L'Eglise Aristotelicienne Romaine The Roman and Aristotelic Church Index du Forum L'Eglise Aristotelicienne Romaine The Roman and Aristotelic Church
Forum RP de l'Eglise Aristotelicienne du jeu en ligne RR
Forum RP for the Aristotelic Church of the RK online game
 
Lien fonctionnel : Le DogmeLien fonctionnel : Le Droit Canon
 FAQFAQ   RechercherRechercher   Liste des MembresListe des Membres   Groupes d'utilisateursGroupes d'utilisateurs   S'enregistrerS'enregistrer 
 ProfilProfil   Se connecter pour vérifier ses messages privésSe connecter pour vérifier ses messages privés   ConnexionConnexion 

Apôtre : Kyrène (fondatrice de la première garde épiscopale)

 
Poster un nouveau sujet   Ce sujet est verrouillé; vous ne pouvez pas éditer les messages ou faire de réponses.    L'Eglise Aristotelicienne Romaine The Roman and Aristotelic Church Index du Forum -> La Bibliothèque Romaine - The Roman Library - Die Römische Bibliothek - La Biblioteca Romana -> Le Dogme - The Dogma
Voir le sujet précédent :: Voir le sujet suivant  
Auteur Message
jeandalf



Inscrit le: 05 Avr 2006
Messages: 10012
Localisation: RR Bruges et IRL Grace hollogne

MessagePosté le: Sam Juin 16, 2007 11:36 am    Sujet du message: Apôtre : Kyrène (fondatrice de la première garde épiscopale) Répondre en citant



Citation:


Les Apôtres
Hagiographie de la Sainte Apôtre Kyrène



Kyrène était de 3 ans la cadette de Christos. Enseignante en histoire hellénique, elle était dotée d'une grande connaissance de la philosophie d'Aristote, vivait pour enseigner et se trouva naturellement attirée par l’enseignement de Christos. Durant le même temps, prônant amour et absolue tolérance, elle avait converti une ancienne milice, l'amenant à déposer les armes, préférant la recherche d'une paix constructive avec les Romains aux tentatives infructueuses de les contraindre au départ par la force.
La vision d’amour dégagée par Christos fit qu’elle fut la première des femmes à accepter d’être un de ses apôtres de l’Amour universel, toujours à la recherche de l’amour désintéressé. Elle prêchait déjà à ses cotés et c’est d’elle que vient la citation «aimez-vous les uns les autres ; comme Christos nous aime, nous aussi. Aimez-vous les uns les autres ; À ceci tous connaîtront que vous êtes ses disciples, si vous avez de l’amour les uns pour les autres. »

Après la crucifixion, elle continua à prêcher l’Amour et la compassion, la mort de Christos l'ayant confortée dans l'opinion qu'il était préférable d'accepter son destin, quel qu'il soit, plutôt que d'user de violence pour tenter de l'infléchir. Pourtant, elle réfléchissait à ce que le Messie Christos lui avait dit un jour: « J’accepte mon destin qui est de souffrir par Amour de vous, et mes évêques n’auront pas la même mission. Vous devez vivre par le verbe, mais d’autres auront le destin de vous protéger par le fer, car l’humanité porte encore une trop grande part d’ombre en elle. Vivez et prêchez, mais acceptez que certains aient la charge d’utiliser le fer pour défendre l’Eglise si elle est attaquée par icelui. Jamais cependant ils ne devront utiliser le fer pour leurs ambitions propres, ou bien celles de leurs chefs. »

Un jour, près de dix années après la mort de Christos, alors qu’elle marchait dans Jérusalem pour rejoindre ses élèves, elle vit deux soldats romains qui tabassaient un vagabond et elle s’interposa par ces mots :

"Mais par l’Amour de la Création, arrêtez cette violence, que voulez-vous à ce pauvre être pour être si brutaux ? "

Les deux hommes se retournèrent en la regardant pour lui dire d’aller voir plus loin, si elle ne souhaitait pas se faire montrer combien ils étaient capables de l’aimer... Ils partirent en riant traînant le malheureux derrière eux. Kyrène les suivit en prêchant l’amour la tolérance, jusqu’à ce qu’un des deux soldats fasse demi-tour, et la frappe avec son bouclier. Seule l’arrivée d’un groupe de ses élèves fit fuir les deux soldats, entraînant avec eux leur victime. L’aidant à se relever, ses élèves lui dirent :

"Mais, très sainte et noble maîtresse, comment, nous qui refusons la violence, pouvons nous nous opposer à celle des autres ?"

Elle leur fit son cours sur ce sujet. Depuis la destruction de la grande cité d’Onalyone, les communautés humaines s’étaient organisées à l’origine autour de règles morales envisageant leur propre survie. Les règles morales existent parce que les êtres humains sont libres de leurs propres choix, et qu’une part en eux écoute encore le message des violents. Car l’humain doit tendre vers Dieu, mais est encore rempli d’ombre. Comme il tend vers la perfection, il sait naturellement en tant qu’enfant de Dieu, être raisonnable et capable de choisir la raison, mais il doit encore être guidé. Nous devons tendre vers une communauté suivant des lois universelles, et la route la plus longue est faite de paroles et d’amour. C’est à cette fin que l’humain a reçu le verbe et l’écriture. Mais parfois l’humanité prendra le raccourci d’utiliser le fer, car lui aussi fut donné à l’homme par Dieu. Et pourtant, le fer a été donné à l’homme comme la créature sans nom a été laissée parmi nous, dans le but de nous tenter, et pour que nous l’oubliions en tant qu’arme. Un jour je vous le dis, nous vivrons dans un monde d’amour où seul nous importera ce que le Très Haut voit en nous, et non plus ce que notre voisin y voit, et ce jour uniquement les armes ne seront plus sorties de leur fourreau. Mais pour que ce jour arrive, nous devrons séparer le fer et le verbe, ceci sans pour autant négliger le recours au fer par ceux qui choisiront de défendre les prêtres du Très Haut. Le messie est venu définir des règles, car comme Aristote l’a dit déjà «il faut préférer se contenter de l’acceptable que d’exiger l’impossible directement ». La violence est donc acceptable contre la violence, si le but est la justice ou la défense de la vraie foi. Il nous faut pouvoir opposer la parole à la parole, mais aussi le fer au fer.

Ne soyons pas comme la tribu des Bisounours, qui n’a pas su comprendre que parfois les choses ne se passent pas comme il le faudrait, que nous ne devons pas attendre de Dieu qu’il nous protège, car il nous a donné la possibilité de le faire. Nous ne pouvons pas le remercier pour le libre arbitre et nous en remettre aveuglement aux événements. Rappelez-vous, juste après la destruction d’Onalyone, que cette tribut ayant suivit l’exode demanda à Dieu une oasis bien à elle, au centre du désert. Un endroit béni par Lui, où ils auraient tout à disposition et pourraient vivre de concours de beauté, de fêtes païennes et permanentes, et où nul ne leur imposerait rien d'autre que d'aimer et être aimé. Ils demandèrent tant et tant que Mhour leur répondit : « aide toi et le ciel t’aidera ». Après avoir délibéré sur cette réponse, ils ne le comprirent pas et crurent qu’il suffirait de partir et qu’encore une fois Oane leur apparaîtrait, donnant ce qu’ils demandaient. Ils partirent donc sans rien, afin que ça dure moins longtemps, dans la direction du levant, pour finalement disparaître à jamais et devenir une simple légende. Notre créateur nous a donné les moyens de nous protéger de la pluie, Il nous a donné la science de la construction, mais critique-t-on le bûcheron qui abat des arbres pour lui ? Le Créateur ne nous a pas permis de venir au monde vêtus, mais a rendu possible les tisserands, qui ont besoin de faire tuer des animaux comme les bouchers...

Chacun a sa place, le soldat a sa place de la même manière pour aider la construction de l’Eglise, mais il a une grande responsabilité. Car comme le bûcheron ne doit pas couper d’arbre si nul n’en a besoin, le soldat ne doit pas faire couler le sang inutilement. Comme le bûcheron n’a pas de haine contre l’arbre, le soldat ne doit pas avoir de haine envers son ennemi, et il ne doit agir que si la cause est juste et approuvée par Dieu. S’il combat sans haine, pour servir les desseins du Créateur, et respecte les jours de prières, il en sera pardonné.

Le choix de la raison, au moment de prendre une décision, est ce qui conduit vers le Très Haut, car la raison entraîne la compréhension, la compréhension conduit à l’amitié désintéressée, l’amitié conduit à l’Amour parfait, et l’Amour élève vers Dieu. La violence mène immanquablement vers l’exclusion et la rancœur, nous éloignant ainsi du Très Haut. Ainsi, l’élimination progressive de la violence est, en même temps, le secret des morales et le critère même de toute action politique qui se veut morale.

Après que plusieurs de ses prêcheurs aient disparu, après avoir été emmenés par des soldats de l’empire, elle était l’autorité aristotélicienne à Jérusalem. Bien que non violente, elle se résolut à créer une garde rapprochée pour protéger les prêcheurs de Jérusalem, et nomma un de ses disciples Vice-dominus (origine du titre de vidame) pour la diriger.
Bien loin d’aider ses prêtres, cela inquiéta le préfet qui fit arrêter tous ceux qui portaient la croix aristotélicienne. Il fit tuer ceux portant une arme pour trahison envers l’empire de Rome, et condamna à la crucifixion ceux possédant la robe de prêtre. Les sympathisants eurent le choix de renier Christos et ses disciples ou de finir au coté de Kyrène.
Tous ses disciples choisirent de la suivre jusqu’au bout, et on compta 33 croix sur la colline, le jour de l’exécution. Il est dit que, juste avant de mourir, elle cria une citation de Christos : " Mais vous allez vous aimer les uns les autres, au nom de Dieu !"

On ne possède pas de texte de Kyrène, cadette des apôtres, car tous ses biens furent confisqués par le préfet de Jérusalem. On ne possède qu'un compte rendu de son cours sur la violence, et une copie de sa main de l’histoire de la tribu des Bisounours, qu'elle avait offerte à un de ses élèves, parti en Gaule avant le massacre.

Elle mourut donc en martyr exactement 12 ans après Christos.
Ceux de ses fidèles qui n’étaient pas à Jérusalem, et qui ont donc échappé à l’exécution, vinrent enlever les corps pour leur offrir des funérailles décentes. Le suaire de Kyrène fut exhumé ultérieurement, il fut retrouvé intact en dépit du temps écoulé.



Son symbole est une plume d’oie sur un bouclier, et sa relique, son suaire.





Citation:


Annexe l'histoire de la tribu des bisounours d'après les textes de Kyrène.


Parmi les tribus qui avaient fui la cité d’Onalyone, il y avait une tribu portant le nom de Bisounours, on sait qu’ils avaient une vision de la vie très tournée vers Dieu, mais de façon assez simpliste.

Les Bisounours vivaient à l’écart des autres, car ils ne voulaient pas trop qu’on leur fasse des remarques sur le fait qu’il mettait tellement l’amour au-dessus de tout qu’ils en oubliaient de travailler et vivaient donc surtout au crochet des autres. Pour eux, Dieu vivait tout là haut, au pays des arcs-en-ciel et des nuages douillets, dans un royaume merveilleux où à leur mort, ils seraient reçu sans être jugsé, puisqu’ils vivaient sans malice d’amour et de fêtes.
Prenant la réponse d’Oane au pied de la lettre, pour eux la seule chose demandée par le Créateur était de s’aimer et de l’aimer, chacun sa place et la leur était clairement de faire la fête.

Dans la grande cité, ça ne dérangeait personne et au contraire on aimait les inviter aux fêtes, car ils n’avaient pas leur pareil pour inventer des concours et des thèmes de fêtes pour n’importe quel sujet. Il avait fait bien entendu des concours de celle qui avait la plus belle coiffure, celui qui avait les plus beaux pectoraux, les plus jolis mollets et même organisaient des courses d’escargots. Ils aimaient tant les fêtes, qu’ils se mariaient juste pour en avoir une et demandaient l’annulation du mariage en inventant des vices de procédures lors de grand concours... on dit même qu’ils avaient organisé des concours sur les plus belles raisons d’obtenir le divorce et avaient demandé aux législateurs d’étudier un texte de loi, qui limiterait la validée du mariage pour ainsi économiser une procédure en séparation qui étaient très coûteuse à l’époque et qu’en général les Bisounours étaient toujours fauchés.
Bref vous comprendrez que tout ça était très amusant, mais qu’après la punition de notre Créateur les survivants ne désiraient plus trop ne penser qu’à des futilités même pour favoriser l’amour de son prochain.
De plus, la vie était dure et si le partage était de mise, tout le monde devait participer ce qui n’était pas du goût des Bisounours.

Les Bisounours désignèrent leur Miss et Mister sourire comme chef, et celui-ci vint chaque soir trouver Mhour pour lui demander de contacter Oane et demander qu’ils aient leur propre oasis puisqu’ils n’étaient plus les bienvenus... ce à quoi Mhour finit par répondre : « aide-toi et le Ciel t’aidera ».
Les Bisounours firent un concours pour trouver la meilleure explication et décidèrent de suivre l’explication gagnante «si on se tire, Dieu que nous aimons ne nous abandonnera pas et on aura notre oasis »
Ils firent donc une grande fête d’adieu et partirent avec un minimum de bagage, histoire de ne pas se charger puisque Dieu viendrait satisfaire à leur besoin le moment voulu.
Malgré tout, les sages des autres tribus tentèrent de les dissuader de partir, mais ils dirent que rien ne pouvait leur arriver, car ils aimaient Dieu et attendaient que Lui à son tour les sauve par amour.
Mhour eut beau les sermonner et leur dire que chaque action que nous faisons détermine ce que nous devenons, et que le Créateur attend de nous que notre amour soit sans condition. Ils n’écoutèrent qu'eux même et prirent la route vers le levant, sans même admettre qu’ils retournaient en fait vers le lac salé qui recouvre les ruines de la cité maudite.
On n’entendit plus parler d’eux en dehors de contes pour enfants où on parle de gens qui pensent que tout est amour gloire et beauté...

_________________
Mort à Tastevin le 16 décembre 1455
Revenir en haut de page
Voir le profil de l'utilisateur Envoyer un message privé Visiter le site web de l'utilisateur
Sainte Wilgeforte



Inscrit le: 17 Juil 2009
Messages: 6071

MessagePosté le: Sam Juin 12, 2010 2:11 pm    Sujet du message: Répondre en citant



Citation:


Los Apóstoles
Hagiografía de Kyrène


Kyrène era 3 años menor que Christos. Profesora en historia helénica, ella estaba dotada de un gran conocimiento de la filosofía de Aristóteles, vivía para enseñar y se encontró naturalmente atraída por la enseñanza de Christos. Durante el mismo tiempo, predicando amor y tolerancia absoluta, había convertido una antigua milicia, haciéndola depositar las armas, prefiriendo la búsqueda de una paz constructiva con los Romanos a las tentativas infructuosas de obligarlas al principio por la fuerza.
La visión de amor liberada por Christos hizo que ella fuera una de las primeras mujeres a las que aceptó para ser uno de sus apóstoles del Amor universal, siempre en busca del amor desinteresado. Ella ya predicaba a sus alumnos y de ella viene la cita «Quiérase los unos a los otros; así como Christos nos quiere, a nosotros también. Quiéranse los unos a los otros; y todos ellos entenderán que son sus discípulos, si tienen amor los unos con los otros.»

Después de la crucifixión, ella continuó recomendando el Amor y la compasión, la muerte de Christos le había confirmado su opinión que era preferible aceptar su destino, cualquiera que fuese, más bien que usar la violencia para intentar modificarla. Sin embargo, ella reflexionaba sobre lo que el Mesías Christos le había dicho un día: «Acepto mi destino que tengo que sufrir por Amor hacia vosotros, y mis obispos no tendrán la misma misión. Usted debe vivir por la palabra, pero otros tendrán el destino de protegerle con la espada, porque la humanidad lleva todavía una parte demasiado grande de sombra en ella. Viva y predique, pero acepte que algunos deben llevar la carga de la espada para defender la Iglesia si ella es atacada. Sin embargo ellos nunca deberán utilizar la espada para sus ambiciones propias, o bien de sus jefes.»

Un día, aproximadamente diez años después de la muerte de Christos, mientras que ella andaba por Jerusalén para reunir a sus alumnos, ella vio a dos soldados romanos que daban una paliza a un vagabundo y se interpuso con estas palabras:

"Pero por el Amor del Creador, paren esa violencia, ¿Qué quieren de este pobre ser para ser tan brutales?"

Ambos hombres se volvieron mirándola para decirle que se fuera a ver más lejos, si no deseaba hacerse mostrar cuánto eran capaces de quererla... Ellos se fueron riéndose arrastrando al desgraciado detrás de ellos. Kyrène los siguió recomendando el amor de la tolerancia, hasta que uno de los dos soldados dio media vuelta, y la golpeó con su escudo. Sólo la llegada de un grupo de sus alumnos hizo huir a ambos soldados, y con ellos a su víctima. Le ayudaron a levantarse, y sus alumnos le dijeron:

"Pero, maestra muy santa y noble, ¿Cómo, nosotros quiénes negamos la violencia, podemos oponérsenos al de otros?"

Ella les hizo su curso sobre este tema. Desde la destrucción de la gran ciudad de Oanilonia, las comunidades humanas se habían organizado al principio alrededor de reglas morales que contemplaban su propia supervivencia. Las reglas morales existen porque los seres humanos son libres de su propia elección, y porque una parte en ellos todavía escucha el mensaje de los violentos. Porque el humano debe tender hacia Dios, pero es todavía ocupado de sombra. Así como él tiende hacia la perfección, sabe naturalmente como hijo de Dios, ser razonable y capaz de escoger la razón, pero todavía debe ser guiado. Debemos tender hacia una comunidad según leyes universales, y el camino más largo es hecho de palabras y de amor. Es a este fin cuando el humano recibió la palabra y la escritura. Pero a veces la humanidad tomará el abreviado de utilizar la espada, porque él también fue dado al hombre por Dios. Y sin embargo, la espada ha sido dada al hombre como la Criatura sin Nombre ha sido dejada entre nosotros, con el fin de tentarnos, y para que la olvidemos como arma. Un día os lo digo, viviremos en un mundo de amor donde sólo nos importe lo que el Altísimo ve en nosotros, y tampoco eso que nuestro vecino ve allí, y en ese día únicamente las armas no saldrán más de su funda. Pero para que llegue este día, deberemos separar la espada y la palabra, esto sin descuidar por eso el recurso de la espada para los que escogerán defender a los sacerdotes del Altísimo. El Mesías vino para definir reglas, porque como Aristóteles ya le dijo «Hay que preferir contentarse con lo aceptable que exigir lo imposible directamente». La violencia es pues aceptable contra la violencia, si el fin es la justicia o la defensa de la verdadera fe. Debemos poder oponer la palabra a la palabra, pero también el hierro al hierro.

No seamos como la tribu de los Bisounours, que no supo comprender que a veces las cosas no pasan como a ellos le haría falta, que no debemos esperar de Dios que nos proteja, porque nos dio la oportunidad de hacerlo. No podemos agradecerle por el libre albedrío y recuperarnos de esa ceguera a los acontecimientos. Recuerde, justo después de la destrucción de Oanilonia, que esta tributo que tenía siguió el éxodo le pidió a Dios un oasis, en el centro del desierto. Un lugar bendito por Él, donde ellos tendrían todo a su disposición y podrían vivir de concurso de belleza, de fiestas paganas y permanentes, y donde a ninguno les imponga nada más sólo de gustar y ser el preferido. Ellos pidieron tanto y tanto que Mhour les había respondido: «Ayuda tú y el cielo te ayudará». Después de haber deliberado esta respuesta, ellos no lo comprendieron y creyeron que bastaría con irse y que una vez más Oane aparecería entre ellos, dando lo que pedía. Ellos se fueron sin nada, con el fin de que esto dure menos tiempo, en dirección de la salida del sol, para desaparecer finalmente para siempre y hacerse una leyenda simple. Nuestro creador nos dio los medios de protegernos de la lluvia, nos dio la ciencia de la construcción, pero ¿Criticamos al leñador que derriba árboles para él? El Creador no nos permitió nacer vestidos, sino hizo posible los tejedores, que necesitan hacer matar a animales como a los carniceros...

Cada uno tiene su sitio, el soldado tiene su sitio de la misma manera para ayudar a la construcción de la Iglesia, pero tiene una gran responsabilidad. Porque como el leñador no debe cortar de árbol si ninguno lo necesita, el soldado no debe hacer fluir la sangre inútilmente. Así como el leñador no tiene odio contra el árbol, el soldado no debe tener odio hacia su enemigo, y debe tratarse sólo si la causa es justa y aprobada por Dios. Si combate sin odio, para servir las intenciones del Creador, y respeta los días de oraciones, es perdonado.

La elección de la razón, en el momento de tomar una decisión, es lo que conduce hacia el Altísimo, porque la razón arrastra la comprensión, la comprensión conduce a la amistad desinteresada, la amistad conduce al Amor perfecto, y el Amor educa hacia Dios. La violencia lleva infaliblemente hacia la exclusión y alejarnos al rencor, así nos alejamos del Altísimo. Así, la eliminación progresiva de la violencia es, al mismo tiempo, el secreto de las morales y el mismo criterio de toda acción política que quiere moral.

Después de que muchos de sus predicadores hubieran desaparecido, después de haber sido llevados por soldados del imperio, ella era la autoridad aristotélica en Jerusalén. Aunque no violenta, se resolvió a crear a una guardia acercada para proteger a los predicadores de Jerusalén, y nombró a uno de sus discípulos Vicio-dominus (origen del título de vidame) para dirigirla. Muy lejos de ayudar a sus sacerdotes, esto inquietó al prefecto que hizo alcanzar a todos los que llevaban la cruz aristotélica. Él hizo matar a los que llevaban un arma por traición hacia el imperio de Roma, y condenó a la crucifixión a los que poseían el vestido de sacerdote. Los simpatizantes tuvieron la elección de renegar de Christos y a sus discípulos o de acabar al lado de Kyrène. Todos sus discípulos escogieron seguirla hasta el final, y contamos 33 cruces en la colina, el día de la ejecución. Es dicho que, antes de morir, ella gritó una citación de Christos:" ¡Pero usted va a quererse los unos a los otros, en nombre del Dios!"

No poseemos texto de Kyrène, el menor de los apóstoles, porque todos sus bienes fueron confiscados por el prefecto de Jerusalén. Poseemos sólo un informe de su curso sobre la violencia, y una copia de su mano de la historia de la tribu de los Bisounours, que había ofrecido a uno de sus alumnos, que partió hacia la Galia antes de la matanza.

Ella murió siendo mártir exactamente 12 años después de Christos.
Sus fieles que no estaban en Jerusalén, y que escaparon de la ejecución, vinieron para quitar los cuerpos para ofrecerles funerales decentes. El sudario de Kyrène fue exhumado posteriormente, fue reencontrado intacto a pesar del tiempo pasado.


Su símbolo es una pluma de ganso sobre un escudo, y su reliquia, su sudario.




Citation:


Anexo a la historia de la tribu de los Bisounours (Osos Amorosos) según los textos de Kyrène.

Entre las tribus que habían huido la ciudad de Oanilonia, había una tribu que llevaba el nombre de Bisounours, sabemos de ellos que tenían una visión de la vida muy girada hacia Dios, pero de modo bastante simplista.

Los Bisounours vivían al lado de otros, porque no querían demasiado que se les hiciera observaciones sobre el hecho que ponía tanto el amor por encima de todo que se lo olvidaban de trabajar y vivían pues sobre todo en el gancho de los otros. Para ellos, Dios vivía totalmente allí alto, en el país de los arcos iris y de las nubes blandas, en un reino maravilloso donde a su muerte, ellos estarían recibidos sin ser juzgados, ya que vivían sin malicia de amor y de fiestas. Tomando la respuesta de Oane al pie de la letra, para ellos la única cosa pedida por el Creador había de quererse y gustarse, cada uno en su sitio y eso era claramente el festejar.

En la gran ciudad, esto no molestaba a nadie, al contrario, gustaba ser invitarlos a las fiestas, porque no tenían su igual para inventar concursos y temas de fiestas por cualquier tema. Había hecho desde luego concursos de la que tenía el peinado más bello, de quien tenía los pectorales más bellos, las pantorrillas más bonitas y hasta organizaban carreras de caracoles. Les gustaban tanto las fiestas, que se casaban justo para tener una y pedían la anulación del matrimonio inventando vicios de procedimientos en el momento de gran concurso... hasta dejeron que habían organizado concursos sobre las razones más bellas para obtener el divorcio y les habían pedido a los legisladores estudiar un texto de ley, que limitaría la validez del matrimonio para ahorrar así un procedimiento en separación que eran muy costosos en la época y que en general Bisounours siempre fueron segados. Total usted comprenderá que todo esto era muy divertido, pero que después de la pena de nuestro Creador los supervivientes deseaban no pensar más demasiado que a futilidades hasta para favorecer el amor de su prójimo. Además, la vida era dura y si el reparto era admisible, todo el mundo debía participar lo que no era del gusto de los Bisounours.

Bisounours designaron a su Miss y a su Mister sonreír como jefe, y éste vino cada tarde a encontrar Mhour para pedirle ponerse en contacto con Oane y pedir que tengan su propio oasis ya que no eran más los bienvenidos a lo que Mhour acaba por responder: «Ayúdate y el Cielo te ayudará». Los Bisounours hicieron un concurso para encontrar la mejor explicación y decidieron seguir la explicación ganadora «si se sale, Dios a quien queremos no nos abandonará y tendremos nuestro oasis». Festejaron la despedida y se fueron con un mínimo de equipaje, con objeto de no encargarse ya que Dios vendría para satisfacer a su necesidad el momento deseado. A pesar de todo, los sabios de las otras tribus intentaron disuadirlas de irse, pero dijeron que nada no podía llegarles, porque querían a Dios y esperaban que Él en su turno les salvaría a ellos por amor. Mhour por más que les sermoneó y decirles que cada acción que hacemos determina los que nos hacemos, y que el Creador espera de nosotros que nuestro amor esté sin condición. Ellos sólo se escucharon a ellos hasta que tomaron el camino que hacia donde sale el sol, sin suponer hasta que regresaban de hecho hacia el lago salado que recobra las ruinas de la ciudad maldita. No oímos hablar más de ellos aparte de en cuentos para niños donde hablamos de gente que cree que todo es amor, gloria y belleza...

_________________
Revenir en haut de page
Voir le profil de l'utilisateur Envoyer un message privé
dariush
Cardinal
Cardinal


Inscrit le: 12 Jan 2009
Messages: 913
Localisation: 13, rue des Lumières Gien

MessagePosté le: Jeu Mai 26, 2011 11:06 pm    Sujet du message: Répondre en citant



Citation:


Gli Apostoli
Agiografia di Chirene


Chirene è, a tre anni, cadetta di Christos. Insegnante di storia ellenica, era dotata di grandi conoscenze nell’ambito della filosofia aristotelica, viveva per insegnare ed era attratta in modo naturale dall’insegnamento di Christos. Allo stesso tempo, predicando l’amore e la tolleranza assoluta, era riuscita a convertire un esercito di antica tradizione, che depose perciò le armi, preferendo il perseguimento di una pace costruttiva con i Romani agli infruttuosi tentativi di utilizzo della forza.

La visione dell’amore, svelata da Christos, la condusse ad essere la prima donna ad accettare di diventare uno degli apostoli dell’Amore universale, sempre alla ricerca dell’amore disinteressato. Ella predicava già accanto a Lui, e fu l’autrice della citazione «amatevi gli uni gli altri: come Christos ci ama, così dobbiamo fare noi. Amatevi gli uni gli altri: in questo modo, tutti sapranno che voi siete Suoi discepoli, se mostrate amore gli uni per gli altri».

Dopo la crocifissione, continuò a predicare l’Amore e la compassione, poiché la morte di Christos aveva reso più salda, in lei, la convinzione che era preferibile accettare il proprio destino, qualunque fosse, invece che usare la violenza per tentare di modificarlo. E tuttavia, rifletteva su ciò che il Messia Christos le aveva detto un giorno: «Accetto il mio destino, ossia soffrire per Amor vostro, ma i miei vescovi non avranno la stessa missione. Dovrete invece vivere attraverso il verbo: altri avranno la missione di proteggervi col ferro, poiché l’umanità reca ancora in sé una parte troppo grande d’ombra. Vivete e predicate, ma accettate che alcuni portino il peso di utilizzare il ferro per difendere la Chiesa, se attaccata. Mai, però, dovranno utilizzare il ferro per perseguire le proprie ambizioni o quelle dei propri capi.»

Un giorno, circa dieci anni dopo la morte di Christos, mentre camminava per le vie di Gerusalemme per raggiungere i propri allievi, vide due soldati romani percuotere un vagabondo: subito si intromise, pronunciando queste parole:

“Ma per l’Amore della Creazione, fermate questa violenza, cosa volete da questo povero essere, perché siete così brutali?”

I due uomini si voltarono a guardarla, dicendole di allontanarsi, se non voleva che le mostrassero com’erano capaci di amarla… Ridendo, se ne andarono, trascinando il disgraziato con loro. Chirene li seguì, predicando amore e tolleranza, fino a che uno dei due soldati fece un mezzo giro su se stesso e la colpì con lo scudo. Solo l’arrivo di un gruppo di allievi fece fuggire i soldati, che portarono con sé la loro vittima. Aiutandola a rialzarsi, i suoi allievi le dissero:

“Ma, santissima e nobile maestra, come possiamo, noi che rifuggiamo la violenza, opporci a quella altrui?”

Ella tenne una lezione su questo argomento. Dopo la distruzione della grande città di Onalione, le comunità umane si erano organizzate, in origine, sulla base di regole morali che garantissero la loro sopravvivenza. Le regole morali esistono nella misura in cui gli esseri umani sono liberi delle proprie scelte, dal momento che una parte di essi ascolta ancora i messaggi dei violenti. Poiché l’essere umano deve tendere verso Dio, ma è ancora pieno d’ombra. Siccome tende verso la perfezione, egli conosce naturalmente, poiché figlio di Dio, essere ragionevole e capace di scegliere la via della ragione, e tuttavia dev’essere ancora guidato. Noi dobbiamo tendere verso una comunità che segue le leggi universali e la via più lunga è fatta di parole d’amore. A questo scopo, l’essere umano ha ricevuto la parola e la scrittura. Ma talvolta, l’umanità potrà prendere la scorciatoia che passa per il ferro, che anch’esso è stato donato all’uomo da Dio. E tuttavia, il ferro è stato donato all’uomo allo stesso modo in cui la creatura senza nome dimora tra di noi, allo scopo di tentarci, ed affinché noi lo dimentichiamo, in quanto arma. Un giorno vi dissi: noi vivremo in un mondo d’amore, dove l’unica cosa che conta è ciò che l’Altissimo vede in noi, e non ciò che in noi vede il nostro vicino: in quel giorno, le armi non saranno più estratte dai foderi. Ma perché quel giorno arrivi, dovremo separare il ferro dal verbo, senza però tralasciare il ricorso al ferro da parte di coloro che sceglieranno di difendere i sacerdoti dell’Altissimo. Il Messia è venuto per definire queste regole, poiché, come ha detto Aristotele, «occorre accontentarsi dell’accettabile piuttosto che esigere direttamente l’impossibile». La violenza è dunque accettabile se risponde a violenza, se il suo scopo è la giustizia o la difesa della vera fede. Dobbiamo poter opporre la parola alla parola, ma anche il ferro al ferro.

Non dobbiamo essere come la tribù degli Orsetti del Cuore, che non ha saputo comprendere che, talvolta, le cose non sono come dovrebbero, che non dobbiamo aspettarci la protezione di Dio, poiché Egli ci ha dato la possibilità di proteggerci da soli.. Non possiamo ringraziarLo per il libero arbitrio e rimetterci ciecamente agli avvenimenti. Ricordatevi che, proprio dopo la distruzione di Onalione, dopo essere fuggita, la tribù chiese a Dio un’oasi, al centro del deserto. Un luogo benedetto da Lui, dove i membri della tribù avrebbero avuto tutto a disposizione e sarebbero vissuti di concorsi di bellezza, di feste pagane e permanenti, e dove nessuno avrebbe potuto imporre loro altro che d’amare e d’essere amati. Domandarono talmente tante volte che, alla fine, Mhour rispose loro: «aiutati che il cielo ti aiuta». Dopo aver deliberato in merito a questa risposta, non lo compresero e credettero fosse loro sufficiente partire, perché Oane apparisse loro ancora una volta e dar loro ciò che gli chiedevano. Dunque, partirono non portando niente con sé, poiché il niente dura più a lungo, verso oriente, per sparire, finalmente, e diventare una semplice leggenda. Il nostro creatore ci ha donato i mezzi per proteggerci dalla pioggia. Ci ha donato la scienza della costruzione, ma si critica forse il boscaiolo che abbatte alberi per essa? Il Creatore non ci ha consentito di venire al mondo vestiti, ma ha reso possibile l’esistenza dei tessitori, che hanno bisogno di fare uccidere degli animali, esattamente come i macellai…

Ognuno ha il suo posto: anche il soldato trova la sua collocazione nell’aiuto alla costruzione della Chiesa. Ma egli ha una grande responsabilità. Poiché, come il boscaiolo non deve tagliare alberi se non ve ne è bisogno, allo stesso modo il soldato non deve versare sangue inutile. Come il boscaiolo non prova odio verso l’albero, il soldato non deve avere odio verso il suo nemico, e non deve agire se la sua causa non è giusta o approvata da Dio. Se combatte senza odio, solo per servire i disegni del Creatore, e rispetta i giorni di preghiera, sarà perdonato.

La scelta della ragione, nel momento in cui occorre prendere una decisione, è quella che conduce verso l’Altissimo, poiché la ragione implica la comprensione, la comprensione porta all’amicizia disinteressata, l’amicizia è la via verso l’Amore perfetto e l’Amore eleva verso Dio. La violenza conduce immancabilmente all’esclusione ed al rancore, allontanandoci dall’Altissimo. Perciò, l’eliminazione progressiva della violenza è, allo stesso tempo, il segreto della morale ed il criterio stesso di ogni azione politica che voglia dirsi morale.

Dopo che molti predicatori erano scomparsi, trascinati via dai soldati dell’impero, ella era l’autorità aristotelica a Gerusalemme. Benché non violenta, si decise a creare una guardia ravvicinata, per proteggere i predicatori di Gerusalemme, e nominò uno dei suoi discepoli Vice-dominus (da cui deriva il titolo di visdomino) per dirigerla.
Ben lungi dal sostenere i sacerdoti, ciò inquietò il prefetto, che fece arrestare tutti coloro che portavano la croce aristotelica: egli fece anche uccidere coloro che portavano un’arma, accusandoli di tradimento nei confronti dell’impero Romano e condannò alla crocifissione chi possedeva un abito talare. I simpatizzanti furono costretti a scegliere tra rinnegare Christos ed i suoi discepoli o finire al fianco di Chirene.
Tutti i suoi discepoli scelsero di seguirla fino alla fine: si contarono 33 croci sulla collina, il giorno dell’esecuzione. Si dice che, prima di morire, ella gridò una citazione di Christos: “Ma voi vi amerete gli uni gli altri, in nome di Dio!”

Non ci sono giunti testi di Chirene, cadetta degli apostoli, poiché tutti i suoi beni furono confiscati dal prefetto di Gerusalemme. Ci è giunto solo un resoconto delle sue lezioni sulla violenza ed una copia, vergata di sua mano, della storia della tribù degli Orsetti del Cuore, che aveva regalato ad uno dei suoi allievi, fuggito in Gallia prima del massacro.

Ella morì, dunque, da martire, esattamente 12 anni dopo Christos.
Quelli, tra i suoi fedeli, che non erano a Gerusalemme e che, dunque, erano sfuggiti all’esecuzione, vennero a prenderne il corpo, per offrirle una degna sepoltura. Il sudario di Chirene fu nuovamente riesumato e ritrovato intatto, nonostante il tempo trascorso.

Il suo simbolo è una piuma d’oca su uno scudo; la sua reliquia è il suo sudario.

Tradotto da Pizzina




Citation:


Di seguito, la storia della tribù degli Orsetti del Cuore, tratta dal testo di Chirene.

Tra le tribù fuggite dalla città di Onalione, ve n’era una che portava il nome di Orsetti del Cuore; come è noto, essi avevano una visione della vita rivolta a Dio, ma in modo piuttosto semplicistico.

Gli Orsetti vivevano isolati dagli altri, poiché non volevano fosse giudicata la loro abitudine di mettere l’amore al di sopra di tutto, al punto da dimenticare di lavorare; perciò vivevano alle spalle degli altri. Per loro, Dio viveva lassù in alto, nel paese degli arcobaleni e delle comode nuvole, in un regno meraviglioso in cui, alla loro morte, sarebbero stati ricevuti senza essere giudicati, poiché vivevano senza malizia d’amore e di feste.
Prendendo alla lettera la risposta di Oane, per loro, la sola cosa che il Creatore richiedesse era di amarsi e di amarlo: ognuno doveva stare al suo posto, ed il loro era, chiaramente, un luogo dove si faceva festa.

Nella grande città, ciò non disturbava nessuno: al contrario, era un piacere invitarsi reciprocamente alle feste. Non avevano pari nell’inventare concorsi e temi per organizzare manifestazioni di qualsiasi tenore ed argomento. Vi erano concorsi per la migliore acconciatura, i più bei pettorali, il vitello più grazioso; si organizzavano anche corse di lumache. Amavano talmente le feste, che si sposavano solo per poterne avere una e chiedevano l’annullamento del matrimonio, inventando vizi di procedura… si dice anche che avessero organizzato concorsi sulla migliore ragione per ottenere un divorzio e che avessero chiesto ai legislatori di elaborare un testo di legge che limitasse la validità del matrimonio, per economizzare, così, una procedura di separazione, peraltro molto costosa, all’epoca, visto che, in generale, gli Orsetti del Cuore erano sempre senza un soldo.

In breve, comprenderete che ciò era molto divertente ma, dopo la punizione del nostro Creatore, i sopravvissuti non desiderassero più pensare a futilità, anche se avevano come scopo quello di favorire l’amore per il prossimo.
Inoltre, la vita era dura e, se perciò era necessario condividere, tutti avrebbero dovuto partecipare, il che non aggradava affatto agli Orsetti.

Gli Orsetti del Cuore elessero come capi i loro Miss e Mister Sorriso; quest’ultimo, andava a trovare ogni sera Mhour per domandargli di contattare Oane e chiedergli di avere la loro oasi, poiché sembrava che non fossero più i benvenuti… alla fine, Mhour rispose: «aiutati che il Ciel t’aiuta».
Gli Orsetti organizzarono un concorso per trovare la spiegazione migliore alla frase e decisero di seguire quella che aveva vinto: «se ce ne andiamo, Dio, che amiamo tanto, non ci abbandonerà ed avremo la nostra oasi.»
Fecero dunque una grande festa d’addio e partirono, con un bagaglio minimo, in modo da non caricarsi troppo, poiché Dio avrebbe soddisfatto i loro bisogni nel momento opportuno.
Malgrado tutto, i saggi delle altre tribù cercarono di dissuaderli dal partire: essi, però, dicevano che niente di male sarebbe accaduto loro, poiché amavano Dio ed attendevano che Lui, a sua volta, li salvasse per amore. Per quanto Mhour li rimproverasse e dicesse loro che ogni azione da noi compiuta determina ciò che diventiamo e che il Creatore si aspetta che il nostro amore sia incondizionato, non ottenne risultati. Non ascoltarono che se stessi, e presero la via che li conduceva ad oriente, senza nemmeno ammettere che, in realtà, ritornavano verso il lago salato che copre le rovine della città maledetta.
Non si sentì più parlare di loro, tranne che nelle fiabe per i bambini, dove si racconta di coloro che credono che tutto sia amore, gloria e bellezza.

_________________
Revenir en haut de page
Voir le profil de l'utilisateur Envoyer un message privé MSN Messenger
Ariberto



Inscrit le: 21 Mar 2011
Messages: 304

MessagePosté le: Ven Sep 30, 2011 8:20 pm    Sujet du message: Répondre en citant



Citation:


Els Apòstols
Hagiografia de Kyrène



Kyrène era tres anys menor que Christós. Professora d’història hel•lènica, estava dotada d’un gran coneixement de la filosofia d’Aristòtil; vivia per a ensenyar i es va veure, naturalment, atreta per l’ensenyança de Christós. Al mateix temps, tot predicant l’amor i la tolerància absoluta, havia convertit a una antiga milícia i els va fer dipositar les armes, fent-los preferir la recerca de la pau constructiva amb els romans que les temptatives infructuoses d’obligar-los per la força.

La visió d’amor alliberada per Christós va fer que ella fos de les primeres dones a les que va acceptar per a ser un dels seus apòstols de l’Amor universal, sempre en la recerca de l’amor desinteressat. Ella ja predicava als seus alumnes i d’ella prové la frase cèlebre “ Estimeu-vos els uns als altres, així com Christós ens estima a nosaltres també. Estimeu-vos els uns als altres i tots ells entendran que sou els seus deixebles, si us estimeu mútuament.

Després de la crucifixió, va continuar recomanant l’Amor i la compassió, car la mort de Christós li havia confirmat la seva opinió què era millor acceptar el seu destí, per mínima que fos, abans d’usar la violència per a intentar modificar-lo. No obstant això, ella reflexionava sobre el que el Messies Christós li havia dir un dia:
Accepto el meu destí pel qual he de patir per Amor a vosaltres, i els meus bisbes no tindran distinta sort. Has de viure per la Paraula, però altres tindran el destí de protegir-te amb l’espasa, per què la humanitat du encara una part massa gran d’ombra en ella. Viu i predica, però accepta que alguns han de dur la càrrega de l’espasa per a defensar l’Església quan sigui atacada. No obstant això, ells mai no hauran d’usar l’espasa per a ambicions pròpies o dels seus capitosts.

Un dia, aproximadament deu anys després de la mort de Christós, mentre caminava per Jerusalem per a reunir els seus alumnes, va veure dos soldats romans que propinaven una pallissa a un rodamón; ella es va interposar amb aquestes paraules:

Però per l’Amor del Creador! Pareu aquesta violència! Què voleu d’aquest pobre, per a ser tan brètols amb ell?”

Ambdós homes es van girar a mirar-la i li van dir que se n’anés lluny d’allà, sinó desitjava que li mostressin fins a quin punt la podien estimar...Van marxar tot rient, arrossegant el pobre desgraciat darrere seu. Kyrène va seguir-los, recomanant-los l’amor abans de la tolerància, fins que un dels dos soldats va fer mitja volta i la va colpejar amb l’escut. Només l’arribada d’un grup de deixebles va fer fugis a amdós soldats i, amb ells, la seva víctima. Van ajudar-la a què s’aixequés, i els seus alumnes li digueren:

Però santa i noble mestra, com, nosaltres, que neguem la violència podrem oposar-nos a la de la resta?”

Ells els va fer un parlament sobre aquest tema. Des de la destrucció d’Oanilònia, les comunitats humanes s’havien organitzat, inicialment, al voltat de regles morals que contemplaven la seva pròpia supervivència. Les regles morals existeixen per què els éssers humans són lliures de llurs eleccions i per què una part d’ells encara escoltava el missatge dels violents. Per què l’humà ha de tendir cap a Déu, però encara està posseït per gran part d’ombra. Així com Ell ten cap a la perfecció, el Fill de Déu sap, naturalment, tendir a la raó i ser capaç d’escollir-la, tot i que encara ha de ser guiat. Hem de tendir vers a la comunitat segons les lleis universals, i el camí és llarg, format d’amor i paraules. Va ser amb aquesta fi que va rebre la paraula i l’escriptura. Però a vegades l’humà pren el camí curt usant l’espasa, car aquesta també fou donada a l’home per Déu. I, no obstant això, l’espasa havia estat donada a l’home com la Criatura sense Nom va ser deixada entre nosaltres, amb la finalitat de temptar-nos, per a que no l’oblidéssim com a arma. Un dia, us ho asseguro, viurem en un món d’amor on només ens importarà el que l’Altíssim veu en nosaltres, i no en allò que veu el nostre veí; aquell dia, finalment, les armes no sortiran de la seva beina. Però, per a que aquest dia arribi, haurem de separar l’espasa i la paraula, sense descuidar, no obstant això, el recurs de l’espasa per als qui escolliran defensar els sacerdots de l’Altíssim. El Messies va venir per a definir les regles, perquè, com Aristòtil ja va dir: Cal preferir acontentar-se amb el que és acceptable que exigir el que, directament, és impossible.” La violència és, doncs, acceptable contra la violència, si la finalitat és la justícia o la defensa de la vertadera fe. Hem de poder oposar la paraula amb la paraula, però també el ferro amb el ferro.

No siguem com la tribu dels Bisounours*, la qual no va saber comprendre que a vegades les coses no passen com a ells els caldria, que no hem d’esperar que Déu ens protegeixi, per què ens va dar l’oportunitat de fer-ho. No podem deixar d’agrair-li el lliure albir i recuperar-nos d’aquesta ceguesa davant dels esdeveniments. Recordeu, just després de la destrucció d’Oanilònia, que aquesta tribu que va tenir un èxode, va demanar a Déu un oasis, al centre del desert. Un lloc beneït per Ell, on ho tindrien tot a la seva disposició i podrien viure de concursos de bellesa, de festes paganes i permanents, on res no imperaria fora de l’agradar i ser el predilecte. Ells van demanar tant i tant que Mhour els va respondre:
Ajudeu i el cel us ajudarà.”Després d’haver donat aquesta resposta, que ells no comprengueren, van creure que seria suficient en partir i esperar què Oane aparegués entre ells, donant el que se’ls demanava. Van partir sense res, amb la finalitat què això durés el mínim temps possible, en direcció a la sortida del sol, per a desaparèixer, finalment, per sempre i esdevenir una simple llegenda. El nostre Creador no ens va permetre néixer vestits, sinó que ens va donar la possibilitat de ser teixidors, que necessiten fer matar animals, com ara els carnissers...

Cada un té el seu lloc, el soldat, de la mateixa manera, té el seu lloc per ajudar a la construcció de l’Església, però també tenen una gran responsabilitat. Per què, com ara el llenyataire no ha de talar un arbre si ningú no el necessita, el soldat no ha de fer córrer la sang inútilment. Així com el llenyataire no odia l’arbre, el soldat no ha d’odiar el seu enemic, sinó que ha de tractar-lo només si la causa és justa i aprovada per Déu. Si combat sense odi, per a servir les intencions del Creador, i respecta els dies d’oració, serà perdonat.

L’elecció de la raó, en el moment de prendre una decisió, és el que condueix cap a l’Altíssim, per què la raó arrossega a la comprensió, la comprensió condueix a l’amistat desinteressada, i aquesta a l’Amor perfecte, el qual educa vers a Déu. La violència du, infal•liblement, cap a l’exclusió i a allunyar-nos al rancor, el qual ens allunya de l’Altíssim. Així doncs, l’eliminació progressiva de la violència és, al mateix temps, el secret de la moral i el mateix criteri de tota acció política que vol la moralitat.

Després de que molts dels seus predicadors van haver desaparegut, després d’haver estat enduts per soldats de l’Imperi, ella era l’autoritat aristotèlica de Jerusalem. Tot i que no era violenta, va resoldre crear una guàrdia propera per a protegir els predicadors de la ciutat i va nomenar a un dels seus deixebles Vico Dominus (origen del títol de vidame) per a dirigir-la. Molt lluny d’ajudar als seus sacerdots, això va inquietar al prefecte, que va fer perseguir tots aquells que duien penjada una creu aristotèlica. Va fer matar tots els qui duien una arma, per traïció a l’Imperi de Roma, i va condemnar a crucifixió els qui duien la túnica sacerdotal. Els simpatitzants van tenir l’opció de renegar de Christós i els seus deixebles o acabar al costat de Kyrène. Tots els seus deixebles van escollir seguir-la fins al final i es varen comptar fins a trenta-tres creus al pujol, el dia de la crucifixió. Hom diu que, abans de morir, va cridar una frase de Christós: “Però us estimareu els uns als altres, en nom de Déu!”

No posseïm cap text de Kyrène, la menor dels apòstols, per què tots els seus béns van ser confiscats pel prefecte de Jerusalem. Posseïm només un informe del seu curs contra la violència i una còpia escrita per ella de la història de la tribu dels Bisounours, que havia ofert a un dels seus alumnes, que va partir a la Gàl•lia abans de la matança.

Va morir essent màrtir exactament dotze anys després que Christós.
Els seus fidels que no estaven a Jerusalem, i que escaparen de l’execució, van anar a llevar els cossos per a oferir-los exèquies decents. El sudari de Kyrène va ser exhumat posteriorment, el qual es va trobar intacte a pesar del temps que havia passat.

El seu símbol és una ploma d’oca sobre un escut i la seva relíquia el seu sudari.



*Nota del traductor: Bisounours vindria a ser “Óssos amorosos”, història del qual hi ha un annex.

Traduït al català pel Reverendíssim Pare Abat Ignius de Muntaner.




Citation:


Annex a la història de la tribu dels Bisounours (Óssos Amorosos) segons els texts de Kyrène.


Entre les tribus que havien fugit de la ciutat d’Oanilònia hi havia una tribu que duia el nom de Bisounours. D’ells en sabem que tenien una visió de la vida molt girada vers a Déu, tot i que d’una manera bastant simplista.

Els Bisounours vivien al costat d’altres, car no volien que se’ls fes massa observacions sobre e fet que posaven tan per davant l’amor que s’oblidaven de treballar, així que vivien tots units als altres. Per a ells, Déu vivia en el més alt, en el país de l’Arc de Sant Martí i dels núvols flonjos, en un regne meravellós on, arribada la mort, serien rebuts sense ésser jutjats, car vivien sense malícia d’amor i de festes. Prenent la resposta d’Oane al peu de la lletra, per a ells l’únic que demanava el Creador era que calia estimar-se i agradar-se, cada un en el seu lloc, i això era, clarament, festejar.

A la gran ciutat això no molestava a ningú, ans al contrari, els agradava ser convidats a les festes, per què no tenien una manera igual d’inventar concursos i temes de festeig per a qualsevol cosa. Havien fet, sens dubte, concurses des de qui tenia el pentinat més bonic, els pectorals més fornits, els bessons més musculats o fins i tot organitzaven curses de caragols! Els agradaven tant les festes que la gent es casava per tenir-ne una i al moment demanaven la nul•litat al•legant vicis de procediment en el moment del gran concurs... fins i tot van organitzar un concurs per a valorar els motius més bells al•legats per a obtenir el divorci i els havien demanat als legisladors estudiar un text de llei, que limités la validesa del matrimoni per així haver-se d’estalviar el procediment de separació, que en aquella època era molt costós, i al qual, generalment, els Bisounours sempre havien rebutjat. Com comprendreu, tot això era molt divertit, però després de la pena imposada pel nostre Creador, els supervivents no desitjaven pensar en quines foteses afavorir l’amor de l’altre. A més a més, la vida era dura i, si la igualtat era admissible, tot el món havia de participar del que no era del gust dels Bisounours.

Els Bisounours van designar el seu Hereu i la seva Pubilla de somriure més bell com a cap, i aquest va anar cada tarda a trobar a Mhour per a demanar-li que es posés en contacte amb Oane i demanar tenir el seu propi oasis, car ja no eren benvinguts; Mhour va respondre:
”Ajudeu-vos i el Cel us ajudarà” Els Bisounours van fer un concurs per a trobar la millor explicació i van decidir que l’explicació guanyadora era que “ si sortim, Déu, a qui estimem, no ens abandonarà i tindrem el nostre oasis”. Van festejar el comiat i van partir amb el mínim equipatge imprescindible, per tal de no encarregar-se’n, car Déu aniria a satisfer la seva necessitat en el moment precís. A pesar de tot, els savis de la resta de tribus van intentar dissuadir-los, però van dir que res no se’ls oposaria, per què estimaven a Déu i esperaven que Ell, a la seva vegada, els salvaria per amor. Mhour, per més que els va sermonejar i els va dir que cada acció que fem determina el que ens fem i que el Creador espera de nosaltres un amor incondicional sense cap condició a canvi. Ells no escoltaren res i es feren al camí vers on surt el sol, sense suposar que tornaven de cap vers el llac salat que rodeja les runes maleïdes. No hem sentit a parlar mai més d’ells, excepte en els contes per a la canalla, on parlem de la gent que creu que tot és amor, glòria i bellesa...

Traduït al català pel Reverendíssim Pare Abat Ignius de Muntaner.

_________________

Préfet de la Villa San Loyats, Théologue du Saint-Office, Doyen du Saint-Dominique, Évêque de Lucca
Revenir en haut de page
Voir le profil de l'utilisateur Envoyer un message privé MSN Messenger
Feliciana



Inscrit le: 28 Nov 2013
Messages: 770

MessagePosté le: Sam Fév 04, 2017 8:26 pm    Sujet du message: Répondre en citant


Citation:

Die Apostel
Hagiographie der Heiligen Apostel Kyrene



Kyrene war drei Jahre lang Jüngerin von Christos. Als Lehrerin für griechische Geschichte war sie mit einem umfangreichen Wissen über die Philosophie von Aristoteles ausgestattet, lebte um zu Lehren, und fühlte sich daher begreiflicherweise zu den Lehren von Christos hingezogen. Zu dieser Zeit, in der Liebe und absolute Toleranz gepriesen wurde, überzeugte sie eine ehemalige Miliz zum wahren Glauben zu konvertieren, indem sie sie diese dazu brachte die Waffen abzulegen und sich auf die Suche nach einem konstruktiven Frieden mit den Römern zu begeben, anstatt mit ihren fruchtlosen Versuchen fortzufahren, diese mit Gewalt zu vertreiben.

Die von Christos verbreitete Vision über die Liebe machte sie zur ersten Frau, welche sich dazu entschloss, als eine seiner Apostel der universellen Liebe zu sein, und stets nach der uneigennützigen Liebe zu streben. Sie predigte weiter in ihren Veröffentlichungen, woher auch ihr Zitat stammt: „Liebt einander; wie Christos uns liebt, sollen auch wir lieben. Liebt einander; Wenn ihr einander in Liebe verbunden seid werden alle erkennen, dass ihr seine Anhänger seid“

Nach der Kreuzigung fuhr sie damit fort, von der Liebe und dem Mitgefühl zu predigen. Durch den Tod Christos wurde sie in ihrer Meinung bestätigt, dass es besser war das eigene Schicksal anzunehmen, anstatt Gewalt zu gebrauchen und darin zu versuchen, dem Schicksal eine andere Richtung zu geben.
Dennoch dachte sie über die Worte des Messias Christos nach, die er eines Tages zu ihr gesprochen hatte: „Ich nehme mein Schicksal an, welches darin bestehen wird in Liebe für euch zu leiden, doch meine Bischöfe werden nicht dieselbe Mission haben. Ihr sollt leben durch das Wort, doch andere werden das Schicksal haben, euch mit dem Schwert zu schützen, denn die Menschheit trägt noch immer Finsternis in sich. Lebt und predigt, doch akzeptiert und lasst zu, dass einige die Aufgabe haben das Schwert zu nutzen, um die Kirche gegen Angriffe zu verteidigen. Niemals jedoch sollen sie ihr Schwert für ihre eigenen Ambitionen oder jener ihrer Dienstherren missbrauchen."

Eines Tages, beinahe zehn Jahre nach dem Tode Christos, führte sie ihr Weg durch Jerusalem, wo sie sich mit ihren Schülern treffen wollte. Sie begegnete dabei zwei römischen Soldaten, die einen Landstreicher verprügelten, und sie ging mit folgenden Worten dazwischen:

„Im Namen der Liebe der Schöpfung, haltet ein mit der Gewalt, was wollt ihr mit eurer Brutalität gegen diesen armen Mann erreichen?“

Die beiden Männer wandten sich zu ihr, um sie zu betrachten und ihr zu sagen, sie solle weitergehen wenn sie nicht erfahren wolle, wie sehr man im Stande wäre sie zu lieben… Sie gingen lachend ihres Weges, den Unglücklichen hinter sich her schleifend. Kyrene folgte ihnen, Liebe und Toleranz anmahnend, bis einer der beiden Soldaten sich umdrehte und sie mit seinem Schild niederschlug. Nur das Eintreffen einer Gruppe ihrer Schüler brachte die Soldaten dazu, zusammen mit ihrem Opfer zu fliehen. Während sie ihr halfen aufzustehen, sprachen ihre Schüler zu ihr:

„Oh heilige, noble Meisterin, wie, wenn wir doch Gewalt ablehnen, sollen wir uns dieser Gewalt entgegenstellen?“

Und so hielt sie eine Lehrstunde zu diesem Thema: Seit der Zerstörung der großen Stadt Oanylone haben sich die menschlichen Gemeinschaften in ihrem Ursprung auf moralische Grundregeln besonnen, um ihr Überleben zu sichern. Diese moralischen Grundregeln existieren, weil die Menschen frei in ihrer Wahl sind, und ein Teil stets versucht sich durch Gewalt Gehör zu verschaffen. Die Menschheit sollte zu Gott streben, doch sie ist immer noch voller Finsternis. Da der Mensch als Kind Gottes natürlicherweise zur Vollkommenheit strebt, ist er vernünftig und fähig genug die Vernunft zu wählen, doch er benötigt Führung. Wir müssen eine Gemeinschaft entsprechend den universellen Gesetzen anstreben, doch der längste Weg ist jener der Worte und der Liebe. Eben zu diesem Zwecke hat der Mensch das Wort und die Schrift erhalten. Doch manches Mal wird die Menschheit versuchen, den kurzen Weg des Schwertes zu gehen, da auch dieses von Gott gegeben ist. Das Schwert ist uns gegeben, so wie auch die Kreatur ohne Namen, um uns in Versuchung zu führen und uns vergessen zu lassen, dass es als Waffe des Krieges dient. Wahrlich, ich sage euch, eines Tages werden wir in einer Welt der Liebe leben, wo allein zählt, was der HERR und nicht unser Nebenmann in uns sieht, und erst an diesem Tag wird keine Waffe mehr ihre Scheide verlassen. Doch bis dieser Tag kommt, müssen wir das Wort und das Schwert voneinander trennen, ohne jedoch die Bestimmung derjenigen zu missachten, welche dazu berufen sind die Priester des ALLERHÖCHSTEN zu verteidigen. Der Messias kam zu uns, um Regeln aufzustellen, denn wie bereits Aristoteles sagte: „Gewalt ist dann gegen Gewalt akzeptabel, wenn das Ziel der Gerechtigkeit oder der Verteidigung des wahren Glaubens dient.“ Er fordert uns damit auf Worte mit Worten zu bekämpfen, aber auch Schwerter mit Schwertern.

Lasst uns keine Sippe weltfremder Menschen sein, die nicht verstehen, dass die Dinge nicht immer geschehen wie man es sich wünscht, und lasst uns nicht darauf warten, dass GOTT uns schützen wird, denn ER hat uns die Möglichkeit gegeben für uns selbst zu sorgen. Wir können ihm nicht einerseits für den freien Willen danken und dann unsere Augen vor den Geschehnissen der Welt verschließen. Erinnert euch an den Exodus, gleich nach der Zerstörung Oanylones, und dass man GOTT um eine Oase im Zentrum der Wüste bat. Einen von IHM gesegneten Ort, wo sie alles hatten was sie zum Leben brauchten, wo sie nur für Schönheitswettkämpfe und heidnische, ewig währende Feste leben konnten, und wo ihnen nichts anderes auferlegt wurde, als zu lieben und geliebt zu werden.
Sie verlangten so viel, dass Mhour ihnen antwortete: „Helft euch selbst, dann hilft euch GOTT.“ Doch auch nachdem sie lange über diese Antwort nachsannen, verstanden einige nicht und glaubten, dass es genügte weiter zu ziehen, und dass ihnen Oane noch einmal erscheinen würde, um ihnen zu geben worum sie baten. Sie gingen also in Richtung Sonnenaufgang, ohne die geringste Kleinigkeit, damit ihr Marsch weniger lange dauern würde, um schließlich für immer zu verschwinden und eine bloße Legende zu werden.
Unser Schöpfer hat uns die Mittel gegeben, uns vor dem Regen zu schützen, ER hat uns die Wissenschaft der Bautätigkeit gegeben; aber kritisiert man den Holzfäller, der die Bäume dafür fällt? Der Schöpfer lässt uns nicht bekleidet zur Welt kommen, aber er ermöglicht uns das Schneiderhandwerk, was wiederum benötigt dafür Tiere zu töten, wie es auch die Schlachter tun müssen…

Jeder hat seinen Platz, so wie auch der Soldat seinen Platz hat, um etwas zum Aufbau der Kirche beizutragen, aber er trägt auch eine große Verantwortung. So wie der Holzfäller keinen Baum fällen soll, wenn er keinen braucht, soll der Soldat auch kein Blut vergießen, wenn dies nicht notwendig ist. So wie der Holzfäller keinen Hass gegenüber dem Baum empfindet, soll der Soldat auch keinen Hass gegenüber seinem Gegner empfinden, und nur dann handeln, wenn der Grund gerechtfertigt und von Gott gutgeheißen wird. Wenn er ohne Hass kämpft, um dem Willen des Schöpfers zu dienen, und er die Gebettage respektiert, wird ihm vergeben werden.

Die Wahl der Vernunft ist es in dem Augenblick, wo man eine Entscheidung trifft, was uns zum ALLERHÖCHSTEN führt. Denn die Vernunft führt zum Verständnis, das Verständnis führt zu uneigennütziger Freundschaft, die Freundschaft zur vollendeten Liebe, und die Liebe lässt uns zu GOTT streben. Die Gewalt führt unvermeidbar zu Ausschließung und Groll, der uns vom ALLERHÖCHSTEN entfernt. Folglich ist die fortschreitende Beseitigung der Gewalt das Geheimnis der Tugenden, und zur gleichen Zeit Bewertungsgrundlage für jedwede politische Entscheidung, die tugendhaft sein will.

Als mehrere Prediger verschwanden, nachdem diese von Soldaten des Kaiserreiches mitgenommen wurden, war sie die einzige aristotelische Autorität in Jerusalem. Obwohl nicht gewalttätig, entschloss sie sich eine Garde zu schaffen, welche die Prediger in Jerusalem schützen, und ernannte einen ihrer Schüler zum Vize-dominus (Ursprung des Titels „Vidame“), um sie zu leiten. Obwohl sie weit davon entfernt war den bereits verschleppten Predigern helfen zu können, beunruhigte ihr Vorgehen den Präfekten, und so ließ er all jene festnehmen, die ein Aristotenkreuz trugen. Er ließ diejenigen, welche eine Waffe trugen, wegen Verrat am Römischen Kaiserreich töten, und verurteilte all jene zur Kreuzigung, die eine Priesterrobe besaßen. Die Sympathisanten hatten die Wahl Christos und seine Jünger zu verleugnen oder das gleiche Schicksal wie Kyrene zu erleiden. All ihre Schüler entschieden sich ihr bis zum Ende zu folgen, und so konnte man am Tag der Hinrichtung 33 Kreuze auf dem Richthügel zählen. Es wird erzählt, dass Kyrene unmittelbar vor ihrem Tod ein Zitat von Christos ausrief: „Aber ihr werdet einander lieben, im Namen Gottes!“

Es gibt keine Texte mehr von Kyrene, der Jüngsten der Apostel, da all ihre Besitztümer vom Präfekten Jerusalems beschlagnahmt wurden. Es existiert nichts außer einem Bericht über ihre Lehrstunde zum Thema der Gewalt, und eine von ihr selbst gefertigten Abschrift über die Geschichte des Stammes einiger weltfremder Menschen, den sie einem ihrer Schüler zum Geschenk machte, der kurz vor dem Massaker in Jerusalem nach Gallien aufbrach.

Sie starb den Märtyrertod genau 12 Jahre nach Christos.
Jene Gläubigen, die nicht in Jerusalem und somit der Hinrichtung entkommen waren, kamen um ihren Körper mitzunehmen und ihr ein würdiges Begräbnis zu geben. Das Grabtuch von Kyrene wurde später exhumiert, und trotz all der Zeit die vergangen war, fand man es unbeschädigt.


Ihr Symbol ist ein Gänsekiel auf einem Schild und ihre Reliquie ihr Grabtuch.



Übersetzt von Ulric_ , Fehlerkorrektur von Kettlin inkl. Glättung, Endkontrolle Feliciana





Citation:
Anhang noch fehlend.

_________________
Feliciana Maria Colonna
National Elector-Cardinal
Suffragan-Bishop of Regensburg
Prefect of the Villa San Loyats
Revenir en haut de page
Voir le profil de l'utilisateur Envoyer un message privé
Montrer les messages depuis:   
Poster un nouveau sujet   Ce sujet est verrouillé; vous ne pouvez pas éditer les messages ou faire de réponses.    L'Eglise Aristotelicienne Romaine The Roman and Aristotelic Church Index du Forum -> La Bibliothèque Romaine - The Roman Library - Die Römische Bibliothek - La Biblioteca Romana -> Le Dogme - The Dogma Toutes les heures sont au format GMT + 2 Heures
Page 1 sur 1

 
Sauter vers:  
Vous ne pouvez pas poster de nouveaux sujets dans ce forum
Vous ne pouvez pas répondre aux sujets dans ce forum
Vous ne pouvez pas éditer vos messages dans ce forum
Vous ne pouvez pas supprimer vos messages dans ce forum
Vous ne pouvez pas voter dans les sondages de ce forum


Powered by phpBB © 2001, 2005 phpBB Group
Traduction par : phpBB-fr.com