante:

La aldea de Uriana se encontraba en los alrededores de Tiro. Su gobernador intentaba con más o menos éxito satisfacer las pretensiones romanas y como exigían cada vez más el invasor empujó al gobernador y a algunos grandes nobles a rebelarse. Se ocuparon personalmente de aumentar las tropas en las regiones vecinasy agruparon a los destacamentos en los pequeños emplazamientos de las aldeas colindantes. Pero sus acciones resultaron estériles y para algunos desesperadas. Los romanos marcharon sobre Tiro y su Región. El castigo estuvo a la altura de su furia: Arrasaron todo a su paso matando a todos los aldeanos y quemando las viviendas. La aldea de Uriana no escapó de su furia. Cuando llegaron Uriana corrió para ponerse a salvo, pero un caballero apareció tras ella. Su padre se interpuso y recibió el golpe de la espada en su lugar. Timor yacía en el suelo sobre su hija desmayada. Apenas tuvo tiempo de ver a su madre morir por una flecha recibida de lleno en el pecho.

El conflicto interior:

Al despertar, Uriana fue presa de una profunda rabia. Gritó, pero ningún sonido salió de su garganta. Sus ojos se llenaron de ira. De su cara brotaba el odio...
Durante días erró sin saber adónde iba. Parecía tener 40 años o más. Un día una voz misteriosa le habló…


La criatura sin nombre: Uriana…Uriana.

Uriana atónita respondió: ¿Quién eres? ¿Me estoy volviendo loca? ¿Quién está ahí?

La criatura sin nombre: Lo sabes Uriana querida. ¿No me has llamado?

Uriana: Nunca. ¿Qué dices? Me niego a hablarte.

La criatura sin nombre:
¡Oh! Sí que me has llamado, tu rabia me ha convocado, tu furia ha llamado mi atención, tu tristeza y abandono me han obligado a venir a ayudarte. No Uriana… Toda tu alma y tu cuerpo me reclaman.

Uriana:
Aléjate de mí. No puedes hacer nada por mí. No quiero escucharte más.

La criatura sin nombre: Al contrario. Puedo hacer mucho por ti. Deja que te sirva. Puedo aliviar tus penas.

Uriana: ¿Y cómo podrías? Dímelo tú que pareces saberlo todo y tener todas las respuestas.

La criatura sin nombre: Déjame guiarte. Permíteme pensar y actuar por ti. Hazme entrar en tu alma. Abandónate a mí y te haré olvidar esta tristeza que te corroe.

Uriana: El Altísimo lo prohíbe… Vete. Estoy tan cansada.

La criatura sin nombre: ¿Y qué han hecho por ti tus padres y el Altísimo? ¿Puedes decírmelo?

Uriana se puso a llorar y no dijo ni una palabra. Aceptó, cedió… Se durmió. Al despertar ya no era ella. No lo sería ya nunca más. La gente que se cruzaba con ella se alejaba asustada. Todos la evitaban. No hablaba. No hacía más que pronunciar palabras incomprensibles. Sus actos eran los de una demente. Gritaba, chillaba, insultaba, volaba…

El encuentro con Christos:

Christos acompañado por Samot y Tito entró en Cesarea. Predicaron como era su costumbre y numerosos discípulos fueron a escucharlos.

“Amigos míos, ¡No os engañéis! Los que no viven en la amistad que nos ha enseñado Aristóteles se pudrirán en el infierno.
Los que ceden muy rápidamente a las tentaciones del pecado, los que no conocen la virtud, esos acabarán en el tormento y la soledad del infierno.
Los que ceden a la voz meliflua del pecado, que son seducidos por su discurso, ésos irán a acompañarlo en las tinieblas.
Los que, en definitiva, ignoran el amor de Dios y de los Hombres y se refugian sólo en su egoísmo acabarán en el abismo infernal.
Por eso, estad atentos hermanos míos, estad atentos y vigilantes, ya que
nadie conoce el día en que la profecía se cumplirá. Nadie conoce el día del fin de los tiempos".

Un niño subyugado por sus palabras fue a su encuentro. Le informó de que una persona extraña merecía, ciertamente, sufrir la ira del Altísimo. Christos le pidió que le mostrara el camino. Una vez llegaron vieron una mujer encadenada en la entrada de una cueva.

Christos: ¿Quién es esta mujer?

El niño: Nadie lo sabe. Los aldeanos han tenido que atarla ya que era incontrolable. Sus palabras son absurdas.

Samot y Tito
vieron a Christos acercarse: Maestro no se acerque a ella, a la vista está que su destino es ir a la luna, el país de los demonios. Nadie puede ayudarla.

Christos: Al contrario amigos míos, al contrario, el Altísimo tiene un proyecto para esta mujer. No os preocupéis, ya he encontrado el mal que la consume.

Christos se acercó. Al llegar Uriana se precipitó al fondo de la cueva. Christos la siguió. Samot y Tito pudieron entender solamente algunas frases.

“¡Lárgate tentadora! Tu presencia perjudica las intenciones del Altísimo para esta joven mujer. Sabes que no eres su favorito. Te ha relegado en la oscuridad porque te has desviado de su luz. Te ha dejado el poder de hablar sólo para poner a prueba la fe de los humanos.
Ya que el pecado es la negación de la perfección divina y el sucumbir a los mil placeres conlleva la desviación del amor de Dios, mientras que el bien de la creación divina no puede ser realizado nada más que en el amor de su Creador. ¡Así que lárgate!”.


La calma había regresado. Durante tres días Samot y Tito no recibieron ninguna noticia. Cuando lo vieron llegar se precipitaron sobre él para interrogarlo, pero ninguna respuesta salió de su boca. Christos fue solamente a buscar pan, agua y algunos vestidos. Al pasar otros cinco días, Christos apareció acompañado de una joven mujer. Tito y Samot le calcularon unos veinte años. Al principio sentían curiosidad, estaban sorprendidos intentando adivinar que ella era “el animal” que vivía en la cueva algunos días antes.

Christos: Samot, Tito os presento a Uriana. Será una de nosotros.

Samot y Tito se miraron y comprendieron que no hacía falta hacer preguntas, sino aceptar el estado de las cosas.

Al lado de Christos:

Durante los días que siguieron, Samot y Tito descubrieron a una mujer devota, que daba prueba de una gran compasión. Su personalidad gustaba a todos. Los niños adoraban jugar con ella. Su bondad y su ternura eran puestos a prueba cada día y ninguna debilidad pudo ser observada por los dos hombres que siempre se maravillaban de ver a aquella mujer que era capaz de dar tanto amor. Nunca supieron lo que ocurrió en aquella cueva y nunca pidieron explicaciones. Al mirarla sencillamente adivinaron que Uriana había sufrido enormemente.

Uriana continuó difundiendo la palabra del Altísimo al lado de Christos y de ocho nuevos compañeros.


“El almuerzo transcurría con mucha alegría, todos los comensales estaban felices de celebrar el inicio de la nueva Iglesia de Aristóteles. Pero entonces noté que los ojos de Christos contenían una expresión extraña, una mezcla de tristeza y melancolía. Estaba más callado de lo usual. Y muchos de sus apóstoles no se habían dado cuenta aún, estaba entretenidos hablando de paz y amor”.

Uriana se percató que algo estaba sucediendo. Vió a Samot acercarse al maestro y discutir. Finalizada la discusión, Christos fue hacia ella.

Christos: Lo has adivinado, ¿cierto?

Uriana con los ojos llenos de lágrimas: Sí. ¿Qué seré sin ti? Te debo la vida y mi redención.

Christos: El proyecto que tengo para ti no será simple, lo admito. Pero estás lista, te lo garantizo y sabes que estaré siempre a tu lado. Has visto a la criatura, la has sentido más que ninguno, conoces lo que el mal puede hacer. Tú sola ya puedes combatir y luchar contra esa maldición llamada posesión. Te he enseñado lo que tienes que hacer.

Uriana había aceptado su destino desde hacía tiempo. Puso su cabeza sobre las rodillas de Christos y se quedó así por un momento, callada, aprovechando los últimos momentos de su presencia.

Después de la muerte de Christos:

Su vida después de Christos es desconocida para la mayoría, ninguno sabe qué sucedió realmente. Cada vez que se hablaba de ella era para asociarla a los eventos más místicos: Una vez se habló de niños poseídos por un demonio que habían hallado la paz después de haber encontrado a Uriana. Otra vez se contó que un hombre que profería frases demoníacas de la noche a la mañana se había convertido en el más querido de su comunidad. Fue unos años más tarde cuando Tito la volvió a ver. Fue a Roma para dar su contribución al nacimiento de la Gran Iglesia. Habló detenidamente con Tito de su misión y él le autorizó reclutar discípulos.

Pero Uriana murió de agotamiento algún tiempo después.


Su enseñanza:

Justo antes de morir escondió su cuaderno para que no cayera en manos equivocadas, donde fueron anotados todos los acontecimientos de su vida.
Toda su enseñanza quedó escrita allí. Solo los hombres y mujeres elegidos podrán encontrar aquellas enseñanza.
La historia nos revelará que serán los Santos Imerio, Illinda y Padre Marmano los que encontrarán este cuaderno. Podrán así continuar la obra de Uriana creando la Cofradía de los Exorcistas.

Las reliquias: El cuaderno de Uriana.

Se celebra: El 3 de junio.



Traducido por Padre Prior Jesús Alfonso Froissart del Campo.
Revisado por Kossler de Castelldú y Robledo.



_________________
Revenir en haut de page
Voir le profil de l'utilisateur Envoyer un message privé Envoyer un e-mail
Montrer les messages depuis:   
Poster un nouveau sujet   Ce sujet est verrouillé; vous ne pouvez pas éditer les messages ou faire de réponses.    L'Eglise Aristotelicienne Romaine The Roman and Aristotelic Church Index du Forum -> La Bibliothèque Romaine - The Roman Library - Die Römische Bibliothek - La Biblioteca Romana -> Le Dogme - The Dogma Toutes les heures sont au format GMT + 2 Heures
Page 1 sur 1

 
Sauter vers:  
Vous ne pouvez pas poster de nouveaux sujets dans ce forum
Vous ne pouvez pas répondre aux sujets dans ce forum
Vous ne pouvez pas éditer vos messages dans ce forum
Vous ne pouvez pas supprimer vos messages dans ce forum
Vous ne pouvez pas voter dans les sondages de ce forum


Powered by phpBB © 2001, 2005 phpBB Group
Traduction par : phpBB-fr.com