L'Eglise Aristotelicienne Romaine The Roman and Aristotelic Church Index du Forum L'Eglise Aristotelicienne Romaine The Roman and Aristotelic Church
Forum RP de l'Eglise Aristotelicienne du jeu en ligne RR
Forum RP for the Aristotelic Church of the RK online game
 
Lien fonctionnel : Le DogmeLien fonctionnel : Le Droit Canon
 FAQFAQ   RechercherRechercher   Liste des MembresListe des Membres   Groupes d'utilisateursGroupes d'utilisateurs   S'enregistrerS'enregistrer 
 ProfilProfil   Se connecter pour vérifier ses messages privésSe connecter pour vérifier ses messages privés   ConnexionConnexion 

Archange Miguaël (PNJ)

 
Poster un nouveau sujet   Ce sujet est verrouillé; vous ne pouvez pas éditer les messages ou faire de réponses.    L'Eglise Aristotelicienne Romaine The Roman and Aristotelic Church Index du Forum -> La Bibliothèque Romaine - The Roman Library - Die Römische Bibliothek - La Biblioteca Romana -> Le Dogme - The Dogma
Voir le sujet précédent :: Voir le sujet suivant  
Auteur Message
Pouyss



Inscrit le: 10 Mai 2006
Messages: 2334

MessagePosté le: Lun Mai 29, 2006 5:21 pm    Sujet du message: Archange Miguaël (PNJ) Répondre en citant

Hagiographie de St Miguaël

Par Garmon de Vaisuny
Traduit du latin par Frère de Sauvigny, Franciscain.

Naissance de Miguaël et Belial
***

1. Dans la ville d’Oanylone vivait Adiguaëlle, femme de Théophile de qui elle attendait deux jumeaux. Ces enfants avaient été conçus dans l’amour le plus grand et n’avaient été entachés d’aucune luxure. Adiguaëlle était une femme généreuse toujours à l’écoute de son entourage. Habituellement, elle s’occupait des plus pauvres mais en ce moment la situation était difficile, les hommes commençaient à se détourner de Dieu, à sombrer dans la paresse et dans l’avarice ce qui créait de plus en plus de rivalités entre les oanyloniens et cette situation n’allait pas pour diminuer la pauvreté, au contraire, le nombre de nécessiteux ne cessait de grandir et ceux-ci étaient méprisés par les plus forts. Ne voulant léser personne, Adiguaëlle s’occupait de chacun d’eux mais déjà, la créature innomée inspirait à ceux-là la jalousie et la soif de vengeance. Epuisée par cette situation et par l’enfant qu’elle attendait, Adiguaëlle ne pouvait plus les maintenir dans le droit chemin. Elle mit au monde deux garçons, l’un nommé Miguaël qui selon une légende signifie « donne et aime » ; l’autre Belial ce qui signifie « donnes et tu recevras ». A ce moment-là, la créature sans nom persuadait les plus pauvres d’aller tuer cette famille, l’amour qui régnait entre eux et l’amour qu’ils portaient au Très-Haut était, selon ses dires, la raison qui forçait les plus forts à mépriser les plus faibles.
Pressentant le danger, Théophile prit Miguaël et son frère des mains de sa mère et après les avoir embrassé les cacha sous une caisse. A peine avait-il reposé la caisse que déjà ceux pour qui Adiguaëlle œuvrait chaque jour entrèrent et les tuèrent de la façon la plus horrible qui soit. Mais les enfants, sous leur caisse furent épargnés car on ne les avait pas vus.


Accueillis
***

2. Ils furent recueillis par Ménopus, un homme âgé et pieux qui ne savait rien de l’origine de ces « amours » comme il aimait à les appeler, et qui ne souhaitait rien en savoir. Il donnait à ces petits du lait qu’il produisait grâce à sa vache Minerva, vache qui deviendra célèbre, bien plus tard, chez les païens pour avoir donné du lait, comme si ses congénères ne le pouvaient pas… Mais revenons à notre histoire, la lumière de la chandelle baisse et il faut que je finisse d’écrire avant que l’on ne me retrouve. Ces deux jeunes garçons grandirent donc sans jamais se séparer ; existait entre eux un lien si grand qu’il allait au-delà de l’amitié et de l’amour fraternel mais malheureusement l’un d’eux allait finir par se détourner.


La Tentation de Belial
***

3. Ces deux petits, malgré les tentations de la créature sans nom continuaient à grandir pieusement et n’hésitait pas à privilégier les autres par rapport à eux-mêmes. Bien sûr après ce qui était arrivé à leurs parents, dont ils ne savaient rien, mais sur quoi ils furent avertis en songe, ils essayaient d’être discrets jusqu’au jour où la Créature vint parler à Belial :
« Pourquoi privilégier les autres surtout quand ceux-ci n’ont rien à vous offrir, servez donc des riches, eux vous paieront, ainsi vous ne travaillerez pour rien. »
Belial lui répondit :
« Je n’ai jamais travaillé pour rien, ces personnes ont besoin de moi, si nous ne le faisons pas qui le fera ? »
-Personne mais que te donnent-ils en échange, rien, ils pestent contre toi car plus tu leur donnes, plus ils veulent. »
Cette réflexion ne le toucha pas de suite mais au fur et à mesure qu’il grandissait, celle-ci insistait et il fut un moment où il ne put plus faire face. Il commença par demander des sous en échange mais les pauvres déjà sans argent ne purent plus donner. Il arrêta donc là son service et commença lui aussi à entrer dans la paresse et le pêché, se satisfaisant toujours plus de ses actions et ne voyant pas qu’il n’était pas indispensable.

La tentation de Miguaël et sa prière
***

4. La créature sans nom vient ensuite parler à l’oreille de Miguaël mais celui-ci connaissant ses intentions ne voulut pas l’écouter car plus il se laisserait tenter, plus il serait dur de résister.
Entendant en prière, il se mit à genoux et récita la prière suivante qui sera longtemps utilisée par les clercs.
« Ô Dieu Très-Haut,
Père de l’humanité
Et Toute-Puissance divine,
Ferme mes oreilles
Aux tentations
Et ouvre mes yeux
A l’amour sans fin que tu me donnes,
Que je puisse donner à ceux qui doivent recevoir,
Aimer ceux qui doivent l’être,
En sachant toujours,
Que si je n’étais pas là,
Quelqu’un d’autre serait là pour le faire
Car c’est Toi qui parle par ma bouche
Et qui œuvre par mes mains.

Pardonne à mon frère et à tous les autres
Ils ne savent pas ce qu’Ils font. »

Ce jeune homme était béni de Dieu, c’était sûr, il avait été choisi afin qu’il donne sa vie pour ce monde. Devant une telle force et bénédiction la créature sans nom ne pouvait plus rien et même si elle le tenta bien d’autre fois, ne pu jamais convaincre Miguaël, ne serait-ce qu’un peu.

La Punition-Institution des Archanges
***

5. La situation des hommes n’allait pas en s’arrangeant. Ceux-ci ne voyaient plus Dieu et n’agissaient plus qu’en fonction d’eux-mêmes au détriment de leurs frères et même de leur propre famille. Cela menait à des rivalités et même bien souvent la loi du plus fort menait à des crimes sans précédents.
C’est à ce moment-là que la Punition Divine tomba, non pas que le Très-Haut n’aimait plus ce monde mais s’il n’intervenait pas, il courrait à sa perte.
Alors des éclairs se firent et tandis que beaucoup fuyait, les plus déterminés luttaient tant bien que mal et se divisèrent en deux groupes :
Ceux qui incarnent à eux seuls tous les pêchés du monde, les inaudiendis (NDLR : en latin, ceux qui n’entendent pas) étaient dirigés par sept hommes maléfiques : Asmodée dit le gourmand, Azazel le luxurieux, Lucifer l’acédique, Belzébuth l’avare, Léviathan le colérique, Satan le jaloux et bien sûr Belial l’orgueilleux.
Ces sept, croyant l’innommée assuraient que cette punition était la preuve incontestable que Dieu ne les aimait pas.

De l’autre côté, conscient de leurs fautes, un groupe prêchait la repentance. Mené par Gabriel, Georges, Michel, Galadrielle, Sylphaël, Raphaëlle et Miguaë, ils incarnaient respectivement et contrairement aux inaudiendis les sept vertus qu’ils tentaient de défendre : la tempérance, l’amitié, la justice, la conservation, le plaisir, la conviction et le don de soi.


Ces deux groupes avaient chacun leurs adeptes, les Pêcheurs étant les plus nombreux, il fallait aux Vertueux une foi sans faille pour tenir et ne pas se pervertir.

Au bout du septième jour, de grands vents destructeurs vinrent du centre de la Terre et fissurant la terre en de nombreux abysses, envoyèrent les inaudiendis au plus profond de celles-ci.
Mais parmi ce carnage, une nuée céleste vint et amena les sept bons au plus haut de la voûte céleste.
Là, une douce lumière rayonnait. Ne sachant pas encore où ils étaient, la peur aurait pu les prendre mais cet endroit était si doux et apaisant qu’ils s’y sentaient bien et éprouvaient une immense sensation de chaleur, une sensation d’amour.
C’est alors qu’une voie forte et tendre ce fit entendre :
« Mes enfants, vous voici devant moi car vous avez compris que je ne punissais ni par jalousie ni par plaisir mais parce que la race humaine avait atteint un point où seule la Punition pouvait la remettre sur Mon droit chemin. Je vous nomme pour cela Archanges, vous incarnerez les sept vertus que vous défendiez en bas et vous serez dorénavant les inspirateurs de toutes vertus. Je vous donne trois paires d’ailes, signe de votre pouvoir et de votre rang
Allez maintenant, le paradis vous attend. »

Damnation éternelle
***

6. Les inaudiendis, furent envoyés au plus profond des abysses, là où le feu gronde et où les pêcheurs sont suppliciés.
Si l’on regarde, tous les êtres de la création sont pêcheurs mais le Très-Haut, dans sa grande bonté à proposé le pardon, qui n’accepte de le recevoir garde son pêché et le subira jusqu’à la fin des temps.

Belial et l’orgueil de détourner à nouveau les hommes de Dieu
Institution de l’exorcisme
***

7. Au commencement de l’Eglise, celle-ci était encore frêle et Belial se dit que pour mieux la détruire il fallait agir de l’intérieur. Toujours aussi orgueilleux, il décida de prendre possession du corps du plus haut dignitaire de l’Eglise : le Pape. En ce temps-là, le pape Hygin était touché par une grave maladie, Bélial, empli de lâcheté en pris possession et dès ce moment, les traits du Saint-Père commencèrent à changer. Un servant, Mirall s’en rendit compte et supplia le Très-Haut d’envoyer quelqu’un. L’archange Miguaël, saint patron de la contre possession, nommée plus tard exorciste fut envoyé.
Il fusa aussi vite qu’il lui était possible, ses six ailes battant à perdre le souffle, si l’église tombait maintenant le résultat serait atroce. Il entra dans le corps d’Hygin, ses pensées vertueuses devaient ressortir, mais euuuhhhhhh, de son côté Bélial luttait aussi.

« Tu oses intervenir contre ton propre frère Miguaël ?
Tu ne voies pas que ton Dieu se sert de toi ?

-Tu n’es plus mon frère Bélial.
Je te renie, repars d’où tu viens, repars peupler les abysses, seul Dieu est souverain, seul Dieu est le maître. Que seules les vertus de cet homme surgissent ! »

Pendant que se déroulait cet affrontement, le ciel et la terre semblaient eux aussi s’affronter dans un combat décisif.

« Repars d’où tu viens, prince des démons et laisse l’âme de cet homme en paix, tu entends ??
Vade retro Belias ! Repars d’où tu viens !!!!!!! ».

A ce moment-là, une flamme surgis de la bouche du possédé et parti s’écraser au loin sur l’astre dominant la Nuit pendant que le ciel reprenait sa teinture normale.

Saint Miguaël monta aux cieux en gloire assis sur une nuée et accompagné de mille voies célestes chantant la gloire de Dieu car seul Dieu est souverain.

Ceci arriva en l’an de grâce 140.
Revenir en haut de page
Voir le profil de l'utilisateur Envoyer un message privé MSN Messenger
mirceadino
Cardinal
Cardinal


Inscrit le: 09 Déc 2009
Messages: 2118
Localisation: 1 High Street, Solar Paradise (since 22.11.1461)

MessagePosté le: Jeu Mar 03, 2011 6:30 pm    Sujet du message: Répondre en citant

Citation:
Hagiografia de l’Arcàngel Sant Miguaël
(Arcàngel de l’altruisme, oposat a Belial, Príncep-Dimoni de l’orgull)

Traduït del Llatí pel germà Sauvigny, franciscà.


Naixement de Miguaël i Belial

A la ciutat d’Oanilònia vivia Adiguaëla, dona de Teòfil, que esperava bessonada. Aquests nens havien estat concebuts en l’amor més gran i no havien estat tacats per cap mena de luxúria. Adiguaëla era una dona generosa que sempre escoltava la gent propera. Habitualment, s’ocupava dels més necessitats, però ara la ciutat era més difícil, puix que els humans començaven a ignorar a Déu, a perdre’s per la peresa i per l’avarícia, la qual cosa creava cada cop més rivalitats entre els oanilonians i aquesta situació no disminuiria gens la pobresa, ans al contrari, el nombre de pobres no deixava d’augmentar i aquests eren menyspreats pels més forts. Com que no volia perjudicar a ningú, Adigaëla s’ocupava de cada un d’ells, però la Criatura sense Nom ja els inspirava enveges i set de venjança. Esgotada per tal situació i pels nens que esperaven, Adigaëla no podia mantenir-los en el camí correcte. Va donar a llum a dos nois, un anomenat Miguaël que, segons una llegenda, volia dir “dóna amb gust”, i un altre anomenat Belial, que significa “dóna i rebràs”. En aquell moment, la Criatura sense Nom persuadia els més pobres d’anar a matar a aquella família. L’amor que regnava entre ells i l’amor que oferien a Déu era, segons les seves declaracions, la raó que enfortia als més forts que menyspreaven als dèbils.

Com que va advertir el perill, Teòfil va agafar a Miguaël i al seu germà de les mans de la seva mare i després d’haver-los fet una abraçada els va amagar dins d’una capsa. Al cap de poc d’haver-los col•locat, aquells per qui Adiguaëla treballava cada dia, van entrar i els van matar de la manera més horrible. Però els nens, en aquella capsa, foren salvats per què ningú no els va veure.


Acollits

Van ser acollits per Mènops, un home de major edat i piu que no sabia res de l’origen d’aquests “amors”, com li agradava d’anomenar-los, i que no desitjava saber-ne res. Donava als petits la llet que produïa gràcies a la seva vaca Minerva, la qual es farà famosa més endavant, molt més tard, amb els pagans, per haver donat llet, com si les seves congèneres no poguessin...Però tornem a la nostra història, puix que el llum del nostre llum d’oli s’esgota i cal que acabi d’escriure abans que s’exhaureixi per complet. Aquests dos joves nois van créixer sense separar-se mau; existia entre ells un llaç fraternal molt gran que anava més enllà de l’amistat i més enllà de l’amor fraternal corrent, pe`ro, desgraciadament, un d’ells va tornar-se contra tot això.


La temptació de Belial

Els nens, a pesar de les temptacions de la Criatura sense Nom, continuaven creixent piadosament i no vacil•laven mai en privilegiar a la resta en comparació amb si mateixos. Evidentment, després del que havia passat amb els seus pares, que no en sabien res, però que havien estat advertits en somnis, procuraven ser discrets. Fins el dia en que, la Criatura sense Nom va anar fins a Belial i li digué:
-Per què privilegies a la resta, sobre tot quan aquests no tenen res per oferir-te? Serveix als rics, ells et pagaran, i així no treballaràs per a res.
Belial respongué:
-Mai treballaré per a res, però aquestes persones em necessiten. Si no ho fem, qui ho farà?
-Ningú, però, què et donen a canvi? Res, et critiquen per què quant més els dones, més volen.
Aquesta reflexió no li va afectar, però a mesura que creixia, aquesta insistia i va ser en un moment concret que no hi va poder enfrontar-se’n més. Ell també va deixar de donar servei i va començar a entrar en la peresa i el pecat, satisfent-se sempre amb les seves accions i no veient que no era indispensable.


La temptació de Miguaël i llur oració

La Criatura sense Nom va anar després per parlar amb Miguaël però aquest no coneixia les seves intencions, no volia escoltar-la per què, com més es deixés temptar, més dur seria resistir-se’n.
Com que era entès en oracions, es va agenollar i va recitar la següent oració que serà usada molt de temps pels clergues:
Oh, Déu Totpoderós,
Pare de la humanitat
I Omnipotència divina,
Tanca les meves oïdes
A les temptacions,
I obre els meus ulls
A l’amor infinit que em das,
Que pogui donar als que han de rebre’l
Voler als qui han de ser estimats
Sabent sempre
Que si no estic allà
Algú més haurà allà per fer-ho
Per què ets Tu qui parla per la meva boca
I qui treballa per les meves mans.
...
Perdona el meu germà i a tota la resta
No saben el que es fan
.”

Aquest home fou beneït per Déu, això era segur, puix que havia estat escollit amb la finalitat de donar la seva vida per aquella gent. Davant de tal força i de tal benedicció, la Criatura sense Nom no podia fer-hi res més , i si el va temptar més, no va poder convèncer mai a Miguaël.


El Càstig - Institució dels Arcàngels

La situació dels homes no millorava. Aquests no veien a Déu i només actuaven destruint i fent mal als seus germans i fins i tot a les seves pròpies famílies. Això conduïa a rivalitats i, molt sovint, la llei del més fort duia a crims sense precedents. Va ser en aquell moment quan va arribar el Càstig diví, no per què l’Altíssim no li agradés més aquest món, sinó per què si no hi intervenia, la gent s’ofegaria en la seva pèrdua.
Els llamps es formaren aleshores, i mentre que molts fugien, els més determinats lluitaven pel bé i pel mal, i es van dividir en dos grups:
Els qui encarnaven tots els pecats del món, els inaudiendis, van ser dirigits per set homes malèfics: Asmodeu, el luxuriós; Azazel, el golafre; Llucife, el desídic; Belzebub, l’avariciós; Leviatàn, el colèric; Satan, l’envejós i, evidentment, Belial, l’orgullós.

Aquests set, creient a la Innombrable, asseguraven que aquest càstig era la prova indiscutible que Déu no els estimava.

Per altra banda, conscients de les seves faltes, un grup recomanava el penediment. Era liderat per Gabriel, Jordi, Miquel, Galadriela, Sylfaël, Rafaëla i Migaël, els quals encarnaven respectivament i contraria als inaudiendis les set Virtuts que procuraven defensar: la temprança, l’amistat, la justícia, la conservació, el plaer, la convicció i l’altruisme.
Aquests dos grups tenien cada un dels seus adeptes. Els Pecadors eren els més nombrosos, calia que els Virtuosos tinguessin una fe sense entrebancs per a contenir-se i pervertir-se.

Al cap del setè dia, els grans vents destructors van venir del centre de la Terra i van esquerdar el terra en nombrosos abismes, enviant els inaudiendis al lloc més profund d’aquests.

Però entre tota aquesta carnisseria, un núvol celeste va venir i va dur als set humans bons a la més alta arcada celeste. Allà la llum irradiava. Encara que no saben on eren, els hagués pogut envair la por, aquell lloc era tan dolç i plausible, que se sentien bé allà i experimentaven una immensa sensació de calor, una sensació d’amor. Aleshores una veu forta però plena de tendresa es va deixar sentir:
- Fills meus, esteu aquí davant Meu per què heu comprès que no castigo per enveja ni per plaer, ans per què la raça humana ha arribat a un punt on només el Càstig podia tornar-la al Meu camí recte. Us nomeno per aquest motiu Arcàngels; vosaltres encarnareu les set Virtuts que heu defensat a la Terra i sereu, d’ara en endavant, els inspiradors de tota Virtut. Us doncs tres parells d’ales, símbol del vostre poder i del vostre rang. Ara aneu, el Paradís us espera.



Condemna eterna

Els inaudiendis van ser enviats a la part més profunda dels abismes, allà on el foc brama i els pecadors són torturats. Si es mira de forma general, tots els éssers de la Creació són pecadors, però l’Altíssim, en la seva grandiosa misericòrdia, ha proposat el perdó. Qui no accepti rebre’l, guardarà el seu pecat i el patirà fins a la fi dels temps. Belial i l’Orgull, es van desviar de nou dels homes de Déu.



Institució de l’exorcisme

Als principis de l’Església, quan aquesta era encara fràgil, Belial es digué a si mateix que per a destruir-la, calia actuar des de l’interior. Sempre tan orgullós, va decidir prendre possessió del cos del dignatari més important de l’Església: el Papa. Per aquell temps, el Papa Hygin tenia una greu malaltia. Belial, ple de covardia, va prendre el seu cos i des d’aquell moment, la fisonomia del Sant Pare va començar a canviar. Un servent, Mirall, se’n va adonar i va suplicar a Déu que enviés a algú. L’Arcàngel Miguaël, el Sant Patró de la contra-possessió, més tard anomenat exorcisme, fou enviat.
Va arribar tant ràpidament com li fou possible, les seves sis ales palpitaven a més no poder. Si l’Església es destruïa ara, el resultat seria atroç. Va entrar al cos de Hygin, els seus pensaments virtuosos havien de tornar a sortir, però, per la seva banda, Belial també lluitava.

- Oses intervenir contra el teu propi germà, Miguaël? O veus que Déu se n’aprofita de tu?

- Ja no et el meu germà, Belial. Renego de tu, marxa al lloc d’on has vingut, torna a poblar els abismes, només Déu és sobirà, només Déu és el Mestre. Que sorgeixin les úniques Virtuts d’aquest Home!

Mentre que se celebrava aquest enfrontament, el cel i la terra també semblaven enfrontar-se en un combat decisiu.

- Marxa de nou al lloc d’on has vingut, príncep dels dimonis i deixa aquesta ànima d’aquest home en pau, m’has entès?
VADE RETRO, Belial!!!!!!!!! Marxa de nou allà d’on vens!!!!!!


En aquell moment, una flama va sorgir de la boca del posseït i va sortir per a estimbar-se contra l’astre que domina la Nit, mentre que el cel recuperava el seu color normal
Sant Miguaël va pujar al cel en glòria, assegut a un núvol i acompanyat per mil veus celestials que cantaven la glòria de Déu per què només Déu és sobirà.
Això succeí a l’any de Gràcia 140

------------------------
• Nota: en llatí, els qui no escolten.


Traduït per Ignius
Revenir en haut de page
Voir le profil de l'utilisateur Envoyer un message privé
Marco_Castello



Inscrit le: 21 Avr 2011
Messages: 1807

MessagePosté le: Mar Juin 28, 2011 1:57 pm    Sujet du message: Répondre en citant

Citation:
Agiografia di Sant’Uriele Arcangelo


Di Garmon de Vaisnuy
Tradotto dal latino da Frere de Sauvigny, francescano



Nascita di Uriele e Belial

1. Nella città di Oanilonia viveva Adiguelle, moglie di Teofilo, dal quale aspettava due gemelli. Questi bambini erano stati concepiti nel più grande amore e non erano stati macchiati da alcuna lussuria. Adiguelle era una donna generosa e sempre attenta a chi le era vicino. Si occupava abitualmente dei più poveri ma in quel momento la situazione era difficile, gli uomini cominciavano ad allontanarsi da Dio, a sprofondare nella pigrizia e nell’avarizia, cosa che creava sempre più rivalità tra gli onaniloniani e questa situazione non faceva diminuire la povertà, al contrario, il numero dei bisognosi non cessava di crescere e questi erano disprezzati dai più forti. Non volendo svantaggiare nessuno, Adiguelle si occupava di ognuno di loro, ma ormai la creatura innominata inspirava in loro la gelosia e la sete di vendetta. Sfinita da questa situazione e dai bambini che aspettava, Adiguelle non poteva più trattenerli sulla retta via. Mise al mondo due bambini, uno chiamato Uriele, che secondo una leggenda significa “dona e ama”, l’altro Belial, che significa “dona e riceverai”. Allora la creatura senza nome persuase i più poveri ad uccidere quella famiglia, l’amore che regnava tra di loro e l’amore che riservavano all’Altissimo era, secondo le loro parole, la ragione che obbligava i più forti a disprezzare i più deboli.
Presentendo il pericolo, Teofilo prese Uriele e suo fratello dalle mani della loro madre e dopo averli abbracciati li nascose sotto una cassa. Aveva appena riposto la cassa quando coloro ai quali Adiguelle apriva ogni giorno la casa entrarono e li uccisero nel modo più orribile. Ma i bambini, sotto la loro cassa, furono risparmiati perché non erano stati visti.

Accolti

2. Furono raccolti da Menopus, un uomo anziano e pio, che non sapeva niente dell’origine di quegli “amori”, come amava chiamarli e che non desiderava sapere niente. Dette ai piccoli il latte che produceva grazie alla sua mucca Minerva, mucca che sarebbe diventata celebre ben più tardi presso i pagani per aver dato il latte, come se le sue simili non potessero… Ma torniamo alla nostra storia, la luce della candela si abbassa ed è necessario che io finisca di scrivere prima che mi trovino. I due giovani crebbero dunque senza mai separarsi; esisteva tra di loro un legame che andava al di là dell’amicizia e dell’amore fraterno, ma sfortunatamente uno di loro stava per allontanarsi dalla retta via.

La tentazione di Belial

3.I due bambini, malgrado le tentazioni della Creatura senza nome, continuavano a crescere piamente e non esitavano a privilegiare gli altri rispetto a se stessi. Certamente, dopo ciò che era accaduto ai loro genitori, di cui non sapevano niente, ma ne furono avvertiti in sogno, cercavano di essere discreti, fino al giorno in cui la Creatura andò a parlare a Belial:
“Perché privilegiare gli altri? Soprattutto quando non hanno niente da offrirvi; servite dunque i ricchi, vi pagheranno, così non lavorerete per niente”.
Belial gli rispose:
“Io non ho mai lavorato per niente, queste persone hanno bisogno di me, se non lo facciamo noi, chi lo farà?
“Nessuno, ma che cosa ti danno in cambio? Niente; imprecano contro di te, perché più dai, più vogliono”.
Questa riflessione non lo toccò subito, però, man mano che cresceva, questa insisteva e venne un momento in cui non riuscì più a farle fronte. Cominciò a chiedere dei soldi in cambio, ma i poveri già senza denaro non riuscirono a darglieli. Abbandonò dunque il suo servizio e cominciò anch’egli ad entrare nella pigrizia e nel peccato, traendo sempre più soddisfazione dalle sue azioni e non vedendo che non era indispensabile.

La tentazione di Uriele e la sa preghiera

4.La creatura senza nome andò poi a parlare all’orecchio di Uriele, ma questi, conoscendo le sue intenzioni, non lo volle ascoltare, perché più si fosse lasciato tentare, più sarebbe stato difficile resistere.
Raccogliendosi in preghiera, si mise in ginocchio e cominciò a recitare la preghiera che sarà a lungo utilizzata dai chierici.
“O Dio altissimo,
padre dell’umanità
e onnipotenza divina,
chiudi le mie orecchie
alle tentazioni
e apri i miei occhi
all’amore senza fine che tu mi dai,
che io possa donare a coloro che devono ricevere,
amare coloro che devono essere amati,
sapendo sempre
che se io non fossi là,
qualcun altro sarebbe là per farlo
perché sei Tu che parli attraverso la mia bocca
e che operi attraverso le mie mani.

Perdona mio fratello e tutti gli altri,
non sanno quello che fanno.”
Questo giovane era benedetto da Dio, era certo, era stato scelto affinché donasse la sua vita per questo mondo. Davanti a tale forza e benedizione la Creatura senza nome non poteva più niente e, sebbene l’avesse tentato altre volte, non riuscì mai a convincere Uriele, neanche per un momento.

La Punizione- Istituzione degli Arcangeli

5. La situazione degli uomini non andava migliorando. Non credevano più in Dio e non agivano che in funzione di se stessi a scapito dei propri fratelli e persino delle proprie famiglie. Ciò diede adito a rivalità e spesso la legge del più forte portò a crimini senza precedenti.
Fu allora che si abbatté la Punizione Divina, non che l’Altissimo non amasse più questo mondo, ma se non fosse intervenuto, sarebbe stato sconfitto.
Allora ci furono dei lampi e sebbene molti fuggissero, i più determinati lottarono sia per il bene, sia per il male e si divisero in due gruppi.
Coloro che incarnavano da soli tutti i peccati del mondo, gli inaudiendes (ndt: in latino, coloro che non sentono) erano comandati da sette uomini malvagi: Asmodeo, il goloso, Azazel il lussurioso, Lucifero l’accidioso, Belzebù l’avaro, Leviatano l'iacondo, Satana il geloso e ovviamente Belial il superbo.
Questi sette, credendo nell’Innominato, assicuravano che quella punizione provava inconfutabilmente che Dio non li amava.

Dall’altro lato, conoscendo le loro colpe, un gruppo predicava il pentimento. Guidati da Gabriele, Giorgio, Michele, Galadriella, Silfaele, Raffaella e Uriele, incarnavano rispettivamente e contrariamente agli inaudiendes le sette virtù: temperanza, amicizia, giustizia, perseveranza, piacere, convinzione e il generosità.

Ciascun gruppo aveva i propri adepti; i Peccatori erano i più numerosi, occorreva ai Virtuosi una fede senza falle per resistere e non farsi corrompere.

Alla fine del settimo giorno, forti venti distruttori si levarono dal centro della Terra e spaccarono il suolo in numerosi abissi, gettando gli inaudiendes nelle loro profondità.
Ma in mezzo a questa carneficina arrivò una nube celeste e portò i sette virtuosi alla sommità della volta celeste. Là risplendeva una dolce luce. Non sapendo ancora dove si trovavano, la paura li avrebbe potuti prendere, ma quel luogo era così dolce e riposante che si sentivano bene e provavano un’immensa sensazione di calore, una sensazione d’amore.
Fu allora che una voce forte e tenera si fece sentire:
“Figli miei, siete qui davanti a me perché avete compreso che io non vi punivo né per gelosia, né per piacere, ma perché la razza umana era giunta a tal punto che solo la Punizione avrebbe potuto rimetterla sulla Mia retta via. Io vi nomino per questo Arcangeli, voi incarnerete le sette virtù che avete difeso e sarete d’ora in avanti gli ispiratori di tutte le virtù. Vi dono tre paia d’ali, segno del vostro potere e del vostro rango.
Andate adesso, il paradiso vi attende”.

Dannazione eterna

6. Gli inaudiendes furono inviati nelle profondità degli abissi, là dove il fuoco crepita e i peccatori sono sottoposti a supplizi.
Se si guardano, tutti gli esseri della creazione sono peccatori, ma l’Altissimo, nella sua grande bontà, ha offerto il perdono, chi non accetta di riceverlo conserva il proprio peccato e lo subirà fino alla fine dei tempi.

Belial e la superbia di corrompere di nuovo gli uomini di Dio
Istituzione dell’esorcismo


7. Ai suoi primordi la Chiesa era ancora fragile e Belial si disse che per meglio distruggerla era necessario agire dall’interno. Sempre più superbo, decise di prendere possesso del corpo del più alto dignitario della Chiesa: il Papa. In quel periodo il Papa Igino era gravemente ammalato, Belial pieno di viltà, ne prese possesso e da quel momento i tratti del Santo Padre cominciarono a cambiare. Un servo, Mirall, se ne rese conto e implorò l’Altissimo di mandare qualcuno. L’arcangelo Uriele, santo patrono della battaglia contro la possessione, chiamata poi esorcismo, fu inviato.
Egli scese più velocemente possibile, battendo le sue sei ali a perdifiato; se la Chiesa fosse caduta allora, il risultato sarebbe stato atroce. Entrò nel corpo di Igino, i suoi pensieri virtuosi dovevano riprendere vigore, ma euuuhhhhh, dal canto suo anche Belial lottava.

“Osi intervenire contro il tuo stesso fratello, Uriele?
Non vedi che Dio si serve di te?”

“Tu non sei più mio fratello, Belial.
Io ti rinnego, torna da dove sei venuto, riprendi a popolare gli abissi, solo Dio è sovrano, solo Dio è il Signore. Che le virtù sole di quest’uomo sorgano!”

Mentre si svolgeva questo scontro, anche il cielo e la terra sembravano affrontarsi in un combattimento decisivo.

“Ritorna da dove sei venuto, principe dei demoni e lascia l’anima di quest’uomo in pace, comprendi?
Vade retro Belial! Torna da dove sei venuto!”

In quel momento una fiamma si levò dalla bocca del posseduto ed andò a schiantarsi lontano, sull’astro che dominava la Notte, mentre il cielo tornava al suo colore normale.

Sant’Uriele ascese al cielo in gloria, seduto su una nuvola e accompagnato da mille voci celesti che cantavano la gloria di Dio, perché solo Dio è sovrano.

Ciò accadde nell’anno di grazia 140.

_________________
[/url]
Ex. Juge Royal|Arch. Em.de Malines |[url=http://abbaye-thomiste.forumactif.org/]Thomiste
| Comte de Corinthe et Baron de La Vostice (Achaïe), Vicomte de Bailleul (France)
- MORT DÉFINITIVEMENT CETTE FOIS
Récipiendaire du Grand Chrisme d'Or
Revenir en haut de page
Voir le profil de l'utilisateur Envoyer un message privé
Ignius



Inscrit le: 17 Nov 2010
Messages: 3429
Localisation: Catalunya

MessagePosté le: Mer Nov 30, 2011 1:56 pm    Sujet du message: Répondre en citant

Hagiografía del Arcángel San Miguaël

Por Garmon de Vaisuny
Traducido del latín por el Hermano Sauvigny, Franciscano.


Nacimiento de Miguaël y Belial

En la ciudad de Oanilonia vivía Adiguaëla, mujer de Teófilo, que esperaba dos gemelos. Estos niños habían sido concebidos en el amor más grande y no habían sido mancillados por lujuria alguna. Adiguaëla era una mujer generosa que siempre escuchaba a la gente cerca de ella. Habitualmente, se ocupaba de los más pobres, pero ahora la situación era difícil, los hombres comenzaban a ignorar a Dios, a perderse en la pereza y en la avaricia, lo que creaba cada vez más rivalidades entre los oanilonianos y esta situación no iba para nada a disminuir la pobreza; al contrario, el número de pobres no dejaba de aumentar y éstos fueron despreciados por los más fuertes. No queriendo perjudicar a nadie, Adiguaëla se ocupaba de cada uno de ellos, pero la Criatura innombrable ya les inspiraba los celos y la sed de venganza. Agotada por esta situación y por el niño al que esperaba, Adiguaëla no podía más mantenerlos en el camino correcto. Dio a luz a dos chicos, uno nombrado Miguaël que, según una leyenda, significa « da y gusta »; el otro Belial, que significa « das y recibirás ». En aquel momento, la Criatura sin Nombre persuadía a los más pobres de ir a matar a esta familia. El amor que reinaba entre ellos y el amor que les llevaban a Dios era, según sus declaraciones, la razón que fortalecía a los más fuertes que despreciaban a los más débiles.

Sintiendo el peligro, Teófilo cogió a Miguaël y a su hermano de las manos de su madre y después de haberlos abrazado los escondió bajo una caja. Apenas los había colocado en la caja, aquellos por quienes Adiguaëla trabajaba cada día, entraron y les mataron del modo más horrible. Pero los niños, en su caja fueron salvados porque no les habían visto.


Acogidos

Fueron recogidos por Ménopus, un hombre de mayor edad y piadoso que no sabía nada del origen de estos "amores", como le gustaba llamarlos, y que no deseaba saber nada sobre eso. Daba a los pequeños la leche que producía gracias a su vaca Minerva, vaca que se hará famosa, mucho más tarde, con los paganos por haber dado leche, como si sus congéneres no pudieran... Pero volvamos a nuestra historia, la luz de la candela se agota y hace falta que acabe de escribir antes de que se me acabe. Estos dos jóvenes chicos crecieron pues sin separarse jamás; existía entre ellos un lazo muy grande qué iba más allá de la amistad y más allá de el amor fraternal pero desgraciadamente uno de ellos iba a volverse contra todo esto.


La tentación de Belial

Los niños, a pesar de las tentaciones de la Criatura sin Nombre, continuaban creciendo piadosamente y no vacilaban en privilegiar a los demás en comparación con ellos mismos. Por supuesto, después de lo que había pasado con sus padres, que no sabían nada pero que fueron advertidos en sueños, intentaban ser discretos. Hasta el día cuando la Criatura vino para decirle a Belial:

"¿Por qué privilegiar a los demás, sobre todo cuando éstos no tienen nada ofrecerte? Sirve a los ricos, ellos te pagarán, así no trabajarás por nada."

Belial le respondió:

"Jamás trabajé por nada, pero estas personas me necesitan. Si no lo hacemos, ¿quién lo hará?"

"Nadie, pero ¿qué te dan a cambio? Nada, echan pestes contra ti porque cuanto más les das, más quieren."

Esta reflexión no le afectó enseguida, pero a medida que crecía, ésta insistía y fue un momento cuando no pudo más hacer frente. Comenzó por pedir céntimos a cambio, pero los pobres sin dinero no pudieron dar. Él también dejo de dar allí su servicio y comenzó a entrar en la pereza y el pecado, satisfaciéndose siempre con sus acciones y no viendo que no era indispensable.


La tentación de Miguaël y su oración

La Criatura sin Nombre vino luego para hablarle a Miguaël pero éste que conocía sus intenciones, no quiso escucharla porque cuanto más se dejase tentar, más duro sería duro resistir.
Como era entendido en oraciones, se arrodilló y recitó la oración siguiente que será utilizada mucho tiempo por los clérigos.

« Oh, Dios Todopoderoso,
Padre de la humanidad
Y Omnipotencia divina,
Cierra mis oídos
A las tentaciones,
Y abre mis ojos
al amor infinito que me das,
Que pueda dar a los que deben recibir,
Querer a los que deben ser queridos,
Sabiendo siempre,
Que si no estoy allí,
Alguien más habrá allí para hacerlo
Porque eres Tú quien habla por mi boca
Y quien labora por mis manos.

Perdona a mi hermano y a todos los demás
No saben lo que hacen.
»

Este joven hombre fue bendecido por Dios, eso era seguro, había sido escogido con el fin de dar su vida por esta gente. Ante de tal fuerza y bendición, la Criatura sin Nombre no podía hacer nada más, y si le tentó otra vez, no pudo jamás convencer a Miguaël.


El Castigo - Institución de los Arcángeles

La situación de los hombres no mejoraba. Éstos mismos no veían más a Dios y sólo actuaban destruyendo y haciendo daño a sus hermanos y hasta a sus propias familias. Esto conducía a rivalidades y, muy a menudo, la ley del más fuerte llevaba a crímenes sin precedentes.
Fue en aquel momento donde llegó el Castigo Divino, no porque al Altísimo no le gustase más este mundo, sino porque si no intervenía, la gente se ahogaría en su pérdida.
Relámpagos se formaron entonces, y mientras que muchos huían, los más determinados luchaban por el mal y por el bien y se dividieron en dos grupos:

Los que encarnaban todos los pecados del mundo, los "inaudiendis" (Nota: en latín, "los que no entienden") fueron dirigidos por siete hombres maléficos: Asmodeo el lujurioso, Azazel el goloso, Lúcifer el acédico, Belzebú el avaricioso, Leviatán el cólero, Satanás el envidioso, y por supuesto, Belial el orgulloso.
Estos siete, creyendo a la innombrable, aseguraban que este castigo era la prueba indiscutible de que a Dios no les amaba.

Por otro lado, conscientes de sus faltas, un grupo recomendaba el arrepentimiento. Era liderado por Gabriel, Jorge, Miguel, Galadriela, Sylfaël, Rafaëla y Miguaël, encarnaban respectiva y contrariamente a los "inaudiendis" las siete virtudes que intentaban defender: la templanza, la amistad, la justicia, la conservación, el placer, la convicción y la donación de sí.

Estos dos grupos tenían cada uno a sus adeptos. Los Pecadores eran los más numerosos, hacía falta a los Virtuosos una fe sin fallos para contenerse y no pervertirse.

Al cabo del séptimo día, los grandes vientos destructores vinieron del centro de la Tierra y agrietaron la tierra en numerosos abismos, enviando a los "inaudiendis" a lo más hondo de éstos.
Pero entre esta carnicería, una nube celeste vino y trajo a los siete buenos a la más alta bóveda celeste.
Allí, una dulce luz irradiaba. Todavía, no sabiendo donde estaban, el miedo habría podido invadirles, pero este lugar era tan dulce y apacible que se sentían bien allí y experimentaban una inmensa sensación de calor, una sensación de amor.
Entonces, una voz fuerte y tierna se oyó:

« Hijos míos, estáis aquí delante de Mí porque habeis comprendido que no castigaba por envidia ni por placer, sino porque la raza humana había alcanzado un punto donde sólo el Castigo podía devolverla a Mi recto camino. Os nombro por esto Arcángeles, vosotros encarnareis las siete virtudes que defendisteis abajo y sereis, desde ahora en adelante, los inspiradores de toda virtud. Os doy tres pares de alas, símbolo de vuestro poder y vuestro rango.
Id ahora, el Paraíso os espera.
»


Condenación eterna

Los "inaudiendis", fueron enviados a lo más hondo de los abismos, allí dónde el fuego gruñe y los pecadores son torturados.
Si se mira de forma general, todos los seres de la creación son pecadores, pero el Altísimo, en su gran bondad a propuesto el perdón. Quien no acepte recibirlo, guardará su pecado y lo sufrirá hasta el fin de los tiempos.

Belial y el orgullo se desviaron de nuevo de los hombres de Dios.


Institución del exorcismo

En los principios de la Iglesia, cuando ésta era todavía frágil, Belial se dijo a sí mismo que para destruirla, había que actuar desde su interior. Siempre tan orgulloso, decidió tomar posesión del cuerpo del dignatario más alto de la Iglesia: el Papa. Por aquel tiempo, el Papa Hygin tenía una enfermedad grave. Belial, lleno de cobardía tomó posesión de su cuerpo y desde este momento, los rasgos del Santo Padre comenzaron a cambiar. Un sirviente, Mirall se dio cuenta de eso y suplicó a Dios para que envíase a alguien. El arcángel Miguaël, el Santo patrón de la contra-posesión, más tarde llamado exorcismo, fue enviado.
Llegó tan rápidamente como le era posible, sus seis alas que latían a más no poder. Si la Iglesia se derribaba ahora, el resultado sería atroz. Entró en el cuerpo de Hygin, sus pensamientos virtuosos debían volver a salir, pero, eeeehhh..., por su parte Belial luchaba también.

« ¿Osas intervenir contra tu propio hermano, Miguaël?
¿No ves que tu Dios se sirve de ti?
»

« Ya no eres más mi hermano, Belial.
Reniego de ti, vete de nuevo al lugar de donde has venido, vuelve a poblar los abismos, sólo Dios es soberano, sólo Dios es el maestro. ¡Que surjan las únicas las virtudes de este hombre!
»

Mientras que se celebraba este enfrentamiento, el cielo y la tierra también parecíanes enfrentarse en un combate decisivo.

« Vete de nuevo al lugar de donde vienes, príncipe de demonios y deja el alma de este hombre en paz, ¿me has entendido?
¡"Vade retro" Belial! ¡¡¡¡¡¡Vete de nuevo al lugar de donde vienes!!!!!!
»

En aquel momento, una llama surgió de la boca del poseído y salió a estrellarse a lo lejos sobre el astro que domina por la Noche mientras que el cielo recuperaba su tinte normal.

San Miguaël subió a los cielos en gloria sentado en un nube y acompañado por mil voces celestes que cantaban la gloria de Dios porque sólo Dios es soberano.

Esto llegó en el año de gracia 140.
_________________
Revenir en haut de page
Voir le profil de l'utilisateur Envoyer un message privé Envoyer un e-mail
Doron



Inscrit le: 19 Mai 2012
Messages: 482

MessagePosté le: Mar Nov 11, 2014 5:00 pm    Sujet du message: Répondre en citant

    Hagiografia do Arcanjo São Mikael

    Por Garmon de Vaisuny

    Traduzido do latim pelo Irmão de Sauvigny, Franciscano.



    I. Nascimento de Mikael e Belial
    Na cidade de Oanylone vivia Adiguaëlle, esposa de Théophile, que estava grávida de gémeos. Estas crianças foram concebidas com o maior amor e não tinham sido manchadas por qualquer luxúria. Adiguaëlle era uma mulher generosa que sempre escutava aqueles que a rodeavam. Habitualmente, ela cuidava dos mais pobres, mas naquele momento a situação era difícil, os homens começavam a afastar-se de Jah, a afundarem-se na preguiça e na ganância, o que criou mais e mais rivalidade entre os habitantes de Oanylone e essa situação não diminuía a pobreza, antes pelo contrário, o número de necessitados continuava a aumentar e estes eram desprezados pelos mais fortes. Não querendo prejudicar ninguém, Adiguaëlle cuidou de todos eles, mas a Criatura Sem Nome inspirava neles a inveja e a sede de vingança. Exausta por esta situação e pelas crianças que esperava, Adiguaëlle não os conseguia manter no caminho correcto. Ela deu à luz dois meninos, um chamado Mikael, que segundo uma lenda significava « dá e ama », e outro chamado Belial que significa « darás e tu receberás ». Naquele momento, a Criatura Sem Nome convenceu os mais pobres a matar essa família, o amor que tinham entre eles e para com o Altíssimo era, segundo ele, a razão que fortalecia os mais ricos a desprezarem os mais fracos.
    Pressentindo o perigo, Théophile tirou Mikael e o seu irmão das mãos da sua mãe e, depois de os abraçar, escondeu-os numa caixa. Mal ele tinha pousado a caixa e aqueles para os quais Adiguaëlle trabalhava todos os dias, entraram e mataram-nos da forma mais horrível. Mas as crianças, dentro da caixa, foram poupadas por não terem sido vistas.




    II. Acolhidos

    Eles foram acolhidos por Ménopus, um homem idoso e piedoso que nada sabia sobre a origem dos seus "amores", como ele gostava de os chamar, e que nada queria saber sobre isso. Ele dava aos pequenos o leite que produzia com a sua vaca Minerva, uma vaca que se tornou famosa, mais tarde, entre os povos por dar leite, como se as suas congéneres não o pudessem fazer... Mas voltando à nossa história, a luz da vela esgota-se e eu tenho de terminar de escrever antes que se acabe. Os dois meninos cresceram sem nunca se separar; existia entre eles uma ligação que ia além da amizade e do amor fraterno, mas, infelizmente, um deles acabaria por se desviar.



    III. A tentação de Belial

    Estas duas crianças, apesar das tentações da Criatura Sem Nome, continuaram a crescer piedosamente e não hesitavam em preferir favorecer os outros em vez de si mesmos. Claro que depois do que aconteceu com os seus pais, dos quais eles não sabiam nada, mas que foram avisados em sonhos, tentavam ser discretos, até ao dia em que a Criatura Sem Nome veio falar a Belial:
    Citation:
    Criatura Sem Nome: Porque cuidas dos outros sobretudo quando não têm nada para te oferecer? Serve os ricos, que te pagam, porque assim estás a trabalhar para nada.
    Belial: Eu jamais trabalharei para nada, eles precisam de mim. Se não o fizermos, quem o fará?
    Criatura Sem Nome: Pessoas que te dão o quê em troca? Nada. Eles reclamam contra ti porque quanto mais lhes dás, mais eles querem.


    Esta discussão não o tocou, mas à medida que ele cresceu, a Criatura Sem Nome insistiu e houve um momento em que ele não conseguiu mais resistir. Ele começou a pedir dinheiro em troca, mas os pobres não tinham dinheiro que lhe pudessem dar. Então, ele parou de os ajudar e começou a entrar na preguiça e no pecado, satisfazendo-se cada vez mais com as suas acções e não vendo o que era essencial.



    IV. A tentação de Mikael e a sua oração

    A Criatura Sem Nome veio em seguida falar ao ouvido de Mikael mas este sabia das suas intenções e não quis ouvir, porque quanto mais fosse tentado, mais difícil seria resistir.
    Conhecendo uma oração, ele ajoelhou-se e recitou a seguinte oração que será muito utilizada pelos clérigos:

    Citation:
    Mikael: Ó Jah Todo-Poderoso,
    Pai da Humanidade
    E Omnipotência Divina,
    Fecha os meus ouvidos
    Às tentações
    E abre os meus olhos
    A um amor sem fim que tu me dás,
    Que eu possa dar àqueles que devem receber,
    Amar aqueles que devem ser,
    Sabendo sempre,
    Que se eu não estivesse lá,
    Qualquer outro estaria lá para o fazer
    Pois és Tu que falas pela minha boca
    E quem trabalha pelas minhas mãos.
    ...
    Perdoa o meu irmão e todos os outros
    Eles não sabem o que fazem.


    Este jovem foi abençoado por Jah, é certo, ele foi escolhido para dar a sua vida pelo mundo. Diante de tal força e bênção, a Criatura Sem Nome não pôde fazer nada e mesmo que ela tentasse muitas outras vezes, nunca conseguiu convencer Mikael, nem um pouco.



    V. A Punição - Instituição dos Arcanjos

    A situação dos homens não melhorava. Eles não viam mais a Jah e não agiam de outra forma que não fosse em função deles mesmos, em detrimento dos seus irmãos e até mesmo das suas famílias. Isso levou a rivalidades e, muitas vezes, a lei do mais forte levou a crimes sem precedentes. Foi neste momento que o Castigo Divino caiu, não é que o Todo-Poderoso não amasse este mundo, mas se ele não interviesse, o mundo correria para a ruína. Então os relâmpagos caíram e enquanto muitos fugiram, os mais determinados lutaram entre o bem e o mal e dividiram-se em dois grupos: Os que encarnavam em si todos os pecados do mundo, os "inaudiendis" (Nota: em latim, aqueles que não entendem) conduzidos por sete homens maléficos: Asmodeus, o luxurioso, Azazel, o guloso, Lúcifer, o preguiçoso , Belzebu, o avarento, Leviatã, o furioso, Satanás, o invejoso e assim como Belial, o orgulhoso. Esses sete, acreditaram no que a Criatura sem Nome garantia sobre esta ser a prova incontestável de que Jah não os amava mais.
    De outro lado, conscientes das suas falhas, um grupo pregou o arrependimento. Liderados por Gabriel, Jorge, Miguel, Galadriel, Sylphael, Rafaela e Mikael, eles encarnavam respectivamente e, contrariamente aos "inaudiendis", as sete virtudes que tentavam defender: a temperança, a amizade, a justiça, a conservação, o prazer, a convicção e a doação de si mesmo.

    Cada um dos dois grupos tinha os seus seguidores, os Pecadores eram mais numerosos, e faltava aos Virtuosos uma fé inabalável para se manter e não se deixarem corromper.

    Ao final do sétimo dia, grandes ventos destrutivos vieram do centro da Terra e partiram a terra em grandes abismos, enviando os inaudiendis ao mais profundo deles.
    No meio da carnificina, uma nuvem celeste veio e elevou os sete bondosos à altura do Céu.
    Lá, uma luz suave brilhava. Ainda sem saber onde estavam, o medo tomou-os, mas aquele lugar era tão suave e calmo que se sentiram bem e sentiram uma enorme sensação de calor, uma sensação de amor.

    De seguida, uma voz forte e suave foi ouvida:


    Citation:
    Jah: Meus filhos, vocês estão perante Mim, porque entendem que não os castiguei, nem por ciúme, nem por prazer, mas porque a raça humana chegou a um ponto que apenas a Punição poderia reconduzi-los ao Meu recto caminho. Eu nomeio-vos agora Arcanjos, vocês incarnarão as sete virtudes que defendiam na Terra e serão doravante a inspiração de todas as virtudes. Eu vos dou três pares de asas, sinal do vosso poder e da vossa posição.
    Agora vão, o Paraíso espera-vos.




    VI. Punição Eterna

    Os "inaudiendis" foram enviados para o mais profundo dos abismos, onde o fogo ruge e os pecadores são supliciados.
    Se nos lembrarmos, todos os seres da Criação são pecadores, mas o Altíssimo, na sua bondade ofereceu o perdão. Quem não o aceitar, conservará o seu pecado e sofrerá até ao fim dos tempos.


    VII. Belial e o orgulho de desviar novamente os homens de Jah - A instituição do exorcismo

    No começo da Igreja, esta ainda era frágil e Belial disse que para a destruir tinha de se partir do seu interior. Sempre tão orgulhoso, ele decidiu possuir o mais alto dignitário da Igreja: o Papa. Nesse tempo, o papa Hygin foi atingido por uma grave doença. Belial, cheio de covardia possuiu-o e, a partir desse momento, as características do Santo Papa começaram a mudar. Um servo, Mirall, apercebeu-se disso e suplicou ao Todo-Poderoso para enviar alguém. O Arcanjo Mikael, santo patrono contra a possessão, nomeado posteriormente o exorcista, foi enviado.
    Ele veio o mais rápido que pôde, as suas seis asas a bater até perder o fôlego, se a Igreja tombasse agora os resultados seriam atrozes. Ele entrou dentro do corpo de Hygin, os seus pensamentos virtuosos deveriam voltar a emanar, mas eeeeehhh Belial lutou muito também.


    Citation:
    Belial: Tu ousas intervir contra o teu próprio irmão, Mikael? Tu não vês que o teu Deus se aproveita de ti?

    Mikael: Tu não és mais meu irmão Belial. Eu renego-te, volta para onde vieste, volta para o abismo, só Jah é o soberano, só Jah é o mestre. Que apenas as virtudes deste homem ressurjam!


    Enquanto esse confronto ocorreu, o céu e a terra também pareciam competir numa batalha decisiva.

    Citation:
    Mikael: Volta para onde vieste, Príncipe dos Demónios e deixa a alma deste homem em paz, entendeste?
    Vá de retro Belial! Volta para onde vieste!!!!!


    Nesse momento, uma chama emergiu da boca do possuído e partiu para se esmagar ao longe contra o astro dominante da noite enquanto que o céu voltou a uma cor normal.

    São Mikael subiu aos céus em glória sentado numa nuvem e acompanhado por mil formas celestes que glorificavam Jah porque só Jah é o soberano.

    Isso aconteceu no ano de Graça de 140.

_________________
Revenir en haut de page
Voir le profil de l'utilisateur Envoyer un message privé
countess.Kathleen



Inscrit le: 04 Mai 2015
Messages: 177
Localisation: Sacrum Romanorum Imperium Nationis Germanicæ - Principality of Mayence - Buchen

MessagePosté le: Jeu Oct 08, 2015 2:05 am    Sujet du message: Répondre en citant

Citation:


Hagiografie des Erzengel Michael

1 Geburt von Michael und Belial

In der Stadt Oanylon lebte Adiguëla, Ehefrau des Theophilus, die Zwillinge erwartete. Diese Kinder wurden mit hingebungsvoller Liebe empfangen. Adiguaëla war eine großzügige Frau und hatte für jeden ein offenes Ohr.

Sie kümmerte sich um die Armen, aber die Situation in Oanylon veränderte sich, als die Menschen sich von Gott abwandten. Sie versanken in Faulheit und Gier, die eine große Rivalität unter den Bewohnern Oanylons entstehen ließ. Die Situation trug nicht dazu bei, die Armut zu reduzieren, so wuchs die Anzahl der Armen und sie wurden von den Starken mit Geringschätzung bedacht. Adiguaëla wollte niemanden benachteiligen und kümmerte sich um jeden von ihnen gleichermaßen, aber die Kreatur ohne Namen redete ihnen Eifersucht und Rachsucht ein.

Erschöpft von der Situation und der nahenden Niederkunft, konnte Adiguaëla die Menschen nicht länger dazu bewegen, dem rechten Weg zu folgen. Sie gebar zwei Söhne, einen nannte sie Michael, was der Legende zufolge "gib und liebe" bedeutete und den anderen nannte sie Belial, was "gib und Dir wird gegeben" hieß.

Die böse Kreatur ohne Namen überzeugte die Ärmsten, diese Familie zu töten. Die Liebe, die unter ihnen existierte und die Liebe die sie - wie sie sagten - Gott entgegen brachten, sei der Grund dafür, dass die Schwachen von den Starken geringgeschätzt wurden, flüsterte die Kreatur ihnen ein.

Die Gefahr spürend nahm Theophilus Michael und seinen Bruder aus den Armen seiner Mutter, umarmte sie und verbarg sie in einer Truhe. Gerade als er sie in der Truhe verborgen hatte, kamen die Menschen, für die sich Adiguaëla jeden Tag eingesetzt hatte und töteten sie auf die schrecklichste Weise. Aber die Kinder, verborgen in der Truhe, blieben verschont, weil man sie nicht bemerkt hatte.


2 Willkommen

Sie wurden von Ménopus gefunden, einem älteren und frommen Mann, der nichts von der Herkunft dieser "Liebe" wusste, wie er die beiden gerne nannte und der auch nichts über ihre Geschichte wissen wollte. Er gab den Kindern Milch von seiner Kuh Minerva zu trinken, welche später eine über alle Lande für ihre Milch berühmte Kuh wurde, deren Nachkommen ihr Niveau niemals erreichten.

... Aber zurück zu unserer Geschichte und ich muss das Schreiben beenden, ehe das Licht meiner Kerze verlischt. Diese beiden Jungen wuchsen eng zusammen und waren einander nie fern. Zwischen den beiden bestand eine so starke Verbindung, dass sie über Freundschaft und Bruderliebe hinausging, aber leider würde letztendlich einer der beiden sich abwenden...

3 Die Versuchung des Belial

Diese beiden Geschwister, wuchsen zu religiösen Menschen heran und zögerten nicht anderen zu helfen, ehe sie sich selbst halfen, trotz der Versuchungen welche die Kreatur ohne Namen ihnen gab. Sie waren jung, als ihre Eltern getötet wurden und sie wussten nichts davon, aber in einem Traum wurde ihnen davon berichtet. Sie versuchten das zu verbergen, bis zu dem Tag an dem die Kreatur zu Belial kam und sprach:

"Warum richtest du deine Aufmerksamkeit besonders auf andere, selbst wenn sie dir nichts zu bieten haben? Wenn du den Reichen dienen würdest und dafür bezahlt würdest, würdest du nicht umsonst arbeiten."

Belial antwortete:

"Ich habe niemals umsonst gearbeitet, diese Leute brauchen mich, wenn wir es nicht täten, wer würde es sonst tun?"

"Niemand, aber was geben sie dir zurück? Nichts, denn sie belästigen dich weiterhin. Je mehr Du Ihnen gibst, umso mehr wollen sie."

Belial gab den Einflüsterungen nicht sofort nach, doch nach und nach wurde die fremde Idee in ihm stärker und da die Kreatur ohne Namen beharrlich blieb, konnte er irgendwann nicht mehr standhalten.
Er fing an im Austausch für seine Arbeit Gegenstände zu erfragen, aber die Armen hatten kein Geld und konnten ihm nichts geben. So hörte er auf, etwas für sie zu tun und begann sein Leben in Faulheit und Sünde, was ihm ein Gefühl größter Befriedigung gab. Und er vergaß, dass er nicht unverzichtbar für die Armen war.

4. Die Versuchung und das Gebet des Michael

Die Kreatur ohne Namen flüsterte dann in Michaels Ohr, aber der wusste um die Intention der Kreatur und wollte ihr nicht zuhören, denn je mehr er hören würde, umso schwerer würde es sein, zu widerstehen.

Fest in seinem Glauben kniete Michael nieder und sprach folgendes Gebet, das noch für lange Zeit von den Geistlichen verwendet werden wird.

Citation:
"Allmächtiger Gott,
Vater der Menschlichkeit
und göttlicher Allmacht,
verschließe meine Ohren
gegen Versuchung
und öffne meine Augen
für die endlose Liebe, die Du mir gibst,
die ich dann denen geben kann, die sie empfangen müssen.
Liebe die, die geliebt werden sollten.
immer wissend,
wenn ich nicht da wäre,
wäre jemand anderes da um es zu tun.
Denn es bist Du, der durch meinen Mund spricht
und mit meinen Händen arbeitet.

Vergib meinem Bruder und allen anderen
dafür, dass sie nicht wissen, was sie tun."


Dieser junge Mann war gesegnet von Gott, es war sicher, dass er ausgewählt war, sein Leben für die Welt zu geben. Konfrontiert mit solcher Stärke und Segen konnte die Kreatur ohne Namen nichts tun, auch wenn sie es unzählige Male versuchte, konnte sie Michael nicht für sich einnehmen.


5 Bestrafung - und die Ernennung der Erzengel
***

Die Situation der Menschen wurde immer schlechter. Sie sahen Gott nicht länger und handelten mehr aus Eigennutz auf Kosten ihrer Brüder und ihrer eigenen Familien. Das führte zu Rivalität und auch der klügste unter ihnen wurde zu unerhörten Verbrechen verleitet.

An diesem Punkt fiel die göttliche Strafe über die Welt, es war nicht so, dass der Allmächtige die Welt nicht liebte, aber hätte er nicht eingegriffen, wären die Menschen in ihr Verderben gerannt.

Blitze kamen herab und während die Massen flohen, blieben die Entschlossensten unter ihnen kämpfend zurück und wurden irgendwie in zwei Gruppen gespalten:
Da waren die, die in sich alle Sünden der Welt verkörperten, die Inaudiendis (Anmerkung: in Latein, die, welche nicht zuhören) wurden angeführt von sieben bösen Menschen:
Asmodias der Wollüstige genannt,
Der der Völlerei frönende Azazel,
Luzifer der Träge,
Beelzebub der Geizige,
Der Zornige Leviathan,
Satan der Neidische
und natürlich Belial der Hochmütige.

Diese sieben, glaubten der Kreatur ohne Namen, die ihnen einredete, diese Strafe sei der unbestreitbare Beweis, dass Gott sie nicht liebte.

Auf der anderen Seite predigte eine Gruppe, die sich ihrer Fehler bewusst war, Buße.
Sie wurde geführt von
Gabriel,
Georg,
Michel,
Galadriel,
Sylphaël,
Raphaëlle
und Michael.

Und im Gegensatz zu den sieben untugendhaften Inaudiendis verkörperten sie jeweils eine Tugend, die sie zu verteidigen suchten: Maßhalten, Freundschaft, Gerechtigkeit, Genügsamkeit, Glückseligkeit, Glaube und Demut.

Beide Gruppen hatten ihre Anhänger, die Sünder hatten unter sich die größte Anzahl an Anhängern und die Gerechten benötigten all ihre Glaubenskraft, um ihnen standzuhalten und nicht verdorben zu werden.

Am Ende der sieben Tage, kam ein großer, zerstörerischer Wind aus dem Zentrum der Erde auf und die Erde zerbrach in viele Klüfte und sandte die Inaudiendis in die tiefste Tiefe.


Aber über dem Blutbad erschien eine himmlische Wolke und brachte die sieben tugendhaften hinauf zum Allerhöchsten ins Himmelreich.

Dort schien ein sanftes Licht. Noch wussten sie nicht, wo sie waren, ihre Angst wurde jedoch hinfortgenommen, weil der Ort so sanft und beruhigend war und sie sich so wohl fühlten und ein intensives Gefühl von Wärme, ein Gefühl von Liebe sie umgab.

Dann hörten sie ein starke, sanfte Stimme, die zu ihnen sprach:

Citation:
"Meine Kinder, ihr steht vor mir, weil ihr verstanden habt, dass ich weder durch Eifersucht noch aus Freude strafe, sondern ich tue es, weil die menschliche Rasse den Punkt erreicht hat, wo nur noch Strafe sie auf meinen Weg zurückführen kann. Daher nenne ich Euch Erzengel, ihr verkörpert die sieben Tugenden, die ihr dort unten hochgehalten habt und ihr werdet die Inspiration für alle Tugenden sein. Ich gebe euch drei Paar Flügel, als Zeichen von Macht und eurem Rang.
Geht nun, das Paradieses erwartet euch.“



6 Ewige Verdammnis

Die Inaudiendis wurden in die tiefsten Tiefen gesandt, durch die heißesten Feuer, wo die Sünder gefoltert werden. Wenn man hinsieht, sind alle Kreaturen außer dem Allmächtigen Sünder, in seiner großen Güte bietet er uns Vergebung und wenn man es ablehnt oder sich nicht um Vergebung bemüht behält man seine Sünde und leidet bis ans Ende aller Zeiten.


7 Belial und der Stolz von Männern die sich von Gott entfremdet haben
Einführung des Exorzismus

***

Am Anfang der Kirche, war sie noch immer anfällig und Belial sagte sich, dass es einfacher wäre, die Kirche aus ihrem Inneren heraus zu zerstören. Stolz nahm er Besitz vom Körper des höchsten Würdenträger der Kirche, dem Papst.

In dieser Zeit wurde der Papst Hyginus von einer ernsten Krankheit angegriffen. Belial, voller Niedertracht, nahm ihn in Besitz und von diesem Moment an, fing die äußere Erscheinung des Heiligen Vaters an, sich zu verändern. Ein Messdiener, Mirall, erkannte es und flehte den Allmächtigen an, jemanden zu senden. Der Erzengel Michael, Schutzpatron gegen Besessenheit, „Exorzist“ wie man ihn später nannte, wurde gesandt.

Er flog so schnell heran wie er konnte, seine sechs Flügel brachten ihn außer Atem, denn wenn die Kirche fiele, würde das Ergebnis fürchterlich sein. Er trat in den Körper des Hyginus ein, um dessen tugendhafte Gedanken wieder hervorzubringen. Doch an seiner Seite fand er Belial vor, der mit ihm um den Geist des Papstes rang.

Belial sagte:

Citation:
"Du wagst es gegen deinen eigenen Bruder anzutreten Michael?
Siehst du nicht wie dein Gott dich benutzt?"


Woraufhin Michael antwortete:
Citation:

"-Du bist nicht länger mein Bruder Belial.
Ich verleugne dich, gehe dorthin wo du hergekommen bist, kehre zurück zu in die Untiefen, nur Gott allein ist der Herr und der Gebieter: Auf dass nur die Tugenden dieses Mannes erblühen sollen!”


Während diese Konfrontation geschah, schienen Himmel und Erde in einem entscheidenden Kampf mit vielen Blitzen und sich verändernden Farben gegeneinander anzutreten.

Citation:
"Gehe zurück dorthin, woher du gekommen bist, Prinz der Dämonen und lass die Seele dieses Mannes in Frieden, hörst du??“


Citation:
"Belial geh hinfort von mir, geh zurück dahin wo du hergekommen bist!!!“

.

Eine Flamme sprang im selben Moment aus dem Mund des besessenen Hyginus und fuhr in der Ferne in das hellste Gestirn der Nacht, während der Nachthimmel plötzlich ruhig wurde und seine normale Farbe wieder annahm.

Sankt Michael fuhr in Ehren auf einer Wolke zum Himmel auf, begleitet von tausenden himmlischen Stimmen, die von Gottes Herrlichkeit sangen, weil Michael bewiesen hatte, dass Gott der einzige Gebieter ist.

Das geschah im Gnadenjahr 140. Es war das letzte Jahr des Hyginus als Papst.

Übersetzt und sprachliche Glättung von Sophia_elisabeth und Countess.Kathleen


_________________

* Archbishop of Mayence * Prefect of the Villa San Loyats *
Revenir en haut de page
Voir le profil de l'utilisateur Envoyer un message privé
Montrer les messages depuis:   
Poster un nouveau sujet   Ce sujet est verrouillé; vous ne pouvez pas éditer les messages ou faire de réponses.    L'Eglise Aristotelicienne Romaine The Roman and Aristotelic Church Index du Forum -> La Bibliothèque Romaine - The Roman Library - Die Römische Bibliothek - La Biblioteca Romana -> Le Dogme - The Dogma Toutes les heures sont au format GMT + 2 Heures
Page 1 sur 1

 
Sauter vers:  
Vous ne pouvez pas poster de nouveaux sujets dans ce forum
Vous ne pouvez pas répondre aux sujets dans ce forum
Vous ne pouvez pas éditer vos messages dans ce forum
Vous ne pouvez pas supprimer vos messages dans ce forum
Vous ne pouvez pas voter dans les sondages de ce forum


Powered by phpBB © 2001, 2005 phpBB Group
Traduction par : phpBB-fr.com