L'Eglise Aristotelicienne Romaine The Roman and Aristotelic Church Index du Forum L'Eglise Aristotelicienne Romaine The Roman and Aristotelic Church
Forum RP de l'Eglise Aristotelicienne du jeu en ligne RR
Forum RP for the Aristotelic Church of the RK online game
 
Lien fonctionnel : Le DogmeLien fonctionnel : Le Droit Canon
 FAQFAQ   RechercherRechercher   Liste des MembresListe des Membres   Groupes d'utilisateursGroupes d'utilisateurs   S'enregistrerS'enregistrer 
 ProfilProfil   Se connecter pour vérifier ses messages privésSe connecter pour vérifier ses messages privés   ConnexionConnexion 

[CÆREMONIALE] Præfatio - Preface - Prefazione - Préface

 
Poster un nouveau sujet   Ce sujet est verrouillé; vous ne pouvez pas éditer les messages ou faire de réponses.    L'Eglise Aristotelicienne Romaine The Roman and Aristotelic Church Index du Forum -> Holy Office and Causes of the Saints - Saint-Office et Causes des Saints -> Library of the Holy Office
Voir le sujet précédent :: Voir le sujet suivant  
Auteur Message
Gianvitus



Inscrit le: 13 Jan 2013
Messages: 1351

MessagePosté le: Dim Jan 12, 2020 6:56 pm    Sujet du message: [CÆREMONIALE] Præfatio - Preface - Prefazione - Préface Répondre en citant




Updated - 14/02/1470 - Doron


Dernière édition par Gianvitus le Mer Mai 06, 2020 1:01 pm; édité 4 fois
Revenir en haut de page
Voir le profil de l'utilisateur Envoyer un message privé
Gianvitus



Inscrit le: 13 Jan 2013
Messages: 1351

MessagePosté le: Dim Jan 12, 2020 6:57 pm    Sujet du message: Rubricæ Generales Répondre en citant

    -----------RUBRICÆ GÆNERALES CÆREMONIALIS ROMANI

    ----------------------------------I - DE DIE LITURGICO IN GENERE

    1. Dies liturgicus est dies sanctificatus actionibus liturgicis, et decurrit a media nocte ad mediam noctem.
    2. Celebratio diei liturgici est aut duplex, aut semiduplex, aut simplex, et decurrit a Laudibus ad Completorium.
    3. Singulis diebus fit aut de Dominica, aut de Feria, aut de Festo, aut de Vigilia, aut de Octava, juxta kalendarium et præcedentiam dierum liturgicorum.
    4. Præcedentia inter singulos dies liturgicos unice per peculiarem tabellam occurrentiæ determinatur.

    ----------------------------------II – DE DUPLICIBUS ET SEMIDUPLICIBUS

    5. Sunt dies duplices:
      a) Festa I vel II classis;
      b) Vigiliæ privilegiatæ;
      c) Dies Octavæ privilegiatæ et maiores.

    6. Sunt dies semiduplices:
      a) Dominicæ;
      b) Feriæ privilegiatæ;
      c) Dies infra Octavas privilegiatas.

    7. In Missis dierum duplicium dicitur una tantum Oratio, nisi aliqua Commemoratio fieri debeat. Alia omnia dicuntur, ut in propriis Missis et in Ordo Missæ, et in Liturgia Horarum assignatum est. Quando dici debeat Credo, inferius ponitur in propriis rubricis.
    8. In diebus semiduplicibus totum Officium Missæ et Horarum fit sicut in diebus duplicibus, sed in Missis adduntur Orationes pro diversitate temporum assignatæ, juxta Rubricas Missalis Romani.

    ----------------------------------III – DE SIMPLICIBUS

    9. Sunt simplices ei dies qui non sunt duplices.
    10. In Missis dierum simplicium dicuntur plures Orationes, ut infra dicetur in Missali Romano.
    11. In Missis autem dierum simplicium omittuntur Psalmus Júdica me, Deus, cum repetitione Antiphonæ, et responsorium antequam ascendat Sacerdos ad Altare.

    ----------------------------------IV – DE DOMINICA

    12. Dominicæ sunt aut maiores aut minores.
    13. Sunt Dominicæ maiores:
      a) I-IV Adventus;
      b) I-VI Quadragesimæ;
      c) Paschatis et Octava ejus, quæ sunt pariter Festa I classis.

    14. Omnes aliæ Dominicæ sunt minores.

    ----------------------------------V – DE FERIA

    15. Feriæ sunt aut privilegiatæ, aut maiores, aut minores.
    16. Feria privilegiata est Feria IV Cinerum.
    17. Feriæ maiores sunt:
      a) Feriæ Adventus;
      b) Feriæ Quadragesimæ.

    18. Omnes aliæ Feriæ sunt minores.

    ----------------------------------VI – DE FESTIS

    19. Festa sunt aut I, aut II, aut III classis.
    20. Sunt Festa I classis:
      a) Festa in quibus in kalendario Ecclesiæ scriptum est I classis;
      b) Festa particularia I classis, quæ sunt Festa Patroni cujusque Nationis, vel Provincæ, sive ecclesiasticæ sive civilis; Festa Patroni cujusque diœcesis; Festa Patroni cujusque oppidi; Festum Titularis diœcesis vel parœciæ.

    21. Sunt Festa II classis:
      a) Festa in quibus in kalendario Ecclesiæ scriptum est II classis;
      b) Festa particularia II classis, quæ sunt Festa Patroni cujusque Congragationis vel Ordinis Religiosi.

    22. Sunt Festa III classis ea Festa in quibus in kalendario Ecclesiæ scriptum est III classis.

    ----------------------------------VII – DE VIGILIIS

    23. Vigiliæ sunt aut privilegiatæ, aut I, aut II classis.
    24. Est Vigilia privilegiata Vigilia Paschatis.
    25. Sunt Vigiliæ I classis:
      a) Viglia Nativitatis;
      b) Viglia Festi Amicitiæ;
      c) Viglia Ascensionis;
      d) Viglia Mortis Aristotelis.

    26. Sunt Vigiliæ II classis:
      a) Vigilia Omnium Sanctorum;
      b) Vigliæ Festorum Ss. Apostolorum.


    ----------------------------------VIII – DE OCTAVIS

    27. Octavæ sunt aut privilegiatæ, aut maiores, aut minores.
    28. Sunt Octavæ privilegiatæ:
      a) Nativitatis;
      b) Paschatis.

    29. Sunt Octavæ maiores:
      a) Festi Amicitiæ;
      b) Ascensionis;
      c) Mortis Aristotelis.
      30. Sunt Octavæ minores:
      a) S. Titi;
      b) Omnium Sanctorum;
      c) Titularis Parœciæ et Patroni cujusque diœcesis vel oppidi.

    31. Dies infra Octavas privilegiatas sunt II classis; dies infra Octavas non privilegiatas sunt III classis.
    32. Dies Octavæ privilegiatæ sunt I classis; dies Octavæ maiores sunt II classis; dies Octavæ minores sunt III classis.

    ----------------------------------IX – DE DIERUM LITURGICORUM OCCURRENTIA

    33. Occurrentia dicitur occursus duorum vel plurium Officium uno eodemque die.
    34. Effectus occurrentiæ est, ut Officium diei liturgici gradus inferiori Officio gradus superiori cedat, secundum tabellam occurrentiæ.
    35. Dies qui translari debent, transfertur in proximum sequentem die qui non sit duplex vel semiduplex.
    36. Dies transalti sunt ejusdem gradus ac in sede propria, cum omnibus privilegiis et iuribus.
    37. Commemoratio fit legendum Orationem diei commemorandi post Orationem diei cujus celebrandum est Officium.
    38. Nomine Festi nobilioris intellegitur Festa universalia quæ habent præcedentiam super Festa particularia; et Festa mobilia, quæ habent præcedentiam super Festa fixa.

    ----------------------------------TABELLA OCCURRENTIÆ


    ----------------------------------X – DE COLORIBUS PARAMENTORUM

    39. Paramenta Altaris, Celebrantis et Ministrorum debent esse coloris convenientis Officio et Missæ diei, secundum usum Romanæ Ecclesiæ, quæ sex coloribus uti consuevit: albo, rubro, viridi, violaceo, rosaceo et nigro.
    40. Albo colore utitur a Missa in nocte Nativitatis Prophetarum usque ad Sabbatum post Dominicam quartam Nativitatis inclusive et a Missa in nocte Renovationis ad Sabbatum post Dominicam decimam quartam Paschatis, in Officio de Tempore; in Festo Amicitiæ; in Festo Ascensionis; in Festo Filiorum Dei; in Festo Candelarum; in Festis Angelorum et Archangelorum; in Festo Omnium Sanctorum; in Festis Sanctorum non Martyrum; in Dedicatione et Consecratione Ecclesiæ, vel Altaris, vel Cœmeterii, ac in Coronatione Summi Pontificis; in Consecratione Episcopi vel Abbatis. Item per Octavas prædictorum Festorum, quæ Octavas habent, quando dicitur Officium de Octava. In Missis votivis supradictorum Festorum, quocumque tempore dicantur et in Missa pro sponsis. In sacramento Baptismi, vel Matrimonii, vel Ordinis administrando.
    41. Rubro colore utitur in Festis Ss. Apostolorum et Ss. Martyrum. Item per Octavas prædictorum Festorum, quæ Octavas habents, quando fit de Octava. Item in Missis votivis supradictorum Festorum, et in Missa pro eligendo Summo Pontifice.
    42. Viridi colore utitur in Dominicis per annum, in Officio de Tempore, excepta Dominica in qua celebratur Festum Filiorum Dei, ut supra, exceptis etiam Vigiliis, ut infra.
    43. Violaceo colore utitur a Dominica prima Adventus usque ad Missam Vigiliæ Nativitatis Prophetarum inclusive, et a Feria quarta Cinerum ad Vigiliam Paschæ ante Missam inclusive, in Officio de Tempore. Item in Vigiliis, in benedictione cinerum, in benedictione candelarum, in omnibus Processionibus, exceptis quæ fiunt in diebus duplicibus extra Tempus Adventus vel Quadragesimæ; in Missis pro quacumque necessitate, vel ad postulandam gratiam; in sacramento Confessionis.
    44. Paramenta rosacei coloris adhiberi possunt, Dominica tertoa Adventus et Dominica quarta Quadragesimæ, sed in Officio et Missa diei dominici tantum.
    45. Nigro colore utitur in Commemoratione Mortis Aristotelis, et in omnibus Officis et in Missis Defunctorum, sacramento exsequiarum inclusive.

    ----------------------------------XI – DE USU ET QUALITATE PARAMENTORUM

    46. Paramenta liturgici sunt: amictus, alba, cingulus, superpelliceum, stola, planeta, pluviale, dalmatica, tunicella, manipulus, mitra, chirotecæ, pallium, baculus pastoralis, subcintorium, fano et fimbria.
    47. Paramenta liturgici induuntur super talarem:
      a) nigram pro Subdiaconi, Diaconi et Sacerdotibus;
      b) violaceam pro Episcopis et Archiepiscopis;
      c) rubram pro Cardinalibus;
      d) albam pro Papa.

    48. Amictus, alba et cingulus induuntur a quolibet celebrante tantum in Missarum celebrationibus, vel in ritibus qui Missam præcedunt. Cingulus est diei coloris, alii sunt albi.
    49. Superpelliceum induitur a quolibet celebrante extra Missam, quoties non utitur alba. Esta album.
    50. Superpelliceum induitur etiam ab acolythis cum ministrant celebrantem.
    51. Stola diei coloris induitur a Diacono, Sacerdote et Episcopo:
      a) in Missa, super albam;
      b) extra Missam, super superpelliceum.

    52. Diaconus induit stolam ab humero sinixtro ad laterem dexterum.
    53. Sacerdos induit stolam transversando eam ante pectus in modum crucis, et ducit partem a sinistro humero pendentem, ad dexteram, et partem a dextero humero pendentem, ad sinistram.
    54. Episcopus induit stolam ut supra, sed non ducit eam ante pectus in modum crucis, sed sinit hinc inde utrasque extremitates pendere.
    55. Planeta diei coloris induitur tantum in Missa a Presbytero vel Episcopo celebrante.
    56. Pluviale diei coloris induitur super stolam
      a) in benedictionibus quæ fiunt ad altare;
      b) in processionibus;
      c) in absolutione super cadaver aut tumulum;
      d) in Missa pontificali, a Presbytero assistente;
      e) ab Episcopo in celebratione baptismi, vel matrimonii, vel in consecratione ecclesiæ aut cœmeterii;
      f) a Papa, quando sedet in sedia gestatoria, et in proclamatione dogmatis, vel jubileii.

    57. Dalmatica diei coloris induitur:
      a) a Diacono, super stolam, quando Sacerdoti ministrat in Missa, in benedictionibus ad altare, aut in processionibus;
      b) ab Episcopo, in Missa pontificali, super tunicellam et sub planeta.

    58. Tunicella diei coloris induitur:
      a) a Subdiacono, super albam, quando Sacerdoti ministrat in Missa, in benedictionibus ad altare, aut in processionibus;
      b) a Subdiacono cruce ferente in processionibus;
      c) ab Episcopo, in Missa pontificali, super albam.

    59. Manipulus diei coloris induitur a quolibet clerico, sed tantum in Missa.
    60. Mitra utitur ab Episcopo:
      a) quando pluviale utitur;
      b) in Missa pontificali, quando sedet et in processione initiale vel finale.

    61. Chirotecæ diei colori induitur ab Episcopo in Missa pontificali tantum, a principio Missæ usque ad offertorium et a postcommunione ad finem Missæ.
    62. Pallium induitur super planetam ab Archiepiscopus metropolitanus in provincia sua ecclesiastica, vel a Papa ubicumque.
    63. Baculus pastoralis utitur ab Episcopo in diœcese sua, aut ab Archiepiscopus in provincia sua, aut a Cardinale in titulo suo, sed non a Papa, ex antiqua traditione.
    64. Baculus pastoralis utitur tantum in Missa pontificali, ad lectionem Libri Virtutum, ad benedictionibus et in processione initiale vel finale.
    65. Subcintorium diei coloris, fano et fimbria albi utentur a Papa tantum in Missa papali.

    ----------------------------------XII – DE MISSIS

    66. Missa dicitur aut lecta aut sollemnis, seu in cantu.
    67. In Missis in cantu, omnia quæ in Missis lectis dicuntur clara voce, dicantur in cantu; omniæ quæ dictæ sunt secrete, etiam dicantur secrete.
    68. Cum Episcopus celebrat in cantu, ubi habet facultatem, Missa dicitur pontificalis, secundum Pontificale Romanum.
    69. Episcopus habet facultatem pontificandi in diœcese sua; Archiepiscopus in provincia ecclesiastica sua; S. R. E. Cardinales ubicumque extra Urbem Romam. In Urbe autem pontificare possunt in Titulo Cardinalitio proprio.
    70. Ubi Episcopus non habet facultatem pontificandi, celebrat in cantu, sed non dicitur Pontificalis, et non utentur insigna pontificalia, et non addendur peculiares ritus juxta Rubricas Pontificalis.
    71. Cum Papa celebrat in cantu, Missa dicitur papalis, secundum Pontificale Romanum.
    72. In Missis pontificalis et papalis Officium semper fit duplex, etiamsi in diebus semiduplicibus vel simplicibus.
    73. In Missis votivis, exceptis Missis in die anniversario matrimonii et pro gratiarum actione, et in Missa Defunctorum in die obitus Officium semper fit duplex.
    74. Missæ in die anniversario matrimonii et pro gratiarum actione et Missæ Defunctorum non in die depositionis prohibentur in diebus duplicibus et semiduplicibus, et Officium semper fit simplex.
    75. In Missa lecta Sacerdos vel Episcopus assistitur ab uno vel duobus Acholytis.
    76. In Missa in cantu Sacerdos vel Episcopus assistitur a duobus Diaconis, et junior ministrat sicut Subdiaconus et senior sicur Diaconus.
    77. In Missa pontificali Episcopus assistitur a duobus Diaconis, ut n. 76, et ab uno Presbytero, qui vocatur Presbyterus assistens, secundum Pontificale Romanum.


Dernière édition par Gianvitus le Dim Jan 12, 2020 6:59 pm; édité 1 fois
Revenir en haut de page
Voir le profil de l'utilisateur Envoyer un message privé
Gianvitus



Inscrit le: 13 Jan 2013
Messages: 1351

MessagePosté le: Dim Jan 12, 2020 6:57 pm    Sujet du message: General Rubrics Répondre en citant

    -----------RUBRICÆ GÆNERALES CÆREMONIALIS ROMANI

    ----------------------------------I - LITURGICAL DE DIE IN GENERAL

    1. The liturgical day is the day sanctified by liturgical actions, and runs from midnight to midnight.
    2. The celebration of the liturgical day is either duplex (double), or semiduplex (semidouble) or simplex (simple), and starts from the Lauds to Compline.
    3. The single days are celebrated either Dominica (Sunday), or Feria (Weekday), or Festum (Feast), or Vigilia (Eve), or Octava (Octave), according to the calendar and the precedence of the liturgical days.
    4. The precedence between the individual liturgical days is determined only for the particular Taballa occurrentiæ.

    ----------------------------------II - DE DUPLICIBUS ET SEMIDUPLICIBUS

    5. Double days are:
      a) The Feasts of I and II class;
      b) Privileged Eves;
      c) The privileged and major octaves.

    6. Semi-double days are:
      a) Sundays;
      b) Privileged weekdays;
      c) Days between the privileged octaves.

    7. In the Masses of the double days only one Oratio is said, if no Commemoration is to be made. All the rest is said, as in the proper of the Mass and in the Ordo Missæ, and in the Liturgy of the Hours it is assigned. When the Credoi s to be said, it is written in its own rubrics.
    8. On semi-double days the whole Office of Mass and Hours is done as in double days, but in Masses the Orations assigned pro diversitate temporum are added, according to the Rubrics of the Roman Missal.

    ----------------------------------III - DE SIMPLICIBUS

    9. Those days that are not double or semi-double are simple.
    10. In the Masses of simple days several Orations are said, as it is written in the Roman Missal.
    11. In the Masses of simple days the Psalm Júdica me, Deus is omitted, with the repetition of the Antiphon, and the responsory before the Priest goes up to the Altar.

    ----------------------------------IV -DE DOMINICA

    12. Sundays are either maiores (major) or minores (minor).
    13. The major Sundays are:
      a) I-IV of Advent;
      b) I-VI of Lent;
      c) Easter and its Octave, which are also I class Feasts.

    14. All other Sundays are minor.

    ----------------------------------V - DE FERIA

    15. The Holidays are privilegiatæ (privileged), or maiores (major), or minores (minor).
    16. Is Feria privileged on Ash Wednesday.
    17. The main holidays are:
      a) Advent Holidays;
      b) the holidays of Lent.

    18. All other holidays are minor.

    ----------------------------------VI -DE FESTIS

    19. The Feasts are either of I, II or III class.
    20. The I class Feasts are:
      a) the Feasts in which I classis is written in the calendar of the Church;
      b) the particular Feasts of the I class, which are the Feasts of the Patron of each Nation, or Province, both ecclesiastical and civil; the Feasts of the Patron of each diocese; the patron Feasts of each city; the feast of the titula of a diocese or parish.

    21. The II class Feasts are:
      a) the Feasts in which II classis is written in the Church calendar;
      b) particular Feasts of the II class, which are the Feasts of the Patron of each Congregation or Religious Order.

    22. Feasts of III class are those Feasts in which the Church's calendar is written III classis.

    ----------------------------------VII - DE VIGILIIS

    23. The Eves are eitherprivilegiatæ (privileged), or I, or II class.
    24. Easter Eve is privileged.
    25. They are I class Eves:
      a) the Eve of the Nativity;
      b) the Eve of Friendship Day;
      c) the Eve of Ascension;
      d) the Eve of Aristotle's Death.

    26. The II class Evrs are:
      a) the Eve of All Saints;
      b) the Eves of the Feasts of the Holy Apostles.


    ----------------------------------VIII - DE OCTAVIS

    27. Octaves are either privileiatæ (privileged), or maiores (major) or minores (minor).
    28. Privileged Octaves are:
      a) of the Nativity;
      b) of Easter.

    29. Major octaves are:
      a) of the Friendship Day;
      b) of the Ascension;
      c) of the Death of Aristotle;

    30. Minor octaves are:
      a) of S. Tito;
      b) of All Saints;
      c) of the Titular of the parish and the Patron of each diocese or city.

    31. The days between the privileged Octaves are II class; days between octaves not privileged are class III.
    32. The privileged octaves are of I class; the major octaves are of class II; the minor octaves are of III class.

    ----------------------------------IX - DE DIERUM LITURGICORUM OCCURRENTIA

    33. Occurrence is said if two or more Offices fall on the same day.
    34. The effect of the occurrence is that the lower grade office of the day gives way to the superior, according to the Tabella occurrentiæ.
    35. The days to be moved are transferred to the next day which is not double or semi-double.
    36. The transferred days are of the same degree as in their own seat, with all privileges and rights.
    37. The Commemoration is done by reading the Oratio of the day to be commemorated after the Oratio of the day of which the Office is celebrated.
    38. By the name noblest Feast is meant universal feasts which take precedence over particulars; and mobile that take precedence over fixed.

    ----------------------------------TABELLA OCCURRENTIÆ


    ----------------------------------X - DE COLORIBUS PARAMENTORUM

    39. The vestments of the Altar, the Celebrant and the Ministers must be of the appropriate color for the Office and for the Mass of the day, according to the use of the Church, which uses six colors: white, red, green, purple, pink and black .
    40. The white color is used from the Mass on the night of the Nativity of the Prophets until the Saturday after the fourth Sunday of Christmas included and from the Mass on the night of the Renewal on the Saturday after the fourteenth Sunday of Easter, in the Office of Time; on the Friendship Day; on the Ascension Day; on the Feast of the Sons of God; on the Feast of Candles; in the Feasts of Angels and Archangels; on the Feast of All Saints; in the feasts of non-martyrs saints; in the Dedication and Consecration of a Church, Altar or Cemetery, and in the Coronation of the Supreme Pontiff; in the Consecration of a Bishop or an Abbot. For the Octaves of the aforementioned Feasts that have an Octave, when the Office of the Octave is said. In the votive Masses of the aforementioned Feasts, whatever time they are said, and in the Mass pro sponsis. In the sacrament of Baptism, Marriage or Ordination.
    41. The red color is used in the Feasts of the Holy Apostles and the Holy Martyrs. For the Octaves of the aforementioned Holidays that have an Octave, when it is said of the Octave. In the votive Masses of the aforementioned Feasts, and in the Mass pro eligendo Summo Pontifice.
    42. The green color is used on Sundays per annum, in the Office of Time, with the exception of Sunday in which the Feast of the Sons of God is celebrated, and with the exception of the Eves.
    43. The purple color is used from the first Sunday of Advent to the Mass on Christmas Eve included, and from Ash Wednesday to Easter Eve before Mass included, in the Time Office. In the Eves, to the blessing of the ashes, to the blessing of the candles, in all the Processions, except those on the double days outside Advent or Lent; in Masses for every need, or to request grace; in the sacrament of confession.
    44. Rosaceous vestments can be used on the third Sunday of Advent and the fourth Sunday of Lent, but only in the Office and in the Mass of the day.
    45. The black color is used in the Commemoration of the Death of Aristotle, and in all the Offices and Masses of the dead, including the sacrament of the Funeral.

    ----------------------------------XI - DE USU ET QUALITATE PARAMENTORUM

    46. ​​The liturgical vestments are: amice, alb, cincture, surplice, stole, chasuble, cope, dalmatic, tunicle, maniple, mitre, epicopal gloves, pallium, crosier, subcintorium, fanon and falda.
    47. Liturgical vestments are worn over the cassock:
      a) black for Subdeacons, Deacons and Priests;
      b) purple for Bishops and Archbishops;
      c) red for the Cardinals;
      d) white for the Pope.

    48. Amice, alb and cincture are worn by any celebrant only in the celebration of Mass, or in the rites that precede it. The cincture is the color of the day, the others are white.
    49. The surplice is worn by any celebrant outside Mass, whenever the gown is not used. It is white.
    50. Surplice is also worn by Acolytes when they minister the celebrant.
    51. The stole of the color of the day is worn by Deacon, Priest and Bishop:
      a) above the alb, during Mass;
      b) above the surplice, outside Mass.

    52. The Deacon wears the stole from the left shoulder to the right hip.
    53. The Priest wears the stole by crossing it in front of the chest, moving the hanging end from the left and right shoulder, and the one from the right shoulder to the left.
    54. The Bishop wears the stole as above, but does not cross it in front of his chest.
    55. The chasuble of the color of the day is worn only in the Mass by the Presbyter or the Bishop celebrating .
    56. The cope of the color of the day is worn over the stole
      a) in the blessings that are made at the Altar;
      b) in processions;
      c) in absolution over the corpse or grave;
      d) in the pontifical Mass, by the assistant Presbyter;
      e) by the Bishop in the celebration of baptism, marriage, or in the consecration of a church or cemetery;
      f) by the Pope, when he sits in the gestation chair, and in the proclamation of a dogma or a jubilee.

    57. The dalmatic of the color of the day is worn:
      a) by the Deacon, above the stole, when he ministers the Priest in Mass, in blessings at the Altar or in processions;
      b) by the Bishop, in the pontifical Mass, above the tunicle and under the chasuble.

    58. The tunicle of the color of the day is worn:
      a) by the Subdeacon, above the alb, when he ministers the Priest at Mass, in blessings at the altar, or in processions;
      b) by the Subdeacon who carries the Cross in processions;
      c) by the Bishop, in the pontifical Mass, over the alb.

    59. The maniple of the color of the day is worn by any cleric, but only in Mass.
    60. The mitre is used by the Bishop:
      a) when using the cope;
      b) in the pontifical Mass, when he sits and in the initial and final procession.

    61. The gloves of the color of the day are worn by the Bishop only in the pontifical Mass, from the beginning of the Mass to the Offertory and from after communion to the end.
    62. The pallium is worn over the chasuble by the metropolitan Archbishop in his ecclesiastical province, or by the Pope everywhere.
    63. Crosier is used by the Bishop in his diocese, by the Archbishop in his province, by a Cardinal in his title, but not by the Pope, according to an ancient tradition.
    64. Crosier is used only in the pontifical Mass, at the reading of the Book of Virtues, the blessings and the initial and final procession.
    65. The subcintorium of the color of the day, the white fanon and the white falda are used by the Pope only in the papal Mass.

    ----------------------------------XII - DE MISSIS

    66. The Mass is said or read or solemn, such as in song.
    67. In Masses in song, all that is said aloud in Masses read, is said in song; everything that is said in secret is said in secret.
    68. When the Bishop celebrates in song, where he has the faculty, the Mass is said pontifical, according to the Roman Pontifical.
    69. The Bishop has the faculty to pontificate in his diocese; the Archbishop in his ecclesiastical province; the Cardinals of Santa Romana Church everywhere outside the City of Rome. In the city they can pontificate in the proper Cardinalice Title.
    70. Where the Bishop does not have the faculty to pontificate, he celebrates in song, but does not call himself Pontifical, and does not use the pontifical insignia, and does not add the peculiar rites described in the Roman Pontifical.
    71. When the Pope celebrates in song, the Mass is said papal, according to the Roman Pontifical.
    72. In pontifical and papal Masses the Office is always celebrated double, even on semi-double or simple days.
    73. In votive Masses, except for Masses on the anniversary of marriage and pro gratiarum actione, and in Masses of the Dead [iI]in die obitus[/i], the Office is celebrated double.
    74. Masses on the wedding anniversary and pro gratiarum actione and Masses of the Dead not in die obitus are prohibited on double and semi-double days, and the Office always celebrate simple.
    75. In the Mass read, the Priest or Bishop is assisted by one or two Acolytes.
    76. In the singed Mass the Priest or Bishop is assisted by two Deacons, and the youngest ministers as Subdeacon, and the oldest as Deacon.
    77. In the pontifical Mass the Bishop is assisted by two Deacons, as in n. 76, and by a Priest, who takes the name of assistant Presbyter, according to the Roman Pontifical.
Revenir en haut de page
Voir le profil de l'utilisateur Envoyer un message privé
Gianvitus



Inscrit le: 13 Jan 2013
Messages: 1351

MessagePosté le: Dim Jan 12, 2020 7:00 pm    Sujet du message: Rubriche Generali Répondre en citant

    -----------RUBRICÆ GÆNERALES CÆREMONIALIS ROMANI

    ----------------------------------I - DE DIE LITURGICO IN GENERE

    1. Il giorno liturgico è il giorno santificato dalle azioni liturgiche, e decorre da mezzanotte a mezzanotte.
    2. La celebrazione del giorno liturgico è o duplex (doppia), o semiduplex (semidoppia) o simplex (semplice), e decorre dalle Lodi alla Compieta.
    3. I singoli giorni si celebri o Dominica (Domenica), o Feria (Feria), o Festum (Festa), o Vigilia (Vigilia), o Octava (Ottava), secondo il calendario e la precedenza dei giorni liturgici.
    4. La precedenza tra i singoli giorni liturgici è determinata unicamente per la particolare Tabella occurrentiæ.

    ----------------------------------II – DE DUPLICIBUS ET SEMIDUPLICIBUS

    5. Sono giorni doppî:
      a) Le Feste di I e II clase;
      b) Le Vigilie privilegiate;
      c) Le Ottave privilegiate e maggiori.

    6. Sono giorni semidoppî:
      a) Le Domeniche;
      b) Le Ferie privilegiate;
      c) I giorni tra le Ottave privilegiate.

    7. Nelle Meese dei giorni doppî si dice solo una Orazione, se non si deve fare alcuna Commemorazione. Tutto il resto si dice, come nelle Messse proprie e nell’Ordo Missæ, e nella Liturgia delle Ore è assegnato. Quando si deve dire il Credo, è scritto nelle rubriche proprie.
    8. Nei giorni semidoppî tutto l’Ufficio della Messa e delle Ore si fa come nei giorni doppî, ma nelle Messe si aggiungo le Orazioni assegnate pro diversitate temporum, secondo le Rubriche del Messale Romano.

    ----------------------------------III – DE SIMPLICIBUS

    9. Sono semplici quei giorni che non sono doppî o semidoppî.
    10. Nelle Messe dei giorni semplici si dicono più Orazioni, com’è scritto nel Messale Romano.
    11. Nelle Messe dei giorni semplici si omette il Salmo Júdica me, Deus, con la ripetizione dell’Antifona, e il responsorio prima che il Sacerdote salga all’Altare.

    ----------------------------------IV – DE DOMINICA

    12. Le Domeniche sono o maiores (maggiori) o minores (minori).
    13. Sono Domeniche maggiori:
      a) I-IV d’Avvento;
      b) I-VI di Quaresima;
      c) Pasqua e la sua Ottava, che sono anche Feste di I classe.

    14. Tutte le altre Domeniche sono minori.

    ----------------------------------V – DE FERIA

    15. Le Ferie sono o privilegiatæ (privilegiate), o maiores (maggiori), o minores (minori).
    16. È Feria privilegiate il Mercoledì delle Ceneri.
    17. Sono Ferie maggiori:
      a) le Ferie d’Avvento;
      b) le Ferie di Quaresima.

    18. Tutte le altre Ferie sono minori.

    ----------------------------------VI – DE FESTIS

    19. Le Feste sono o di I, o di II, o di III classe.
    20. Sono Feste di I classe:
      a) le Feste nelle quali nel calendario della Chiesa è scritto I classis;
      b) le Feste particolari di I classe, che sono le Feste del Patrono di ciascuna Nazione, o Provincia, sia ecclesiastica che civile; le Feste del Patrono di ciascuna diocesi; le Feste del Patrono di ciascuna città; la Festa del Titolare di una diocesi o parrocchia.

    21. Sono Feste di II classe:
      a) le Feste nelle quali nel calendario della Chiesa è scritto II classis;
      b) le Feste particolari di II classe, che sono le Feste del Patrono di ciascuna Congregazione o Ordine Religioso.

    22. Sono Feste di III classe quelle Feste in cui calendario della Chiesa è scritto III classis.

    ----------------------------------VII – DE VIGILIIS

    23. Le Vigilie sono o privilegiatæ (privilegiate), o di I, o di II classe.
    24. È Vigilia privilegiata la Vigilia Pasquale.
    25. Sono Vigilie di I classe:
      a) la Viglia della Natività;
      b) la Viglia della Festa dell’Amicizia;
      c) la Viglia dell’Ascensione;
      d) la Viglia della Morte di Aristotele.

    26. Sono Vigilie di II classe:
      a) la Vigilia di Ognissanti;
      b) le Viglie delle Feste dei Ss. Apostoli.


    ----------------------------------VIII – DE OCTAVIS

    27. Le Ottave sono o privilegiatæ (privilegiate), o maiores (maggiori) o minores (minori).
    28. Sono Ottave privilegiate:
      a) della Nativitatà;
      b) di Pasqua.

    29. Sono Ottave maggiori:
      a) della Festa dell’Amicizia;
      b) dell’Ascensione;
      c) della Morte di Aristotele;

    30. Sono Ottave minori:
      a) di S. Tito;
      b) di Ognissanti;
      c) del Titolare della Parrocchia e del Patrono di ciascuna diocesi o città.

    31. I giorni tra le Ottave privilegiate sono di II classe; i giorni fra le Ottave non privilegiate sono di III classe.
    32. Le Ottave privilegiate sono di I classe; le Ottave maggiori di II classe; le Ottave minori di III classe.

    ----------------------------------IX – DE DIERUM LITURGICORUM OCCURRENTIA

    33. Si dice occorrenza se due o più Uffici cadono lo stesso giorno.
    34. L’effetto dell’occorrenza è che l’Ufficio del giorno di grado inferiore ceda il posto al superiore, secondo la Tabella occurrentiæ.
    35. I giorni che devono essere traslati si trasferiscono nel prossimo giorno che non sia doppio o semidoppio.
    36. I giorni traslati sono dello stesso grado come in sede propria, con ogni privilegio e diritto.
    37. La Commemorazione si fa leggendo l’Orazione del giorno da commemorare dopo l’Orazione del giorno di cui si celebra l’Ufficio.
    38. Col nome Festa più nobile si intendono le Feste universali che hanno la precedenza sulle particolari; e le mobili che hanno precedenza sulle fisse.

    ----------------------------------TABELLA OCCURRENTIÆ


    ----------------------------------X – DE COLORIBUS PARAMENTORUM

    39. I paramenti dell’Altare, del Celebrante e dei Ministri devono essere del colore conveniente all'Ufficio e alla Messa del giorno, secondo l’uso della Chiesa, che usa sei colori: bianco, rosso, verde, viola, rosaceo e nero.
    40. Il colore bianco si usa dalla Messa nella notte della Natività dei Profeti fino al Sabato dopo la quarta Domenica di Natale inclusi e dalla Messa nella notte del Rinnovamento al Sabato dopo la quattordicesima Domenica di Pasqua, nell'Ufficio del Tempo; nella Festa dell’Amicizia; nella Festa dell’Ascensione; nella Festa dei Figli di Dio; nella Festa delle Candele; nelle Feste degli Angeli e degli Arcangeli; nella Festa di Ognissanti; nelle Feste dei Santi non Martiri; nella Dedicazione e Consacrazione di una Chiesa, dell’Altare o di un Cimitero, e nell'Incoronazione del Sommo Pontefice; nella Consacrazione di un Vescovo o un Abate. Per le Ottave delle suddette Feste che hanno un’Ottava, quando si dice l’Ufficio dell’Ottava. Nelle Messe votive delle Feste suddette, in qualunque tempo si dicano, e nella Messa pro sponsis. Nel sacramento del Battesimo, del Matrimonio o dell’Ordinazione.
    41. Il colore rosso si usa nelle Feste dei Ss. Apostoli e dei Ss. Martiri. Per le Ottave delle suddette Feste che hanno un’Ottava, quando si dice dell’Ottava. Nelle Messe votive delle suddette Feste, e nella Messa pro eligendo Summo Pontifice.
    42. Il colore verde si usa nelle Domeniche per annum, nell'Ufficio del Tempo, ad eccezione della Domenica in cui si clebra la Festa dei Figli di Dio, e a eccezione delle Vigile.
    43. Il colore viola si usa dalla prima Domenica d’Avvento alla Messa della Vigilia della Natività incluse, e dal Mercoledì delle Ceneri alla Vigilia di Pasqua prima della Messa inclusi, nell'Ufficio del Tempo. Nelle Vigilie, alla benedizione delle ceneri, alla benedizione delle candele, in tutte le Processioni, eccetto quelle nei giorni doppî fuori dal Tempo di Avvento o Quaresima; nelle Messe per ogni necessità, o per richiedere la grazia; nel sacramento della Confessione.
    44. I paramenti rosacei possono usarsi la terza Domenica d’Avvento e la quarta di Quaresima, ma soltanto nell’Ufficio e nella Messa del giorno.
    45. Il colore nero si usa nella Commemorazione della Morte di Aristotele, e in tutti gli Uffici e le Messe dei defunti, incluso il sacramento delle Esequie.

    ----------------------------------XI – DE USU ET QUALITATE PARAMENTORUM

    46. I paramenti liturgici sono: amitto, camice, cingolo, cotta, stola, pianeta, piviale, dalmatica, tunicella, manipolo, mitra, chiroteche, pallio, pastorale, succintorio, fanone e fimbria.
    47. I paramenti liturgici si indossano sopra la talare:
      a) nera per Suddiaconi, Diaconi e Sacerdoti;
      b) violacea per Vescovi e Arcivescovi;
      c) rossa per i Cardinali;
      d) bianca per il Papa.

    48. L’amitto, il camice e il cingolo sono indossano da qualunque celebrante soltanto nella celebrazione della Messa, o nei riti che la precedono. Il cingolo è del colore del giorni, gli altri sono bianchi.
    49. La cotta è indossata da qualunque celebrante fuori dalla Messa, ogni volta che non si usa il camice. È bianca.
    50. La cotta è indossata anche dagli Accoliti quando ministrano il celebrante.
    51. La stola del colore del giorno è indossata da Diacono, Sacerdote e Vescovo:
      a) sopra il camice, durante la Messa;
      b) sopra la cotta, fuori dalla Messa.

    52. Il Diacono indossa la stola dalla spalla sinistra al fianco destro.
    53. Il Sacerdote indossa la stola incrociandola davanti al petto, spostando l’estremità pendente dalla spalla sinistra e destra, e quella dalla spalla destra a sinistra.
    54. Il Vescovo indossa la stola come sopra, ma non la incrocia davanti al petto.
    55. La pianeta del colore del giorno è indossata soltanto nella Messa dal Presbitero o dal Vescovo celebrante.
    56. Il piviale del colore del giorno si indossa sopra la stola
      a) nelle benedizioni che si fanno all’Altare;
      b) nelle processioni;
      c) nell’assoluzione sopra il cadavere o la tomba;
      d) nella Messa pontificale, dal Presbitero assistente;
      e) dal Vescovo nella celebrazione del battesimo, del matrimonio, o nella consacrazione di una chiesa o cimitero;
      f) dal Papa, quando siede sulla sedia gestatoria, e nella proclamazione di un dogma o di un giubileo.

    57. La dalmatica del colore del giorno è indossata:
      a) dal Diacono, sopra la stola, quando ministra il Sacerdote nella Messa, nelle benedizioni all’Altare o nelle processioni;
      b) dal Vescovo, nella Messa pontificale, sopra la tunicella e sotto la pianeta.

    58. La tunicella del colore del giorno è indossata:
      a) dal Suddiacono, sopra il camice, quando ministra il Sacerdote nella Messa, nelle benedizioni all’Altare, o nelle processioni;
      b) dal Suddiacono che porta la croce nelle processioni;
      c) dal Vescovo, nella Messa pontificale, sopra il camice.

    59. Il manipolo del colore del giorno è indossato da qualunque chierico, ma solo nella Messa.
    60. La mitra è usata dal Vescovo:
      a) quando usa il piviale;
      b) nella Messa pontificale, quando siede e nella processione iniziale e finale.

    61. Le chiroteche del colore del giorno sono indossate dal Vescovo soltanto nella Messa pontificale, dall’inizio della Messa fino all’Offertorio e da dopo la comunione alla fine.
    62. Il pallio è indossato sopra la pianeta dall’Arcivescovo metropolita nella sua provincia ecclesiastica, o dal Papa ovunque.
    63. Il pastorale è usato dal Vescovo nella sua diocesi, dall’Arcivescovo nella sua provincia, da un Cardinale nel suo titolo, ma non dal Papa, secondo un’antica tradizione.
    64. Il Pastorale è usato solamente nella Messa pontificale, alla lettura del Libro delle Virtù, alle benedizioni e alla processione iniziale e finale.
    65. Il succintorio del colore del giorno, il fanone e la fimbria bianchi sono usati dal Papa soltanto nella Messa papale.

    ----------------------------------XII – DE MISSIS

    66. La Messa si dice o letta o solenne ovvero in canto.
    67. Nelle Messe in canto, tutto quello che nelle Messe lette si dice ad alta voce, si dica in canto; tutto quello che si dice in segreto, si dica ugualmente in segreto.
    68. Quando il Vescovo celebra in canto, dove ne ha facoltà, la Messa si dice pontificale, secondo il Pontificale Romano.
    69. Il Vescovo ha facoltà di pontificare nella sua diocesi; l’Arcivescovo nella sua provincia ecclesiastica; il Cardinali di Santa Romana Chiesa ovunque fuori dalla Città di Roma. Nella Città possono pontificare nel prorio Titolo Cardinalizio.
    70. Dove il Vescovo non ha facoltà di pontificare, celebra in canto, ma non si dice Pontificale, e non usa le insegne pontificali, e non aggiunge i riti peculiari descritti nel Pontificale Romano.
    71. Quando il Papa celebra in canto, la Messa si dice papale, secondo il Pontificale Romano.
    72. Nelle Messe pontificali e papali l’Ufficio si celebra sempre doppio, anche nei giorni semidoppî o semplici.
    73. Nelle Messe votive, eccetto le Messe nell’anniversario del matrimonio e pro gratiarum actione, e nelle Messe dei Defunti in die obitus, l’Ufficio si celebra doppio.
    74. Le Messe nell’anniversario di matrimonio e pro gratiarum actione e le Messe dei Defunti non in die obitus sono proibite nel giorni doppî e semidoppî, e l’Ufficio si celebra sempre semplice.
    75. Nella Messa letta il Sacerdote o il Vescovo è assistito da uno o due Accoliti.
    76. Nella Messa in canto il Sacerdote o il Vescovo è assistito da due Diaconi, e il più giovane ministra come Suddiacono, e il più anziano come Diacono.
    77. Nella Messa pontificale il Vescovo è assistito da due Diaconi, come al n. 76, e da un Sacerdote, che prende il nome di Presbitero assistente, secondo il Pontificale Romano.
Revenir en haut de page
Voir le profil de l'utilisateur Envoyer un message privé
Kalixtus
Cardinal
Cardinal


Inscrit le: 24 Fév 2013
Messages: 12610
Localisation: Roma, Palazzo Doria-Pamphilj

MessagePosté le: Dim Mar 08, 2020 8:32 am    Sujet du message: Répondre en citant

    -----------RUBRICÆ GÆNERALES CÆREMONIALIS ROMANI

    ----------------------------------I - LITURGICAL DE DIE IN GENERAL

    1. Der liturgische Tag ist der Tag, der durch liturgische Handlungen geheiligt wird, und dauert von Mitternacht bis Mitternacht.
    2. Die Feier des liturgischen Tages ist entweder duplex (doppelt), oder semiduplex (halb-doppelt) oder simplex (einfach) und beginnt mit den Laudes bis zur Vollendung.
    3. Die einzelnen Tage werden entweder Dominica (Sonntag), oder Feria (Wochentag), oder Festum (Fest), oder Vigilia (Vorabend), oder Octava ( Oktav) gefeiert, je nach dem Kalender und dem Vorrang der liturgischen Tage.
    4. Der Vorrang zwischen den einzelnen liturgischen Tagen wird lediglich für die jeweilige Taballa occurrentiæ bestimmt.

    ----------------------------------II - DE DUPLICIBUS ET SEMIDUPLICIBUS

    5. Doppelte Tage sind:
      a) Die Feste der Klasse I und II;
      b) die privilegierten Vorabende;
      c) Die privilegierten und großen Oktaven.

    6. Halb-doppelte Tage sind:
      a) Sonntage;
      b) Privilegierte Wochentage;
      c) Tage zwischen den privilegierten Oktaven;

    7. In den Messen der doppelten Tage wird nur eine Oratio gesprochen, wenn keine Gedenkfeier stattfinden soll. Der ganze Rest wird wie in der Messe selbst und im Ordo Missæ gesprochen, und im Stundengebet wird er zugeordnet. Wenn das Credo gesprochen werden soll, wird es in einer eigenen Rubrik aufgeführt.
    8. An halb-doppelten Tagen wird das ganze Stunden- und Messeamt wie an doppelten Tagen durchgeführt, aber in den Messen werden die pro diversitate temporum zugeordneten Orationen gemäß den Rubriken des Römischen Meßbuchs hinzugefügt.

    ----------------------------------III - DE SIMPLICIBUS

    9. Die Tage, die nicht doppelt oder halb-doppelt sind, sind einfach.
    10. In den Messen der einfachen Tage werden mehrere Orationen gesprochen, wie es im Römischen Meßbuch steht.
    11. In den Messen der einfachen Tage wird der Psalm Júdica me, Deus weggelassen, mit der Wiederholung der Antiphone, und des Antwortgebets, bevor der Priester zum Altar hinaufgeht.

    ----------------------------------IV -DE DOMINICA

    12. Die Sonntage sind entweder maiores ( Haupt) oder minores (Neben).
    13. Die Hauptsonntage sind:
      a) I-IV der Adventszeit;
      b) I-VI der Fastenzeit;
      c) Ostern und dessen Octav, die auch Feste der Klasse I sind.
    .
    14. Alle anderen Sonntage sind Nebensonntage.

    ----------------------------------V - DE FERIA

    15. Die Feiertage sind privilegiatæ (privilegiert), oder maiores ( Haupt), oder minores (Neben).
    16. Aschermittwoch als Feria ist privilegiert.
    17. Die Hauptfeiertage sind:
      a) Adventsfeiertage;
      b) die Feiertage der Fastenzeit
    .
    18. Alle anderen Feiertage sind Nebenfeiertage.

    ----------------------------------VI -DE FESTIS

    19. Die Feste gehören entweder zur Klasse I, II oder III.
    20. Die Feste der Klasse I sind:
      a) die Feste, bei denen im Kalender der Kirche I classis geschrieben steht;
      b) die besonderen Feste der I. Klasse, die die Feste des Patrons jeder Nation oder Provinz sind, sowohl kirchliche als auch zivile; die Feste des Patrons jeder Diözese; die Patronatsfeste jeder Stadt; das Fest der Titulatur einer Diözese oder Pfarrei.

    21. Die Feste der Klasse II sind:
      a) die Feste, in denen II classis im Kirchenkalender geschrieben steht;
      b) besondere Feste der II. Klasse, die die Feste des Patrons jeder Kongregation oder jedes Ordens sind.

    22. Feste der Klasse III sind die Feste, die im Kalender der Kirche III classis aufgeführt sind.

    ----------------------------------VII - DE VIGILIIS

    23. Die Vorabende sind entweder privilegiatæ (privilegiert), oder I, oder II Klasse.
    24. Der Osterabend ist privilegiert.
    25. Es sind Vorabende der Klasse I:
      a) der Vorabend der Geburt Christi;
      b) der Vorabend des Tages der Freundschaft;
      c) der Vorabend der Himmelfahrt;
      d) der Vorabend von Aristoteles' Tod.

    26. Die II. Klasse Vorabende sind:
      a) der Vorabend von Allerheiligen;
      b) die Vorabende der Feste der Heiligen Apostel;


    ----------------------------------VIII - DE OCTAVIS

    27. Oktaven sind entweder privilegiatæ (privilegiert), oder maiores (Haupt) oder minores (Neben).
    28. Privilegierte Oktaven sind:
      a) zur Geburt Christi;
      b) zu Ostern;

    29. Hauptoktaven sind:
      a) zum Tag der Freundschaft;
      b) zur Himmelfahrt;
      c) zum Tod des Aristoteles;

    30. Nebenoktaven sind:
      a) zu Sankt Titus;
      b) zu Allerheiligen;
      c) zum Titular der Pfarrei und des Patrons jeder Diözese oder Stadt;
    .
    31. Die Tage zwischen den privilegierten Oktaven sind Klasse II; die Tage zwischen den nicht privilegierten Oktaven sind Klasse III.
    32. Die privilegierten Oktaven gehören zur Klasse I; die Hauptoktaven gehören zur Klasse II; die Nebenoktaven gehören zur Klasse III.

    ----------------------------------IX - DE DIERUM LITURGICORUM OCCURRENTIA

    33. Von einem Vorkommnis spricht man, wenn zwei oder mehr Ämter auf denselben Tag fallen.
    34. Die Wirkung dieses Vorkommens ist, dass das niedrigere Tagesamt dem höheren Amt gemäß der Tabella occurrentiæ weicht.
    35. Die zu verschiebenden Tage werden auf den nächsten Tag verlegt, der nicht doppelt oder halb-doppelt ist.
    36. Die übertragenen Tage sind im gleichen Ausmaß wie an ihrem eigentlichen Ort, mit allen Privilegien und Rechten versehen.
    37. Die Gedenkfeier erfolgt durch Verlesen der Oratio des zu gedenkenden Tages nach der Oratio des Tages, an dem das Amt gefeiert wird.
    38. Mit dem Namen edelstes Fest sind universelle Feste gemeint, die Vorrang vor den einzelnen Festen haben; und bewegliche Feste, die Vorrang vor festen Festen haben.

    ----------------------------------TABELLA OCCURRENTIÆ


    ----------------------------------X - DE COLORIBUS PARAMENTORUM

    39. Die Gewänder des Altars, des Zelebranten und der Amtsträger müssen die für das Amt und die Tagesmesse geeignete Farbe haben, entsprechend dem Gebrauch der Kirche, die sechs Farben verwendet: weiß, rot, grün, violett, rosa und schwarz .
    40. Die weiße Farbe wird von der Messe in der Nacht der Geburt der Propheten bis zum Samstag nach dem vierten Weihnachtssonntag einschließlich und von der Messe in der Nacht der Erneuerung am Samstag nach dem vierzehnten Ostersonntag im Zeitamt, am Tag der Freundschaft und an Himmelfahrt verwendet; am Fest der Kinder Gottes; am Fest der Kerzen; an den Festen der Engel und Erzengel; am Fest Allerheiligen; an den Festen der Heiligen, die keine Märtyrer sind; an der Einweihung und Weihe einer Kirche, eines Altars oder eines Friedhofs und an der Krönung des Papstes; an der Weihe eines Bischofs oder eines Abtes. Für die Oktaven der oben genannten Feste, die eine Oktave haben, wenn das Amt der Oktave verkündet wird. In den Votivmessen der oben genannten Feste, unabhängig von der Zeit, zu der sie gesprochen werden, und in der Messe pro sponsis. Im Sakrament der Taufe, der Ehe oder der Weihe.
    41. Die rote Farbe wird bei den Festen der Heiligen Apostel und der Heiligen Märtyrer verwendet. Für die Oktaven der oben genannten Feiertage, die eine Oktave haben, sofern von der Oktave die Rede ist. In den Votivmessen der oben genannten Feste und in der Messe pro eligendo Summo Pontifice wird die rote Farbe verwendet.
    42. Die grüne Farbe wird an den Sonntagen per annum, im Zeitamt, mit Ausnahme des Sonntags, an dem das Fest der Kinder Gottes gefeiert wird, und mit Ausnahme der Vorabende, verwendet.
    43. Die violette Farbe wird vom ersten Adventssonntag bis einschließlich der Messe am Heiligabend und von Aschermittwoch bis einschließlich Ostern vor der Messe im Zeitamt verwendet. In den Vorabenden, zur Segnung der Asche, zur Segnung der Kerzen, in allen Prozessionen, außer an den Doppeltagen außerhalb des Advents oder der Fastenzeit; in den Messen für jedes Bedürfnis oder zur Bitte um Gnade; im Sakrament der Beichte.
    44. Rosa-Gewänder können am dritten Adventssonntag und am vierten Fastensonntag verwendet werden, aber nur im Gottesdienst und in der Messe des Tages.
    45. Die schwarze Farbe wird im Gedenken an den Tod des Aristoteles und in allen Ämtern und Messen der Toten, einschließlich des Sakraments der Beerdigung, verwendet.



    ----------------------------------XI - DE USU ET QUALITATE PARAMENTORUM

    46. Die liturgischen Gewänder sind: Amice, Albe, Zingulum, Chorhemd, Stola, Messgewand, Mantel, Dalmatik, Tunika, Manipel, Mitra, Epikopalhandschuhe, Pallium, Krummstab, Subcintorium, Fanon und Falda.
    47. Über der Soutane werden liturgische Gewänder getragen:
      a) schwarz für Subdiakone, Diakone und Priester;
      b) violett für Bischöfe und Erzbischöfe;
      c) rot für die Kardinäle;
      d) weiß für den Papst.

    48. Amice, Albe und Zingulum werden von jedem Zelebranten nur bei der Feier der Messe oder bei den Riten, die ihr vorausgehen, getragen. Der Zingulum ist die Farbe des Tages, die anderen sind weiß.
    49. Die Chorhemden werden von jedem Zelebranten außerhalb der Messe getragen, wenn das Gewand nicht benutzt wird. Es ist weiß.
    50. Die Chorhemden werden auch von den Akolythen getragen, wenn sie dem Zelebranten dienen.
    51. Die Stola mit der Farbe des Tages wird von Diakon, Priester und Bischof getragen:
      a) über der Albe, während der Messe;
      b) über dem Chorhemd, außerhalb der Messe;

    52. Der Diakon trägt die Stola von der linken Schulter bis zur rechten Hüfte.
    53. Der Priester trägt die Stola, indem er sie vor der Brust kreuzt und das hängende Ende von der linken und rechten Schulter und das von der rechten Schulter nach links bewegt.
    54. Der Bischof trägt die Stola wie oben, kreuzt sie aber nicht vor der Brust.
    55. Das Messgewand in der Farbe des Tages wird nur in der Messe vom Presbyter oder dem feiernden Bischof getragen.
    56. Der Mantel in der Farbe des Tages wird über der Stola getragen.
      a) bei den Segnungen, die am Altar vorgenommen werden;
      b) bei Prozessionen;
      c) bei der Absolution am Leichnam oder am Grab;
      d) bei der Pontifikalmesse durch den Assistenten des Presbyters;
      e) vom Bischof bei der Feier der Taufe, der Eheschließung oder bei der Weihe einer Kirche oder eines Friedhofs;
      f) vom Papst, wenn er auf dem Tragestuhl sitzt, und bei der Verkündigung eines Dogmas oder eines Jubiläums.

    57. Die Dalmatik in der Farbe des Tages wird getragen:
      a) vom Diakon über der Stola, wenn er den Priester in der Messe, bei Segnungen am Altar oder bei Prozessionen dient;
      b) vom Bischof in der Pontifikalmesse, über der Tunika und unter dem Messgewand;
    .
    58. Die Tunika in der Farbe des Tages wird getragen:
      a) vom Subdiakon über der Albe, wenn er dem Priester bei der Messe, bei Segnungen am Altar oder bei Prozessionen dient;
      b) vom Subdiakon, der das Kreuz in Prozessionen trägt;
      c) vom Bischof, in der Pontifikalmesse, über der Albe

    59. Die Manipel in der Farbe des Tages wird von jedem Kleriker getragen, aber nur in der Messe.
    60. Die Mitra wird vom Bischof verwendet:
      a) bei der Verwendung des Mantels;
      b) in der Pontifikalmesse, wenn er sitzt, und in der anfänglichen und abschließenden Prozession.

    61. Die Handschuhe in der Farbe des Tages werden vom Bischof nur in der Pontifikalmesse getragen, vom Beginn der Messe bis zum Opfer und von der Zeit nach der Kommunion bis zum Ende.
    62. Das Pallium wird vom Metropolitan-Erzbischof in seiner kirchlichen Provinz oder vom Papst überall über dem Messgewand getragen.
    63. Der Krummstab wird vom Bischof in seiner Diözese, vom Erzbischof in seiner Provinz, von einem Kardinal in seinem jeweiligen Titel getragen, aber nicht vom Papst, gemäß einer alten Tradition.
    64. Der Bischofsstab wird nur in der Pontifikalmesse, bei der Lesung des Buches der Tugenden, bei den Segnungen und bei der Anfangs- und Schlussprozession verwendet.
    65. Das Subcintorium in der Farbe des Tages, der weiße Fanon und die weiße Falda werden vom Papst nur in der päpstlichen Messe verwendet.


    ----------------------------------XII - DE MISSIS

    66. Die Messe wird gesprochen oder gelesen oder in feierlicher Form, wie z.B. als Gesang, abgehalten.
    67. In den Messen mit Gesang wird alles, was in den gelesenen Messen laut gesagt wird, mit Gesang vorgetragen; alles, was im Verborgenen gesagt wird, wird im Verborgenen gesagt.
    68. Wenn der Bischof mit Gesang feiert, wo er die Fakultät innehat, wird die Messe nach dem römischen Pontifikalamt päpstlich gehalten.
    69. Der Bischof hat die Fähigkeit, in seiner Diözese zu pontifizieren; der Erzbischof in seiner kirchlichen Provinz; die Kardinäle der heiligen römischen Kirche überall außerhalb der Stadt Rom. In der Stadt können sie unter dem richtigen Kardinalstitel pontifizieren.
    70. Wo der Bischof nicht die Fähigkeit zum Pontifikat hat, feiert er mit Gesang, nennt sich aber nicht päpstlich und verwendet nicht die päpstlichen Insignien und fügt nicht die speziellen Riten hinzu, die im römischen Pontifikalamt beschrieben sind.
    71. Wenn der Papst mit Gesang feiert, wird die Messe nach der römisch-päpstlichen Ordnung päpstlich gesprochen.
    72. In päpstlichen und päpstlichen Messen wird das Amt immer doppelt gefeiert, auch an halb-doppelten oder einfachen Tagen.
    73. In Votivmessen, mit Ausnahme der Messen am Jahrestag der Eheschließung und pro gratiarum actione, und in Totenmessen [iI]in die obitus[/i], wird das Amt doppelt gefeiert.
    74. Messen am Hochzeitstag und pro gratiarum actione und Totenmessen nicht in die obitus sind an doppelten und halb-doppelten Tagen verboten, und das Offizium feiert immer einfach.
    75. Bei der Verlesung der Messe wird der Priester oder Bischof von einem oder zwei Akolythen unterstützt.
    76. In der gesungenen Messe wird der Priester oder Bischof von zwei Diakonen unterstützt, wobei der jüngste Diener als Subdiakon und der älteste als Diakon fungiert.
    77. In der Pontifikalmesse wird der Bischof von zwei Diakonen unterstützt, wie in Nr. 76, und von einem Priester, der nach dem Römischen Pontifikalamt den Titel eines Assistenten des Presbyters annimmt.


_________________
Revenir en haut de page
Voir le profil de l'utilisateur Envoyer un message privé
Felipe...
Cardinal
Cardinal


Inscrit le: 10 Mar 2020
Messages: 1598
Localisation: Villa Borghese

MessagePosté le: Lun Fév 14, 2022 1:07 pm    Sujet du message: Répondre en citant

    -----------RUBRICÆ GÆNERALES CÆREMONIALIS ROMANI

    ----------------------------------I - DE DIE LITURGICO IN GENERE

    1. El día litúrgico es el día santificado por las acciones litúrgicas, y comienza de medianoche a medianoche.
    2. La celebración del día litúrgico es o duplex (doble), o semiduplex (semidoble) o simplex (simple), y comienza desde Laudes hasta Completa.
    3. Los días individuales se celebran ya sea el Dominica (Domingo), o Feria (Feria), o Festum (Fiesta), o Vigilia (Vigilia), u Octava (Octava), según el calendario y la precedencia de los días litúrgicos.
    4. La precedencia entre los días litúrgicos individuales se determina únicamente para la particular Tabella occurrentiæ.

    ----------------------------------II – DE DUPLICIBUS ET SEMIDUPLICIBUS

    5. Son días dobles (duplex):
      a) Las Fiestas de I y II clase;
      b) Las Vigilias privilegiadas;
      c) Las Octavas privilegiadas y mayores.

    6. Son días semidobles (semiduplex):
      a) Los domingos;
      b) Las Ferias privilegiadas;
      c) Los días entre las Octavas privilegiadas.

    7. En las Misas de los días dobles se dice sólo una Oración siempre que no se deba hacer ninguna Conmemoración. Todo lo demás se dice como, tal y como está asignado, en las Misas propias, en elOrdo Missæ y en la Liturgia de las Horas. Cuando se debe decir el Credo, está escrito en las rúbricas propias.
    8. En los días semidobles todo el Oficio de la Misa y de las Horas se hace como en los días dobles, pero en las Misas se añaden las Oraciones asignadas pro diversitate temporum, según las Rúbricas del Misal Romano.

    ----------------------------------III – DE SIMPLICIBUS

    9. Son simples (simplex) aquellos días que no son dobles o semidobles.
    10. En las Misas de los días simples se dicen más Oraciones, como está escrito en el Misal Romano.
    11. En las Misas de los días simples se omite el Salmo Júdica me, Deus, con la repetición de la Antífona, y el responsorio antes de que el Sacerdote suba al Altar.

    ----------------------------------IV – DE DOMINICA

    12. Los domingos son o maiores (mayores) o minores (menores).
    13. Son domingos mayores:
      a) I-IV de Adviento;
      b) I-VI de Cuaresma;
      c) La Pascua y su Octava, que también son Fiestas de I clase.

    14. Los demás domingos son menores.

    ----------------------------------V – DE FERIA

    15. Las Ferias son privilegiatæ (privilegiadas), o maiores (mayores), o minores (menores).
    16. El miércoles de Ceniza es Feria privilegiada
    17. Son Ferias mayores:
      a) las Ferias de Adviento;
      b) las Ferias de Cuaresma.

    18. Todas las demás Ferias son menores.

    ----------------------------------VI – DE FESTIS

    19. Las Fiestas (festis) son de I, de II, o de III clase.
    20. Son Fiestas de I clase:
      a) las Fiestas en las que en el calendario de la Iglesia está escrito I classis;
      b) las Fiestas particulares de I clase, que son las Fiestas del Patrono de cada Nación, o Provincia, tanto eclesiástica como civil; las Fiestas del Patrono de cada diócesis; las Fiestas del Patrono de cada ciudad; la Fiesta del Titular de una diócesis o parroquia.

    21. Son Fiestas de Clase II:
      a) las Fiestas en las que en el calendario de la Iglesia está escrito II classis;
      b) las Fiestas particulares de clase II, que son las Fiestas del Patrono de cada Congregación u Orden Religioso.

    22. Son Fiestas de clase III aquellas Fiestas en las que en el calendario de la Iglesia está escrito III classis.

    ----------------------------------VII – DE VIGILIIS

    23. Las Vigilias (vigiliis) son o privilegiatæ (privilegiadas), o de I, o de II clase.
    24. Es Vigilia privilegiada la Vigilia Pascual.
    25. Son Vigilias de I Clase:
      a) la Vigilia de la Natividad;
      b) la Vigilia de la Fiesta de la Amistad;
      c) la Vigilia de la Ascensión;
      d) la Vigilia de la Muerte de Aristóteles.

    26. Son Vigilias de II clase:
      a) la Vigilia de Todos los Santos;
      b) las Vigilias de las Fiestas de los Ss. Apóstoles.


    ----------------------------------VIII – DE OCTAVIS

    27. Las Octavas (octavis) son privilegiatæ (privilegiadas), o maiores (mayores) o minores (menores).
    28. Son Octavas privilegiadas:
      a) de la Natividad;
      b) de Pascua.

    29. Son Octavas mayores:
      a) de la Fiesta de la Amistad;
      b) de la Ascensión;
      c) de la muerte de Aristóteles;

    30. Son Octavas menores:
      a) de S. Tito;
      b) de todos los Santos;
      c) del Patrono de la Parroquia y del Patrono de cada diócesis o ciudad.

    31. Los días entre las Octavas privilegiadas son de clase II; los días entre las Octavas no privilegiadas son de clase III.
    32. Las Octavas privilegiadas son de clase I; las Octavas mayores de clase II; las Octavas menores de clase III.

    ----------------------------------IX – DE DIERUM LITURGICORUM OCCURRENTIA

    33. Se dice ocurrencia (ocurrentia) si dos o más oficios caen en el mismo día.
    34. El efecto de la ocurrencia es que el oficio del día de grado inferior ceda su lugar al superior, según la Tabla occurrentiæ.
    35. Los días que se vayan a trasladar, se trasladarán al próximo día que no sea doble o semidoble.
    36. Los días trasladados serán del mismo grado que en su sede, con todo privilegio y derecho.
    37. La Conmemoración se hace leyendo la Oración del día que se ha de conmemorar después de la Oración del día en que se celebra el Oficio.
    38. Con el nombre Fiesta más noble se entienden las Fiestas universales que tienen prioridad sobre los particulares; y las movibles que tienen prioridad sobre las fijas.

    ----------------------------------TABELLA OCCURRENTIÆ


    ----------------------------------X – DE COLORIBUS PARAMENTORUM

    39. Los paramentos del Altar y las vestiduras del Celebrante y de los Ministros deben ser del color conveniente para el Oficio y para la Misa del día, según el uso de la Iglesia, que usa seis colores: blanco, rojo, verde, violeta, rosado y negro.
    40. El color blanco se usa desde la Misa en la noche de la Natividad de los Profetas hasta el sábado después del cuarto Domingo de Navidad incluidos y desde la Misa en la noche de la Renovación hasta el sábado después del 14º Domingo de Pascua; también se usarán en el Oficio del Tiempo, en la Fiesta de la Amistad, en la Fiesta de la Ascensión, en la Fiesta de los Hijos de Dios, en la Fiesta de las Candela, en las Fiestas de los Ángeles y de los Arcángeles, en la Fiesta de Todos los Santos, en las Fiestas de los Santos no Mártires, en la Dedicación y Consagración de una Iglesia, del Altar o de un Cementerio, y en la Coronación del Sumo Pontífice, así como en la Consagración de un Obispo o un Abad. También para las Octavas de las Fiestas que se acaban de nombrar y que tienen una Octava, cuando se dice el Oficio de la Octava. En las Misas votivas de las Fiestas antedichas, en cualquier tiempo que se digan, y en la Misa pro sponsis. En el sacramento del Bautismo, del Matrimonio o de la Ordenación.
    41. El color rojo se usa en las Fiestas de los Ss. Apóstoles y de los Ss. Mártires. Para las Octavas de dichas Fiestas que tienen una Octava, cuando se dice la Octava. En las misas votivas de dichas fiestas, y en la misa pro eligendo Summo Pontifice.
    42. El color verde se usa en los domingos per annum, en el Oficio del Tiempo, a excepción del domingo en que se celebra la Fiesta de los Hijos de Dios, y a excepción de las Vigilias.
    43. El color púrpura se usa desde el primer domingo de Adviento hasta la Misa de la Vigilia de la Natividad incluidas, y desde el miércoles de Ceniza hasta la Vigilia de Pascua antes de la Misa incluidos, en el Oficio del Tiempo. También en las Vigilias, en la bendición de la ceniza, en la bendición de las candelas, en todas las Procesiones, excepto en los días dobles fuera del tiempo de Adviento o Cuaresma; en las Misas para toda necesidad, o para pedir la gracia, así como en el sacramento de la Confesión.
    44. El color rosa pueden utilizarse el tercer domingo de Adviento y el cuarto de Cuaresma, pero sólo en el Oficio y en la Misa del día.
    45. El color negro se usa en la Conmemoración de la Muerte de Aristóteles, y en todas los Oficios y Misas de los difuntos, incluido el sacramento de las Exequias.

    ----------------------------------XI – DE USU ET QUALITATE PARAMENTORUM

    46. Los paramentos litúrgicos son: amito, alba, cíngulo, sobrepelliz, estola, casulla, capa pluvial, dalmática, tunicela, manípulo, mitra, quirotecas, palio, pastoral, roquete, fanón y falda papal.
    47. Los paramentos litúrgicos se llevan encima de la sotana:
      a) negra per Subdiáconos, Diáconos y Sacerdotes;
      b) violácea para obispos y arzobispos;
      c) roja para los Cardenales;
      d) blanca para el Papa.

    48. El amito, el alba y el cíngulo son usados por cualquier celebrante sólo en la celebración de la Misa, o en los ritos que la preceden. El cíngulo es del color del día, los otros son blancos.
    49. La sobrepelliz es usada por cualquier celebrante fuera de la Misa, cada vez que no se usa la alba. Es blanca.
    50. La sobrepelliz es usada también por los Acólitos cuando asisten al celebrante.
    51. La estola del color del día es usada por Diácono, Sacerdote y Obispo:
      a) sobre la alba, durante la misa;
      b) sobre la sobrepelliz, fuera de la Misa.

    52. El Diácono lleva la estola desde el hombro izquierdo hasta el costado derecho.
    53. El Sacerdote lleva la estola cruzando delante del pecho, desplazando la extremidad pendiente del hombro izquierdo a la derecha, y el del hombro derecho a la izquierda.
    54. El Obispo lleva la estola como sobre, pero no la cruza delante del pecho.
    55. La casulla del color del día es usado solamente en la Misa por el Presbítero o por el Obispo celebrante.
    56. La capa pluvial del color del día se lleva encima de la estola
      a) en las bendiciones que se hacen en el Altar;
      b) en las procesiones;
      c) en la absolución sobre el cadáver o la tumba;
      d) en la misa pontifical, por el presbítero asistente;
      e) por el Obispo en la celebración del bautismo, del matrimonio, o en la consagración de una iglesia o cementerio;
      f) por el Papa, cuando se sienta en la silla gestatoria, y en la proclamación de un dogma o de un jubileo.

    57. La dalmática del color del día se lleva:
      a) por el Diácono, sobre la estola, cuando ministra al Sacerdote en la Misa, en las bendiciones al Altar o en las procesiones;
      b) por el Obispo, en la Misa pontifical, sobre la tunicela y bajo de la casulla.

    58. La tunicela del color del día se lleva:
      a) del Subdiácono, sobre la alba, cuando ministra al Sacerdote en la Misa, en las bendiciones al Altar, o en las procesionesi;
      b) por el Subdiácono que lleva la cruz en las procesiones;
      c) por el Obispo, en la Misa pontifical, sobre la alba.

    59. El manípulo del color del día lo lleva cualquier clérigo, pero sólo en la Misa.
    60. La mitra es usada por el Obispo:
      a) cuando usa la capa pluvial;
      b) en la Misa pontifical, cuando se sienta y en la procesión inicial y final.

    61. Las quirotecas del color del día son usadas por el Obispo sólo en la Misa pontifical, desde el inicio de la Misa hasta el Ofertorio y desde después de la comunión hasta el final.
    62. El palio es usado sobre la casulla por el arzobispo metropolitano en su provincia eclesiástica, o por el Papa en todas partes.
    63. El báculo pastoral es utilizado por el Obispo en su diócesis, por el Arzobispo en su provincia, por un Cardenal en su título, pero no por el Papa, según una antigua tradición.
    64. El báculo pastoral sólo se utiliza en la Misa pontifical, en la lectura del Libro de las Virtudes, en las bendiciones y en la procesión inicial y final.
    65. El Papa sólo utiliza el roquete del color del día, el fanón y la falda papal blancos, únicamente en la Misa papal.

    ----------------------------------XII – DE MISSIS

    66. La Misa (misis) se puede decir leída o solemne, es decir, cantada.
    67. En las misas cantadas, todo lo que en las misas leídas se dice en voz alta, se dice en canto; todo lo que se dice en secreto, se dirá también en secreto.
    68. Cuando el Obispo celebra en canto, allí donde está facultado, la Misa se dice pontifical, según el Pontifical Romano.
    69. El Obispo tiene la facultad de pontificar en su diócesis; el Arzobispo en su provincia eclesiástica; los Cardenales de la Santa Iglesia Romana en cualquier lugar fuera de la Ciudad de Roma, con la excepción de la sede romana de su Título Cardenalicio, donde sí podrán hacerlo.
    70. Donde el Obispo no tiene facultad de pontificar, celebra en canto, pero no se dice Pontifical, y no usa las insignias pontificales, y no añade los ritos peculiares descritos en el Pontifical Romano.
    71. Cuando el Papa celebra en canto, la Misa se dice papal, según el Pontifical Romano.
    72. En las Misas pontificias y papales el Oficio se celebra siempre doble, incluso en los días semidobles o simples
    73. En las Misas votivas, excepto las Misas en el aniversario del matrimonio y pro gratiarum actione, y en las Misas de los Difuntos in die obitus, el Oficio se celebra doble.
    74. Las Misas en el aniversario del matrimonio y pro gratiarum actione y las Misas de los Difuntos no in die obitus están prohibidas en los días dobles y semidobles, y el Oficio se celebra siempre simple.
    75. En la misa leída el Sacerdote o el Obispo está asistido por uno o dos acólitos.
    76. En la misa cantada el Sacerdote o el Obispo está asistido por dos Diáconos, y el más joven ayuda como Subdiácono, y el más anciano como Diácono.
    77. En la misa pontifical el obispo está asistido por dos diáconos, como el n. 76, y por un sacerdote, que toma el nombre de presbítero asistente, según el Pontifical Romano.

_________________

_______.______Sanctae Mariae Rotundae cardinalis episcopus | Archiepiscopus Burdigalensis
__________..Secretarius brevium ad Principes | Sanctae Sedis Vice-cancillarius et Magnus Auditor
Revenir en haut de page
Voir le profil de l'utilisateur Envoyer un message privé Visiter le site web de l'utilisateur
Montrer les messages depuis:   
Poster un nouveau sujet   Ce sujet est verrouillé; vous ne pouvez pas éditer les messages ou faire de réponses.    L'Eglise Aristotelicienne Romaine The Roman and Aristotelic Church Index du Forum -> Holy Office and Causes of the Saints - Saint-Office et Causes des Saints -> Library of the Holy Office Toutes les heures sont au format GMT + 2 Heures
Page 1 sur 1

 
Sauter vers:  
Vous ne pouvez pas poster de nouveaux sujets dans ce forum
Vous ne pouvez pas répondre aux sujets dans ce forum
Vous ne pouvez pas éditer vos messages dans ce forum
Vous ne pouvez pas supprimer vos messages dans ce forum
Vous ne pouvez pas voter dans les sondages de ce forum


Powered by phpBB © 2001, 2005 phpBB Group
Traduction par : phpBB-fr.com