L'Eglise Aristotelicienne Romaine The Roman and Aristotelic Church Index du Forum L'Eglise Aristotelicienne Romaine The Roman and Aristotelic Church
Forum RP de l'Eglise Aristotelicienne du jeu en ligne RR
Forum RP for the Aristotelic Church of the RK online game
 
Lien fonctionnel : Le DogmeLien fonctionnel : Le Droit Canon
 FAQFAQ   RechercherRechercher   Liste des MembresListe des Membres   Groupes d'utilisateursGroupes d'utilisateurs   S'enregistrerS'enregistrer 
 ProfilProfil   Se connecter pour vérifier ses messages privésSe connecter pour vérifier ses messages privés   ConnexionConnexion 

Arrivo Ambasciatore del Principato di Catalogna

 
Poster un nouveau sujet   Répondre au sujet    L'Eglise Aristotelicienne Romaine The Roman and Aristotelic Church Index du Forum -> La Nonciature Apostolique – the Apostolic Nunciature – la Nunziatura Apostolica
Voir le sujet précédent :: Voir le sujet suivant  
Auteur Message
Khatherina



Inscrit le: 23 Sep 2014
Messages: 34

MessagePosté le: Jeu Mar 16, 2017 3:14 pm    Sujet du message: Arrivo Ambasciatore del Principato di Catalogna Répondre en citant

Khatherina de Plegamans Quijada, Senyora de Agramunt, Arquidiaconisa de la provincia de Tarragona, Diaconisa de Lleida, Ambasciatore del Principato di Catalogna, a servire la Santa Madre Chiesa. Ha detto a titolo di introduzione, supponendo che Gropius riceverebbe ancora una volta.
Revenir en haut de page
Voir le profil de l'utilisateur Envoyer un message privé
Khatherina



Inscrit le: 23 Sep 2014
Messages: 34

MessagePosté le: Mar Juil 25, 2017 1:05 am    Sujet du message: Répondre en citant

Se acercó a una de las puertas contiguas a la embajada catalana y preguntó, ¿Dónde deberíamos entregar esta propuesta de concordato para que la estudien?

Citation:
[center]

Concordat entre l'Església Aristotèlica i el Principat de Catalunya[/center]


    Preàmbul

    Aquest concordat és fruit de l'acord del Principat de Catalunya (ara endavant, el Principat) i de l'Església Aristotèlica Romana (ara endavant, l'Església) i es firma per donar compliment als articles IV i V de la Constitució del Principat, que estableix que els privilegis dels clergues i les relacions entre l'Església i el Principat es regularan per un Concordat amb rang d'Estatut.

    És voluntat dels firmants acostar posicions entre ambdues parts i al mateix temps adaptar la realitat de la nostra societat catalana als temps actuals i al lliure pensament, on l'home és el centre de tota decisió. Si bé el Principat reconeix la religió aristotèlica com oficial a tots els efectes, no s'ha d'oblidar que a la nostra terra molts altres ciutadans professen altres cultes, sense que per això hagin de ser considerats enemics ni de la religió aristotèlica ni de l'Església.

    Per altra part, la Història ens ha ensenyat que per què un acord sigui bo i respectat per ambdues parts ha de ser pres des de la llibertat de decisió i sense obligacions de permanència que pugui minar la sobirania del poble. És per això que, respectant l'ordenament jurídic que mana que un estatut no pot ser modificat sinó per aquelles institucions que l'han firmat, establim una clàusula de revisió anual, per la qual qualsevol de les dues part pot proposar canvis i/o denunciar el concordat.


    I- Del reconeixement mutu

    Article I.1: L'Església reconeix la plena i total sobirania del Principat sobre les seves terres, tant peninsulars com insulars, i a Sa Majestat el Príncep de Catalunya com a sobirà únic i legítim del Principat. Així mateix també reconeix la independència del Principat de Catalunya respecte de la Corona d'Aragó.

    Article I.2: El Principat reconeix la religió aristotèlica com la religió oficial de Catalunya, i a l'Església com la única i legítima institució que pot impartir-la.

    Article I.3: El Principat i L'Església reconeixen mútuament les seves institucions, lleis, organització territorial i els seus feus i títols nobiliaris, sense que ningú, sigui quina sigui la seva autoritat s'hi pugui oposar.

    II- Del paper de l'Església en l'organització espiritual del Principat

    Article II.1: El culte aristotèlic es pot exercir en públic a places, mercats, tavernes i en altres edificis i institucions del Principat, en els que també es pot fer proselitisme.

    Article II.2: Només els clergues aristotèlics poden cantar missa a les esglésies aixecades a tal efecte en les diferents ciutats del Principat.

    Article II.3: El Principat reconeix la autoritat de l'Església en l'àmbit espiritual dels fidels aristotèlics i sobre els clergues, bisbes i altres càrrecs de l'Església que exerceixin total o parcialment al territori català.

    Article II.4: Les altres religions i cultes no tindran caràcter oficial, però estan permesos dins de tot el territori català. Podran disposar de lloc de culte propis a cada ciutat del Principat.
    El Principat es compromet vetllar pel bon enteniment entre els diferents cultes del Principat.

    Article II.5: Es considera un acte d'heretgia l'atac sense motiu als fonaments de la religió aristotèlica, a les seves autoritats en l'exercici dels seus deures i a les seves institucions, cuan aquests es realitzin per fidels aristotèlics.

    Article II.6: Sota cap concepte un ciutadà pel fet de lliurement exercir un culte diferent de l'aristotèlic pot ser acusat d'heretgia, ni està obligat a seguir cap de les normes de l'Església Aristotèlica si no pertany a la congregació de fidels aristotèlics.


    III- Del paper de l'Església en l'organització temporal del Principat

    Un arquebisbe, bisbe o el nunci o ambaixador apostòlic que hagi estat nomenat almenys dos mesos enrere per la Nunciatura de Catalunya i que porti residint al Principat un mínim de quatre mesos serà designat com l'assessor en qüestions de fe del Príncep i del Govern de Catalunya. Estarà a disposició del Príncep, del President de la Generalitat i dels altres membres del Consell per qualsevol consulta relativa a la fe aristotèlica.

    Article III.2: Els membres de l'Església poden accedir a qualsevol càrrec temporal del Principat sempre que respectin la Llei d'Incompatibilitats i que no hi hagi una norma expressa que els veti l'accés. No obstant això, només podrà exercir el càrrec termporal si les seves obligacions no entren en contraposició amb els principis de la fe aristotèlica, o amb els interessos de la Santa Seu. Si així fos, el membre en qüestió ha de dimitir d'aquest càrrec temporal.

    Article III.3: El Príncep, el President i els consellers del Govern de la Generalitat, amb independència de quins siguin les seves creences i cultes, ostenten la representació del Principat de Catalunya, per lo que han d'estar presents en tots aquells actes en que els convidi l'Església i comportar-se amb el respecte que s'espera d'uns representants del poble català.

    Així mateix, qualsevol prelat català té el deure de fer acte de presència als actes organitzats per les institucions del Principat on hagin estat convidats.

    Article III.4: És privilegi del Príncep i del President de la Generalitat escollir un confessor particular d'entre tots els clergues del Principat.

    Article III.5: En cas de que l'Església cridi als seus fidels a Creuada o una Guerra Santa, el Govern de la Generalitat, juntament amb el Príncep, es reserva el dret d'avaluar les conseqüències diplomàtiques derivades de la seva implicació activa en els fets i actuar en conseqüència. Només s'oposarà a que l'Església pugui fer difusió de la crida a la guerra si això anés en contra dels interessos del Principat.

    Article III.6: Els membres de l'Església, com a estament reconegut a la nostra constitució, tindran dret a triar un representat a Les Corts Catalanes, d'acord amb allò que estableixi l'estatut de la institució. Ja que el poder de l'Església és espiritual i no temporal, aquest representant podrà pronunciar-se sobre qualsevol tema relatiu a l'orde espiritual, però no tindrà dret a vot a les sessions.


    IV- Del paper de l'Església en la vida civil

    Article IV.1: Els matrimonis aristotèlics són els únics matrimonis reconeguts vàlids per l'Església Aristotèlica.

    Article IV.2: D'acord amb el decret Matrimonium Phohibiti, el "matrimoni civil", o qualsevol altra forma d'unió d'aquest tipus tenint vocació de vincular l'home i la dona i la dona a l'home està estrictament prohibit pels fidels de la Santa Església Aristotèlic sobre les terres del Principat de Catalunya.

    Article IV.3: L'Església s'atribueix la missió d'ajudar als més pobres. En aquest sentit, els seus representants estan obligats a participar de forma activa en totes les accions de caritat i tractar de coordinar els seus esforços amb les autoritats municipals.

    Article IV.4: L'Església també s'atribueix com a missió participar activament en la formació i educació dels ciutadans en la fe aristotèlica, per tant col·laborarà en la docència universitària impartint assignatures espirituals pròpies de la fe aristotèlica.


    V- Dels privilegis i obligacions del Clergat

    Article V.1: Els clergues només estan obligats a rendir comptes sobre les seves activitats espirituals al seu bisbe. No obstant, si un clergue no complís amb els compromisos derivats de cantar les dos misses setmanals pels fidels aristotèlics, el Govern de la Generalitat, per majoria simple dels consellers, pot sol·licitar la seva revocació al bisbat.

    Article V.2: Els bisbes de Catalunya podran disposar d'una guàrdia episcopal (cos d'armes o batalló), sempre amb l'únic objectiu d'escorta personal i defensa. Amb aquesta distinció es podrà reconèixer la jerarquia de la Guàrdia Episcopal d'acord amb el Dret Canònic.

    Article V.3: Els cossos armats i les llances de la Guàrdia Episcopal podran circular lliurement per la totalitat del territori català, sempre que no hi hagi cap llei o norma del Principat que ho prohibeixi. En qualsevol cas sempre que vulguin viatjar conjuntament més d'un batalló d'una Guàrdia Episcopal (8 homes), haurà d'informar prèviament al prefecte de mariscals, o al President del Govern, que es reserven el dret d'autoritzar o no el viatge o d'establir condicions prèvies.

    Article V.4: Els clergues no tindran cap tractament especial en cas de ser jutjats per delictes no religiosos pels tribunals civils del Principat.

    Article V.5: En el que es refereixi a l'exercici d'un càrrec públic de caràcter temporal, el clergue en qüestió ha de passar comptes amb aquells que l'hagin elegit o nomenat, igual que qualsevol altre ciutadà català i sense que la condició de clergue pugui fer-se valer per obtenir cap privilegi.


    VI- De la durada, la renovació, la modificació i la denúncia d'aquest concordat

    Article VI.1: La vigència d'aquest concordat és per temps indeterminat des del dia de la seva signatura i sanció. Així mateix s'estableix una clàusula de revisió anual del concordat, per la qual qualsevol de les dues parts pot proposar canvis en l'articulat o denunciar el concordat.

    Article VI.2: Els canvis proposats a què es refereix l'article VI.1 es negociaran entre Les Corts Catalanes, institució que té la competència de les relacions amb l'Església, i les autoritats eclesiàstiques que designi l'Església per tal efecte.

    El President de La Generalitat com a membre de les Corts pot iniciar les negociacions si així ho estima oportú, però els debats, propostes i votació corresponen al Ple de les Corts.

    Article VI.3: Tots els canvis que s'adoptin en el concordat han de ser de comú acord d'ambdues parts.

    Article VI.4: El concordat quedarà automàticament sense efecte si una de les parts incompleix algun dels acords que s'hi contemplen. Perquè es pugui donar per finalitzat el concordat serà necessari que una de les parts denunciï formalment a l'altra l'incompliment de l'acord, aportant les proves pertinents.
    També quedarà sense efecte si una de les parts exerceix el dret de denúncia reconegut per la clàusula de revisió anual prevista en l'article VI.1. Per a això haurà de comunicar de manera oficial a l'altra part.


    Firmat i segellat el __ de ____ de mil quatre-cents seixanta-cinc.

    En nom del Principat de Catalunya

    En nom de l'Església Aristotèlica Romana


Citation:
[center]

Concordato entre la Iglesia Aristotélica y el Principat de Catalunya[/center]


    Preámbulo

    Este concordato es fruto del acuerdo del Principat de Catalunya (en adelante, el Principat) y de la Iglesia Aristotélica Romana (en adelante la Iglesia) y se firma para dar cumplimiento a los artículos IV y V de la Constitución del Principat, que establecen que los privilegios de los clérigos y las relaciones entre la Iglesia y el Principat se regularán por un Concordato con rango de Estatuto .

    Es voluntad de los firmantes acercar posiciones entre ambas partes y al mismo tiempo adaptar la realidad de nuestra sociedad catalana a los tiempos actuales y al libre pensamiento, donde el hombre es el centro de toda decisión. Si bien el Principat reconoce la religión aristotélica como oficial a todos los efectos , no hay que olvidar que en nuestra tierra muchos otros ciudadanos profesan otros cultos , sin que por ello tengan que considerarse enemigos de la religión aristotélica ni de la Iglesia.

    Por otra parte la Historia nos ha enseñado que para que un acuerdo sea bueno y respetado por ambas partes debe ser tomado desde la libertad de decisión y sin obligación de permanencia que pueda minar la soberanía del pueblo. Es por ello que, respetando el ordenamiento jurídico que manda que un estatuto no puede ser modificado sino por aquellas instituciones que lo han firmado, establecemos una clàusula de revisión anual, por la qual cualquiera de las dos partes puede proponer cambios y/o denunciar el concordato.


    I- Del reconocimiento mutuo

    Artículo I.1: La Iglesia reconoce la plena y total soberanía del Principat sobre sus territorios, tanto peninsulares como insulares, y a Su Majestad el Príncep de Catalunya como soberano único y legítimo del Principat. Asimismo también reconoce la independencia del Principat de Catalunya respecto de la Corona de Aragón.

    Artículo I.2: El Principat reconoce la religión aristotélica como la religión oficial de Catalunya, y a la Iglesia como la única y legítima institución que puede impartirla.

    Artículo I.3: El Principado y La Iglesia reconocen mutuamente sus instituciones, leyes, organización territorial y sus feudos y títulos nobiliarios, sin que nadie, sea cual sea su autoridad pueda oponerse a ello.

    II- Del papel de la Iglesia en la organización espiritual del Principat

    Artículo II.1: El culto aristotélico se puede ejercer en público en plazas, mercados, tabernas y en otros edificios e instituciones del Principat, en los que también se puede hacer proselitismo.

    Artículo II.2: Sólo los clérigos aristotélicos pueden cantar misa en las iglesias levantadas a tal efecto en las diferentes ciudades del Principat.

    Artículo II.3: El Principat reconoce la autoridad de la Iglesia en el ámbito espiritual de los fieles aristotélicos y sobre los clérigos, obispos y otros cargos de la Iglesia que ejerzan total o parcialmente en el territorio catalán .

    Artículo II.4: Las otras religiones y cultos no tendrán carácter oficial, pero están permitidos dentro de todo el territorio catalán. Podrán disponer de lugares de culto propios en cada ciudad del Principat.
    El Principat se compromete a velar por el buen entendimiento entre los diferentes cultos del Principat.

    Artículo II.5: Se considera un acto de herejía el ataque sin motivo a los fundamentos de la religión aristotélica, a sus autoridades en el ejercicio de sus deberes y a sus instituciones, cuando estos se realicen por fieles aristotélicos.

    Artículo II.6: Bajo ningún concepto un ciudadano por el hecho de libremente ejercer un culto distinto del aristotélico puede ser acusado de herejía, ni está obligado a seguir ninguna de las normas de la Iglesia Aristotélica si no pertenece a la congregación de fieles aristotélicos.


    III- Del papel de la Iglesia en la organización temporal del Principat

    Artículo III.1: Un arzobispo, obispo o el nuncio o embajador apostólico que haya sido nombrado al menos dos meses atrás para la Nunciatura de Catalunya y que lleve residiendo en el Principat un mínimo de cuatro meses será designado como el Asesor en cuestiones de fe del Príncep y del Govern de Catalunya. Estará a disposición del Príncep, del President de la Generalitat y de los otros miembros del Consell para cualquier consulta relativa a la fe aristotélica .

    Artículo III.2: Los miembros de la Iglesia pueden acceder a cualquier cargo temporal del Principat siempre que respeten la Ley de Incompatibilidades y que no haya una norma expresa que les vete el acceso. Sin embargo, sólo podrá ejercer el cargo temporal si sus obligaciones no entran en contraposición con los principios de la Fe Aristotélica, o con los intereses de la Santa Sede. Si así fuera, el miembro en cuestión debe dimitir de este cargo temporal.

    Artículo III.3: El Príncep, el President y los consejeros del Govern de la Generalitat, con independencia de cuáles sean sus creencias y cultos, ostentan la representación del Principat de Catalunya, por lo que deben estar presentes en todos aquellos actos que los invite la Iglesia y comportarse con el respeto que se espera de unos representantes del pueblo catalán.

    Asimismo, cualquier prelado catalán tiene el deber de hacer acto de presencia en los actos organizados por las instituciones del Principat donde hayan sido invitados.

    Artículo III.4: Es privilegio del Príncep y del President de la Generalitat escoger un confesor particular de entre todos los clérigos del Principat.

    Artículo III.5: En caso de que la Iglesia llame a sus fieles a una Cruzada o una Guerra Santa, el Govern de la Generalitat, junto al Príncep, se reserva el derecho de evaluar las consecuencias diplomáticas derivadas de su implicación activa en los hechos y actuar en consecuencia. Solo se opondrá a que la Iglesia pueda hacer difusión de la llamada a la guerra si ello fuera en contra de los intereses del Principat.

    Artículo III.6 : Los miembros de la Iglesia, como estamento reconocido en nuestra constitución, tendrán derecho a elegir un representante en Les Corts Catalanes, de acuerdo con lo que establezca el estatuto de esta institución. Dado que el poder de la Iglesia es espiritual y no temporal, este representante podrá pronunciarse sobre cualquier tema relativo al orden espiritual, pero no tendrá derecho a voto en las sesiones.


    IV- Del papel de la Iglesia en la vida civil

    Artículo IV.1: Los matrimonios aristotélicos son los únicos matrimonios reconocidos como válidos por la Iglesia Aristotélica.

    Artículo IV.2: De acuerdo con el decreto Matrimonium Phohibiti, el “matrimonio civil”, o cualquier otra forma de unión de este tipo teniendo vocación de vincular al hombre a la mujer y la mujer al hombre está estrictamente prohibido para fieles de la Santa Iglesia Aristotélica sobre las tierras del Principat de Catalunya.

    Artículo IV.3: La Iglesia se atribuye la misión de ayudar a los más pobres. En este sentido, sus representantes están obligados a participar de forma activa en todas las acciones de caridad y tratar de coordinar sus esfuerzos con las autoridades municipales.

    Artículo IV.4: La Iglesia también se atribuye como misión participar activamente en la formación y educación de los ciudadanos en la Fe Aristotélica, por lo que colaborará en la docencia universitaria impartiendo asignaturas espirituales propias de la Fe Aristotèlica.


    V- De los privilegios y las obligaciones del Clero

    Artículo V.1: Los clérigos solo están obligados a rendir cuentas sobre sus actividades espirituales a su obispo. Sin embargo, si un clérigo no cumpliera con los compromisos derivados de cantar las dos misas semanales para los fieles aristotélicos, el Gobierno de la Generalidad , por mayoria simple de los consejeros, puede solicitar su revocación al obispado.

    Artículo V.2: Los obispos de Catalunya podrán disponer de una guardia episcopal (cuerpo de armas o batallón ), siempre con el único objeto de escolta personal y defensa. Con esta distinción se reconoce la jerarquía de la Guardia Episcopal de acuerdo con el Derecho Canónico .

    Artículo V.3: Los cuerpos armados y las lanzas de la Guardia Episcopal podrán circular libremente por la totalidad del territorio catalán, siempre que no haya ninguna ley o norma del Principat que lo prohíba. En cualquier caso siempre que quieran viajar conjuntamente más de un batallón de una Guardia Episcopal (8 hombres), deberán informar previamente el prefecto de mariscales, o al President del Govern, quienes se reservan el derecho de autorizar o no el viaje o de establecer condiciones previas.

    Artículo V.4: Los clérigos no tendrán ningún tratamiento especial en caso de ser juzgados por delitos no religiosos por los tribunales civiles del Principat.

    Artículo V.5: En lo que se refiera al ejercicio de un cargo público de carácter temporal, el clérigo en cuestión debe pasar cuentas con aquellos que lo hayan elegido o nombrado, al igual que cualquier otro ciudadano catalán y sin que la condición de clérigo pueda hacerse valer para obtener ningún privilegio.

    VI- De la duración , la renovación , la modificación y la denuncia de este concordato

    Artículo VI.1: La vigencia de este concordato es por tiempo indeterminado desde el día de su firma y sanción. Asimismo se establece una clàusula de revisió anual del concordato, por la cual cualquiera de las dos partes puede proponer cambios en el articulado o denunciar el concordato.

    Artículo VI.2: Los cambios propuestos a qué se refiere el articulo VI.1 se negociaran entre Les Corts Catalanes, institución que ostenta la competencia de las relaciones con la Iglesia, y las autoridades eclesiásticas que designe la Iglesia para ello.

    El President de La Generalitat en tanto que miembro de Les Corts puede iniciar las negociaciones si así lo estima oportuno, sin embargo los debates, propuestas y votación corresponden al Pleno de Les Corts.

    Artículo VI.3: Todos los cambios que se adopten en el concordato deben ser de común acuerdo de ambas partes.

    Artículo VI.4: El concordato quedará automáticamente sin efecto si una de las partes incumple alguno de los acuerdos que en el se contemplan. Para que se pueda dar por finalizado el concordato será necesario que una de las partes denuncie formalmente a la otra el incumplimiento del acuerdo, aportando las pruebas pertinentes.
    También quedarà sin efecto si una de las partes ejerce el derecho de denuncia reconocido por la clàusula de revisión anual prevista en el articulo VI.1. Para ello deberá comunicarlo de manera oficial a la otra parte.


    Firmado y sellado el __ de ____ de mil cuatrocientos sesenta y cinco.

    En nombre del Principat de Catalunya

    En nombre de la Iglesia Aristotélica Romana
Revenir en haut de page
Voir le profil de l'utilisateur Envoyer un message privé
Fenice
Cardinal
Cardinal


Inscrit le: 19 Déc 2010
Messages: 11947

MessagePosté le: Mar Juil 25, 2017 1:08 am    Sujet du message: Répondre en citant

The Secretary of the Cardinal Chancellor received the parchment and replied

Good evening to you, the Chancellor will read your proposal and will let you know.
_________________
Revenir en haut de page
Voir le profil de l'utilisateur Envoyer un message privé
Montrer les messages depuis:   
Poster un nouveau sujet   Répondre au sujet    L'Eglise Aristotelicienne Romaine The Roman and Aristotelic Church Index du Forum -> La Nonciature Apostolique – the Apostolic Nunciature – la Nunziatura Apostolica Toutes les heures sont au format GMT + 2 Heures
Page 1 sur 1

 
Sauter vers:  
Vous ne pouvez pas poster de nouveaux sujets dans ce forum
Vous ne pouvez pas répondre aux sujets dans ce forum
Vous ne pouvez pas éditer vos messages dans ce forum
Vous ne pouvez pas supprimer vos messages dans ce forum
Vous ne pouvez pas voter dans les sondages de ce forum


Powered by phpBB © 2001, 2005 phpBB Group
Traduction par : phpBB-fr.com