L'Eglise Aristotelicienne Romaine The Roman and Aristotelic Church Index du Forum L'Eglise Aristotelicienne Romaine The Roman and Aristotelic Church
Forum RP de l'Eglise Aristotelicienne du jeu en ligne RR
Forum RP for the Aristotelic Church of the RK online game
 
Lien fonctionnel : Le DogmeLien fonctionnel : Le Droit Canon
 FAQFAQ   RechercherRechercher   Liste des MembresListe des Membres   Groupes d'utilisateursGroupes d'utilisateurs   S'enregistrerS'enregistrer 
 ProfilProfil   Se connecter pour vérifier ses messages privésSe connecter pour vérifier ses messages privés   ConnexionConnexion 

[Aristote] Dialogues VI - Le maître

 
Poster un nouveau sujet   Ce sujet est verrouillé; vous ne pouvez pas éditer les messages ou faire de réponses.    L'Eglise Aristotelicienne Romaine The Roman and Aristotelic Church Index du Forum -> La Bibliothèque Romaine - The Roman Library - Die Römische Bibliothek - La Biblioteca Romana -> Le Dogme - The Dogma
Voir le sujet précédent :: Voir le sujet suivant  
Auteur Message
Lorgol
Cardinal
Cardinal


Inscrit le: 05 Avr 2006
Messages: 3719

MessagePosté le: Lun Mar 19, 2007 10:14 pm    Sujet du message: [Aristote] Dialogues VI - Le maître Répondre en citant

Aristote, après des jours d’un voyage épuisant, fit enfin son entrée dans la cité athénienne. Ce qu’il y vit le laissa pantois. La ville était merveilleuse, et l’architecture d’une pureté superbe. Les colonnades se déployaient dans une harmonie qui ravissait l’esprit. A chaque coin d’allée, des marchés grouillant attestaient de la formidable activité commerciale qui régnait en ces lieux. Les jardins étaient multitudes, et l’on pouvait y voir de petits groupes de philosophes, qui se complaisaient aux sophismes entre les plantes luxuriantes, les fontaines au charme ineffable, et les roches millénaires. Un temple magnifique, perché sur un plateau, dominait la cité.

Aristote était fort impressionné, mais finit par trouver l’académie, où l’illustre Platon enseignait. La magnificence du lieu le consternait, et tel un halluciné il errait dans les immenses couloirs de marbre de la bâtisse. Ses pas le conduisirent vers une lourde porte, sur laquelle on pouvait lire l’indication « scolarité second cycle ». Aristote n’avait jamais rien vu de pareil, et se demandait ce que pouvait signifier cette mystérieuse formulation, mais il se décida à entrer, pour y demander son chemin. L’accueil fut fort désagréable. De vieilles femmes antipathiques lâchèrent à Aristote, du bout des lèvres, que « le professeur Platon devait donner un cour en troisième année, à droite au fond du couloir, puis à gauche, puis deux fois à droite, puis à gauche, puis tout droit, puis en haut de l’escalier B ». Enfin l’une d’entre elles fit comprendre à Aristote, d’un regard sombre, qu’il fallait qu’il quitte les lieux aussitôt.

Après moult pérégrinations, et mines méprisantes des disciples auxquels il demandait son chemin, Aristote parvint enfin dans un grand amphithéâtre, où il fit une intrusion remarquée du professeur.


Platon : "Quel est ton nom, jeune homme ?"

Aristote : "Aristote."

Platon : "Fort bien. Aristote, sache que je n’accepte personne dans mon cour que je n’ai d’abord testé."

Aristote : "Je suis prêt."

Platon : "Bien. Aristote, si je t’admets en mon enseignement, je t’apprendrai les rudiments de la logique, et davantage si ton intelligence le permet. Mais d’abord, tu dois savoir te détacher de ce que tu considères comme certain. Un bon philosophe ne fait confiance qu’à sa propre raison, et doit être capable de démonter les raisonnements pervers des sophistes pour avoir une connaissance parfaite des choses de ce monde. Ecoute bien ceci : il faut dire qu’aucun chat n’a huit queues, mais cependant, un chat a une queue de plus que nul chat. Donc, un chat doit avoir neuf queues."

Aristote écoutait avec attention.

Platon : "Alors, peux-tu me démontrer l'absurdité de ce sophisme ?"

Aristote réfléchit un instant puis énonça la chose suivante...

Aristote : "Et bien continuons le raisonnement. Un chat doit donc avoir neuf queues, donc un chat a neuf queues de plus que nul chat. Et comme aucun chat n'a huit queues, un chat doit en avoir dix-sept..."

Platon : "Bien vu"

Aristote : "Si on fait tourner le raisonnement en boucle, il en vient à se contredire. L'énoncé qui vient en conclusion ne peut donc qu'être faux."

Platon : "C’est remarquable, jeune homme. Je vois qu’il n’est pas nécessaire de t’enseigner l’art du syllogisme, il est inné chez toi."

Et Aristote fut heureux d’avoir satisfait son nouveau professeur.
Revenir en haut de page
Voir le profil de l'utilisateur Envoyer un message privé
Sainte Wilgeforte



Inscrit le: 17 Juil 2009
Messages: 6071

MessagePosté le: Mar Avr 13, 2010 1:23 pm    Sujet du message: Répondre en citant

Capitolul saşe

Aristotel, după zile întregi de călătorie epuizantă, ajunge în final în Atena. Ceea ce vede acolo îl lasă încremenit. Oraşul este minunat, iar arhitectura are o superbă puritate. Coloanele erau distribuite într-o armonie care ridica spiritul. La fiecare colţ de strată, pieţele dezordonate atestau o formidabilă activitate comercială care avea loc în acele părţi. Grădinile erau numeroase, si acolo s-ar putea vedea mici grupuri de filosofi contemplând sofisme în mijlocul plantelor de lux, fântânilor fermecătoare, şi pietre vechi de mii de ani. Un templu splendit, aşesat pe un platou, domina oraşul.

Aristotel era foarte impresionat, şi a găsit în cele din urmă academia unde faimosul Platon preda. Splendoarea locului îl copleşea, şi, de parcă ar fi o halucinaţie, rătăcea imensele holuri de marmură ale clădirii. Paşii lui l-aus dus spre o uşă grea pe care era inscripţionat "al doilea ciclu de şcolarizare". Aristotel nu mai văzuse niciodată aşa ceva şi s-a intrebat ce poate însemna misterioasa formulare, dar a decis să intre pentru a cere direcţii. Recepţia l-a primit extrem de neplăcut. O femeie bătrână dezagreabilă l-a informat pe Aristotel cu buzele purgite că "Profesorul Platon trebuie să dea al treilea an de cursuri la sfârşitul holului pe dreapta, apoi pe stânga, apoi de două ori dreapta, apoi stânga, apoi dreapta, apoi sus pe scara B." În final, femeia l-a făcut pe Aristotel să înţeleagă, cu o scare întunecată, că el ar trebui să părăsească sala odată.

După mai multe călătorii şi batjocoriri de la studenţii de la care a întrebat direcţii, Aristotel ajunge în final într-un amfiteatru larg unde profesorul a observat intrarea lui.


Platon: "Care e numele tău, tinere?"

Aristotel: "Aristotel."

Platon: "Foarte bine, atunci. Aristotel, ştii că n-aş accepta pe nimeni la cursul meu fără să-l testez mai întăi."

Aristotel: "Sunt pregătit."

Platon: "Bine, atunci. Aristotel, dacă te-aş primi în şcoala mea, ţi-aş preda logică rudimentară, şi mai mult dac inteligenţa îţi permite. Dar mai întâi, trebuie şă ştii cum să te detaşezi de cel pe care îl consideri anume. Un filosof bun este încrezător numai în motivul propriu şi trebuie să fie capabil să poată demostra raţionamente perverse ale sofiştilor, să aibă o cunoaştere perfectă a lucrurilor din lume. Ascultă asta bine: ar trebui spus că nici o pisică nu are opt cozi, dar o pisică are mai mult cu o coadă decât nici o pisică. Prin urmare, o pisică trebuie să aibă nouă cozi."

Aristotel asculta cu atenţie.

Platon: "Bine, poţi demostra absurditatea acestui sofism?"

Aristotel reflectă pentru un minut, iar apoi declară următoarele...

Aristotel: "Ei bine, să continuăm cu raţionamentul. O pisică trebuie să aibă nouă cozi, prin urmare o pisică are cu nouă cozi mai multe decât nici o pisică. Şi din moment ce nici o pisică nu are opt cozi, o pisică trebuie să aibă şaptesprezece cozi..."

Platon: "Bine spus."

Aristotel: "Dacă ne întoarcem în bucla raţionamentului, începe să se contrazică pe sine. Ca urmare, concluzia trebuie să fie falsă."

Platon: "Este remarcabil, tinere. Văd că nu este necesar să te învăţ arta silogismului, este născută în tine."

Şi Aristotel era fericit pentru că şi-a satisfăcut profesorul.
_________________
Revenir en haut de page
Voir le profil de l'utilisateur Envoyer un message privé
Marco_Castello



Inscrit le: 21 Avr 2011
Messages: 1807

MessagePosté le: Mer Juil 20, 2011 3:48 pm    Sujet du message: Répondre en citant

Citation:





Capítol VI- El Mestre.-[On Aristòtil es troba amb Plató, el seu mestre, i l'impressiona pel seu control del sil•logisme.]


Aristòtil, després de dies d’un viatge esgotador, entrà, finalment, a la ciutat atenesa. El que veié allà el deixà estupefacte. La ciutat era meravellosa i l’arquitectura d’una puresa superba. Les columnates es desplegaven en una harmonia que delectava l’esperit. A cada cantonada de les places, mercats populars testificaven l’activitat formidable i comercial que regnava allà. Hi havia multitud de jardins, i hom podia veure petits grups de filòsofs, que es complaïen amb els sofismes entre exuberant vegetació, fonts d’un encant indescriptible i roques mil•lenàries. Un temple magnífic en una planúria dominava la ciutat.

Aristòtil estava molt impressionat, però va acabar trobant l’acadèmia on ensenyava l’il•lustre Plató. La magnificència del lloc el consternava i, com un al•lucinat, errava pels immensos passadissos de marbre de la nau. Les seves passes el conduïren fins una pesada porta, sobre la qual s’hi podia llegir “Escolaritat: segon cicle”. Aristòtil mai no havia vist res igual i es preguntava què podia significar aquella misteriosa formulació, però va decidir entrar per preguntar el seu camí. L’acollida fou molt desagradable. Dones velles i antipàtiques li digueren despectivament que “el professor Plató havia de donar un curs per al tercer any, al fons del passadís a mà dreta, després a l’esquerra, després dos cops a la dreta, tot recte i, finalment, a dalt de l’escala B. Per últim, una d’elles va donar-li a entendre a Aristòtil, amb una mirada ombrívola, que havia d’abandonar aquell lloc de seguit.


Després de moltes peregrinacions, i cares despectives per part dels deixebles, als quals preguntava durant el seu trajecte, Aristòtil va arribar, finalment, a l’Aula Magna, on feu una intrusió observada pel professor.


Plató: "Quin és el teu nom, jove?”

Aristòtil: "Aristòtil”.

Plató: "Molt bé, Aristòtil. Sàpigues que no accepto a ningú al meu curs que primer no hagi superat un examen.”

Aristòtil: " Estic preparat.. "

Plató: "Bé, Aristòtil. Si t’admeto a les meves classes, t’ensenyaré els rudiments de la lògica i més, si la teva intel•ligència ho permet. Però primer, has de saber desprendre-te’n del que consideres com a segur. Un bon filòsof confia només en la seva pròpia raó i ha de ser capaç de desmuntar els raciocinis depravats dels sofistes per tal de tenir un coneixement perfecte de les coses d’aquet món. Escolta bé això: cap gant no té vuit cues; no obstant això, un gat té una cua més que cap gat. Així doncs, un gat té nou cues.”

Aristòtil escoltava atentament.

Plató: "Aleshores, pots desmuntar-me l’absurditat d’aquest sofisme?”

Aristòtil reflexionà durant un instant i després va fer el següent enunciat:

Aristòtil: "Bé, continuem el raonament. Un gat ha de tenir nou cues, per la qual cosa un gat té nou cues més que cap gat. I com que cap gat té vuit cues, aleshores un gat n’ha de tenir disset... "

Plató: "Bé"

Aristòtil: "Si es gira el raonament sobre si mateix, aquest acaba contradient-se. L’enunciat que esdevé com a conclusió, aleshores, només pot ser fals.”

Plató: "És notable, jove. Veig que no cal ensenyar-te l’art del sil•logisme, puix que és innat en tu. "

I Aristòtil fou feliç d’haver satisfet al seu nou professor.”




Traducció realitzada per Ignius de Muntaner

_________________
[/url]
Ex. Juge Royal|Arch. Em.de Malines |[url=http://abbaye-thomiste.forumactif.org/]Thomiste
| Comte de Corinthe et Baron de La Vostice (Achaïe), Vicomte de Bailleul (France)
- MORT DÉFINITIVEMENT CETTE FOIS
Récipiendaire du Grand Chrisme d'Or
Revenir en haut de page
Voir le profil de l'utilisateur Envoyer un message privé
Ignius



Inscrit le: 17 Nov 2010
Messages: 3429
Localisation: Catalunya

MessagePosté le: Ven Déc 23, 2011 9:00 pm    Sujet du message: Répondre en citant

Citation:
Capitolo sesto: Il maestro.

Aristotele, dopo giorni di viaggio estenuante, fece infine il suo ingresso nella città di Atene. Quello che vide lo lasciò senza fiato. La città era meravigliosa, e l’architettura di una superba purezza. I colonnati si distribuivano in un’armonia che catturava l’animo. A ogni angolo di strada, i mercati brulicanti di gente attestavano la formidabile attività commerciale che regnava in quei luoghi. Vi era una moltitudine di giardini dove si potevano vedere piccoli gruppi di filosofi che si abbandonavano piacevolmente ai sofismi tra le piante lussureggianti, le fontane dall’ineffabile fascino e le rocce millenarie. Un magnifico tempio, arroccato su un altopiano, dominava la città.

Aristotele era molto impressionato, ma finì col trovare l’accademia, dove insegnava l’illustre Platone. Era costernato dalla magnificenza del luogo ed errava come un allucinato negli immensi corridoi in marmo dell’edificio. I suoi passi lo condussero a una grande porta , sulla quale vi era scritta l’indicazione: “corsi del secondo ciclo”. Aristotele non aveva mai visto nulla di simile e si chiedeva cosa volesse dire quella misteriosa formula, ma si decise a entrare, per chiedere indicazioni. L’accoglienza fu molto sgradevole. Delle vecchie antipatiche dissero a Aristotele, con un sibilo, che “il professor Platone doveva far lezione al terzo anno, a destra in fondo al corridoio, poi a sinistra, poi due volte a destra, poi a sinistra, poi dritto, poi su per la scala B.” Alla fine una di loro fece capire ad Aristotele, con uno sguardo cupo, che doveva lasciare subito quel luogo.

Dopo lunghe peregrinazioni e sguardi di disprezzo dei discepoli a cui chiedeva indicazioni, Aristotele giunse infine in un grande anfiteatro, in cui fece un ingresso notato dal professore.

Platone: “Come ti chiami, figliolo?”

Aristotele: “Aristotele.”

Platone: “Benissimo. Aristotele, sappi che non accetto nessuno nel mio corso se prima non l’ho testato.”

Aristotele: “Sono pronto.”

Platone: “Bene. Aristotele, se ti ammetto nel mio corso, ti insegnerò i rudimenti della logica, e anche di più se la tua intelligenza te lo permette. Ma prima devi saperti distaccare da ciò che ritieni certo. Un buon filosofo si fida solo della sua ragione e deve essere in grado di smontare i ragionamenti perversi dei sofisti per avere una conoscenza perfetta delle cose di questo mondo. Ascolta bene: si deve ammettere che nessun gatto ha otto code, tuttavia un gatto ha una coda in più di nessun gatto. Quindi, un gatto deve avere nove code.”

Aristotele ascoltava attentamente.

Platone: “Allora, puoi dimostrarmi l’assurdità di questo sofisma?”

Aristotele rifletté un attimo, poi enunciò quanto segue…

Aristotele: “Ebbene, continuiamo il ragionamento. Un gatto deve quindi avere nove code, quindi un gatto ha nove code in più di nessun gatto. E siccome nessun gatto ha otto code, un gatto deve averne diciassette…”

Platone: “Molto bene.”

Aristotele: “Se ritorniamo all’inizio del ragionamento, si giunge a una contraddizione. L’enunciato a cui si arriva in conclusione non può dunque che essere falso.”

Platone: “Ammirevole, figliolo. Vedo che non è necessario insegnarti l’arte del sillogismo, essa è innata in te.”

E Aristotele fu felice di aver compiaciuto il suo nuovo professore.

_________________
Revenir en haut de page
Voir le profil de l'utilisateur Envoyer un message privé Envoyer un e-mail
Ignius



Inscrit le: 17 Nov 2010
Messages: 3429
Localisation: Catalunya

MessagePosté le: Sam Fév 02, 2013 2:21 am    Sujet du message: Répondre en citant

Citation:


Das Leben des Aristoteles
Buch I - « Dialoge »


Sechstes Kapitel: Der Meister

Nach Tagen ermüdender Reise betrat Aristoteles schließlich die Stadt Athen. Was er dort erblickte, verschlug ihm die Sprache. Die Stadt war wundersam und die Architektur von ausgesprochener Reinheit. Die Säulengänge waren von einer Harmonie, die den Verstand raubte. An jeder Straßenecke bescheinigten wimmelnde Märkte die großartige geschäftliche Aktivität, die hier vorherrschte. Es gab eine Vielzahl an Gärten, in denen man kleine Gruppen von Philosophen sehen konnte, die zwischen luxuriösen Pflanzen, unbeschreiblichen Springbrunnen und tausendjährigen Steinen in Sophismen schwelgten. Ein prächtiger Tempel auf einem Plateau dominierte die Stadt.

Aristoteles war stark beeindruckt, aber fand schließlich die Akademie, an der der berühmte Platon unterrichtete. Die Pracht des Ortes bestürzte, ihn und derartig berauscht irrte er durch die immensen marmornen Gänge des Gebäudes. Seine Schritte führten ihn zu einer schweren Tür, auf der man den Hinweis „Schulzeit Oberstufe“ lesen konnte. Aristoteles hatte niemals ähnliches gesehen und fragte sich, was diese mysteriöse Formel wohl bedeuten könnte, aber er entschied sich, einzutreten und nach dem Weg zu fragen. Das Eintreten war sehr unerquicklich. Unfreundliche ältere Frauen entgegneten spitz, daß „der Professor Platon in der dritten Klasse eines Kurs geben müßte, rechts am Ende des Ganges links, dann zweimal rechts, dann links, dann geradeaus, dann die Treppe B hinauf“. Schließlich machte eine von ihnen Aristoteles mit finsterem Blick verständlich, daß er den Raum sofort zu verlassen habe.

Nach viel Reiserei und Mißfallen bekundenden Blicken von Schülern, die er nach dem Weg gefragt hatte, erreichte er schließlich ein großes Amphitheater, wo sein Eintreten vom Professor bemerkt wurde.


Platon: „Wie lautet Dein Name, junger Mann?“

Aristoteles: „Aristoteles.“

Platon: „Sehr gut. Aristoteles, wisse, daß ich in meinem Kurs niemanden akzeptiere, den ich nicht zuvor getestet habe.“

Aristoteles: „Ich bin bereit.“

Platon: „Gut. Aristoteles, falls ich Dich zu meinem Unterricht zulasse, werde ich Dir die Grundkenntnisse der Logik beibringen und noch mehr, wenn es Dein Verstand erlaubt. Aber zunächst mußt Du lernen, Dich von dem zu verabschieden, was Du als sicher erachtest. Ein guter Philosoph vertraut nur seinem eigenen Verstand und muß in der Lage sein, die verdrehten Argumentationen der Sophisten auseinander zu nehmen, um eine vollkommene Kenntnis der Dinge dieser Welt zu haben. Drum merke Dir dieses: Man muß sagen, daß keine Katze acht Schwänze hat; allerdings hat eine Katze einen Schwanz mehr als keine Katze. Also muß eine Katze neun Schwänze haben.“

Aristoteles hörte aufmerksam zu.

Platon: „Nun, kannst Du mir die Absurdität dieses Sophismus’ aufzeigen?“

Aristoteles überlegte einen Augenblick und legte dann folgendes dar:

Aristoteles: „Nun gut, laßt uns die Argumentation weiterführen. Eine Katze muß also neun Schwänze haben, weiter hat eine Katze neun Schwänze mehr als keine Katze. Und da keine Katze acht Schwänze hat, muß eine Katze siebzehn Schwänze haben …“

Platon: „Gut erkannt!“

Aristoteles: „Wenn man die Argumentation in einer Endlosschleife laufen lässt, widerspricht sie sich selbst. Die Aussage, die daraus folgt, kann daher nur falsch sein.“

Platon: „Das ist bemerkenswert, junger Mann. Ich sehe, es ist nicht notwendig, Dich in der Kunst des Syllogismus' zu lehren. Er ist Dir angeboren.“

Und Aristoteles war glücklich, seinen neuen Lehrmeister zufrieden gestellt zu haben.

[size=85]Übersetzt von Alveran[/size]



_________________
Revenir en haut de page
Voir le profil de l'utilisateur Envoyer un message privé Envoyer un e-mail
Ignius



Inscrit le: 17 Nov 2010
Messages: 3429
Localisation: Catalunya

MessagePosté le: Mar Fév 18, 2014 3:25 am    Sujet du message: Répondre en citant

Citation:



Capítulo VI- El Maestro.


Aristóteles, después de días de un viaje agotador, entró, finalmente, a la ciudad ateniense. Lo que vio allá lo dejó estupefacto. La ciudad era maravillosa y la arquitectura de una pureza soberbia. Las columnatas se desplegaban en una armonía que deleitaba el espíritu. En cada esquina de las plazas, mercados populares atestiguaban la actividad formidable y comercial que reinaba allá. había multitud de jardines, y se podía ver pequeños grupos de filósofos, que se complacían con los sofismas entre exuberante vegetación, fuentes de un encanto indescriptible y rocas milenarias. Un templo magnífico en una meseta dominaba la ciudad.

Aristóteles estaba muy impresionado, pero acabó encontrando la academia donde enseñaba el ilustre Platón. La magnificencia del lugar lo consternaba y, como un alucinado, erraba por los inmensos pasillos de mármol de la nave. Sus pasos lo condujeron hasta una pesada puerta, sobre la cual se podía leer "Escolaridad: segundo ciclo". Aristóteles nunca había visto nada igual y se preguntaba qué podía significar aquella misteriosa formulación, pero decidió entrar para preguntar allí su camino. La acogida fue muy desagradable. Mujeres viejas y antipáticas le dijeron despectivamente que "el profesor Platón tenía que dar un curso para el tercer año, al fondo del pasillo a mano derecha, después a la izquierda, después dos pasos a la derecha, todo recto y, finalmente, subiendo la escalera B". Por último, una de ellas le dio a entender a Aristóteles, con una mirada sombría, que tenía que abandonar aquel lugar de seguido.


Después de muchas peregrinaciones, y caras despectivas por parte de los discípulos, a los cuales preguntaba durante su trayecto, Aristóteles llegó, finalmente, al aula Magna, donde hace una intrusión observada por el profesor.


Platón: "¿Cuál es tu nombre, joven?"

Aristóteles: "Aristóteles"

Platón: "Muy bien, Aristóteles. Sabes que no acepto a nadie en mi curso que primero no haya superado un examen."

Aristóteles: "Estoy preparado..."

Platón: "Bien, Aristóteles. Si te admito a mis clases, te enseñaré los rudimentos de la lógica y más, si tu inteligencia lo permite. Pero primero, tienes que saber desprenderte de lo que consideras como seguro. Un buen filósofo confía sólo en su propia razón y tiene que ser capaz de desmontar los raciocinios depravados de los sofistas para tener un conocimiento perfecto de las cosas de este mundo. Escucha bien esto: "Ningún gato tiene ocho colas. Un gato tiene una cola más que ningún gato. Por tanto, un gato tiene nueve colas."

Aristóteles escuchaba atentamente.

Platón: "¿Entonces, puedes demostrarme la absurdidad de este silogismo?"

Aristóteles reflexionó durante un instante y después hizo el siguiente enunciado:

Aristóteles: "Bien, continuamos el razonamiento. Un gato tiene que tener nueve colas, por lo cual un gato tiene nueve colas más que ningún gato. Y cómo ningún gato tiene ocho colas, entonces un gato tiene que tener diecisiete... "

Platón: "Bien."

Aristóteles: "Si se gira el razonamiento sobre sí mismo, éste acaba contradiciéndose. El enunciado que acontece como conclusión, entonces, sólo puede ser falso."

Platón: "Es notable, joven. Veo que no hay que enseñarte el arte del silogismo, porque es innato en ti."

Y Aristóteles fue feliz por haber satisfecho a su nuevo profesor.




Traducido por Monseñor Eduardo d' Hókseme
Revisado por Caris Altarriba i Castán

_________________
Revenir en haut de page
Voir le profil de l'utilisateur Envoyer un message privé Envoyer un e-mail
Doron



Inscrit le: 19 Mai 2012
Messages: 482

MessagePosté le: Mar Nov 11, 2014 10:38 am    Sujet du message: Répondre en citant

Citation:
Het leven van Aristoteles

Hoofdstuk VI

De Meester - Waarin Aristoteles Plato, zijn leraar, ontmoet en indruk op hem maakt met zijn beheersing van het syllogisme.

Na een uitputtende reis van meerdere dagen bereikte Aristoteles eindelijk Athene. Hij was verbouwereerd om wat hij daar aantrof. De stad was prachtig, de architectuur was er een van pure schoonheid. De zuilengalerijen stonden zo harmonieus naast elkaar, dat hij er vrolijk van werd. Op elke hoek van de straat getuigde sprankelende markten van de formidabele commerciële activiteit die in dit deel van de wereld voorkwam. De tuinen waren talrijk, en men kon kleine groepjes filosofen zien die de subtiliteit van de luxueuze planten beschouwden, maar ook die van de charmante fonteinen en de duizendjaar oude stenen. Een oogverblindende tempel, gesitueerd op een plateau, domineerde het gezicht van de stad.

Aristoteles was erg onder de indruk, maar uiteindelijk vond hij de universiteit waar Plato onderwees. De weelderigheid van deze plek overweldigde hem en hij wandelde hallucinerend door de immense marmeren gangen van het gebouw. Zijn gangen leidden hem naar een grote, zware deur waarop men kon lezen:”Onderwijs, tweede cyclus”. Aristoteles had nog nooit zo iets gezien en vroeg zich af wat de mysterieuze formule kon betekenen, maar toch besloot hij binnen te gaan om de weg te vragen. De ontvangst was echter extreem vervelend. Een slecht geluimde oude vrouw informeerde Aristoteles met toegeknepen lippen dat “Professor Plato een les aan het geven was voor derdejaars aan het eind van de gang rechts, dan links, dan nog tweemaal rechts, dan weer links en rechtuit, daarna boven aan trap B”. Uiteindelijk liet een van de vrouwen aan Aristoteles weten, door hem boos aan te kijken, dat hij beter de kamer direct kon verlaten.

Na diverse omzwervingen en minachtende blikken, die hij van studenten ontving als hij weer eens de weg vroeg, belandde Aristoteles uiteindelijk in een Amfitheater, alwaar de professor zijn binnenkomst opmerkte.

Plato: Wat is jouw naam, jongeman?

Aristoteles: Aristoteles.

Plato: Juist, Aristotels, weet dat ik niemand in mijn les accepteer die ik niet eerst heb getest en heb goedgekeurd.

Aristoteles: Ik ben er klaar voor.

Plato: Goed dan, Aristoteles, als ik je toelaat tot mijn les zal ik je onderwijzen in de beginselen der logica en meer als jouw intellect dit toelaat. Maar eerst wil ik weten of jij je kan losmaken van hetgeen jij als vaststaand aanneemt. Een goed filosoof heeft enkel vertrouwen in zijn eigen verstand en moet in staat zijn zich te ontdoen van de ontaarde gedachtegang van de sofisten, om perfect begrip te hebben van alles in de wereld. Luister goed, het gezegde gaar dat geen kat acht staarten heeft. Maar een kat heeft één staart meer dan geen kat. Daarom zou een kat negen staarten moeten hebben.

Aristoteles luisterde aandachtig.

Plato: Nou, kan jij de absurditeit van deze drogreden aangeven?

Aristoteles dacht een minuutje na en kwam met de volgende bewering:

Aristoteles: Goed, laten we deze redenering doortrekken. Een kat zou negen staarten moeten hebben, dan zou een kat negen staarten meer moeten hebben dan geen kat. En omdat geen kat acht staarten heeft, zou een kat zeventien staarten moeten hebben.

Plato: Goed gesproken.

Aristotels: Als men de redenatie rondjes laat draaien, gaat hij zichzelf tegenspreken. De bewering die volgt uit de conclusie moet dus fout zijn.

Plato: Dat is opmerkelijk, jongeman. Ik merk dat ik jou geen les hoef te geven in syllogisme. Dat zit al inert in jou.

En Aristoteles was blij dat hij zijn nieuwe professor tevreden had gesteld.


Vertaald door Say911,

Goedgekeurd door de Eerste Scriptor der Aristotelische Vertalers op den 17de december in het jaar van onze Heere 1456

_________________
Revenir en haut de page
Voir le profil de l'utilisateur Envoyer un message privé
hull
Cardinal
Cardinal


Inscrit le: 11 Mai 2009
Messages: 9180
Localisation: Dans les Cieux

MessagePosté le: Jeu Mar 24, 2016 11:26 pm    Sujet du message: Répondre en citant

Citation:








    Życie Arystotelesa, Rozdział VI -
    «Arystotelesa spotykanie z Platonem i innym nauczycielom zaimponowanie sylogizmem swoim».



    Arystoteles, po wielu dniach wyczerpującej podróży, dotarł wreszcie do bram Aten. To, co zobaczył, wprawiło go w zdumienie. Miasto było wspaniałe, z piękną architekturą w swej czystości. Kolumny poustawiane w harmonii, zachwycające umysł. Na każdym rogu alei pełne towarów rynki świadczyły, jak wielki handel panował w tych miejscach. Ogrody liczne, a i widać było grupki filozofów, którzy pozwalali sobie na sofistyki między bujną roślinnością, fontannami i wspaniałymi antycznymi rzeźbami. Widział także wspaniałą świątynię, wznoszącą się na płaskowyżu górującym nad miastem.

    Arystoteles był pod wrażeniem tego co widział. Znalazł wreszcie akademię, gdzie nauczał słynny Platon. Świetność tego miejsca pochłaniała go i, jak zaczarowany, wędrował przez ogromne marmurowe korytarze budynku. W końcu dotarł do ciężkich drzwi, na których można było przeczytać napis: »Nauka, drugiego stopnia«. Arystoteles nigdy nie widział czegoś podobnego, zadawał sobie pytanie, co może oznaczać ten tajemniczy napis, ale zdecydował się wejść i poprosić o wskazówki.

    Wchodząc otrzymał w recepcji odpowiedź bardzo nieprzyjemną. Złośliwe staruszki poinformowały Arystotelesa z zaciśniętymi ustami, że «profesor Plato musi wykładać trzeci kurs roku na końcu korytarza po prawej, a następnie w lewo, potem jeszcze dwa razy w prawo, a następnie w lewo, potem prosto, potem na górze schodów B». W końcu jedna z kobiet dała do zrozumienia Arystotelesowi, że powinien opuścić pokój.

    Po długiej podróży poprzez korytarze, mijając gardzących nim studentów, których pytał o drogę, Arystoteles dotarł wreszcie do dużego amfiteatru, a profesor zauważył jego wtargnięcie.


      Platon: «Jak ci na imię, młody człowieku?».

      Arystoteles: «Arystoteles».

      Platon: «Bardzo dobrze. Arystotelesie, wiesz, że nie przyjmuję nikogo na mój kurs jeśli najpierw nie zdał mojego testu».

      Arystoteles: «Jestem gotowy».

      Platon: «Dobrze wiec Arystotelesie, jeśli przyjmę cię do mojej szkoły, nauczę Cię podstaw logiki i więcej, o ile twój rozum na to pozwoli. Ale po pierwsze, musisz wiedzieć, jak oderwać się od tego co uważasz za pewne.

      Dobry filozof nie ufa swemu rozumowi i jest w stanie usunąć negatywne rozumowanie sofistów o doskonałej znajomości rzeczy tego świata. Posłuchaj tego: można stwierdzić, że żaden kot nie ma dziewięciu ogonów, ale kot ma jeden ogon więcej niż nie kot. Zatem, kot musi mieć dziewięć ogonów».

    Arystoteles słuchał uważnie.

      Platon: «Tak więc możesz pokazać mi absurdalność tego poglądu?».

    Arystoteles myślał chwilę, a potem stwierdził, następującą rzecz...

      Arystoteles: «Kontynuując, tym samym uzasadnieniem. Kot musi mieć dziewięć ogonów, więc kot ma dziewięć ogonów więcej niż nie kot. A ponieważ kot nie ma osiem ogonów, to kot musi mieć siedemnaście z nich».

      Platon: «Bardzo dobrze».

      Arystoteles: «Jeśli ktoś zakręci uzasadnienie w pętli, zaczyna się przeczyć samemu sobie. Oświadczenie pochodzące z wniosku musi być fałszywe».

      Platon: «To zadziwiające, młody człowieku. Widzę, że nie ma potrzeby uczyć się sztuki sylogizmu, bo jest wrodzona w tobie».

    I Arystoteles był szczęśliwy, że spotkał się z nowym nauczycielem.



_________________
Revenir en haut de page
Voir le profil de l'utilisateur Envoyer un message privé
juhana



Inscrit le: 21 Aoû 2010
Messages: 335
Localisation: Turku, Suomen herttuakunta

MessagePosté le: Ven Oct 06, 2017 4:40 pm    Sujet du message: Répondre en citant

Citation:
A Vida de Aristóteles - Livro Primeiro - Diálogos



Capítulo VI – O Mestre

Aristóteles, após dias de uma viagem cansativa, fez finalmente a sua entrada na cidade ateniense. O que ele viu deixou-o sem palavras. A vila era maravilhosa, e a arquitetura de uma pureza soberba. As colunatas estendiam-se numa harmonia que encantava o espírito. Em cada canto dos becos, mercados apinhados atestavam a formidável atividade comercial que reinava naqueles lugares. Os jardins eram multidões, e podiam-se ver pequenos grupos de filósofos, que se deleitavam com sofismas entre as plantas exuberantes, as fontes de charme inefável, e as rochas milenares. Um templo magnífico, empoleirado num planalto, dominava a cidade.

Aristóteles estava fortemente impressionado, mas finalmente encontrou a academia, onde o ilustre Platão ensinava. A magnificência do lugar consternava-o, e como um alucinado, ele vagueou pelos imensos corredores de mármore do prédio. Os seus passos conduziram-no a uma pesada porta, sobre a qual se poderia ler a indicação «instrução: segundo ciclo». Aristóteles nunca tinha visto nada parecido, e perguntou-se o que poderia significar aquela misteriosa formulação, mas ele decidiu entrar para perguntar o seu caminho. A recepção foi muito desagradável. Velhas antipáticas disseram a Aristóteles, a contragosto, que «o Professor Platão devia dar uma aula ao terceiro ano, à direita ao fundo do corredor, depois à esquerda, depois à direita duas vezes, depois à esquerda, depois sempre em frente e, em seguida, no topo da escadaria B». Por fim, uma delas deixou claro para Aristóteles, com um olhar sombrio, que ele teria que deixar o local imediatamente.

Depois de muitas deambulações, e expressões desdenhosas dos discípulos a quem ele pedia indicações, Aristóteles chegou finalmente a um grande anfiteatro, onde fez uma intrusão percebida pelo professor.

Platão: “Qual é o seu nome, jovem?”

Aristóteles: “Aristóteles.”

Platão: “Muito bem. Aristóteles, sabe que eu não aceito pessoas no meu curso que eu não tenha testado uma primeira vez.”

Aristóteles: “Estou pronto.”

Platão: “Bem. Aristóteles, se eu te admitir nas minhas aulas, vou te ensinar os rudimentos da lógica e muito mais, se a tua inteligência o permitir. Mas primeiro, deves saber desapegar-te do que consideras como certo. Um bom filósofo confia apenas na sua própria razão, e deve ser capaz de desmontar os argumentos perversos dos sofistas para ter um perfeito conhecimento das coisas deste mundo. Escuta bem isto: devo dizer que nenhum gato tem oito caudas, mas no entanto, um gato tem uma cauda a mais do que qualquer gato. Então, um gato deve ter nove caudas. "

Aristóteles escutava atentamente.

Platão: “Então, podes demonstrar-me o absurdo deste sofismo? ”

Aristóteles refletiu um instante e em seguida declarou o seguinte...

Aristóteles: “Bem, continuemos o raciocínio. Um gato deve portanto ter nove caudas, então um gato tem nove caudas a mais do que qualquer gato. E como nenhum gato tem oito caudas, um gato deve ter dezassete... "

Platão: “Muito bem.”

Aristóteles: “Se fizer o argumento repetidamente, ele vem contradizer-se. A afirmação que vem como conclusão só pode, portanto, ser falsa .."

Platão: “É notável, jovem. Vejo que não é necessário ensinar-te a arte do silogismo; ele é-te inato."

E Aristóteles ficou feliz por ter encontrado o seu novo professor.


_________________
Revenir en haut de page
Voir le profil de l'utilisateur Envoyer un message privé
juhana



Inscrit le: 21 Aoû 2010
Messages: 335
Localisation: Turku, Suomen herttuakunta

MessagePosté le: Mer Nov 22, 2017 6:19 pm    Sujet du message: Répondre en citant

Citation:


Kappale VI - Mestari

Aristoteles, useiden päivien uuvuttavan matkan jälkeen, saapui vihdoin Ateenaan. Hänen siellä näkemänsä löi hänet ällikältä. Kaupunki oli ihmeellinen ja arkkitehtuuriltaan loistavan puhdas. Pylväsrivit jakautuvat henkeä nostattavan harmonisesti. Jokaisessa kadunkulmassa rehottavat markkinat kertoivat näiden osien huomattavasta taloudellisesta toiminnasta. Lukuisissa puutarhoissa saattoi nähdä pieniä ryhmiä filosofeja pohdiskelemassa sofismeja ylellisten kasvien, ihastuttavien suihkulähteiden ja tuhatvuotisten kivien keskellä. Ylätasangolla lepäävä suurenmoinen temppeli hallitsi kaupunkia.

Aristoteles oli hyvin vakuuttunut, ja lopulta hän löysi akatemia jossa kuuluisa Platon opetti. Paikan loistokkuus häkellytti häntä, ja, kuin hallusinaatiossa, hän vaelsi pitkin rakennuksen suunnattomia marmorisia käytäviä. Hänen askeleensa johtivat hänet kohti suurta ovea, josta saattoi lukea kaiverruksen: "Opetus, toinen kierto". Aristoteles, joka ei koskaan ollut nähnyt mitään sen kaltaista, kysyi itseltään mitä tämä mysteerinen ilmaisu voisi tarkoittaa, mutta hän päätti astua sisään kysyäkseen suuntaa. Hän sai erittäin epämiellyttävän vastaanoton. Vastenmielinen vanha nainen kertoi Aristotelelle tiukoin huulin, että "Professori Platonin on annettava kolmannen vuoden kurssi oikealla olevan käytävän päässä, sitten vasemman, sitten toisen kahden oikean, sitten vasemman, sitten suoraan, sitten B-rapun yläpäässä." Viimein, yksi naisista sai Aristoteleen ymmärtämään tuimalla katseella, että hänen olisi syytä pikimmiten poistua huoneesta.

Kuljettuaan lisää ja saatuaan ylenkatsovia katseita oppilailta joilta hän kysyi suuntaa, Aristoteles saapui lopulta suureen amfiteatteriin, missä professori havaitsi hänen tunkeutumisensa.


Platon: "Mikä on nimesi, nuori mies?"

Aristoteles: "Aristoteles."

Platon: "Hyvä on. Aristoteles, tiedä, etten hyväksy kursseilleni ketään jota en ensin ole koetellut."

Aristoteles: "Olen valmis."

Platon: "Hyvä on. Aristoteles, jos hyväksyn sinut kouluuni, opetan sinulle alkeellista logiikkaa, enemmänkin jos älykkyytesi sallii sen. Mutta ensin, sinun on tiedettävä miten irrottaa itsesi siitä mitä pidät varmana. Hyvä filosofi on varma vain omasta järjestään ja on kykenevä purkamaan sofistien kieroutuneet järkeilyt jotta hänellä olisi täydellinen tietämys maailman asioista. Kuuntele tarkasti tätä: yhdelläkään eläimellä ei ole kahdeksaa häntää, mutta eläimellä on yksi häntä enemmän kuin yhdelläkään eläimellä. Näin ollen eläimellä on oltava yhdeksän häntää."

Aristoteles kuunteli tarkkaavaisesti.

Platon: ”Kykenetkö osoittamaan tämän sofismin järjettömyyden?”

Aristoteles pohdiskeli hetken ja lausui sitten seuraavasti...

Aristoteles: "Noh, jatketaan järkeilyä. Eläimellä on oltava yhdeksän häntää, ja täten eläimellä on yhdeksän häntää enemmän kuin yhdelläkään eläimellä. Ja koska yhdelläkään eläimellä ei ole kahdeksaa häntää, eläimellä on oltava niitä seitsemäntoista...”

Platon: "Hyvin sanottu."

Aristoteles: "Jos järkeily muutetaan kehäksi, se alkaa olla ristiriidassa itsensä kanssa. Päätelmän lopputuloksen on siis oltava väärä."

Platon: "Erinomaista, nuori mies. Havaitsen, ettei syllogismin taidon opettaminen sinulle ole tarpeellista, se on sinulle luontaista."

Ja Aristoteles oli tyytyväinen tehtyään uuden professorinsa tyytyväiseksi.

_________________
Revenir en haut de page
Voir le profil de l'utilisateur Envoyer un message privé
Policarpo



Inscrit le: 16 Avr 2013
Messages: 1340

MessagePosté le: Ven Sep 21, 2018 8:57 pm    Sujet du message: Répondre en citant

Citation:


Kapitola VI Učitel- Kde Aristoteles potkává Platóna, jeho učitele, a přesvědčuje ho v jeho mistrovství v sylogismu.

Po několika dnech vyčerpávající cesty spočinul Aristoteles za bránou Atén. To, co viděl ho docela ohromilo. Město bylo úžasné a architektura měla skvostnou čistotu. Sloupořadí byla rozptýlena v harmonii, která povznesla ducha. Na každém rohu ulice se rozkládaly trhy svědčící o velké obchodní činnosti v těchto končinách. Četné byly i zahrady, kde bylo vidět malé skupinky filosofů debatujících spolu uprostřed luxusních rostlin, okouzlujících fontán a tisíciletých kamenů. Městu dominoval nádherný chrám posazený na kopečku.
Na Aristotela to udělalo hluboký dojem. Nakonec našel akademii, kde slvný Platón učil. Velkolepost místa ho přemohla a jako v halucinaci putoval obrovskou mramorovou chodbou v budově. Jeho kroky jej vedly k těžkým dveřím, na kterých přečetl nápis: "Školení, druhý cyklus." Aristoteles nikdy neviděl nic podobného tomuto. Ptal se sám sebe, co by mohla tato záhadná formulace znamenat, ale rozhodl se zaklepat a zeptat se na cestu. Dostalo se mu velmi nepříjemného přijetí. Nepříjemná stará žena s našpulenými rty informovala Aristotela: "Profesor Platón musí dát třetí rok kurzu na konci chodby vpravo, pak vlevo, poté další dvě vpravo, dále do leva, potom rovně a nakonec vyjdi do horní části schodiště B." A pak Aristoteles pochopil, že by měl místnost opustit, když se na něj jedna z žen podívala tmavým pohledem.
Po dalších cestách a pohrdavých pohledech z řad studentů se Aristoteles zeptal na cestu. Konečně se dostal do velkého amfiteátru, kde si profesor všiml jeho příchodu.
Platón: "Jak se jmenuješ, mladý muži?"
Aristoteles: "Aristoteles."
Platón: "Velmi dobře. Aristoteli, nepřijímám nikoho do mého kurzu, dokud si jej neotestuji."
Aristoteles: "Jsem připraven."
Platón: "Tak tedy dobře. Aristoteli, jestli tě vpustím do mé školy, naučím tě elementární logiku a ještě víc, pokud to tvá inteligence dovolí. Ale nejdříve musíš vědět, jak se odpoutat od toho, co považuješ za jisté. Dobrý filosof je přesvědčen jen svým vlastním rozumem a musí být schopen odstranit zvrhlou úvahu sofistů, aby měl dokonalou znalost o věcech na světě. Poslouchej dobře: mělo by být řečeno, že žádná kočka nemá osm ocasů, ale kočka má víc ocasů než žádná kočka. Takže musí mít kočka devět ocasů."
Aristoteles pozorně poslouchal.
Platón: "Dobře, můžeš ukázat nesmyslnost tohoto sofismu?"
Aristoteles se na minutu zastavil a pak řekl: "Dobře, pokračujme v uvažování. Kočka musí mít devět ocasů a tudíž kočka má o devět ocasů víc než žádná kočka. A když má žádná kočka osm ocasů, kočka musí mít sedmnnáct...
Platón: "Dobře řečeno."
Aristoteles: "Když člověk otočí odůvodnění do smyčky, začne si samo sobě odporovat. Prohlášení pocházející ze závěru musí být tudíž nepravdivé."
Platón: "To je pozoruhodné, mladý muži. Vidím, že není nezbytné učit tě v umění sylogismu, je to v tobě vrozené."
A Aristoteles byl šťastný, že přesvědčil svého nového učitele.

Do češtiny přeložil jáhen David Boskovický léta Páně 1462.

_________________
His Excellency the Most Reverend Monsignor Prof. Dr. theol. Policarpo von Wittelsbach
Bishop Emeritus of Regensburg
Archabbot Emeritus of the Abbey of Heiligenbronn
German archivist for the Roman registers of Sacraments
Revenir en haut de page
Voir le profil de l'utilisateur Envoyer un message privé
Montrer les messages depuis:   
Poster un nouveau sujet   Ce sujet est verrouillé; vous ne pouvez pas éditer les messages ou faire de réponses.    L'Eglise Aristotelicienne Romaine The Roman and Aristotelic Church Index du Forum -> La Bibliothèque Romaine - The Roman Library - Die Römische Bibliothek - La Biblioteca Romana -> Le Dogme - The Dogma Toutes les heures sont au format GMT + 2 Heures
Page 1 sur 1

 
Sauter vers:  
Vous ne pouvez pas poster de nouveaux sujets dans ce forum
Vous ne pouvez pas répondre aux sujets dans ce forum
Vous ne pouvez pas éditer vos messages dans ce forum
Vous ne pouvez pas supprimer vos messages dans ce forum
Vous ne pouvez pas voter dans les sondages de ce forum


Powered by phpBB © 2001, 2005 phpBB Group
Traduction par : phpBB-fr.com