 |
L'Eglise Aristotelicienne Romaine The Roman and Aristotelic Church
Forum RP de l'Eglise Aristotelicienne du jeu en ligne RR
Forum RP for the Aristotelic Church of the RK online game
 
|
| Voir le sujet précédent :: Voir le sujet suivant |
| Auteur |
Message |
Ignius
Inscrit le: 17 Nov 2010
Messages: 3429
Localisation: Catalunya
|
 Posté le: Ven Sep 30, 2011 9:05 pm Sujet du message: [Hagiografia] Apòstol Uriana |
 |
|
| Citation: | 
Hagiografia de l’Apòstol Uriana.
La seva infantesa.
Aquella bonica nit de primavera, Timna i Timor observaven els estens. Estirats al terra, somniaven en el seu futur i amb el nom del seu futur fill. El picapedrer i la seva dona ja anhelaven aquell fill des de feia força anys.
Timna: "Aleshores, quin nom li posarem a la nostra filla?"
Timor va contestar, divertit: "Sembles estar-ne molt segura. I per què no hauria de ser un marrec?"
Timna: “Sé que serà una noia. Ho vaig somniar. No sé explicar-t’ho, però ho sé. Heretarà la força del seu pare. Què et sembla el que he pensat:Uriana?”
Timor: “És bonic, sí. Així serà, doncs; Uriana.
Uriana va néixer el 3 de juny, 20 abans que Christós. I, tal i com Timna havia anunciat, a partir de la seva mes tendra infantesa, va viure entre l’amor i la devoció. El reconeixia tot el poble, reforçant així el respecte de tothom. A l’edat de 16 anys, Uriana resplendia per si sola i vivia en la divisió i l’amistat. La seva Fe no l’impugnava qualsevol. D’espatlla eixamplada, ulls brillants i veu clara, Uriana posseïa una voluntat inigualable. La seva família representava molt, per a ella.
L’esdeveniment desencadenant.
El poble d’Uriana es trobava a les rodalies de Tir. El seu governador intentava, amb més o menys èxit, alleugerir les pretensions romanes. Tot demanant cada cop més, el governador va impulsar a alguns grans notables a rebel•lar-se contra l’invasor. Van dedicar-se personalment a augmentar les tropes a les regions veïnes, a disposar els trasllats i petits llocs de vigia als pobles veïns...Però les seves accions van resultar estèrils o, fins i tot, desesperades. Els romans van marxar sobre Tir i les seves províncies i la seva fúria va estar a l’alçada del càstig. Van arrasar tot al seu pas, matant els camperols i cremant les seves cases. El poble d’Uriana no va escapar de la seva còlera. Quan van arribar, Uriana va córrer buscant refugi, però un genet va perseguir-la. El seu pare va interposar-se i va prendre l’espasa en lloc seu. Timor jeia a terra sobre la seva filla desmaiada. Havia tingut el temps exacte per veure a la seva mare morir per una sageta que va travessar-li el cor.
El conflicte intern.
Quan va despertar, Uriana va enrabiar-se profundament. Va cridar, però no va sortir cap so del seu coll. Els seus ulls van encolerir. De la seva cara brollava l’odi...Durant dies va caminar, errant, sense saber on anar. Semblava tenir 40 anys més. Un dia, una veu misteriosa va parlar-li...
La Criatura sense Nom: “Uriana… Uriana”
Uriana,estupefacte, va respondre: “ Qui és? M’he tornat boja? Qui hi ha?”
La Criatura sense Nom: “Bé que ho saps, estimada Uriana. És que potser no m’has cridat?”
Uriana: “Mai. Què dius? Em nego a parlar amb tu.”
La Criatura sense Nom: “I tant que ho vas demanar. La teva còlera va invocar-me. La teva fúria va forçar la meva diligència. La teva tristor i el teu abandonament m’obliguen a ajudar-te. No Uriana...La teva ànima i el teu cos en ple em reclamen.”
Uriana: “ Fuig de mi. No pots fer-me res. No vull escoltar-te”
La Criatura sense Nom: “Al contrari. Puc am tu. Deixa’m servir-te. Puc alleugerir el teu dolor.”
Uriana: “ I com podries fer-ho? M’han dit de tu que et dónes aires de saber-ho tot i de tenir respostes per a tot.”
La Criatura sense Nom: “Deixa’m guiar-te. Permet-me pensar i actuar per tu. Fes-me entrar a la teva ànima...abandona’t a mi i et faré oblidar la tristor que et corrou.”
Uriana: “ L’Altíssim ens ho prohibeix...Marxa. Estic cansada.”
La Criatura sense Nom: “I què ha fet pels teus pares, l’Altíssim? Pots dir-m’ho?”
Uriana es va posar a plorar i no va dir res. Estava d’acord...va cedir...va adormir-se. Quan va despertar no era ella. Ja no ho era. La gent que se li creuava fugia espantada. Tothom fugia. No parlava, no feia més que pronunciar mots incomprensibles. Els seus actes eren de folla. Cridava, xisclava, insultava, levitava...
La trobada amb Christós.
Christós, acompanyat de Samoth i Titus, va entrar a Cesarea. Van predicar la Bona nova i nombrosos deixebles van anar a escoltar-los.
"Amics meus, no us confongueu! Els qui no viuen en l’amistat que va ensenyar-nos Aristòtil, cremaran en mil flames de la Gehenna!
Els qui cedeixen massa ràpid a les temptacions del pecat, els qui no coneixen la virtut, tots aquells acabaran en el sofriment i en la solitud del infern.
Els qui cedeixen a la veu melosa del pecat, els qui són seduïts pel seu discurs, aquella aniran a acompanyar-lo a les tenebres.
Els qui, finalment, passen per alt l’amor de Déu i els homes, els qui es refugien en el seu propi egoisme, aquells acabaran a l’abisme inferí.
Per això,estigueu alerta, germans meus, atents i vigilants! Ja que ningú no sap quin dia s’acompliran les profecies. Ningú no el sap, el dia de la fi dels temps!”
Un nen petit, subjugat per les seves paraules, va anar a trobar-lo. Va informar-lo de què hi havia una persona estranya que mereixia rebre la còlera de l’Altíssim. Christós va demanar que li mostrés el camí. Un cop van arribar, van veure a una
dona envellida lligada a l’entrada d’una gruta
Christós: “ Qui és aquesta dona?”
El nen: “Ningú no ho sap. Els camperols van haver-la de lligar per què havia esdevingut incontrolable. Les seves paraules són absurdes.”
Samoth i Titus, veient a Christós apropar-se-li, van dir: “Mestre, no us hi acosteu. És evident que el seu destí és anar a la Lluna, al país dels Dimonis. Ningú més ja no pot ajudar-la.”
Christós: “Al contrari, amics meus. Al contrari. No experimenteu mai vosaltres aquest sofriment. L’Altíssim té un projecte per aquesta dona. No us preocupeu. Ja he trobat el mal que la corrou.”
Chistós se li apropà. En arribar, Uriana va precipitar-se al fons de la cova. Christós va seguir-la. Samoth i Titus no van poder escoltar més que algunes poques frases.
“Ves-te’n, temptadora! La teva presència en ella perjudica les intencions de l’Altíssim en quant aquesta dona. Saps que no et prefereix. Va relegar-te a les tenebres, ja que vas desviar-te de Llur llum. Només va deixar-te el do de la parla per comprovar la fe dels humans.”
“Ja que el pecat és la negació de la perfecció Divina. L’abandonament als milers de plaers és acompanyat al desviament de l’amor de Déu, mentre que el plaer per la simplicitat i la mesura de la Creació divina no pot fer-se si no és en l’amor vers al seu Creador. Aleshores, ves-te’n!”
La calma va retornar, aleshores. Durant tres dies, Samoth i Titus no van tenir cap notícia. Quan el van veure arribar, van precipitar-se sobre seu per a preguntar-li, però cap resposta no va sortir de la seva boca. Christós només havia anat a buscar pa, aigua i roba.
Després de cinc dies més, Christós va aparèixer acompanyat d’una dona jove. Titus i Samoth va posar-li una vintena d’anys. Intrigats, en primer lloc, van conjecturar, estupefactes, que ella era “l’animal” que vivia a la gruta feia pocs dies.
Christós: “Samoth, Titus; us presento a Uriana. Serà, d’ara en endavant, una dels nostres.”
Samoth i Titus es van mirar i van concloure que no calia preguntar res, sinó acceptar-ho tal qual.
Al costat de Christós.
Durant els següents dies, Samoth i Titus van descobrir a una dona soferta, plena de compassió. La seva personalitat era agradable per a tot el món. Als nens els agradava jugar amb ella. La seva bondat i la seva tendresa es posaven a prova cada dia i cap dels dos homes van poder observar cap error, meravellats cada cop més de veure aquella dona donant tant d’amor al seu voltant. Mai no van saber què havia passat en aquella cova. I mai no van preguntar-ho. Cavil•laven, simplement, que Uriana havia patit enormement
Uriana va seguir al costat de Christós i dels vuit nous col•legues, estenent la Paraula de l’Altíssim.
“El dinar va passar molt alegrement, tots els hostes eren feliços de celebrar els principis de la nova Església d’Aristòtil. Però vaig observar als ulls de Christós que hi havia una expressió estranya, una barreja de malenconia i tristor. Estava més silenciós que de costum i, amb tot, molts dels seus apòstols no van adonar-se’n, ocupats en parlar de la Pau i l’Amor.”
Uriana se n’havia adonat de què passava alguna cosa. Va observar a Samoth anar amb el Messies i discutir. Un cop van acabar, Christós va dirigir-se a ella.
Christós “O has endevinat, veritat?”
Uriana, amb els ulls plens de llàgrimes, va respondre: “Sí. Que serà, sense vós? Us dec la Vida i la meva redempció”
Christós “El projecte que tinc per a tu no serà senzill. Te’l concedeixo, ja estàs preparada. T’ho garanteixo. I saps que estaré, encara, al teu costat. Has vist la Criatura, l’has experimentada més que ningú. Coneixes el mal que pot causar. Només pots, en endavant, combatre-la i lluitar contra aquesta maledicció anomenada possessió. Ja t’he ensenyat el que cal fer.”
Uriana havia acceptat el seu destí des de feia molt de temps. Va posar el cap sobre els genolls de Christós i va romandre així una estona, en silenci, aprofitant els últims moments de la seva presència.
Després de la mort de Christós.
La seva vida després de Christós és la més incerta. Ningú no va saber mai del cert què va passar. Cada cop que hom es proposava parlar d’ella era per associar-la a esdeveniments d’allò més místics. Un dia es parlava de nens posseïts per la Criatura i que havien retrobat l’esperit a rel d’un encontre amb Urania. Un altre dia va anar per tal d’entendre un home que vociferava sobre les paraules demoníaques i, de la nit al dia, va esdevenir un home del gust de la seva comunitat.
Fa ser uns anys més tard que Titus la va reviure. Gavia anat a Roma per ajudar en el naixement de la gran Església. Va parlar detingudament amb Titus sobre la seva missió i Titus l’autoritzà a reclutar deixebles.
Urania va morir uns anys més tar, només de cansament.
Les seves ensenyances
Just abans de morir va ocultar el seu quadern per tal que no caigués en males mans. Allà hi anotava tots els fets de la seva vida.
Hi va escriure totes les ensenyances, en aquell quadern. Només els homes i les dones escollits podien trobar-les
La història ens revela que van ser els Sants Himèrius, Illinda i el Pare Marman els qui van trobar aquest quadern. Així, van poder seguir l’obra d’Uriana tot creant la Germandat dels Exorcistes.
Relíquia
El quadern d’Uriana.
Festivitat: el 3 de Juny.
Traduït per Monsenyor Dariush
Traduït al català pel Reverendíssim Pare Abat Ignius de Muntaner.
|
_________________
 |
|
| Revenir en haut de page |
|
 |
|
|
Vous ne pouvez pas poster de nouveaux sujets dans ce forum
Vous ne pouvez pas répondre aux sujets dans ce forum
Vous ne pouvez pas éditer vos messages dans ce forum
Vous ne pouvez pas supprimer vos messages dans ce forum
Vous ne pouvez pas voter dans les sondages de ce forum
|
|
FAQ
Rechercher
Liste des Membres
Groupes d'utilisateurs
S'enregistrer
Profil
Se connecter pour vérifier ses messages privés
Connexion
