L'Eglise Aristotelicienne Romaine The Roman and Aristotelic Church Index du Forum L'Eglise Aristotelicienne Romaine The Roman and Aristotelic Church
Forum RP de l'Eglise Aristotelicienne du jeu en ligne RR
Forum RP for the Aristotelic Church of the RK online game
 
Lien fonctionnel : Le DogmeLien fonctionnel : Le Droit Canon
 FAQFAQ   RechercherRechercher   Liste des MembresListe des Membres   Groupes d'utilisateursGroupes d'utilisateurs   S'enregistrerS'enregistrer 
 ProfilProfil   Se connecter pour vérifier ses messages privésSe connecter pour vérifier ses messages privés   ConnexionConnexion 

[CAT] Llibre 1 - Ad mundi salutem per sanctificationem

 
Poster un nouveau sujet   Répondre au sujet    L'Eglise Aristotelicienne Romaine The Roman and Aristotelic Church Index du Forum -> La Bibliothèque Romaine - The Roman Library - Die Römische Bibliothek - La Biblioteca Romana -> Le Droit Canon - The Canonic Law
Voir le sujet précédent :: Voir le sujet suivant  
Auteur Message
Arnault d'Azayes



Inscrit le: 08 Mar 2011
Messages: 16126

MessagePosté le: Dim Aoû 10, 2014 1:20 pm    Sujet du message: [CAT] Llibre 1 - Ad mundi salutem per sanctificationem Répondre en citant

Citation:
El Bateig

La causa material = un creient que realitza una catequesis.
La causa eficient = els sacerdots que tenen un càrrec de clergue i també els diaques i assimilats.
La causa formal = la missa i el jurament de fidelitat, la purificació per l’aigua.
La causa final = accés al món de les Idees i a la societat dels fidels, permet la comunió amb els Sants.


Causa material

Només un creient pot rebre el bateig ja que és important sotmetre a un examen al futur batejat per a saber si està disposat a reunir-se amb la comunitat dels creients

* Bateig dels nens:

Per a un nen o un innocent, la presència d’un padrí i d’una madrina en el moment cerimonial és obligatòria. El seu deure serà vetllar per l’educació religiosa del nen. Els parents poden servir de padrins aristotèlics.

Si el nen no té l’edat d’entendre el sentit d’aquesta cerimònia,no ha de ser inscrit als registre; això es farà el dia que demani la confirmació d’aquest bateig.

* Bateig dels adults (o confirmació per a un adult que havia estat batejat essent un nen)

A) Fer la petició explícita

B) Ésser reconegut en una salut mental favorable i capaç d’entendre el compromís.

C) No haver estat batejat, encara.

Si ja ha estat batejat, hi ha dos casos:

C1)Si és a l’Església Aristotèlica, només es pot fer una confirmació del bateig. (És ideal si l’interessat havia senyalat, mitjançant el Res Parendo, haver estat batejat).
La confirmació és emprada, generalment, per als adults que han estat batejats essent nens o el rastre del qual ha estat perdut o embrutat per irregularitats.

C2) Si és a una església herètica o a una religió diferent, cal primer que el candidat renunciï a aqueix bateig i rebutgi a la seva fe argumentant haver estat enganyat. Patirà una penitència depenent del nivell d’heretgia de la seva antiga religió.
Haurà, abans de rebre el sagrament, recordar clarament i honesta que renuncia les seves antigues creences per a entrar plenament i total a l’amistat aristotèlica.


D) Ser inscrit als registres del Vaticà.

E) El padrinatge és altament desitjat, pe`ro no és una obligació, a excepció de les readaptacions. La persona que serveix com a padrí o de madrina ha d’estar batejada i no subjecte a interdiccions.


Causa eficient

Només estan habilitats per a celebrar bateigs els sacerdots que tenen un càrrec de clergue i els diaques i similars.
Si el seu càrrec no els permet registrar el bateig ells mateixos, haurà de fer-se el registre per una persona habilitada. En aquest cas, és el clergue qui registra el bateig que està considerat com a responsable seu.
En el cas del bateig de persones nobles o de personatges importants, el clergue responsable por demanar al seu bisbe o a un cardenal que dirigeixi la cerimònia.


La causa formal

La cerimònia ha de correspondre amb el dogma del bateig (vid. Bateig [al dogma]) i satisfer, com a mínim, les condicions següents:

- Respectar la causa material
- Respectar la causa eficient
- El creient ha de prometre respectar el dogma i el dret canònic de l’Església, ha de reconèixer el Credo aristotèlic com el seu.
- Cal que, explícitament, hagi demanat ésser batejat en el moment cerimonial.
- Cal que hagi estat ruixat d’aigua beneïda, acompanyat per les paraules rituals.
Pot ser acompanyat per un padrí o una madrina, que són els fiadors del respecte de la causa formal, però han d’estar batejats.

La causa final

El bateig correspon a un accés al món de les Idees i a la societat dels fidels, permet la comunió amb els Sants. Permet rebre els sagraments del matrimoni o de l’ordenació, permet rebre l’absolució després de la confessió i permet rebre funerals aristotèlics. I ha de ser inhumat en terra consagrada.



Traduït per Ignius

_________________

Mort des cardinaux von Frayner et d'Azayes


Dernière édition par Arnault d'Azayes le Dim Aoû 10, 2014 1:22 pm; édité 1 fois
Revenir en haut de page
Voir le profil de l'utilisateur Envoyer un message privé MSN Messenger
Arnault d'Azayes



Inscrit le: 08 Mar 2011
Messages: 16126

MessagePosté le: Dim Aoû 10, 2014 1:20 pm    Sujet du message: Répondre en citant

Citation:


    ........
    Ad mundi salutem per sanctificationem
    Bula pontifical « Cap a la Salvació del món mitjançant la Santificació ».
    - Continuació -






    Llibre 1: La obra de santificació de l’Església mitjançant els sagraments.



    Part II: El sagrament del matrimoni.


    Secció A: Del sagrament

    Article 1: Las quatre parts causals:
    La causa material = Un home i una dona, ambdós fidels de l’Església Aristotèlica.
    La causa eficient = Qualsevol clergue habilitat pel seu càrrec.
    La causa formal = L’ofici, l’intercanvi de vots i aliances.
    La causa final = La unió davant l’Altíssim i davant dels homes amb la finalitat de fundar una família i trobar l’amistat aristotèlica.

    Article 2: Els preceptes de l’Església en matèria matrimonial i la mateixa naturalesa del matrimoni son exposats al llibre sobre les doctrines i sagraments de l’Església.

    Article 3: El matrimoni és la consagració de l’acord profund entre dues persones, creant una comunitat de vida, concepte indissoluble i que simbolitza l’Amistat Aristotèlica en una de les seves formes més estretes.

    Article 4: Només estan habilitats per a celebrar el matrimoni els sacerdots que tenen un càrrec de clergue, així com els clergues laics habilitats per a donar aquest sagrament.

    Article 5: Qualsevol matrimoni es pot fer solament amb l’autorització del responsable de la parròquia de cada un dels futurs esposos.
    - Article 5 bis: En cas d’absència del responsable, és l’autoritat religiosa local superior l’encarregada d’atorgar aquesta autorització.

    Article 6: El matrimoni es celebrat a la parròquia de residència dels nuvis si resideixen al mateix lloc. En cas contrari, se celebra al lloc de residència de la núvia.
    - Article 6 bis: Sota reserva d’autorització de l’autoritat Episcopal local, el matrimoni pot celebrar-se a una capella familiar comunal o nobiliària d’un o d’ambdós futurs esposos, o la Catedral de la Diòcesis dels nuvis o, si viuen a una Diòcesis diferents, a la de la núvia.

    - Article 6 ter: Tot matrimoni en un altre lloc ha de fer-se amb un acord previ del Bisbe a càrrec de la Diòcesis de residència dels nuvis, o de la núvia si viuen en Diòcesis diferents, així com del prelat responsable del lloc desitjat.

    - Article 6 quater: Els matrimonis celebrats a Basíliques i Esglésies Romanes han de ser objecte del previ acord d’un Cardenal. Els matrimonis celebrats a les Catedrals Reials o Imperials estan sotmeses a l’acceptació del consistori nacional competent o del Cardenal, del Primat corresponent o d’una altra autoritat competent jutjada o reconeguda.

    Article 7: La presència de, com a mínim, dos testimonis, escollits pels fidels, es un requisit inalienable. Un representant del nuvi, l’altre de la núvia. Seran garantia, davant dels homes, de l’acte del matrimoni.

    Article 8: La parella ha d’estar formada per dos fidels no sotmesos a interdiccions.

    Article 9: Els nuvis no poder tenir un llaç de consanguinitat de quart o menor grau.

    Article 10: La mútua promesa de matrimoni queda oficialitzada per la publicació de les bandes, com a mínim quinze dies abans de la data del matrimoni.
    - Article 10 bis: Les bandes han de ser publicades per la dues parts, a l’Església Res Parendo de la parròquia de residència In Gratebus dels nuvis, o de cada una d’elles si no tenen el mateix domicili.

    - Article 10 ter: Les publicacions de les bandes han de contenir els noms i cognoms dels futurs esposos, el lloc on se celebrarà el matrimoni i els noms dels testimonis.

    - Article 10 quater: Si per alguna raó, la parella ha de reduir el temps entre les bandes i la data de matrimoni, serà enviada una demanda expressa i motiva a la seu metropolitana competent per la parella i el clergue que celebri el matrimoni. Aquest últim també informarà d’això als seus caps.

    Article 11: Els esposos segellen la seva unió per l’intercanvi de vots, simbolitzat per l’intercanvi dels anells, davant de Déu i dels homes.

    Article 12: En cas d’un matrimoni repetit anteriorment, el clergue que ho celebri haurà de comprovar la validesa de l’anulació o de la dissolució de la unió precedent.

    Article 13: El clergue que celebra el matrimoni ha de registrar el matrimoni als registres apropiats.

    Article 14: Casos particulars i costums locals:

    El Dret Canònic enquadra el matrimoni en una òptica uniforme degut a la unitat de l’Església. No obstant això, per motius culturals o costums locals, les Diòcesis o les Províncies eclesiàstiques estan en el seu dret a imposar restriccions suplementàries a la celebració del matrimoni, d’acord amb el Consistori Pontifical competent i després de la consulta a la Congregació del Sant Ofici i de la Difusió de la Fe.


    Secció B: De l’anulació del sagrament

    Article 1: Qualsevulla petició d’extinció, dissolució o anulació del sagrament matrimonial ha de passar, en primera estància, davant l’Oficialitat Episcopal local o competent.

    Extinció del sagrament del matrimoni.

    Article 2: L’extinció del sagrament del matrimoni és un procediment automàtic que només necessita la comprovació de la Oficialitat Diocesana.

    Article 3: L’extinció del sagrament del matrimoni és aplicable únicament en dos casos:
    - Article 3.1: La mort d’un dels dos esposos.

    - Article 3.2: L’entrada a les ordes monàstiques d’un dels dos esposos.

    - Article 3.3.1: Quan l’entrada a les ordes monàstiques és el motiu presentat, l’extinció del sagrament del matrimoni no implica una suspensió definitiva dels deures conjugals.

    - Article 3.3.2: Quan l’entrada a les ordes monàstiques és el motiu presentat i va existir procreació anteriorment, l’extinció del sagrament del matrimoni no implica la suspensió dels deures paterns.

    Article 4: En el moment d’una extinció del sagrament del matrimoni, el matrimoni és reconegut vàlid i legítim, però no produirà efectes al futur. Els efectes produïts en el passat són legítims i guarden la seva plena legitimitat perpètua.


    Dissolució del sagrament del matrimoni.

    Article 5: La dissolució del sagrament del matrimoni és una extinció d’aquest últim en resposta a la decisió dels esposo de separar-se i posar fi a la seva vida conjugal.

    Article 6: Els motius presentats per a una dissolució del sagrament del matrimoni són:
    - Article 6.1: La desaparició dels sentiments amorosos entre els esposos.

    - Article 6.2: L’adulteri comès per n dels dos esposo. L’espòs adúlter estarà sotmès a una interdicció per a un nou matrimoni.

    - Article 6.3: L’abandonament del domicili conjugal per un dels dos esposos durant un temps superior a tres mesos. L’espòs culpable de negligència conjugal podrà ser condemnat amb la impossibilitat d’un nou casament.

    - Article 6.4: La desaparició d’un dels dos esposos durant un temps superior a tres mesos.

    Article 7: La dissolució del sagrament del matrimoni implica la desaparició de les obligacions matrimonials entre els esposos.

    Article 8: En casos de dissolució, si va haver-hi descendència, les obligacions paternes romanen inalterables.

    Article 9: En el moment d’una dissolució del sagrament matrimonial, el matrimoni es reconegut com a vàlid i legítim, però ni produirà cap efecte en el futur. Els efectes produïts en el passat són legítims i guarden la seva plena legitimitat perpètua.

    Article 10: Qualsevulla petició de dissolució de matrimoni és dipositada davant la Oficialitat Episcopal de la que depenguin un o ambdós esposos, abans de ser transmesa al Consistori Pontifical competent.
    - Article 10.1: Correspon a la Oficialitat Episcopal determinar i publicar una opinió sobre la ja esmentada petició, així com el càstig o pena expiatòria. Aquesta opinió serà dipositada, més endavant, al Consistori Pontifical competent amb la finalitat de ser ratificada o rebutjada.

    Article 11: Els Consistoris Pontificals, en els territoris sotmesos a la seva jurisdicció, tenen tota la autoritat en quant a les dissolucions del sagrament del matrimoni, a la imposició d’un càstig o pena expiatòria, a ala revisió del càstig o pena expiatòria dictada per la Oficialitat Episcopal, a les interdiccions aplicades a un o ambdós esposos.
    - Article 11.1: Els Consistoris Pontificals, en els territoris sotmesos a la seva jurisdicció, estan habilitats per a revisar la seva decisió després de dotze mesos de temps expiatori.


    Anulació del sagrament del matrimoni.

    Article 12: L’anulació del matrimoni reconeix el fet que el matrimoni és nul retroactivament. Mai ha existit, davant dels ulls de l’Església.

    Article 13: En el moment de l’anulació del sagrament del matrimoni, el matrimoni es reconegut com a invàlid i il•legítim. Els efectes produïts en el passat són il•legítims i reconeguts com a tal manera perpètua.
    - Article 13.1: Només el Sant Pare o el seu delegat pot legitimar de manera excepcional els efectes produïts en una vida conjugal il•legítima.

    Article 14: El Sagrat Col•legi de Cardenals, en nom del Sant Pare, té la única autoritat en quant a anulacions del sagrament del matrimoni.

    Article 15: Qualsevulla petició d’anulació matrimonial, és dipositada davant de l’Oficialitat Episcopal local i transmesa al Consistori Pontifical competent, que jutja el cas. Es transmet, després, al Sagrat Col•legi de Cardenals.

    Article 16: Correspon al Consistori Pontifical determinar i publicar una opinió sobre l’admissibilitat d’una petició. Aquesta opinió serà dipositada al Sagrat Col•legi de Cardenals que la determinarà.

    Article 17: Les causes d’una anulació de matrimoni estan definides de la petició i es limiten gairebé en exclusiva a les greus irregularitats del procediment en la realització del sagrament matrimonial, l’abús de la confiança o l’engany per part de l’espòs en el matrimoni.

    [i] Text canònic sobre els sagraments de l’Església Aristotèlica i Romana.
    Fet a Roma sota el pontificat del Santíssim Pare Eugene V, el dia vint-i-vuit del mes de Març de l’any de gràcia MCDLV.

    Última ratificació pel el Sagrat Col•legi de Cardenals el XII de Setembre de l’any de gràcia MCDLVII, essent dissabte.
    Publicat per l’Eminència Jeandalf el vint-i-vuit del mes de Març de l’any MCDLV; esmenat, revisat i corregit, i publicat de nou per l’Eminència Aaron de Nagan, Cardenal, Degà del Sagrat Col•legi, el XIII del mes de Setembre, el diumenge, dia de la Santa Ripolí, de l’any de gràcia MCDLVII de Nostre Senyor.

Traduït per Ignius

_________________

Mort des cardinaux von Frayner et d'Azayes
Revenir en haut de page
Voir le profil de l'utilisateur Envoyer un message privé MSN Messenger
Arnault d'Azayes



Inscrit le: 08 Mar 2011
Messages: 16126

MessagePosté le: Dim Aoû 10, 2014 1:20 pm    Sujet du message: Répondre en citant


confesió/confession
_________________

Mort des cardinaux von Frayner et d'Azayes
Revenir en haut de page
Voir le profil de l'utilisateur Envoyer un message privé MSN Messenger
Arnault d'Azayes



Inscrit le: 08 Mar 2011
Messages: 16126

MessagePosté le: Dim Aoû 10, 2014 1:21 pm    Sujet du message: Répondre en citant

Citation:
La Ordenació

La causa material = tot fidel que vol servir l’Església i a Déu per sobre de tot.
La causa eficient = qui ascendeix al sacerdoci ha de ser sacerdot i haver rebut el mandat de la Cúria.
La causa formal = missa d’ordenació i vots sacerdotals
La causa final = ésser designat successor dels apòstols i poder així accedir al alt clergat

La causa material.

-Els vagabunds no podran ser ordenats, només si poden desplaçar-se i passar a ser missioners vagabunds.

- Els camperols i artesans poden fer-se ordenar, però hauran d’estar alentits a prendre la via de l’Església o d ela medecina. Si escullen l’exèrcit, hauran de renunciar a les armes o secularitzar-te i, si escullen la via de l’administració, hauran de fer-ho per a defensar l’Església en el sí de les institucions.

- Els teòlegs (cia de l’Església aristotèlica) poden i seran alentits a fer-se ordenar.

- Els metges (via medecina) seran autoritzats a fer-se ordenar si escullen exercir en el si d’una orde religiosa, o com a metge parroquial.

- Els funcionaris (via de l’estat) hauran de justificar la seva voluntat de ser ordenats.

- Un fidel a càrrec d’una família no podrà ser ordenat sacerdot, si aquest s’encarrega sol d’ella. Es farà un estudi del cas abans de la cerimònia. En cas de ser un fidel casat però sense fills, serà suficient amb una autorització de l’espòs i, en aquest cas, l’ordenació anul•larà el sagrament del matrimoni.

La vida espiritual dels sacerdots se centra en la seva responsabilitat pastoral. És en el cor del seu ministeri apostòlic on els sacerdots viuen el seu propi camí espiritual.
L’educació aristotèlica i cívica, la celebració de la missa i la caritat del pastor són les fonts de la seva vida pastoral. El sacerdot ha de poder donar bon exemple com Christós i Aristòtil són el seu.
Certs sacerdots voldran completar la seva vida espiritual implicant-se en la societat laica. En aquest cas el sacerdot que esculli aquest camí, únicament podrà fer-ho si el pot compaginar amb la seva labor sacerdotal i predica el missatge diví.
Si arriba el moment en el que el seu càrrec oposa amb el seu estatus de sacerdot, haurà de fer-se reemplaçar abans de prendre decisions contràries al missatge aristotèlic.
Només el batejar, satisfent les condicions esmentades, formant-se en les regles de l’Església i essent conscient del seu compromís amb la vida al servei de Déu a través de l’Església Aristotèlica, podrà ser ordenat després d’haver fet els seus vots.



La causa eficient

Només un prelat podrà elevar a un batejat al sacerdoci. En casos excepcionals, un sacerdot particularment reconegut per la seva participació al servei de l’Església i la verdadera fer podrà ser autoritzat per la Cúria a ascendir al sacerdoci sense formar part de l’Alt Clergat.
Els prelats són els Cardenals, els Bisbes, els Abats i els Rectors reconeguts per Roma. Els sacerdots que tenen un càrrec específic en el si del clergat regular i acreditat per la congregació de la difusió de la fe pot també conduir a l’elevació als membres de la seva orde religiosa.

La causa formal

La causa formal està dividida en dos etapes.

a) Els vots

El candidat ha de comprometre’s davant de Déu, un prelat i un altre sacerdot en quatre punts:
1.- A no dur armes, excepte armes de gala lligades a la noblesa o al dret consuetudinari.

2.- A no formar família, per això fa els vots de celibat i no podrà tenir descendència alguna.

3.- A ser exemplar: haurà de privilegiar l’estudi davant la recerca de béns temporals. Farà el necessari, segons el seu rang i status social, per a rebre la seva acreditació de “Teòleg de l’Església Aristotèlica, Universal i Romana” i posar les seves capacitats en el servei de la vertadera fe i dels fidels en general.

4.- A la triple obediència: obediència a la jerarquia instaurada per Christós, la obediència als dogmes i la obediència al dret canònic.

b) L’elevació

Una vegada fets els vots, podrà ser ascendit al sacerdoci per a servir a Déu, l’Església i la Humanitat.
Un sacerdot, prelat de l’Església o autoritzat per als ordenaments, supervisarà les benediccions i els vots basats en els quatre elements de la creació.

La celebració que precedirà després a la imposició de les mans, símbol de la cinquena essència divina (l’èter). Reafirmarà també la seva fe en el nostre Credo abans de rebre les insignies de la seva nova vida. Aleshores serà ascendit al sacerdoci per a servir a Déu, l’Església i la Humanitat.


La causa final

Una vegada ascendit al sacerdoci, el fill de Déu i germà dels humans es fa sacerdot i pare espiritual, podrà fer-se un guia entre les guies i assumir un càrrec de responsable de parròquia, de diòcesis, de província o d’una orde religiosa.


Traduït per Ignius

_________________

Mort des cardinaux von Frayner et d'Azayes
Revenir en haut de page
Voir le profil de l'utilisateur Envoyer un message privé MSN Messenger
Arnault d'Azayes



Inscrit le: 08 Mar 2011
Messages: 16126

MessagePosté le: Dim Aoû 10, 2014 1:22 pm    Sujet du message: Répondre en citant

Citation:
Els Funerals

La causa material = el cadàver de un fidel o de un creient que ha seguit una ensenyança religiosa (pastoral)
La causa eficient = tots els clergues poden ocupar-se del sagrament dels funerals.
La causa formal = la missa i l’enterrament
La causa final = últim homenatge a les restes mortals i comiat del món.

La causa material

Per als funerals, per ser l’últim dels sagraments, és fonamental assegurar-se de què la separació del llaç entre el cos terrestre i l’ànima s’efectua correctament i és definitiva.

El celebrant que no respecti aquesta regla primordial podrà ser perseguit per la Santa Inquisició.

La causa eficient

Qualsevol clergue de l’Església Aristotèlica, independentment del càrrec que ostenti, pot oficiar la cerimònia, però només el bisbe de la diòcesis on s’efectuï pot donar el permís d’inhumació.

En cas de defunció d’un Bisbe o un Arquebisbe, només l’assemblea episcopal a la qual pertanyi, o la Cúria en el cas d’un Cardenal, està autoritzada a autoritzar la seva inhumació.
En el cas de la defunció del Papa, el Cardenal Camarlenc serà el qui comprovi la defunció, rere la qual transmetrà la informació a la Cúria abans d’iniciar l’acta destinada als fidels.

La causa formal

-La missa

Cada fidel aristotèlic mort té dret a una cerimònia fúnebre.
Una cerimònia fúnebre pot ser oficiada per persones que encara no hagin rebut el sagrament del bateig, però que han seguit a la seva manera el camí de la Virtut, a petició exclusiva d’un membre aristotèlic de la seva família.
No obstant això, només el cadàver d’un fidel podrà estar present a l’Església o en terra consagrada. Així doncs, està prohibit expressament el sepeli a l’església dels heterodoxes, suïcides o excomunicats.

-L’enterrament.

Només els fidels aristotèlics que han mort sense renunciar a la seva fe i no ho tinguin prohibit poden ser inhumats en terra consagrada i gaudir d’una sepultura digna.
Tota la resta haurà de ser enterrada o cremada a més de cent passes d’un lloc sagrat.

La causa final

Després d’acabar la cerimònia d’inhumació en terra consagrada, és evident que si el difunt tornés a aparèixer, allò seria considerat un engany.

En aquest cas, la Inquisició haurà de ser alertada i haurà d’indagar per a determinar si va haver-hi frau a l’Església. El tribunal diocesà competent emetrà un judici i podrà ser pronunciada una excomunió, segons la gravetat dels fets imputats, per un cardenal.

Si es comprova que la persona que havia estat enterrada no és la correcta, un avís d’excomunió immediat serà promulgat en contra de l’autor de l’engany.
Si es comprova que es tracta d’un intent d’usurpació d’identitat, el cas serà tramés als tribunals temporals i inquisitorials, amb vistes d’una excomunicació de l’usurpador.

En tots casos, si el funeral ha tingut lloc i la persona no es declarada morta després de la investigació de la Inquisició, serà necessària una confirmació dels sagraments rebuts abans dels funerals.

Notes

- El funeral d’un fidel casat posa fi a la unió matrimonial i fa possible un nou matrimoni del cònjuge supervivent en conformitat amb el dret canònic sobre el matrimoni.
-La transmissió dels títols de noblesa serà regulada per les lleis dels regnes i territoris corresponents.


Traduït per Ignius

_________________

Mort des cardinaux von Frayner et d'Azayes
Revenir en haut de page
Voir le profil de l'utilisateur Envoyer un message privé MSN Messenger
Arnault d'Azayes



Inscrit le: 08 Mar 2011
Messages: 16126

MessagePosté le: Dim Aoû 10, 2014 1:22 pm    Sujet du message: Répondre en citant

Citation:
Matrimonium Prohibitem


Nos, cardenals de la Santa Església Aristotèlica, reunits en el Sagrat Col•legi per la gràcia de Déu, i nos, teòlegs de la Congregació del Sant Ofici, davant l’Altíssim i sota la mirada d’Aristòtil, en nom del Sant Pare de la Santa Església Aristotèlica i Romana,


Fem oficial la nostra decisió respecte a la naturalesa del que alguns en diuen ja matrimoni. La unió sagrada de l’home i la dona és exclusivament competència de la Santa Església Aristotèlica i Romana. Procedir a una unió d’aquest gènere- o d’un altre tipus amb vocació d’unir un home a la dona i la dona a l’home- mentre que sigui un fidel de la Nostra Santa Mare Església està estrictament prohibit. D’igual manera, els fidels de la Santa Església no poden demanar la seva benedicció, ja que no està consagrada.

Tot aquell qui violi aquesta regla estarà en desacord al nostre dogma, la seva acció serà, aleshores, considerada blasfèmia. Per tant, el blasfem s’exposarà a la justícia de l’Església i als càstigs que seguiran al judici, definits en el nostre Dret Canònic.
Cap persona ha d’ignorar la naturalesa blasfema d’aquesta pràctica. A més a més, aquesta regla no té cap mena de valor retroactiu. No obstant això, hom recomana als fidels afectats fer un acte de penediments en presència de les autoritats eclesiàstiques de la seva província o diòcesis.


Ad Majorem Dei Gloriam

Fet a Roma el XXV de Novembre de l’any de gràcia MCDLV de Nostre Senyor


Dret Canònic : Llibre I, secció 1.3, apèndix 1



Traduït per Ignius
_________________

Mort des cardinaux von Frayner et d'Azayes
Revenir en haut de page
Voir le profil de l'utilisateur Envoyer un message privé MSN Messenger
Montrer les messages depuis:   
Poster un nouveau sujet   Répondre au sujet    L'Eglise Aristotelicienne Romaine The Roman and Aristotelic Church Index du Forum -> La Bibliothèque Romaine - The Roman Library - Die Römische Bibliothek - La Biblioteca Romana -> Le Droit Canon - The Canonic Law Toutes les heures sont au format GMT + 2 Heures
Page 1 sur 1

 
Sauter vers:  
Vous ne pouvez pas poster de nouveaux sujets dans ce forum
Vous ne pouvez pas répondre aux sujets dans ce forum
Vous ne pouvez pas éditer vos messages dans ce forum
Vous ne pouvez pas supprimer vos messages dans ce forum
Vous ne pouvez pas voter dans les sondages de ce forum


Powered by phpBB © 2001, 2005 phpBB Group
Traduction par : phpBB-fr.com