L'Eglise Aristotelicienne Romaine The Roman and Aristotelic Church Index du Forum L'Eglise Aristotelicienne Romaine The Roman and Aristotelic Church
Forum RP de l'Eglise Aristotelicienne du jeu en ligne RR
Forum RP for the Aristotelic Church of the RK online game
 
Lien fonctionnel : Le DogmeLien fonctionnel : Le Droit Canon
 FAQFAQ   RechercherRechercher   Liste des MembresListe des Membres   Groupes d'utilisateursGroupes d'utilisateurs   S'enregistrerS'enregistrer 
 ProfilProfil   Se connecter pour vérifier ses messages privésSe connecter pour vérifier ses messages privés   ConnexionConnexion 

Hagiographie de l'Apôtre Saint Paulos

 
Poster un nouveau sujet   Ce sujet est verrouillé; vous ne pouvez pas éditer les messages ou faire de réponses.    L'Eglise Aristotelicienne Romaine The Roman and Aristotelic Church Index du Forum -> La Bibliothèque Romaine - The Roman Library - Die Römische Bibliothek - La Biblioteca Romana -> Le Dogme - The Dogma
Voir le sujet précédent :: Voir le sujet suivant  
Auteur Message
vincent.diftain



Inscrit le: 10 Déc 2006
Messages: 7213
Localisation: Champagne

MessagePosté le: Ven Fév 22, 2008 1:18 pm    Sujet du message: Hagiographie de l'Apôtre Saint Paulos Répondre en citant

Citation:


    Hagiographie de l'Apôtre Saint Paulos

    Paulos est né quelques années avant Christos, dans un village situé sur le rivage méditerranéen, en Judée. C'était un enfant rêveur et réservé. Il n'aimait rien tant que la contemplation des superbes paysages qui entouraient son village. Il pouvait passer des heures à regarder la mer, à observer le frémissement des herbes sur les collines, à écouter le chant des grillons sur les pierres surchauffées par le soleil. Il avait beaucoup de camarades, mais peu d'amis. Ses parents étaient pauvres, mais un oncle plus fortuné le fit venir à Jérusalem. Là, il apprit à lire, à écrire, à compter. Son oncle engagea un précepteur grec qui lui apprit toutes les matières utile à un futur commerçant. Mais le vieil homme, sentant la nature privilégiée de l'enfant, lui inculqua aussi la philosophie et il lui apprit la doctrine d'Aristote.

    Devenu adulte, Paulos devint donc un marchand. Son oncle n'avait pas d'enfants, il fut donc son héritier. Et il fit prospérer l'affaire familiale avec brio et non sans une certaine ambition. Il possédait des entrepôts à Jérusalem et et à Césarée, ainsi que trois galères. Ses fournisseurs étaient nombreux en Judée et dans les pays du levant. Ses clients se trouvaient dans tout l'empire. Paulos était riche et admiré, il était content de sa vie, mais il n'avait plus le temps d'admirer la mer et les collines, et il n'était pas heureux.

    Un jour, alors qu'il se rendit dans un petit village du nord de la Judée pour voir un fournisseur d'huile d'olive, il rencontra un homme suivi d'une petite troupe. Cet homme s'appelait Christos. Paulos l'écouta parler aux villageois, il participa aussi à la conversation. En voyant cet homme simple mais si rayonnant de sagesse et de bonheur, Paulos fut tout retourné. Il se souvint de son éducation grecque, de la sagesse d'Aristote, et il remarqua immédiatement les relations entre Christos et le Grand Sage.

    Paulos dut bien retourner à ses affaires, mais il ne perdit pas Christos de vue. Ses réseaux lui permirent de se tenir au courant des déplacements de ce dernier. Et chaque fois qu'il le pouvait, il allait écouter le prophète. Le temps passa, les leçons s'accumulèrent, et bientôt Paulos délaissa son ancienne vie pour suivre Christos. Il continua à gérer ses affaires de loin. Il ne perdit pas sa fortune mais il n'en tira aucun profit aussi longtemps qu'il fut sur les routes de Judée.

    Après la départ de Christos, il retourna à Césarée, mais sa vie avait basculé. Alors que certains partirent prêcher dans tout l'empire, qu'ils allèrent fonder des comunautés, Paulos resta en Judée, avec toutes les notes qu'il avait pris et qui contenaient les enseignements du Christ.

    Il entretint une correspondance intense avec les autres apôtres, ainsi qu'avec leurs disciples qui propageaient la Vraie Foi. Il s'abstint de former des disciples, mais il écrivit nombre de missives qui servirent à uniformiser, recadrer, diriger la doctrine qui se mettait en place. Erudit, il estimait que son rôle était d'intérioriser la parole de Christos pour la restituer aux autres tout en la rendant accessible.

    Paulos vécu vieux, et respecté. Il déménagea de sa riche demeure de Césarée et il en fit don à la communauté aristotélicienne locale, qui en fit un des tout premier lieu de prière, puis un des premiers évêchés. Paulos, lui, alla s'installer dans une maison située à flanc de colline, face à la mer, en bordure du village. Il y trouva le calme qu'il avait toujours recherché tout en restant proche de la cité, et il passa de longues heures à rédiger ses missives en admirant le flux et le reflux.

    Quant il mourut, il fut inhumé à côté de sa maison, face à la mer. Son souhait était de voir chaque soir le soleil se coucher sur la mer, sur Rome par delà les flots, qui, il le sentait, serait un jour le foyer de tous les aristotéliciens.

_________________
Vincent Diftain d'Embussy
Cardinal Romain
Chancelier de la Sainte Inquisition
Grand Inquisiteur
Revenir en haut de page
Voir le profil de l'utilisateur Envoyer un message privé
dariush
Cardinal
Cardinal


Inscrit le: 12 Jan 2009
Messages: 913
Localisation: 13, rue des Lumières Gien

MessagePosté le: Dim Mai 22, 2011 1:31 am    Sujet du message: Répondre en citant

Citation:


Agiografia dell'apostolo San Paolo

Paolo è nato alcuni anni prima di Christos, in un villaggio localizzato sulla riva mediterranea, in Giudea. Era un bambino sognatore e riservato. Non amava niente se non la contemplazione degli splendidi paesaggi che cingevano il suo villaggio. Poteva passare delle ore a guardare il mare, ad osservare l'ondeggiare delle erbe sulle colline, ad ascoltare il canto dei grilli sulle pietre surriscaldate dal sole. Aveva molti compagni, ma pochi amici. I suoi genitori erano poveri, ma uno zio più fortunato lo fece venire a Gerusalemme. Là, imparò a leggere, a scrivere, a contare. Suo zio assunse un precettore greco che gli insegnò tutte le materie utili ad un futuro commerciante. Ma il vecchio uomo, riconoscendo la natura privilegiata del bambino, gli inculcò anche la filosofia e gli insegnò la dottrina di Aristotele.

Diventato adulto, Paolo diventò dunque un commerciante. Suo zio non aveva bambini, fu quindi il suo erede. Ed egli fece prosperare gli affari familiari con brio e non senza una certa ambizione. Possedeva dei magazzini a Gerusalemme ed a Cesarea, così come tre galee. I suoi fornitori erano numerosi in Giudea e nei paesi del levante. I suoi clienti si trovavano in tutto l’impero. Paolo era ricco ed ammirato, era contento della sua vita, ma non aveva più il tempo di ammirare il mare e le colline, ed egli non era felice.

Un giorno, mentre si recava in un piccolo villaggio del nord della Giudea per vedere un fornitore di olio di oliva, incontrò un uomo seguito da una piccola truppa. Questo uomo si chiamava Christos. Paolo l'ascoltò parlare ai paesani, partecipò anche alla conversazione. Vedendo questo uomo semplice ma così radioso di saggezza e di felicità, Paolo ripensò a tutto. Si ricordò della sua educazione greca, della saggezza di Aristotele, e notò immediatamente le relazioni tra Christos ed i Grandi Saggi.

Paolo dovette tornare ai suoi affari, ma non perse Christos di vista. Le sue reti gli permisero di tenersi informato degli spostamenti di questo ultimo. Ed ogni volta che poteva, andava ad ascoltare il profeta. Il tempo passò, le lezioni si accumularono, e presto Paolo abbandonò la sua vecchia vita per seguire Christos. Continuò a gestire da lontano i suoi affari. Non perse la sua fortuna ma egli non tirò su nessun profitto da tanto tempo che fu sulle strade della Giudea.

Dopo la morte di Christos, tornò a Cesarea, ma la sua vita era cambiata. Mentre certi partirono per predicare in tutto l’impero e fondare delle comunità, Paolo restò in Giudea, con tutte le note che aveva appreso e che contenevano gli insegnamenti del Cristo.

Intrattenne una corrispondenza intensa con gli altri apostoli, così come coi loro discepoli che propagavano la Vera Fede. Si astenne da formare dei discepoli, ma scrisse un numero di missive che servirono ad uniformare, ricardare, dirigere la dottrina che si metteva in piazza. Erudito, stimava che il suo ruolo era di interiorizzare la parola di Christos per restituirla agli altri, rendendola più accessibile.

Paolo vissuto vecchio, e rispettato, traslocò dalla sua ricca casa di Cesarea e ne fece dono alla comunità aristotelica locale che ne fece uno dei primi luoghi di preghiera, poi uno dei primi vescovati. Paolo, andò ad installarsi in una casa localizzata a fianco della collina, faccia al mare, in periferia del villaggio. Trovò la calma che aveva sempre ricercato pur restante vicino alla città, ed egli passò delle lunghe ore a redigere le sue missive ammirando il flusso ed il riflusso.

Quando lui morì, fu inumato accanto alla sua casa, faccia al mare. Il suo augurio era di vedere ogni sera il sole coricarsi sul mare, su Roma al di là dei flutti che, lo sentiva, sarebbe stata un giorno il focolare di tutti gli aristotelici.

Profeta Pucci Guerra.

_________________
Revenir en haut de page
Voir le profil de l'utilisateur Envoyer un message privé MSN Messenger
Ignius



Inscrit le: 17 Nov 2010
Messages: 3429
Localisation: Catalunya

MessagePosté le: Ven Nov 18, 2011 10:12 pm    Sujet du message: Répondre en citant

Citation:


Hagiografia de l’Apòstol Paulus.


Paulus va néixer alguns anys abans que Christós, a un poble situat a la riba mediterrània, a Judea. Era un nen somniador i reservat. No li agradava res més que la contemplació dels magnífics paisatges que rodejaven el seu poble. Podia passar-s'hi hores a la vora del mar, veient estremir l’herba a les valls, escoltar els grills sobre les pedres rescalfades pel Sol. Tenia molts col•legues, però molts pocs amics. Els seus pares eren pobres, però un oncle més afortunat va endur-se’l a Jerusalem. Allà va aprendre a llegir, escriure i comptar. El seu oncle va contractar un preceptor grec que va ensenyar-li totes les matèries útils per a un futur comerciant. Però l’ancià, percebent la natura privilegiada del nen, va inculcar-li també filosofia i va ensenyar-li les doctrines aristotèliques.

Ja un cop adult, Paulus es va fer comerciant. El seu oncle no tenia fills, així que el va fer el seu hereu. Va fer prosperar el negoci familiar amb força i no sense certa ambició. Posseïa dipòsits a Jerusalem i a Cesarea, així com tres galeres. Els seus proveïdors eren nombrosos a Judea i als països del llevant. Els seus clients eren a tot l’Imperi. Paulus era ric i admirat, estava content de la seva vida, però ja no tenia temps d’admirar el mar, els pujols...no era feliç.

Un dia, mentre anava a un petit poble del nord de Judea per a veure un proveïdor d’oli d’oliva, va entrevistar-se amb un home que era seguit per una petita multitud. Aquest es deia Christós. Paulus el va escoltar parlar amb els camperols i va participar també de la conversa. Quan va veure a aquest home, simple però tan radiant de saviesa i felicitat, Paulus va regirar-se per dins. Va recordar la seva educació grega, la saviesa d’Aristòtil i va observar immediatament la relació entre Christós i el Gran Savi.

Paulus va reprendre els seus assumptes, tot i que no va perdre a Christós de vista. La seva ret de contactes va permetre-li estar al corrent dels moviments d’aquest. I cada cop que podia, anava a escoltar al profeta. El temps va passar, les lliçons s’acumulaven i aviat Paulus va oblidar la seva vida anterior per tal de seguir a Christós. Va seguir administrant els seus assumptes, tot i això. No va perdre la seva fortuna, però no n’hi va treure cap profit mentre anava pels camins de Judea.

Després de la mort de Christós, va tornar a Cesarea, però la seva vida havia canviat. Mentre que alguns van anar a predicar per tot l’Imperi, a fundar comunitats, Paulus va romandre a Judea, amb totes les notes que havia pres i que contenien les ensenyances de Christós.

Va mantenir correspondència continuada amb la resta d’apòstols i amb els seus deixebles que propagaven la Vertadera Fe. Va abstenir-se de tenir deixeble, però va escriure força epístoles que van servir per a uniformar, encaminar i dirigir la doctrina que s’establia. Erudit, considerava que el seu paper era fer seva la paraula de Christós per tal de transmetre-la a la resta, fent-la així més accessible.

Paulus va envellir i era respectat. Va traspassar la seva rica residència de Cesarea i va subvencionar a la comunitat aristotèlica local, que van fer, primerament, un lloc de culte i després una de les primeres diòcesis. Paulus es va instal•lar a una casa situada en un pujol, davant del mar, a les immediacions del poble. Hi havia la calma que sempre havia estat buscant seguint essent a la vora de la vila, i va passar llargues hores redactant missives i admirant les vistes.

Quan va morir, va ser enterrat al costat de la seva casa, davant del mar. El seu desig era veure cada nit el sol dormir sobre el mar, sobre Roma a través dels mars que, sentia, seria la llar de tots els aristotèlics.



Traduït al català pel Reverendíssim Pare Abat Ignius de Muntaner.

_________________
Revenir en haut de page
Voir le profil de l'utilisateur Envoyer un message privé Envoyer un e-mail
Ignius



Inscrit le: 17 Nov 2010
Messages: 3429
Localisation: Catalunya

MessagePosté le: Jeu Jan 19, 2012 3:19 am    Sujet du message: Répondre en citant

Citation:




Hagiografía del Apóstol Paulus:


Paulus nació algunos años antes de Christos en una aldea localizada en la ribera mediterránea, Judea. Era un niño soñador y reservado. No amaba nada más que la contemplación de los espléndidos paisajes que rodeaban su aldea. Podía pasar horas mirando al mar, observando el movimiento de las hierbas en las colinas y escuchando el canto de los grillos sobre las piedras sobrecalentadas por el sol. Tenía muchos compañeros, pero pocos amigos. Sus padres eran pobres, pero un tío pudiente lo hizo ir a Jerusalén. Allí aprendió a leer, a escribir y a contar. Su tío contrató a un preceptor griego que le enseñó todas las materias necesarias para un futuro comerciante. Pero el viejo hombre, reconociendo la naturaleza privilegiada del niño, le inculcó también filosofía y le enseñó la doctrina de Aristóteles.

Al convertirse en adulto Paulus se convirtió en comerciante. Su tío no tenía hijos, así que se convirtió en su heredero. Hizo prosperar los negocios familiares con brío y no sin una cierta ambición. Poseía almacenes en Jerusalén y en Cesarea, además de tres galeras. Sus proveedores eran numerosos en Judea y en los países del levante. Sus clientes se encontraban en todo el Imperio. Paulus era rico y admirado, estaba contento de su vida pero ya no tenía el tiempo de admirar el mar y las colinas, no era feliz.

Un día, mientras viajaba a una pequeña aldea del norte de Judea para ver a un proveedor de aceite de oliva, encontró a un hombre que iba con un pequeño grupo. El hombre se llamaba Christos. Paulus lo oyó hablar a los aldeanos y también participó en la conversación. Observando a este hombre simple, pero radiante de sabiduría y de felicidad, Paulus recordó de su educación griega -la sabiduría de Aristóteles- y se dio cuenta de inmediato del parecido entre Christos y los Grandes Sabios.

Paulus tuvo que volver a sus negocios, pero no perdió de vista a Christos. Sus contactos le permitieron mantenerse informado de los desplazamientos de sus desplazamientos y cada vez que podía iba a escuchar al profeta. El tiempo pasó, las lecciones se acumularon y pronto Paulus abandonó su vieja vida para seguir a Christos. Continuó administrando desde la lejanía sus negocios y no perdió su fortuna, pero tampoco sacó ningún benefício mientras caminaba por las calles de Judea.

Tras la muerte de Christos volvió a Cesarea, pero su vida cambió. Mientras algunos partieron para predicar en todo el Imperio y fundar comunidades, Paulus se quedo en Judea con todas las lecciones que había aprendido y que contenían las enseñanzas de Christos.

Mantenía una intensa correspondencia con los otros apóstoles, así como con sus discípulos que propagaban la verdadera fe. Se abstuvo de tener discípulos, pero escribió un número de cartas que sirvieron para unificar, recordar y dirigir la doctrina que se establecía. Como buen erudito que era creía que su rol era el de interiorizar la palabra de Christos para devolverla a los otros, haciéndola más accesible.

Paulus ya anciano, veterano y respetado, se trasladó de su rica casa en Cesarea y la regaló a la comunidad aristotélica quien la transformó en uno de los primeros lugares de oración y más tarde en uno de los primeros obispados. Paulus se instaló en una casa localizada a un lado de la colina, frente al mar, en las afueras de la aldea. Encontró la calma que siempre había buscado cerca de la ciudad, y pasó largas horas redactando sus cartas, admirando la marea alta y la marea baja.

Cuando murió fue inhumado junto a su casa, frente al mar. Su deseo era ver cada tarde el sol dormirse sobre el mar, sobre Roma más allá de las olas, lugar que sería algún día el hogar de todos los Aristotélicos.




Traducido por Padre Prior Jesús Alfonso Froissart del Camp.
Revisado por Casiopea.



_________________
Revenir en haut de page
Voir le profil de l'utilisateur Envoyer un message privé Envoyer un e-mail
Ignius



Inscrit le: 17 Nov 2010
Messages: 3429
Localisation: Catalunya

MessagePosté le: Jeu Fév 28, 2013 4:04 am    Sujet du message: Répondre en citant

Citation:


    Die Apostel
    Hagiographie des heiligen Apostels Paulos



    Paulos wurde einige Jahre vor Christos in einem Dorf am Ufer des Mittelmeeres in Judäa geboren. Er war ein Träumer und ein sehr in sich gekehrtes Kind. Nichts mochte er mehr, als die wunderschönen Landschaften zu beobachten, die sein Dorf umgaben. Er konnte stundenlang das Meer anschauen, das Wehen der Gräser auf den Hügeln beobachten und dem Gesang der Grillen auf dem von Sonne überhitzten Steinen lauschen. Er hatte viele Kameraden, aber nur wenige Freunde.
    Seine Familie war arm, doch einer seiner Onkel war sehr vermögend und ließ ihn nach Jerusalem kommen. Dort lernte er lesen, schreiben und rechnen. Ein griechischer Lehrer sollte ihm alles Wichtige des Kaufmannsgewerbes beibringen. Aber der alte Mann merkte auch die Bestimmung des Kindes und lehrte ihn auch die Philosophie und die Tugenden des Aristoteles.

    Als Paulos erwachsen war, wurde er ein Händler. Da sein Onkel keine Kinder hatte, war er sein Erbe, und er ließ den Familienbetrieb mit Brillanz und nicht ohne gewissem Ehrgeiz erblühen. Er besaß Lagerhäuser in Jerusalem und in Cäsarea sowie drei Galeeren. Seine Lieferanten waren zahlreich in Judäa und in den Ländern des Morgenlandes. Er belieferte Kunden in allen Ländern. Paulos war reich und wurde sehr bewundert. Er war zufrieden mit seinem Leben. Aber nun hatte er nicht mehr die Zeit, das Meer und die Hügel zu bewundern, und wurde unglücklich.

    Eines Tages, während er sich in ein kleines Dorf im Norden von Judäa begab, um einen Olivenöllieferanten zu besuchen, begegnete er einer Gruppe, die einem Menschen folgte. Dieser Mann hieß Christos. Paulos hörte ihn zusammen mit den Dorfbewohnern sprechen und nahm auch an der Unterhaltung teil. Paulos sah diesen einfachen Mann, der vor Weisheit und Glück strahlte. Und in ihm regte sich etwas. Er erinnerte sich an seine griechische Erziehung und an die Weisheiten des Aristoteles. Und er bemerkte sofort die Verbindung zwischen Christos und dem großen Weisen.

    Paulos kehrte zurück in sein Geschäft, verlor aber Christos nicht aus dem Blick. Seine Verbindungen erlaubten es ihm, sich auf dem Laufenden zu halten. Und jedesmal, wenn er konnte, hörte er dem Propheten zu. Die Zeit verging, und Paulos entriss sich seinem alten Leben, um Christos zu folgen. Er verwaltete seine Angelegenheiten weiterhin, allerdings mit Abstand. Er verlor zwar nicht sein Vermögen, zog aber auch keinen Profit mehr aus seinen Geschäften. Lange Zeit war er auf den Straßen Judäas unterwegs.

    Nachdem Christos gestorben war, kehrte Paulos nach Cäsarea zurück, doch sein Leben änderte sich völlig. Während einige ins ganze Reich auszogen, um Gemeinschaften zu gründen und zu predigen, blieb Paulos mit allen Aufzeichnungen, die er besaß und die alles über Christos enthielten, in Judäa.

    Er pflegte eine enge Korrespondenz mit den anderen Aposteln sowie mit ihren Schülern, die den wahren Glauben verkündeten. Er schrieb auch viele Briefe, die dazu dienten, die Lehre auszulegen und zu vereinheitlichen, die sich durchsetzte.
    Er glaubte, dass seine Rolle darin bestand, die Worte des Christos zu predigen und aufzuschreiben, um sie allen zugänglich zu machen.

    Im hohen Alter war Paulos sehr angesehen.
    Er zog aus seinem reichen Wohnsitz in Cäsarea aus und spendete ihn der örtlichen aristotelischen Gemeinde, die daraus eine Kirche gründete und damit eines der ersten Bistümer. Paulos richtete sich ein Haus am Hang ein, das direkt am Meer, am Rande des Dorfes, lag. Dort fand er seine Ruhe, die er immer in der Nähe der Stadt gesucht hatte, verbrachte lange Stunden beim Verfassen seiner Briefe und bewunderte dabei das Spiel der Gezeiten.

    Als er starb, wurde er neben seinem Haus mit Blick auf das Meer begraben. Sein Wunsch war es, jeden Abend den Sonnenuntergang über dem Meer Richtung Rom zu sehen, von dem er glaubte, dass es einst der Mittelpunkt aller Aristoten werden würde.

    Übersetzt von Majnun.


_________________
Revenir en haut de page
Voir le profil de l'utilisateur Envoyer un message privé Envoyer un e-mail
Doron



Inscrit le: 19 Mai 2012
Messages: 482

MessagePosté le: Mar Nov 11, 2014 12:08 pm    Sujet du message: Répondre en citant

Citation:
Hagiografie van de apostel Sint Paulos

Paulos is enkele jaren voor Christos geboren, in een dorpje aan de kust van de middellandse zee, in Judea. Hij was een dromerig en gereserveerd kind. Hij deed niets liever dan rond te zwerven in de schitterende landschappen die zijn dorp omringden. Hij kon uren naar de zee kijken, het ruisende gras op de heuvels observeren, en luisteren naar de krekels die op de door de zon opgewarmde stenen zaten. Hij had veel kameraden, maar weinig vrienden. Zijn ouders waren arm, maar een iets beter gestelde oom liet hem naar Jeruzalem komen. Daar leerde hij lezen, schrijven en rekenen. Zijn oom stelde een Griekse leraar aan, die hem alle materies, nuttig voor een koopman, bijbracht. Maar de oude man, die de rijke persoonlijkheid van het kind voelde, bracht hem ook filosofie bij, en hij leerde hem de doctrine van Aristoteles.

Volwassen geworden, werd Paulos dus een koopman. Zijn oom had geen kinderen, aldus erfde Paulos de handel. Hij had een zekere ambitie, en de familiezaak bloeide als nooit tevoren. Hij bezat pakhuizen in Jeruzalem en Caesarea, en drie galeien. Hij had veel leveranciers in Judea en in het hele Midden-Oosten. Zijn klanten waren verspreid over het hele Rijk. Paulos was rijk en werd bewonderd, hij was tevreden met zijn leven, maar hij had geen tijd meer om de zee en de heuvels te bewonderen, en hij was niet gelukkig.

Op een dag trok hij naar een dorp in het noorden van Judea om een leverancier van olijfolie te zien, en hij zag een man, gevolgd door een klein groepje. Die man heette Christos. Paulos hoorde hem tot de dorpelingen spreken en nam deel aan de conversatie. Nadat hij de man zag, zo eenvoudig, maar toch stralend van wijsheid en geluk, keerde Paulos terug. Hij herinnerde zich zijn Griekse opleiding en de wijsheid van Aristoteles, en merkte onmiddellijk het verband tussen de Allerhoogste en Christos.

Paulos moest wel terugkeren naar zijn handel, maar hij verloor Christos niet uit het oog. Zijn netwerk stond hem toe om op de hoogte te blijven van de verplaatsingen van deze laatste. En elke keer hij kon, ging hij naar de profeet luisteren. De tijd ging voorbij, de lessen stapelden zich op, en spoedig liet Paulos zijn oude leven achter zich om Christos te volgen. Hij bleef zijn handel van ver beheren. Hij verloor zijn rijkdom niet maar hij maakte geen winst zolang zolang hij op de wegen van Judea bleef.

Na het vertrek van Christos keerde hij terug naar Caesarea, maar zijn leven had een nieuwe wending gekregen. Omdat enkelen vertrokken om te prediken in heel het Rijk, en gemeenschappen te stichten, bleef hij in Judea met alle geschriften die hij had verzameld en die de leer van Christos bevatten.

Hij onderhield een intense correspondentie met de andere apostelen, net als met hun leerlingen die het Ware Geloof predikten. Hijzelf vormde geen leerlingen, maar hij schreef enkele brieven die de doctrine die zich ontwikkelde, te uniformiseren, kaderen en dirigeren. Geleerd als hij was, beschouwde hij het zijn rol om het woord van Christos te verinnerlijken, om het te herstellen in zijn oorspronkelijke staat, opdat het voor anderen toegankelijk zou zijn.

Paulos leefde lang en werd gerespecteerd. Hij verliet zijn rijke woning in Caesarea en gaf het aan de lokale Aristotelische gemeenschap, waarvoor het eerst een plaats van gebed was, daarna werd het een van de eerste bisdommen. Paulos zelf trok in een woning op de flank van een heuvel, met zicht op zee, aan de rand van het dorp. Hij vond er de kalmte die hij altijd gezocht had, en toch dichtbij de gemeenschap, en bracht de uren door met redigeren van zijn brieven, kijkend naar eb en vloed.

Toen hij stierf, werd hij begraven naast zijn huis, al uitkijkend op de zee. Het was zijn wens om elke avond de zon te zien ondergaan, op Rome, ver voorbij de golven, waarvan hij geloofde dat het op een dag het brandpunt van alle Aristotelische Gelovigen zou zijn.

Vertaald door: Raboude Mondrianus
Met dank aan: Ghislenus
Gecontroleerd en goedgekeurd door de Eerste Scriptor der Aristotelische Vertalers op den 17de maart in het jaar van onze Heere 1457

_________________
Revenir en haut de page
Voir le profil de l'utilisateur Envoyer un message privé
countess.Kathleen



Inscrit le: 04 Mai 2015
Messages: 177
Localisation: Sacrum Romanorum Imperium Nationis Germanicæ - Principality of Mayence - Buchen

MessagePosté le: Mar Oct 27, 2015 3:07 am    Sujet du message: Répondre en citant


    Apoštol
    Životopis svatého apoštola Pavla



    Pavel se narodil několik let před Christosem ve vesnici na pobřeží Středozemního moře v Judsku. Byl to snílek a klidný chlapec, který nic nemiloval víc než rozjímání nad krásnou krajinou, která obklopovala jeho vesnici. Mohl strávit hodiny pozorováním moře, sledováním šelestění trávy na kopcích a posloucháním cvrčků na kamenech prohřátých sluncem. Měl mnoho známých, ale jen pár pravých přátel. Jeho rodiče byli chudí, ale měl zámožnějšího strýce, který ho vzal do Jeruzaléma. Tam se naučil číst, psát a počítat. Jeho strýc zaměstnal učitele, který Pavla naučil řecky a všechny předměty potřebné pro budoucího obchodníka. Ale tento starý muž, který vycítil vnímavou povahu dítěte, ho také naučil filosofii a učení moudrého Aristotela.

    Jako dospělý se tedy Pavel stal obchodníkem. Jelikož jeho strýc neměl žádné děti, Pavel se stal jeho dědicem. A Pavel jejich rodinný majetek rozšiřoval s ctižádostí a nadšením, vlastnil sklady v Jeruzalémě i Caesaree a měl také tři galéry. Měl mnoho dodavatelů v celém Judsku a v zemích Levantu, zákazníky hledal po celé říši. Pavel byl bohatý a obdivovaný, ale nebyl spokojen se svým životem. Neměl čas na obdivování moří a kopců, a proto nebyl šťastný.

    Jednoho dne, když šel do jedné malé vesnice na severu Judska navštívit svého dodavatele olivového oleje, potkal muže následovaného malou skupinkou. Tento muž se jmenoval Christos. Pavel ho poslouchal, jak mluví k vesničanům, často se i sám účastnil rozhovoru. Když viděl, jak tento prostý člověk může vyzařovat tolik moudrosti a spokojenosti, připomnělo mu to jeho vlastní dětství. Vzpomněl si na své řecké vzdělání, na moudrost Aristotela a okamžitě si povšiml vztahu mezi Christosem a velkým učencem Aristotelem.

    Pavel se musel vrátit ke svým obchodům, ale na Christose nezapomněl. Jeho síť kontaktů mu umožňovala zůstat bok po boku Christosova počínání a kdykoliv mohl, poslouchal slova proroka. Čas plynul, lekce se hromadily a Pavel brzy zanechal svého starého života a následoval Christose. Pokračoval v řízení svých záležitostí z daleka, a tak neztratil své bohatství, ale dál nevydělával, když cestoval s Christosem.

    Po Christosově odjezdu se vrátil do Caesarei, ale jeho život se změnil. Zatímco se někteří apoštolové odebrali kázat víru v celé říši a zakládat společenství, Pavel zůstal v Judsku se všemi poznámkami, které získal a které obsahovaly učení Christosovo.

    Často si dopisoval s ostatními apoštoly, kteří stejně jako jejich učedníci šířili pravou víru. Zdržel se vzdělávání učedníků, ale napsal mnoho dopisů, které sloužily k ustálení víry. Nakonec hrál hlavní úlohu při vytváření učení církve. Učenec vycítil, že jeho úkolem je dát podobu slovu Christově, aby bylo přístupné pro ostatní.

    Pavel se postupem života stával starým a velmi ctěným. Daroval svá skladiště místnímu aristoteliánskému společenství, které tvořilo jedno z prvních míst modlitby a později bylo mezi prvními biskupstvími. Pavel se pak přestěhoval do domu na kopci na okraji vesnice Caesarea s výhledem na moře, kde nacházel klid vždy, když po něm zatoužil, ale zároveň mohl zůstat v blízkosti města a trávit dlouhé hodiny psaním listů při sledování odlivu a přílivu.

    Když zemřel, byl pohřben nedaleko svého domu čelem k moři. Jeho přáním bylo vidět každý večer západ slunce nad mořem s Římem za vlnami, o němž cítil, že se stane domovem pro všechny aristoteliánce.


_________________

* Archbishop of Mayence * Prefect of the Villa San Loyats *
Revenir en haut de page
Voir le profil de l'utilisateur Envoyer un message privé
Montrer les messages depuis:   
Poster un nouveau sujet   Ce sujet est verrouillé; vous ne pouvez pas éditer les messages ou faire de réponses.    L'Eglise Aristotelicienne Romaine The Roman and Aristotelic Church Index du Forum -> La Bibliothèque Romaine - The Roman Library - Die Römische Bibliothek - La Biblioteca Romana -> Le Dogme - The Dogma Toutes les heures sont au format GMT + 2 Heures
Page 1 sur 1

 
Sauter vers:  
Vous ne pouvez pas poster de nouveaux sujets dans ce forum
Vous ne pouvez pas répondre aux sujets dans ce forum
Vous ne pouvez pas éditer vos messages dans ce forum
Vous ne pouvez pas supprimer vos messages dans ce forum
Vous ne pouvez pas voter dans les sondages de ce forum


Powered by phpBB © 2001, 2005 phpBB Group
Traduction par : phpBB-fr.com