L'Eglise Aristotelicienne Romaine The Roman and Aristotelic Church Index du Forum L'Eglise Aristotelicienne Romaine The Roman and Aristotelic Church
Forum RP de l'Eglise Aristotelicienne du jeu en ligne RR
Forum RP for the Aristotelic Church of the RK online game
 
Lien fonctionnel : Le DogmeLien fonctionnel : Le Droit Canon
 FAQFAQ   RechercherRechercher   Liste des MembresListe des Membres   Groupes d'utilisateursGroupes d'utilisateurs   S'enregistrerS'enregistrer 
 ProfilProfil   Se connecter pour vérifier ses messages privésSe connecter pour vérifier ses messages privés   ConnexionConnexion 

Hagiographie de l’apôtre Samoth

 
Poster un nouveau sujet   Ce sujet est verrouillé; vous ne pouvez pas éditer les messages ou faire de réponses.    L'Eglise Aristotelicienne Romaine The Roman and Aristotelic Church Index du Forum -> La Bibliothèque Romaine - The Roman Library - Die Römische Bibliothek - La Biblioteca Romana -> Le Dogme - The Dogma
Voir le sujet précédent :: Voir le sujet suivant  
Auteur Message
Sainte Wilgeforte



Inscrit le: 17 Juil 2009
Messages: 6071

MessagePosté le: Sam Fév 06, 2010 3:34 pm    Sujet du message: Hagiographie de l’apôtre Samoth Répondre en citant


Citation:



    Les Apôtres
    Hagiographie de l’apôtre Samoth, saint patron de la congrégation du Saint-Office romain



    N.B. : On peut indifféremment écrire « Samoth » ou « Samoht » ; les orthographes diffèrent de par une différence de prononciation entre les Grecs et les Romains et sont toutes les deux admises.

    Le vieil homme était assis dans son jardin regardant le Tibre couler doucement par cette belle journée de printemps. Usé par les années, Samoth avait finalement, contre toute attente, passé l’hiver. Sa chevelure blanche flottait au vent et ses yeux semblaient pénétrer le temps.

    Luisa, sa servante vint lui donner un peu d’eau. Elle était à son service depuis maintenant cinquante longues années et jamais elle ne se lassait de le regarder. Le fait d’être à ses côtés la réchauffait, l’emplissait d’un calme et d’un amour divin. Il est vrai que l’homme, de sa seule présence, forçait le respect et l’émerveillement de tous. Elle lui remit la couverture sur ses genoux puis allait partir quand en prenant sa main Samoth l’invita à rester.


    Restez ma chère et précieuse Luisa. Vous savez, je crois que je ne vais plus vous embêter bien longtemps. Le Très Haut me demande enfin.

    Luisa allait s’offusquer de ses propos mais devinant son indignation Samoth continua...

    Mais oui très chère, vous avez bien mérité votre repos. Voyez vous-même, je suis vieux et ne vois presque plus. Il s’interrompit un instant puis enchaina Enfin, ce sont les choses de la vie. Il doit en être ainsi. Je suis impatient de retrouver le Soleil et mes compagnons. Il essuya une larme de sa main Je suis le dernier. Tous s’en sont allé et me voilà maintenant bien seul. Le temps est cruel, il passe trop vite. Je n’ai pu mettre sur papier la vie des autres apôtres. Mais je ne regrette rien. Écrire la Vita de Christos et ses 21 logions était primordial.

    Les paroles de Christos résonnaient encore à l’intérieur de son esprit …

    Citation:
    Samoth, quand je serai mort, parcours le monde et répands la bonne nouvelle comme je vous l’ai demandé. Et quand tu seras un homme âgé, alors écrits mon histoire pour que celle-ci soit connue et entendue.


    Et oui Luisa, je n’étais encore qu’un enfant quand je rejoignis Christos. Il sourit Que n’arrêtait-il pas de me dire déjà ? Ah oui …

    Citation:
    Samoth, mon plus jeune ami, fidèle parmi les fidèles.


    Samoth regarda au loin et commença à se remémorer sa vie…

    Vous auriez du me voir Lucia au début de ma vie ; jeune, impétueux, étant même insolent. Il s’esclaffa puis aussitôt eu une quinte de toux Le temps et mes rencontres m’ont fait érudit mais au regard de l’origine modeste de mes parents ce n’était pas évident. Ma famille était d’origine paysanne. Mais attiré par la mer, mon père se fit à l’idée de m’envoyer assez vite sur les côtes de la mer morte. Là j’y fis la rencontre de Titus, artisan pêcheur. Je devins son apprenti et je serai resté là si je n’avais pas fait cette rencontre…. Ah décidément tout dépend de peu de choses. Une rencontre et voyez comme tout peu changer. Un jour sur la place du village nous fîmes la rencontre de Christos. Jamais je n’oublierai cette rencontre… Rendez vous compte, laisser tout tomber du jour au lendemain pour suivre un homme qui aspire tout votre être, votre âme…

    Citation:
    Nous nous approchâmes de Christos, accompagnés bientôt par notre ami Paulos, un paysan. J’étais le plus jeune, j’étais encore un enfant… mais c’est moi qui ai pris la parole :

    " Maître, tes paroles sont si justes, enseigne-nous le message d’Aristote ! "
    Alors, Christos, touché par mon innocence juvénile, nous répondit :
    " Alors suivez-moi. Vos métiers, vos biens, vos outils pourront attendre que vous terminiez votre mission. Car pour l'heure, je vais vous faire bâtir, en l'Église, le plus bel instrument de paix. Sachez le, je vous enseignerai la sagesse d’Aristote et le message de Dieu, mais vous devrez apprendre l'altruisme et l'abnégation."

    Nous nous mîmes tous en route en direction de la grande basilique.


    Ensuite nous avons suivi notre maître à tous afin d’enseigner la parole du Très Haut. Nous finîmes par être douze.

    Citation:
    Et ceci n’est qu’un exemple des nombreuses choses prodigieuses que fit Christos lorsque nous l’accompagnons sur les chemins. Ces choses, il les faisait toujours de la manière la plus naturelle et la plus simple qui puisse être, alors que nous étions subjugués par le pouvoir que Dieu mettait en lui.
    Et nous continuions notre chemin, avides d’amour et de vérité, suivant notre messie tandis qu’il nous racontait de nombreuses paraboles qui me resteront gravées dans la mémoire et que je voudrais aussi vous transmettre, mes amis, lorsque l’occasion m’en sera donnée…


    Par deux fois j’ai vécu dans le bonheur le plus absolu. Aux côté de Christos tout d’abord puis de Titus. Une fois que Christos se soit sacrifié pour nos âmes, je suis parti à Éphèse puis à Rome. Nous avons prêché, converti, bâtit une Église de fidèles. Tant de chose se sont construite autour de Sa Parole. Et que dire de Titus, notre Roi spirituel ? Il fut notre premier Pape. Avec lui, notre Sainte Église est devenue Titanesque. Je fut honoré quand il me confia la mission de créer et d'organiser autour de moi et de mes disciples une congrégation qui serait charger de développer, de propager et de conserver la parole du Très Haut.
    Mais par deux fois, mon âme à été meurtrie. J’ai longtemps porté sur moi la faute d’être vivant et d'avoir ainsi survécu à Christos et Titus. Je porte encore sur moi les stigmates de cette souffrance. Sauvé par Ponce la première fois, puis sauvé par Titus lui-même la seconde, je n’ai rien pu faire pour empêcher un tel malheur. Mais pire encore, moi j’étais là, toujours là… Maintenant tous sont mort dans le martyr et moi je meurs ici à vos côtés à regarder ce paysage qui a toujours eu le don d’apaiser ma colère. Mais j’ai enfin compris, ma survie était programmée afin de narrer cette belle histoire qui va perdurer grâce à nos disciples.
    Luisa voyez ceci
    il sortit un parchemin qui était caché sous sa couverture Ceci est mon testament

    Il resta un moment à regarder le Tibre et les arbres séculaires qui, caressés par le vent, berçaient Samoth. Luisa resta à ses côtés un moment puis sa main lâcha prise. Samoth s’en était allé.

    Son œuvre

    Le vita de Christos et ses 21 logions.

    Ses reliques

    Aucune relique ne peut lui être attribuée. Vol, perte… On ne sait pas ce qui s’est produit. Par contre sa maison au bord du Tibre a été préservée et les fidèles peuvent aller en pèlerinage. Une chapelle a effectivement été construite à ses abords.

    Son testament


    Citation:
    A mes compagnons, aux disciples de Samoth.

    Je prends ma plume au crépuscule de mon existence afin de vous laisser un dernier témoignage. Et oui, le vieux va encore parler. Il est vrai que j’aime bien parler et écrire. Mais n’est-ce pas là le sens de notre mission ? D’ici peu, j’irai aux côtés de mes onze compagnons. Ne me pleurez point, je ne le mérite certainement pas. J’ai tellement échappé à la mort qu’elle doit bien finir un jour par me rattraper. Vivez dans l’amour du prochain, ne baissez jamais la tête et gardez la foi. L’œuvre que j’ai commencé doit perdurer. Telle est désormais votre devoir a savoir écrire et garder les traces de notre histoire, de notre parcours au fil des temps. Nos actes, nos souffrances, notre amour doit être connu du plus grand nombre. Les fidèles et leurs descendances ont besoins de connaître ce qui s'est déroulé. Ne laissez pas le temps agir contre vous. L’oubli et la paresse intellectuelle est le plus grand ennemi de notre Foi. La méconnaissance est un plus grand danger que l’ignorance. Ne laissez pas vos propres disciples enseigner de fausses vérités. Pour cela, je vous conjure de ne jamais cesser d’écrire, de conter l’Histoire de notre Sainte Église. Vous devrez être le garant des Saintes écritures et des textes dogmatiques, et devrez également veiller à leur éternelle conservation.
    Chers amis je vous quitte avec plein d’espérance. Ma confiance vous ait acquise.
    Samoth
    « Fidèles parmi les fidèles, répandez le parole de Christos »


    Traduit par monseigneur Dariush

_________________
Revenir en haut de page
Voir le profil de l'utilisateur Envoyer un message privé
dariush
Cardinal
Cardinal


Inscrit le: 12 Jan 2009
Messages: 913
Localisation: 13, rue des Lumières Gien

MessagePosté le: Sam Avr 09, 2011 1:34 pm    Sujet du message: Répondre en citant


Citation:



    Gli Apostoli
    Agiografia di Samot l'Apostolo, patrono della Congregazione del Sant'Uffizio romano



    Nota: è possibile scrivere "Samoth" o "Samot; l'ortografia differisce per la differente pronuncia di Greci e Romani, ma sono comunque entrambe ammesse.

    Il vecchio sedeva nel suo giardino a guardare il Tevere che scorreva dolcemente in quella bella giornata di primavera. Scavato dagli anni, Samot aveva infine, contro ogni previsione, passato l'inverno. I suoi capelli bianchi sventolavano al vento e gli occhi sembravano penetrare i tempi.

    Luisa, la sua cameriera venne a portargli un po' d'acqua. Ella era al suo servizio da 50 lunghi anni e mai si stancava di rimirarlo. Il fatto di stargli vicino le scaldava il cuore, la colmava di una calma e di un amore divino. E 'vero che l'uomo, con la sola sua presenza, ispirava il rispetto e la meraviglia di tutti. Luisa gli porse la coperta sulle ginocchia, poi si apprestò ad allontanarsi, quando Samot le prese la mano e la invitò a rimanere.

    Rimani mia cara e preziosa Luisa. Sai, penso che non resterò a disturbarti più a lungo. L'Altissimo infine mi vuole con lui.

    Luisa si era fatta scura in viso per le sue osservazioni, ma indovinando la sua indignazione Samot continuò ...

    Ma sì carissima, hai ben meritato il tuo riposo. Guarda tu stessa, io sono vecchio e non vedo quasi più nulla. Si fermò un istante e poi continuò Infine, così stanno le cose nella vita. Deve essere così. Sono ansioso di ritrovare il Sole e i miei compagni. Si asciugò una lacrima con la mano Io sono l'ultimo. Tutti loro se ne sono andati e ora io mi sento molto solo. Il tempo è crudele, passa troppo in fretta. Non sono riuscito a mettere su carta la vita degli altri apostoli. Ma non rimpiango nulla. Scrivere la Vita di Christos e i suoi 21 logia è stato fondamentale.

    Le parole di Christos risuonavano ancora dentro il suo spirito ...

    Citation:
    Samoth, quando sarò morto, percorri il mondo e diffondi la buona novella, come vi ho chiesto. E quando sarai vecchio, allora scriverai la mia storia perchè tutto ciò sia conosciuto e compreso.



    E sì Luisa, ero ancora un bambino quando incontrai Christos sorrise Cos'è che non si stancava mai di dirmi? Ah sì ...

    Citation:
    Samot, mio più giovane amico, fedele tra i fedeli.



    Samot fissò lo sguardo lontano all'orizzonte e cominciò a ricordare la sua vita ...

    Dovevate vedermi, Luisa, agli albori della mia vita: giovane, impetuoso, anche maleducato. Scoppiò in una risata fragorosa e subito ebbe un attacco di tosse Il tempo e le mie frequentazioni mi hanno fatto colto, ma guardando alle umili origini dei miei genitori non è stato certo facile. La mia famiglia era di origine contadina. Ma, attratto dal mare, mio padre si fissò con l'idea di mandarmi abbastanza in fretta sulle rive del Mar Morto. Qui incontrai Tiro, l'artigiano pescatore. Sarei divenuto suo apprendista e sarei rimasto lì, se non avessi fatto questo incontro ... Oh certamente tutto dipende da pochi gesti. Un incontro e vedi come tutto può cambiare. Un giorno sulla piazza del villaggio incontrammo Christos. Non dimenticherò mai questo incontro ... Renditi conto, abbandonare tutto da un giorno all'altro per seguire un uomo che aspira tutto il tuo essere, la tua anima ...

    Citation:
    Ci avvicinammo a Christos, accompagnati presto dal nostro amico Paolo, un contadino. Io ero il più giovane, ero poco più che un bambino, ma fui io a parlare: "

    Maestro, le tue parole sono così giuste, parlaci del messaggio di Aristotele!"

    Allora Christos, toccato dalla mia innocenza giovanile, ci rispose:
    "Allora, seguitemi. I vostri mestieri, le vostre merci, i vostri attrezzi, potranno aspettare fino alla fine della vostra missione. Poichè, per il momento, vi farò costruire la mia Chiesa: lo strumento di pace più bello che il mondo abbia mai conosciuto. Sappiatelo, vi insegnerò la saggezza di Aristotele e il messaggio di Dio, ma prima dovrete imparare l’altruismo e lo spirito di sacrificio."

    Ci mettemmo tutti in cammino verso la grande basilica


    In seguito abbiamo accompagnato il nostro maestro ovunque per insegnare la parola dell'Altissimo. Finimmo per essere dodici.


    Citation:
    E questo è solo un esempio della moltitudine di cose straordinarie che Christos faceva quando lo accompagnavamo lungo i suoi viaggi. Faceva queste cose sempre nella maniera più naturale e semplice possibile, e così noi eravamo catturati dal potere che Dio gli aveva concesso. E continuavamo sulla nostra strada, desiderosi di amore e di verità, seguendo il nostro messia mentre ci raccontava molte parabole che mi sono rimaste scolpite nella mente, e che, amici miei,vorrei potervi trasmettere, se ne avrò l'occasione...


    Per due volte ho vissuto nella felicità più assoluta. Accanto a Christos e poi a Tito. Una volta che Christos si fu sacrificato per le nostre anime, partii prima per Efeso e poi per Roma. Abbiamo predicato, convertito, costruito una Chiesa di fedeli. Tante cose sono state costruite intorno alla Sua Paola. E che dire di Tito, nostro Re in spririto? E 'stato il nostro primo Papa. Grazie a lui, la nostra Santa Chiesa divenne Titanica. Mi sentii onorato quando mi assegnò la missione di creare e organizzare intorno a me e ai miei seguaci una congregazione che si sarebbe occupata di ricostruire, diffondere e conservare la parola dell'Altissimo.
    Ma per due volte, la mia anima fu colpita a morte. Da tempo porto su di me la colpa di essere vivo e di essere così sopravvissuto a Christos e Tito. Porto ancora su di me i segni di questa sofferenza. Salvato da Ponzio la prima volta, poi salvato da Tito stesso la seconda, non ho potuto fare nulla per impedire una tale disgrazia. Ma, peggio ancora, io ero lì, sempre lì ... Ora tutti sono morti nel martirio e io sto morendo qui al tuo fianco, guardando questo panorama che ha sempre avuto il dono di placare la mia collera. Ma ho finalmente capito, la mia sopravvivenza è stata programmata per raccontare questa bella storia che continuerà grazie ai nostri discepoli. Luisa guarda qui.

    Tirò fuori una pergamena che era nascosta sotto la sua coperta

    Questo è il mio testamento

    Si fermò un momento a guardare il Tevere e gli alberi vecchi che, accarezzati dal vento, cullavano Samot. Luisa gli restò accanto un momento, poi la sua mano lasciò la presa. Samot se ne era andato.


    La sua opera

    La Vita di Christos e i suoi 21 logia.

    Reliquie

    Nessuna reliquia può essergli attribuita. Furto, smarrimento ... Non sappiamo cosa sia successo. Per contro la sua casa sul Tevere si è conservata e i fedeli possono andarci in pellegrinaggio. Una cappella è stato effettivamente costruita nelle sue vicinanze.

    Il testamento

    Citation:
    Ai miei compagni, ai discepoli di Samot.

    Prendo la mia penna nel crepuscolo della mia vita per lasciarvi una testimonianza finale. E sì, il vecchio continua a parlare. E' vero che io amo molto parlare e scrivere. Ma non è questo il senso della nostra missione? Ben presto, andrò a raggiungere i miei undici compagni. Non dovete assolutamente piangere per me, non lo merito di certo. Sono sfuggito alla morte tante di quelle volte, che deve un buon giorno finire per acciuffarmi. Vivete nell'amore per il prossimo, non abbassate mai la testa e salvaguardate la fede. Il lavoro che ho iniziato deve continuare. Questo è ora il vostro dovere, saper scrivere e conservare le tracce della nostra storia, del nostro percorso nel tempo. Le nostre gesta, le nostre sofferenze, il nostro amore deve essere noto a molti. I fedeli e i loro discendenti hanno bisogno di sapere cosa è successo. Non lasciate che il tempo lavori contro di voi. L'oblio e la pigrizia intellettuale sono i più grandi nemici della nostra Fede. La falsa conoscenza è un pericolo maggiore dell'ignoranza. Non permettete che i vostri discepoli insegnino false verità. Per questo, vi prego di non smettere mai di scrivere, di raccontare la storia della nostra Santa Chiesa. Dovete essere i garanti dei Testi Sacri e dei libri del dogma, e dovrete ugualmente assicurare la loro perenne conservazione.
    Cari amici, vi lascio pieno di speranza. Avete la mia più totale fiducia.
    Samot
    "Fedele tra i fedeli, diffondete la parola Christos"

_________________
Revenir en haut de page
Voir le profil de l'utilisateur Envoyer un message privé MSN Messenger
Ariberto



Inscrit le: 21 Mar 2011
Messages: 304

MessagePosté le: Ven Sep 30, 2011 8:25 pm    Sujet du message: Répondre en citant


Citation:


    Els Apòstols
    Hagiografia de l’Apòstol Samoth, Sant Patró de la Congregació del Sant Ofici romà



    Nota : Es pot escriure indiferentment les formes “Samoth” i “Samot”; s’admeten les diferents ortografies a causa de la diferència de pronunciació entre grecs i romans.

    El vell home va seure al seu jardí mentre observava passar el Tíber passar suaument aquell bonic dia de Primavera. Envellit pels anys, Samoth, sorprenentment, havia sobreviscut aquell hivern. La seva cabellera blanca flotava al vent i els seus ulls semblaven penetrar en el temps.

    Lluïsa, la seva serventa, va anar a dur-li una mica d’aigua. Havia estat al seu servei des de feia cinquanta llargs anys i mai no se’n cansava d’observar-lo. El fer de ser amb ell, encara viu, l’omplia de calma i d’un amor diví. És cert que l’home, només amb la seva presència, imposava el respecte i l’admiració a tothom. Va girar-se per posar una manta sobre els seus genolls i després se n’anava a anar quan Samoth, prenent la seva mà, va convidar-la a quedar-s’hi.


    -Quedeu-vos, estimada i preciosa Lluïsa; crec que ja no us molestaré per molt de temps, com bé sabeu. L’Altíssim em reclama, per fi.

    Na Lluïsa va sentir-se ofesa però, tot conjecturant la seva indignació, Samoth va seguir...

    -Sí, benvolguda; us heu guanyat un ben merescut repòs. Mireu, sóc vell i gairebé no m’hi veig, ja- va parar un moment i prosseguí-. Finalment, aquest és el quid de la vida. Ha de ser així. Estic impacient per trobar el Sol i els meus col•legues- va eixugar-se una llàgrima amb la mà-.Jo sóc l’últim. Tots se n’han anat i ara em sento molt sol. El temps és cruel, passa massa ràpid. No he pogut plasmar en paper la vida de la resta d’apòstols. Però no me’n penedeixo de res. Escriure la Vida de Christós i les seves 21 ensenyances era primordial.

    Les paraules de Christós encara ressonaven dins el seu ànim...

    “Samoth, quan hauré mort, viatja per tot el món i estén la Bona Nova tal i com us he demanat. I quan seràs un home vell, aleshores escriu la meva història per a què aquesta sigui coneguda i pugui ser escoltada.”


    - I sí, Lluïsa, no era més que un vailet quan vaig unir-me a Christós- somrigué-. Què era el que solia dir-me? Ah sí...

    “Samoth, el més jove amic meu, fidel entre els fidels”


    Samoth va observar la llunyania i va començar a recordar la seva vida...

    -Hauríeu d’haver-me vist, Lluïsa, el inici de la meva vida: jove, impetuós, essent fins i tot insolent.- va començar a riure de valent, tot tenint un atac de tos immediatament-. El temps i els meus encontres m’han fet un erudit, tot i que no va ser fàcil pels orígens humils dels meus pares. Però, atret pel mar, el meu pare es va fer molt ràpidament la idea d’enviar-me a les costes del Mar Mort. Allà vaig trobar a Titus, que era pescador. Vaig esdevenir el seu aprenent, i encara seria allà si no fos per aquesta trobada...Definitivament, tot depèn de tan poques coses...Una sola trobada i tot pot canviar. Un dia vam reunir-nos amb Christós a la plaça del poble. Mai no oblidaré aquella encontre...Adoneu-vos-en, vaig deixar-ho tot de la nit al dia per tald e seguir un home que absorbia l’esperit, l’ànima...


    Citation:
    Vam acostar-nos a Christós, acompanyats pel nostre amic Paulos, un camperol. Era el més jove, encara un nen...però vaig ser jo que va prendre la paraula:

    -Mestre, les teves paraules són tan justes! Ensenyeu-nos el missatge d’Aristòtil!”

    Aleshores, Christós, afectat per la meva innocència juvenil, ens va respondre:

    -Aleshores seguiu-me. Els vostres oficis, els vostres bens, les vostres eines hauran d’esperar a que acabeu la vostra missió. Ja que, de moment, vaig a construir l’Església, el més bell instrument de pau. Coneixeu-la; us ensenyaré la saviesa d’Aristòtil i el missatge de Déu, però haureu d’aprendre d’altruisme i d’abnegació.

    Va posar-nos en marxa en direcció a la Gran Basílica.


    -Després vam seguir el nostre mestre per a ensenyar la paraula de l’Altíssim. Vam acabar essent dotze.

    Citation:

    I això és només una de les moltes coses que Christós va fer prodigioses quan l’acompanyàvem pels camins. Aquestes coses, ell sempre les feia de la manera més natural i més senzilla possible; al mateix temps, tots ens quedàvem astorats del poder que Déu havia dipositat en ell.

    I am seguir el nostre camí, amb fam d’amor i de veritat, d’acord amb el nostre Messies el qual solia narrar-nos paràboles que quedaran gravades en la meva memòria i que també m’agradaria compartir amb vosaltres, amics meus, quan en tingui ocasió...


    - He viscut dues vegades la felicitat més absoluta. Primer amb Christós i després amb Titus. Un cop Christós va sacrificar-se per la nostra ànima, vaig anar a Efes i a Roma. Havíem de predicar, de convertir, de construir una Església de fidels. Hi ha tantes coses que s’han construït a partir de la seva Paraula...I, què et diré de Titus, el nostre Rei espiritual? Va ser el nostre primer Papa. Amb ell, la nostra Santa Església s’ha convertit en gegantina. Vaig sentir-me honorat quan em va dir que tenia la missió de crear i organitzar al voltant meu i dels meus deixebles una congregació responsable de desenvolupar, difondre i preservar la paraula de l’Altíssim.

    <No obstant això, la meva ànima ha estat colpejada per dos cops. Fa molt de temps que arrossego la llosa d’estar viu i d’haver sobreviscut a Christós i a Titus. Primer vaig ser salvat per Pontius i després per Titus, del qual no vaig poder evitar la desgràcia. Però el pitjor de tot és que jo era allà, sempre era allà...Ara tots són morts en el martiri i jo sóc aquí, morint-me al vostre costat mentre miro el paisatge que sempre ha fet que la meva còlera s’aplaqués. Finalment me n’adono que la meva supervivència ha estat destinada a que pogués narrar aquesta bella història que perdurarà gràcies als nostres deixebles.

    <Lluïsa, mireu això
    - va prendre un pergamí que estava sota la flassada-. És el meu testament.

    Va quedar-se un moment mirant el riu Tíber i els vells arbres, acaronats pel vent que va endur-se a Samoth. Lluïsa va quedar-se amb ell una estona i li va deixar anar la mà. Samoth se n’havia anat.

    La seva Obra

    La vida de Christós i les 21 ensenyances.

    Relíquies

    Cap relíquia no li pot ser atribuïda. Robatori, pèrdua... Hom no sap que se n’ha fet. No obstant això, la seva casa al Tíber ha estat preservada i els fidels hi van en peregrinació. Una capella ha estat construïda als voltants.

    El seu testament.

    Citation:
    Als meus companys, als deixebles de Samoth.

    Prenc la ploma en l’ocàs de la meva vida per tal de deixar-vos un últim testimoniatge. I sí, el vell encara us parla. És cert que m’agrada parlar i escriure. Però no és aquest el sentit de la nostra missió? En poc temps, aniré amb els meus onze companys. No em ploreu, car no ho mereixo. M’he escapat de la mort per tal d’acabar el que vaig encetar en el seu dia. Viviu en l’amor als altres, no baixeu mai el cap i mantingueu la fe. La feina començada cal que es continuï. És aquest, ara, el vostre deure: conèixer la forma d’escriure per a relatar un seguiment de la nostra història, del nostre trajecte en el temps. Les nostres accions, els nostres patiments, el nostre amor ha de ser conegut per molts. Els fidels i els seus fills necessiten saber el que va passar. No deixeu la feina en contra del temps, car l’oblit i la peresa intel•lectual és el major enemic de la nostra fe. La desconeixença és un perill molt més gran que la ignorància. No permeteu als vostres propis deixebles ensenyar falses veritats. Per això, us exhorto a no deixar mai d’escriure, per a contar la història de la nostra Santa Església. Han de ser garants de l’Escriptura i dels texts dogmàtics i també d’assegurar la seva preservació eterna.
    Estimats amics: us deixo amb molta esperança. Heu guanyat la meva confiança.
    Samoth.
    "Fidels entre els fidels, difoneu la paraula de Christós"



Traduït per Monsenyor Dariush
Traduït al català pel Reverendíssim Pare Abat Ignius de Muntaner.

_________________

Préfet de la Villa San Loyats, Théologue du Saint-Office, Doyen du Saint-Dominique, Évêque de Lucca
Revenir en haut de page
Voir le profil de l'utilisateur Envoyer un message privé MSN Messenger
Ignius



Inscrit le: 17 Nov 2010
Messages: 3429
Localisation: Catalunya

MessagePosté le: Jeu Jan 19, 2012 3:14 am    Sujet du message: Répondre en citant


Citation:




    Los Apóstoles
    Hagiografía del Apóstol Samoth, Patrón de la Congregación del Santo Oficio Romano



    El viejo estaba sentado en su jardín viendo el Tíber que fluía dulcemente en aquel bello día de primavera.
    Curtido por los años finalmente Samoth había pasado el invierno contra todo pronóstico. Sus cabellos blancos ondeaban al viento y sus ojos parecían penetrar en el tiempo.

    Luisa, su sirvienta, fue a darle un poco de agua. Había estado a su servicio durante 50 largos años y nunca se cansaba de mirarlo. El hecho de estar cerca de él le alentaba su corazón, la llenaba de una calma y de un amor divino. Es verdad que el hombre sólo con su presencia inspiraba el respeto y la admiración de todos. Luisa colocó una manta sobre sus rodillas y cuando se disponía a retirarse Samoth le tomó la mano y la invitó a quedarse.


    "Quédate mi querida y preciosa Luisa. Sabes, pienso que ya no te molestaré por mucho tiempo. Por fin El Altísimo me quiere con él".

    Luisa se sintió ofendida por sus comentarios, pero adivinando su indignación Samoth continuó.

    "Pero sí querida, tienes bien merecido tu descanso. Obsérvalo tú misma, soy viejo y no veo casi nada". Se paró un instante y luego continuó. "En fin, así son las cosas de la vida. Debe ser así. Estoy ansioso de encontrar el Sol y mis compañeros". Se secó una lágrima con la mano. "Soy el último. Todos se han ido y ahora yo me siento muy solo sin ellos. El tiempo es cruel, pues pasa demasiado deprisa. No he logrado poner sobre papel la vida de los otros Apóstoles. Pero no me arrepiento de nada. Escribir la vida de Christos y sus 21 enseñanzas era fundamental".

    Las palabras de Christos aún resonaban dentro de su espíritu.


    Citation:
    Samoth, cuando haya muerto recorre el mundo y difunde la buena nueva, como yo te lo pido. Y cuando seas viejo, entonces escribe mi historia para que todo sea conocido y comprendido.


    "Y sí, Luisa. Yo era todavía un niño cuando encontré a Christos".
    Sonrió.¿Qué era lo que solía decirme? Ah sí…

    Citation:
    Samoth, el más joven de mis amigos, fiel entre los fieles.


    "Debiste verme, Luisa, en los inicios de mi vida: Joven e impetuoso, aunque maleducado". Estalló en una estruendosa carcajada y enseguida tuvo un ataque de tos. " El tiempo y mis compañías me han convertido en un erudito, pero viendo los humildes orígenes de mis padres no ha sido ciertamente una tarea fácil. Mi familia era de origen campesino pero, atraído por el mar, mi padre se encaprichó en mandarme pronto a las riberas del Mar Muerto. Aquí encontré a Tiro, el artesano pescador. Me habría vuelto su aprendiz y me habría quedado allí si no hubiese existido aquel encuentro… ¡Oh! Ciertamente todo depende de pocos gestos. Un sólo encuentro y ves como todo puede cambiar. Un día en la Plaza del pueblo encontramos a Christos. No olvidaré nunca aquél encuentro… Date cuenta, abandonar todo de un día para otro para seguir a un hombre que inspira todo tu ser, tu alma".

    Citation:
    Nos aproximamos a Christos, acompañados de nuestro amigo Paolo, un campesino. Yo era el más joven, poco más que un niño, pero era yo el que hablaba:

    “Maestro, tus palabras son tan justas, ¡hablas del mensaje de Aristóteles!”

    Luego Christos, tocado de mi inocencia juvenil, nos respondió:

    “Entonces,seguidme, vuestros trabajos, bienes y herramientas podrán esperar hasta el final de su misión, ya que, por el momento, os haré construir mi iglesia: El instrumento de paz más bello que el mundo jamás ha conocido. Sabedlo, os enseñaré la sabiduría de Aristóteles y el mensaje de Dios, pero primero deberéis aprender el altruismo y el espíritu de sacrificio”.


    Nos metimos todos en el camino hacia la gran Basílica.



    Después, seguimos a nuestro maestro para enseñar la palabra del Altísimo y aquellos que le seguimos terminamos siendo doce.

    Y esto es sólo un ejemplo de la multitud de cosas extraordinarias que Christos hizo cuando lo acompañamos a lo largo de sus viajes. Él hizo estas cosas siempre de la manera más natural y simple posible, y así quedamos sorprendidos del poder que Dios le había concedido. De esta manera continuamos en nuestro camino, deseosos del amor y de la verdad, siguiendo a nuestro mesías mientras nos contaba muchas anécdotas que han quedado grabadas en mi mente, y que, amigos míos, me gustaría poder transmitir algun día si tengo ocasión.

    Por dos veces he vivido en la felicidad más absoluta. Con Christos y luego con Tito. Una vez Christos fue sacrificado por nuestras almas, fui primero a Éfeso y después a Roma. Hemos predicado, convertido, construido una Iglesia de fieles. Tantas cosas han sido construidas alrededor de su palabra. ¿Y qué decir de Tito, nuestro Rey en espíritu? Él ha sido nuestro primer Papa. Gracias a él, nuestra Santa Iglesia se volvió titánica. Me sentí honrado cuando me asigno la misión de crear y organizar alrededor de mí y mis seguidores una Congregación que se ocupara de reconstruir, difundir y conservar la palabra del Altísimo.

    Pero por dos veces mi alma fue golpeada. Desde hace tiempo llevo sobre mi la culpa de de estar vivo y de haber sobrevivido a Christos y Tito. Aún llevo sobre mí las señales de ese sufrimiento. Salvado por Poncio la primera vez, luego salvado por Tito la segunda, no pude hacer nada para impedir tal desgracia. Pero aún peor, yo estaba allí, siempre allí… Ahora todos han muerto en el martirio y yo estoy muriendo aquí a tu lado, contemplando este paisaje que ha tenido siempre el don de aplacar mi cólera. Pero he entendido finalmente que mi supervivencia estaba programada para contar esta bella historia que continuará gracias a nuestros discípulos.


    "Luisa mira aquí".Tomó un pergamino que estaba oculto bajo su manta.

    "Este es mi testamento".

    Se paró un momento a mirar el Tíber y los viejos árboles, que acariciados por el viento mecían a Samoth. Luisa se puso a su lado un momento y luego le soltó la mano. Samoth se había ido.


    Su obra:

    La vida de Christos y sus 21 enseñanzas.

    Reliquias:

    Ninguna reliquia puede serle atribuida. Robo, extravío…No sabemos qué sucedió. Por el contrario, su casa en el Tíber se ha preservado y los fieles pueden ir en peregrinación a ella. Una capilla fue construida en sus alrededores.

    El testamento:

    Citation:

    A mis amigos, a los discípulos de Samoth:

    Tomo mi pluma en el crepúsculo de mi vida para dejaros un testimonio final. Y sí, el viejo sigue hablando. Es cierto que me gusta mucho hablar y escribir. ¿Pero no es este el sentido de nuestra misión? Muy pronto alcanzaré a mis once compañeros. No debéis llorar por mí, ciertamente no lo merezco. Me he escapado de la muerte tantas veces que un buen día debía acabar por atraparme. Vivid en el amor por el prójimo, no bajéis nunca la cabeza y salvaguardad la fe. El trabajo que he iniciado debe continuar. Esto es ahora vuestro deber, sabed escribir y conservar las huellas de nuestra historia, de nuestro viaje a través del tiempo. Nuestras acciones, nuestros sufrimientos, nuestro amor deben ser conocidos por muchos. Los fieles y sus descendientes necesitan saber lo que ha sucedido. No dejéis que el tiempo trabaje en contra de vosotros. El olvido y la pereza intelectual son los más grandes enemigos de nuestra fe. El falso conocimiento es un peligro mayor a la ignorancia. No permitáis que sus discípulos enseñen falsas verdades. Por esto, os ruego que no paréis nunca de escribir y de contar la historia de nuestra Santa Iglesia. Debeis ser los garantes de los textos sagrados y de los libros del dogma y deberéis igualmente asegurar su perenne conservación.

    Queridos amigos, os dejo lleno de esperanza. Tenéis toda mi confianza.
    Samoth
    “Fiel entre los fieles, difundid la palabra de Christos".





Traducido por Padre Prior Jesús Alfonso Froissart del Camp.
Revisado por Kossler de Castelldú y Robledo.
Segunda revisión y corrección por Casiopea.


_________________
Revenir en haut de page
Voir le profil de l'utilisateur Envoyer un message privé Envoyer un e-mail
Feliciana



Inscrit le: 28 Nov 2013
Messages: 770

MessagePosté le: Lun Fév 13, 2017 7:42 pm    Sujet du message: Répondre en citant


Citation:


    Die Apostel
    Hagiographie des Apostels Samoth, Schutzpatron der römischen Kongregation des Heiligen Offiziums


    Vermerk: Man kann gleichermaßen "Samoth" oder "Samoht" schreiben. Die Schreibweisen unterscheiden sich durch die unterschiedliche Aussprache bei den Griechen und den Römern und sind beide anerkannt.

    Der alte Mann saß an diesem schönen Frühlingstag in seinem Garten und betrachtete den Tiber sanft dahinfließen. Gezeichnet von den Jahren hatte Samoth endlich, entgegen aller Erwartung, den Winter überstanden. Sein weißes Haar wehte im Wind und seine Augen schienen die Zeit zu durchdringen.

    Luisa, seine Magd, kam um ihm ein wenig Wasser zu geben. Sie war seit nunmehr fünfzig langen Jahren in seinem Dienst, und niemals würde sie dessen müde werden. An seiner Seite zu sein wärmte sie, erfüllte sie mit Ruhe und göttlicher Liebe. Auch wenn der Mann mit seiner bloßen Anwesenheit Respekt und Entzücken von allen einforderte. Sie zog die Decke wieder über seinen Beinen zurecht, um dann zu gehen, als Samoth ihre Hand nahm und sie einlud zu bleiben.


    Bleibt, meine liebe und teure Luisa. Ihr glaube ihr wisst, dass ich euch nicht mehr lang zur Last fallen werde. Der Allerhöchste ruft schließlich nach mir.

    Luisa war über seine Worte empört, aber ihre Entrüstung bemerkend fuhr Samoth fort…

    Aber ja, meine Liebe. Ihr habt eure Ruhe wohlverdient. Schaut selbst. Ich bin alt und sehe beinahe nichts mehr. Er hielt einen Moment inne und fuhr dann fort. Schließlich ist es so im Leben. Es muss so sein. Ich bin voll Ungeduld die Sonne und meine Begleiter wiederzusehen. Er wischte sich eine Träne von seiner Hand.
    Ich bin der Letzte. Sie sind alle weg und ich bin jetzt ganz allein. Die Zeit ist grausam. Sie vergeht zu schnell. Ich kann nicht mehr das Leben der anderen Apostel zu Papier bringen. Aber ich bereue nichts. Das Schreiben der Vita des Christos und seiner 21 Logia war von größter Bedeutung.

    Die Worte Christos kamen ihm wieder in den Sinn …

    Citation:
    Samoth, wenn ich tot bin, reise durch die Welt und streue die gute Nachricht, wie ich es von dir verlangt habe. Und wenn du ein betagter Mann bist, schreib meine Geschichte auf, sodass sie bekannt ist und gehört wird.


    Und ja, Luisa. Ich war immer noch ein Kind, als ich Christos traf. Er lächelte. Was hätte ihn auch davon abhalten sollen, es mir immer wieder zu sagen? Ah Ja…

    Citation:
    Samoth, mein jüngster Freund, Gläubiger unter den Gläubigen.


    Samoth blickte in die Ferne und begann sich an sein Leben zu erinnern…

    Ihr hättet mich zu Beginn meines Lebens sehen sollen, Luisa. Jung, impulsiv, sogar frech. Er lachte und hatte sogleich einen Hustenanfall. Die Zeit und meine Begegnungen machten mich zu einem Gelehrten, aber in Anbetracht der bescheidenen Ursprünge meiner Eltern war dies nicht naheliegend. Meine Familie war bäuerlicher Herkunft. Aber angezogen durch das Meer, hatte mein Vater die Idee mich schnell an die Küsten des Toten Meeres zu schicken. Hier machte ich die Bekanntschaft mit dem Fischermeister Titus. Ich wurde sein Lehrling, und ich wäre dort geblieben, wenn ich nicht diese Begegnung gehabt hätte… Ah, garantiert hängt alles von ein paar Dingen ab. Eine Begegnung und man sieht, wie sich alles ändern kann. Eines Tages lernten wir Christos auf dem Dorfplatz kennen. Niemals vergesse ich diese Begegnung… Stellt euch vor, man lässt alles von einem Tag auf den anderen fallen, um einem Mann zu folgen, der euer ganzes Sein, eure Seele, einnimmt…

    Citation:
    Wir näherten uns Christos, bald von unserem Freund Paulos, einem Bauern, begleitet. Ich war der Jüngste, ich war noch ein Kind… Aber ich war es, der das Wort ergriff:

    "Meister, deine Worte sind so wahr, lehre uns die Botschaft des Aristoteles!"
    Christos, durch meine jugendliche Unschuld berührt, antwortete uns:
    "Dann folgt mir. Eure Berufe, euer Besitz, eure Werkzeuge können warten, bis ihr eure Mission erfüllt habt. Denn jetzt werde ich euch mit der Kirche das schönste Instrument des Friedens erbauen lassen. Wisset! Ich werde euch die Weisheit des Aristoteles und die Botschaft Gottes lehren, aber ihr müsst Selbstlosigkeit und Uneigennützigkeit lernen."

    Wir setzten uns alle auf die Straße, in Richtung der großen Basilika.


    Daraufhin folgten wir alle unserem Meister, um das Wort des Allerhöchsten zu lehren. Am Ende waren wir zu zwölft.

    Citation:
    Und dies ist nur ein Beispiel der zahlreichen erstaunlichen Dinge, die Christos bewirkte, während wir ihn begleiteten. Diese Dinge. Er machte sie immer auf natürlichste und möglichst einfache Weise, während wir von der Macht, die Gott ihm gab, überwältigt waren.
    Und wir setzten unseren Weg fort. Hungrig nach Liebe und Wahrheit folgten wir unserem Messias, während er uns viele Gleichnisse erzählte, die mir im Gedächtnis eingebrannt blieben, und die ich euch ebenfalls vermitteln möchte, meine Freunde, wenn mir die Gelegenheit gegeben wird…


    Zweimal lebte ich im absoluten Glück. Zuallererst an der Seite Christos, darauf bei Titus. Als sich Christos für unsere Seelen geopfert hatte, ging ich nach Ephesus und dann nach Rom. Wir haben gepredigt, bekehrt und eine neue Kirche der Gläubigen erbaut. So viele Dinge wurden um Sein Wort errichtet. Und was war mit Titus, unserem geistigen König? Er wurde der erste Papst. Mit ihm ist unsere Heilige Kirche gewaltig geworden. Ich wurde geehrt, indem er mir die Mission gab, eine Kongregation mit mir und meinen Jüngern zu schaffen und zu organisieren, die damit beauftragt werden sollte das Wort des Allerhöchsten zu vermitteln, zu verbreiten und aufzubewahren.
    Doch zweimal wurde meine Seele verletzt. Schon lange trug ich den Fehler in mir lebendig zu sein und Christos und Titus überlebt zu haben. Auch trage ich die Narben dieses Leidens mit mir. Einmal gerettet durch Ponce, dann beim zweiten Mal gerettet durch Titus selbst, konnte ich nichts tun, um solch ein Unglück zu verhindern. Aber noch schlimmer ist, dass ich dabei war, immer dabei... Nun sind alle im Martyrium gestorben und ich sterbe hier an eurer Seite während ich die Landschaft betrachte, die stets die Gabe hatte meinen Zorn zu besänftigen. Jedoch habe ich schließlich verstanden, mein Überleben war geplant, damit ich diese schöne Geschichte erzählen kann, die dank unserer Anhänger fortdauern wird.
    Luisa, schaut!
    Er holte ein Pergament hervor, welches unter der Decke versteckt war. Dies ist mein Testament.

    Er hielt kurz inne, während er den Tiber und die Jahrhunderte alten Bäume betrachtete, die vom Wind gestreichelt wurden, was Samoth schläfrig machte. Luisa blieb an seiner Seite bis seine Hand niedersank. Samoth war gegangen.

    Sein Werk

    Die Vita des Christos und seine 21 Logia.

    Seine Reliquien

    Keine Reliquie kann ihm zugeschrieben werden. Diebstahl, Verlust… Niemand weiß, was passiert ist. Jedoch ist sein Haus am Ufer des Tiber erhalten geblieben, und die Gläubigen können dorthin pilgern. In seiner Umgebung wurde eine Kapelle gebaut.

    Sein Testament

    Citation:
    An meine Gefährten, die Anhänger von Samoth.

    Ich nehme meine Feder im Dämmerlicht meiner Existenz, um euch ein letztes Zeugnis zu hinterlassen. Und ja, der Alte spricht noch immer. Es ist wahr, dass ich es liebe zu sprechen und zu schreiben. Aber, ist das nicht der Sinn unserer Mission? Schon bald werde ich an der Seite meiner elf Gefährten stehen. Weint nicht um mich, ich habe es sicherlich nicht verdient. Ich bin dem Tod entkommen, bis er es eines Tages doch schaffte mich einzuholen. Lebt in der Nächstenliebe, lasst niemals den Kopf hängen und behaltet den Glauben. Das Werk, das ich begann, muss fortgesetzt werden. Es ist von jetzt an eure Aufgabe die Spuren unserer Geschichte und unseren Weg im Lauf der Zeit niederzuschreiben und zu bewahren. Unsere Taten, unsere Leiden und unsere Liebe sollen in großer Zahl bekannt sein. Die Gläubigen und ihre Nachfahren müssen wissen, was stattfand. Lasst die Zeit nicht gegen euch arbeiten. Das Vergessen und die Trägheit des Geistes sind die größten Feinde unseres Glaubens. Unkenntnis ist eine größere Gefahr als Ignoranz. Lasst eure eigenen Schüler nicht falsche Wahrheiten lehren. Daher bitte ich euch, nie aufzuhören die Geschichte unserer Heiligen Kirche aufzuschreiben und zu erzählen. Ihr sollt die Bürgen der Heiligen Schriften und der dogmatischen Texte sein, und ihre ewige Erhaltung gewährleisten.
    Liebe Freunde, ich verlasse euch voll Hoffnung und meinem Vertrauen, das ihr erworben habt.
    Samoth
    "Gläubiger unter den Gläubigen, das Wort Christos verbreitend"


    Übersetzt von Link, Fehlerkorrektur von Feliciana und Kettlin nebst Glättung

_________________
Feliciana Maria Colonna
National Elector-Cardinal
Suffragan-Bishop of Regensburg
Prefect of the Villa San Loyats
Revenir en haut de page
Voir le profil de l'utilisateur Envoyer un message privé
Montrer les messages depuis:   
Poster un nouveau sujet   Ce sujet est verrouillé; vous ne pouvez pas éditer les messages ou faire de réponses.    L'Eglise Aristotelicienne Romaine The Roman and Aristotelic Church Index du Forum -> La Bibliothèque Romaine - The Roman Library - Die Römische Bibliothek - La Biblioteca Romana -> Le Dogme - The Dogma Toutes les heures sont au format GMT + 2 Heures
Page 1 sur 1

 
Sauter vers:  
Vous ne pouvez pas poster de nouveaux sujets dans ce forum
Vous ne pouvez pas répondre aux sujets dans ce forum
Vous ne pouvez pas éditer vos messages dans ce forum
Vous ne pouvez pas supprimer vos messages dans ce forum
Vous ne pouvez pas voter dans les sondages de ce forum


Powered by phpBB © 2001, 2005 phpBB Group
Traduction par : phpBB-fr.com