L'Eglise Aristotelicienne Romaine The Roman and Aristotelic Church Index du Forum L'Eglise Aristotelicienne Romaine The Roman and Aristotelic Church
Forum RP de l'Eglise Aristotelicienne du jeu en ligne RR
Forum RP for the Aristotelic Church of the RK online game
 
Lien fonctionnel : Le DogmeLien fonctionnel : Le Droit Canon
 FAQFAQ   RechercherRechercher   Liste des MembresListe des Membres   Groupes d'utilisateursGroupes d'utilisateurs   S'enregistrerS'enregistrer 
 ProfilProfil   Se connecter pour vérifier ses messages privésSe connecter pour vérifier ses messages privés   ConnexionConnexion 

[CAT] Llibre 2 - Regimini secularis eccleasiae

 
Poster un nouveau sujet   Répondre au sujet    L'Eglise Aristotelicienne Romaine The Roman and Aristotelic Church Index du Forum -> La Bibliothèque Romaine - The Roman Library - Die Römische Bibliothek - La Biblioteca Romana -> Le Droit Canon - The Canonic Law
Voir le sujet précédent :: Voir le sujet suivant  
Auteur Message
Arnault d'Azayes



Inscrit le: 08 Mar 2011
Messages: 16126

MessagePosté le: Dim Aoû 10, 2014 1:23 pm    Sujet du message: [CAT] Llibre 2 - Regimini secularis eccleasiae Répondre en citant

Citation:


    ........
    Regimini secularis ecclesiae
    Bula pontifical «Per al govern de l’Església secular».







    Llibre 2: L’episcopat, el sacerdoci i les circumscripcions religioses


    L’Apostolat


    Part I: Les províncies i les diòcesis


    Article 1 : La diòcesis és una circumscripció religiosa per a la qual els fidels són confiats a un bisbe, un hereu de la tradició episcopal com a successor dels apòstols, per a que sigui el guia religiós amb l’ajuda i la cooperació dels seus clergues.

    Article 2 : La diòcesis està subdividida en parròquies del que el nombre varia segons les diòcesis.

    Article 3 : Les diòcesis són agrupades en províncies eclesiàstiques sota l’autoritat d’un arquebisbe metropolità.

    Article 4 : Les províncies eclesiàstiques que depenen del mateix poder temporal sobirà són agrupades en primacies i col•locades sota l’autoritat d’un primat quan el seu número és, com a mínim, 2 i que totalitzen juntes, com a mínim, 4 diòcesis.

      - Article 4.1 : Una primacia està dirigida per una assemblea episcopal constituïda per, com a mínim, els arquebisbes metropolitans que depenen d’aquesta, i té poder de nomenament i de revocació dels bisbes del seu territori.

      - Article 4.2 : Cada primacia està dotada d’estatuts que són propis, aprovats pel Col•legi Sagrat.

      - Article 4.3 : Les zones lingüístiques que no poden aspirar a l’estatut o primacia són constituïdes en vice-primacies, incorporades a una primacia existent o dirigida per un prelat plenipotenciari nomenat pel Col•legio Sagrat.

      - Article 4.4 : La Cúria també pot relacionar provisionalment una província religiosa amb una Primacia propera, o reunir provisionalment diverses províncies religioses en una sola Primacia.

      - Article 4.5 : La Cúria pot dividir una Primacia en diverses vice-primacies amb la finalitat de facilitar llur funcionament. Aquestes vice-primacies funcionen, llavors, exactament com les primacies.




    Part II: L’episcopat



    Quan s’empra el terme "bisbe", evoca, sense distincions, a tot posseïdor d’un poder episcopal, ja sigui bisbe o arquebisbe.

    Article 1 : En el si de l’Església, després del Summe Pontífex i els cardenals, venen els bisbes.

    Article 2 : El bisbe és un clergue escollit pel Papa, o pels seus iguals amb el consentiment del Papa, per a dirigir una diòcesis, i revocable discrecionalment per aquestes mateixes persones.

    Article 3 : Només pot haver-hi un únic bisbe en funcions al cap d’una diòcesis.

    Article 4 : Distingim 2 dignitats episcopals: els bisbes en funcions i els bisbes honoraris.

    Article 5 : Un bisbe en funcions serà o arquebisbe metropolità, o arquebisbe sufragani, o bisbe sufragani segons l’estatut de la diòcesis al qual està lligat. Aquestes distincions no són unes distincions de naturalesa sinó d’honor.

    Article 6 : El bisbe governa la seva diòcesis en els límits decretats per la seva assemblea episcopal, el Dret Canònic de l’Església i les doctrines i les prescripcions decretades per Ella.

      - Article 6.1 : El bisbe nomena i revoca als membres del seu consell diocesà.

      - Article 6.2 : El bisbe s’encarrega de les vacants dels cures en Res Parendo i In Graetibus, nomena i revoca als cures de les parròquies sota la seva jurisdicció.

      - Article 6.3 : El bisbe nomena i revoca als capellans de les capelles nobiliàries sota la seva jurisdicció a petició de la noblesa o la seva voluntat.

      - Article 6.4 : El bisbe nomena i revoca als capellans de les organitzacions laiques i militars, exceptuades les Ordes militars i religioses reconegudes per Roma, registrades a prop de la seva diòcesis.

      - Article 6.5 : El bisbe té dret de proposar opinions d’excomunió, de secularització, o anulació d’un sagrament a prop del Consistori Pontifical competent.

      - Article 6.6 : El bisbe té dret d’afegir regles restrictives a la concessió dels sagraments sota l’acceptació de la congregació del Sant Oficio.


    Article 7 : Els bisbes emèrits són uns bisbes honoraris que han assumit la seva càrrega de bisbe de manera correcta i regular més de 3 meses, duen aquest títol de dret per 2 mesos. Les assemblees episcopals poden reglamentar els seus drets en el si de les seves assemblees. Ells no tenen més autoritat en el si de la seva diòcesis.

    Article 8 : Els bisbes in partibus són nomenats pel Col•legi Sagrat en nom del Summe Pontífex sobre proposició eventual d’una assemblea episcopal. Ells integren l’assemblea episcopal de la primacia en la qual resideixen.

    Article 9 : La dignitat episcopal és concedida a certs clergues d’status elevat, com els rectors d’una orde religiosa, els Grans Mestres d’ordes militars i religioses, els abats de monestirs In Graetibus i els prefectes de congregacions.



    Part III: Els càrrecs episcopals i diocesans


    Article 1 : Arquebisbe metropolità – les quatre parts causals:

    La causa material = Ha de ser ordenat i teòleg de l’Església.
    La causa eficient = Es escollit per l’assemblea episcopal de la qual la diòcesis depèn.
    La causa formal = Es entronitzat per dos dels seus iguals amb l’acord del Papa.
    La causa final = És membre de ple dret de les assemblees episcopals d’una de les parròquies que com a mínim està sota la seva jurisdicció. Ell dirigeix una Província eclesiàstica i generalment una diòcesis.

    Article 2 : Bisbe i arquebisbe sufragani – les quatre parts causals:

    La causa material = Ha ser ordenat i teòleg de l’Església.
    La causa eficient = Es escollit per la assemblea episcopal de la qual la diòcesis depèn.
    La causa formal = Es entronitzat per dos dels seus iguals amb l’acord del Papa.
    La causa final = És membre de ple dret de les assemblees episcopals d’una de les parròquies que, com a mínim, està sota la seva jurisdicció, excepte si els estatuts interns d’aquestes assemblees restringeixen l’accés només a metropolitans. Ell dirigeix una diòcesis.

    Article 3 : Bisbe Primat – les quatre parts causals:

    La causa material = Ha d’haver estat bisbe de manera correcta i regular més de 3 meses.
    La causa eficient = Es designat per l’assemblea reunida segons les regles establides per aquesta.
    La causa formal = És entronitzat pel camarlenc o l’arquediàca de Roma.
    La causa final = El bisbe Primat està, en nom de la seva assemblea, és el superior jeràrquic directe de tots els bisbes depenent de la seva primacia.

      - Article 3.1 : En la hipòtesis que el primat pren les seves decisions només, el Concili Episcopal té la facultat de denunciar-lo a posteriori, i de substituir la decisió del primat i de la seva pròpia, a petició d’un dels seus membres.

      - Article 3.2 : El primat guarda les seves responsabilitats a nivell de la seva província o de la seva diòcesis.


    Article 4 : Bisbe Vice-Primat – les quatre parts causals:

    La causa material = Ha de ser bisbe en el moment del seu nomenament.
    La causa eficient = Es designat pel bisbe primat segons les regles establides per la seva assemblea.
    La causa formal = Es entronitzat pel primat.
    La causa final = Ell secunda el Primat.

      - Article 4.1 : El bisbe vice-primat, en caso d’absència o d’incapacitat del Primat, el supleix amb tot el poder jurídic i de la representació, seient o vot fins la resolució de la incapacitat del Primat.

      - Article 4.2 : El vice-primat guarda les seves responsabilitats al nivell de la seva província o de la seva diòcesis.


    Article 5 : Bisbe emèrit – les quatre parts causals:

    La causa material = Ha d’haver estat bisbe ( a part d’emèrit) de manera correcta i regular durant més de 3 meses.
    La causa eficient = Ho és automàticament per a un període de 2 meses.
    La causa formal = Es confirmat per l’assemblea de la que formava part.
    La causa final = És membre de ple dret de l’assemblea episcopal on es troba la seva residència principal.

      - Article 5.1 : El títol d’emèrit és un títol transitori i honorífic; té com a objectiu permetre la transició en el moment d’un trasllat o a una mudança.


    Article 6 : Bisbe In Partibus – les quatre parts causals:

    La causa material = Ha de ser un sacerdot particularment meritori i exemplar, i haver participat en l’edificació de l’Església.
    La causa eficient = Ha de ser nomenat per la Cúria o el Papa, però pot ser proposat per una assemblea episcopal.
    La causa formal = Es entronitzat pel camarlenc, o l’arquediàca de Roma o el Primat de l’assemblea episcopal de qui depèn.
    La causa final = Pot ser membre de ple dret de l’assemblea episcopal on es troba la seva residència principal a reserva de l’acceptació del primat i dels bisbes de l’assemblea episcopal concernida.

      - Article 6.1 : El bisbe In Partibus perd aquest títol només si pren la direcció d’una diòcesis o l’arquediòcesis sobre la qual la seva autoritat episcopal és efectiva. A part d’aquesta pèrdua automàtica del títol, només la mort o la Cúria pot retirar o canviar el títol de In Partibus.


    Article 7 : El Vicari General – les quatre parts causals:

    La causa material = Ha de ser sacerdot. A falta del Primer Arquediàca, pot haver només un vicari general per província eclesiàstica.
    La causa eficient = Ha de ser nomenat pel seu arquebisbe metropolità.
    La causa formal = Es entronitzat pel seu arquebisbe metropolità.
    La causa final = Té el càrrec d’ajudar i de suplir al seu arquebisbe en la gestió de la província.

      - Article 7.1 : El medalló d’Aristòtil és d’or i sinople.



    Article 8 : El Primer Arquediàca – les quatre parts causals:

    - La causa material = Ha de ser fidel de l’Església. A falta de Vicari General, pot haver només un Primer Arquediàca per la seva província eclesiàstica.
    - La causa eficient = Es nomenat pel seu arquebisbe metropolità.
    - La causa formal = Es entronitzat pel seu arquebisbe metropolità.
    - La causa final = Té el càrrec d’ajudar i de suplir al seu arquebisbe en la gestió de la província.

      - Article 8.1 : El medalló d’Aristòtil és de plata i sinople.



    Article 9 : El Vicari Diocesà – les quatre parts causals:

    La causa material = Ha de ser sacerdot. A falta d’Arquediàca, ell pot tenir només un Vicari Diocesà per diòcesis o arquediòcesis.
    La causa eficient = Es nomenat pel seu bisbe.
    La causa formal = Es entronitzat pel bisbe que el nomena.
    La causa final = Té al seu càrrec d’ajudar i suplir el seu bisbe en la gestió de la diòcesis.

      - Article 9.1 : El medalló d’Aristòtil és de oro i sinople.



    Article 10 : L’Arquediaca – les quatre parts causals:

    La causa material = Ha de ser fidel de l’Església. A falta de Vicari diocesà, pot tenir només un arquediàca per diòcesis o arquediòcesis.
    La causa eficient = Es nomenat pel seu bisbe.
    La causa formal = Es entronitzat pel bisbe que el nomena.
    La causa final = Té el càrrec d’ajudar i suplir el seu bisbe en la gestió de la diòcesis.


      - Article 10.1 : El medalló d’Aristòtil és de plata i sinople.



    Article 11 : Els Capitulars– les quatre parts causals:

    La causa material = Ha de ser fidel de l’Església.
    La causa eficient = Es nomenat pel bisbe de la seva diòcesis o de la seva província.
    La causa formal = Es entronitzat pel bisbe de la seva diòcesis o de la seva província.
    La causa final = Té el càrrec d’ajudar al seu bisbe en una missió determinada per aquest últim.

      - Article 11.1 : El número de Capitulars per diòcesis es deixa a la discreció del bisbe en la mesura del raonable.

      - Article 11.2 : El Capitular gaudeix dels mateixos privilegis Res Parendo que el Canonge.


    Article 12 : El Canonge – les quatre parts causals:

    La causa material = Ha de ser fidel i teòleg de l’Església aristotèlica (nivell 3 via de l’Església).
    La causa eficient = Es nomenat pel bisbe de la seva diòcesis.
    La causa formal = Es entronitzat pel bisbe de la seva diòcesis.
    La causa final = Té el càrrec d’ajudar al seu bisbe In Graetibus en la gestió de la diòcesis o de la província.

      - Article 12.1 : El número de Canonges està limitat a 6 per a les arquediòcesis metropolitanes, 5 per a les arquediòcesis sufraganies i 4 per a les diòcesis.

      - Article 12.1 : Les funcions dels Canonges són determinades per aquest dret present: consultant en religió – només a nivell metropolità, responsable de les diòcesis – a nivell metropolità i arquediocesà, responsable del tresor, responsable de la doctrina, responsable dels cures, el teckel de pèl curt – a tots els nivells.




    Part IV: El clergat parroquial


    La parròquia religiosa és, en primer lloc, una subdivisió geogràfica en una diòcesi.
    En l'Església Aristotèlica la parròquia designa alhora un àrea geogràfica precisa, el "territori de la parròquia", i un grup de persones que viu en aquest territori i constitueix la comunitat parroquial.

    La paraula prové del llatí «parochia» utilitzat per les primeres comunitats aristotèliques per designar el territori d'una ciutat episcopal. En el segle V, s'aproxima molt al seu sentit actual ja que s'aplica als territoris i les comunitats que existeixen a part de la seu episcopal.

    És possible formar part de diverses parròquies, però al nivell administratiu depenem directament de la parròquia municipal on tingui el seu habitatge habitual (FRP: la qual és visible sobre el perfil).
    Existeixen 3 tipus de parròquies dependents totes d'un bisbe que és el religiós superior i directe del responsable de la parròquia.

    Un clergue podrà ocupar-se de diverses parròquies, però haurà de ser entronitzat allí pel mateix bisbe, no obstant això, un clergue responsable d'una parròquia no pot dependre de diversos bisbes. Això és vàlid per als diaques i vicaris responsables de parròquia però també per a les ajudants, perquè indirectament estan sota l'autoritat del mateix bisbe que el seu superior directe.

    Un mossèn, un diaca, un vicari, un capellà o un capellà d'exèrcit no pot celebrar de sagraments en altra parròquia que no sigui on va ser entronitzat sense l'autorització del seu bisbe i del responsable de la parròquia en qüestió.

    1) La parròquia municipal o urbana

    La parròquia municipal ha de ser una ciutat o un poble obert, en que hi hagi una església, un ajuntament, residències i un mercat.

    Aquesta església parroquial és el lloc de reunió de la comunitat davant de la qual el mossèn i els seus assistents celebren diferents cerimònies tals com les dues misses setmanals.
    La parròquia municipal pot tenir només 3 responsables reconeguts com a tal.
    La parròquia municipal pot ser governada per un mossèn, un vicari o un diaca.
    El responsable de la parròquia pot tenir 2 ajudants, bé sigui diaca o bé vicari.

    Els ajudants suplementaris tal com l’acòlit o el perdiguer no estan considerats clergues i, encara que es necessita l'acord del bisbe per nomenar-los, estan sota la responsabilitat directa del responsable parroquial que els va nomenar.

    El mossèn, i únicament ell, pot confessar en l'església parroquial (limitació IG obligada).
    Podrà nomenar a 3 confessors en Déu (In God, IG) que podran escoltar la confessió dels fidels i podran donar la absolució segons dicti el dret canònic.

    Mossèn



    La causa material = Ha de ser sacerdot i teòleg de l'Església aristotèlica (Nivell 3 Via de l'Església).
    La causa eficient = És nomenat per l'arquebisbe o el bisbe de qui la parròquia municipal o urbana on és nomenat depèn.
    La causa formal = És entronitzat per l'arquebisbe o el bisbe de qui la parròquia on és nomenat depèn.

    La causa final= El mossèn pot celebrar tots els sagraments aristotèlics excepte l'ordenació.
    Té un càrrec representatiu (RP) i en Déu (IG) la gestió religiosa, econòmica i administrativa de la seva parròquia.
    Pot nomenar a dos clergues per a ajudar-li com vicari o diaca, i tants acòlits com desitgi, previ acord amb el seu bisbe.
    Podrà nomenar a 3 Confessors parroquials en Déu (IG). (No n’hi ha encara, està sense codificar).

    Acumulació: mossèn és un càrrec principal, no pot doncs posseir altre càrrec principal.

    Diaca i vicari

    Vicari Diaca

    La causa material = ha de ser fidel de l'Església, si és ordenat el diaca té el nom de vicari.
    La causa eficient = és nomenat pel mossèn de la seva parròquia amb acord del seu bisbe (o arquebisbe).
    La causa formal = és entronitzat pel mossèn de la seva parròquia o pel seu bisbe (o arquebisbe).
    La causa final = té en càrrec representatiu (RP), la gestió religiosa de la parròquia on és nomenat.

    Els diaques i els vicaris poden celebrar tots els sagraments aristotèlics excepte l'ordenació.
    No poden nomenar confessors ni membres del clergat parroquial i depenen directament del mossèn parroquial o, en absència d'aquest, del bisbe.

    Acumulació: diaca o vicari són càrrecs secundaris lligats a les regles d'acumulació. Poden acumular amb altres càrrecs secundaris o primaris en el clergat secular però únicament si aquests càrrecs depenen del mateix bisbe.
    Un cardenal o un bisbe in partibus podran, no obstant això, ser vicari.

    Ajudant del mossèn (actuant de mossèn)

    La causa material = ha de ser batejat i teòleg de l'Església aristotèlica (Nivell 3 Via de l'Església).
    La causa eficient = és nomenat per l'arquebisbe o el bisbe de qui la parròquia municipal o urbana on és nomenat.
    La causa formal = és entronitzat per l'arquebisbe o el bisbe de qui la parròquia on és nomenat.

    La causa final
    Cal, en tant que sigui possible, evitar als ajudants de mossèn com una càrrega fixa, i utilitzar-los només per a compensar una falta real de mossèn.

    L’ajudant del mossèn s'ocupa de la sagristia i prepara la missa In God (IG) per a la comunitat.

    Existeixen dos tipus d’ajudants de mossèn: els fidels simples i els diaques.

    A) Els fidels simples

    Si és un fidel simple, no és considerat com un clergue i no pot anomenar-se com a tal. En públic sempre haurà d'actuar com un bon aristotèlic i no deshonrar el càrrec de cap manera, sota pena d'excomunió.
    Haurà de redirigir les peticions de sagrament cap a un clergue que podrà encarregar-se d'això.

    B) Els diaques o el vicari

    Si és Diaca a més de la funció d’ajudant del mossèn, guarda el títol de Diaca i tot el que està relacionat amb això.

    Si és un Vicari qui pren el càrrec, es torna mossèn fins a ser nomenat.

    Acumulació: mentre sigui ajudant de mossèn, el clergue té les mateixes interdiccions d'acumulació que el mossèn, doncs és un càrrec principal.

    Nota: l’ajudant del mossèn haurà d'explicar el seu estatut per un anunci molt visible a l'entrada de l'església.

    Els acòlits

    La causa material = Ha de ser fidel de l'Església.
    La causa eficient = És nomenat pel mossèn de la seva parròquia amb acord del seu bisbe (o arquebisbe).
    La causa formal = Es contractat pel cura de la seva parròquia o pel seu bisbe (o arquebisbe).
    La causa final = Rep una missió precisa del seu superior, generalment és un fidel que desitja instruir-se religiosament per a fer-se diaca o vicari més tard.
    Segons la seva missió té un nom diferent tal com ajudant de mossèn, pertiguer, missatger, intendent etc...
    No estan considerats com clergues i estan sota la responsabilitat directa del que els nomena.

    Acumulació: no són clergues per la seva funció de d’acòlit, no estan subjectes a cap interdicció d'acumulació.

    Confessor parroquial davant de Déu (IG)

    La causa material = ha de ser teòleg de l'Església (Nivell 3 Via de l'Església).
    La causa eficient = és nomenat pel mossèn de la seva parròquia.
    La causa formal = és entronitzat pel mossèn de la seva parròquia.
    La causa final = té en càrrec la confessió en Déu (IG) de la parròquia on és nomenat. Podrà donar l'absolució representativa (RP) només si és sacerdot.

    Acumulació: no són clergues per la seva funció de confessor en Déu (IG), per això no estan subjectes a cap interdicció d'acumulació.

    Text canònic sobre el Clergat Secular,
    Dat i ratificat a Roma pel Col•legi Sagrat sota el pontificat del Santíssim pare Eugeni V el dimecres, vint-i-dosè dia del mes de juliol, de l’any de gràcia MCDLVII, el dia de santa María Magdalena.
    La primera publicació pel difunt, Sa Eminència Jeandalf, el dissabte, divuitè dia d’agost, de l’any de gràcia MCDLV, el dia de la Santa Elena Apòstol; revisat i publicat per Sa Eminència Aaron de Nagan, Cardenal Camarlenc, el divendres, onzè dia de juliol, de l’any de gràcia MCDLVI, dia de Sant Benet; revisat, esmenat, i publicat pel precedent, el divendres, vint-i-quatrè dia de juliol, de l’any de gràcia MCDLVII.






Traduit per Ignius
_________________

Mort des cardinaux von Frayner et d'Azayes
Revenir en haut de page
Voir le profil de l'utilisateur Envoyer un message privé MSN Messenger
Montrer les messages depuis:   
Poster un nouveau sujet   Répondre au sujet    L'Eglise Aristotelicienne Romaine The Roman and Aristotelic Church Index du Forum -> La Bibliothèque Romaine - The Roman Library - Die Römische Bibliothek - La Biblioteca Romana -> Le Droit Canon - The Canonic Law Toutes les heures sont au format GMT + 2 Heures
Page 1 sur 1

 
Sauter vers:  
Vous ne pouvez pas poster de nouveaux sujets dans ce forum
Vous ne pouvez pas répondre aux sujets dans ce forum
Vous ne pouvez pas éditer vos messages dans ce forum
Vous ne pouvez pas supprimer vos messages dans ce forum
Vous ne pouvez pas voter dans les sondages de ce forum


Powered by phpBB © 2001, 2005 phpBB Group
Traduction par : phpBB-fr.com