 |
L'Eglise Aristotelicienne Romaine The Roman and Aristotelic Church
Forum RP de l'Eglise Aristotelicienne du jeu en ligne RR
Forum RP for the Aristotelic Church of the RK online game
 
|
| Voir le sujet précédent :: Voir le sujet suivant |
| Auteur |
Message |
mirceadino
Cardinal
Inscrit le: 09 Déc 2009
Messages: 2118
Localisation: 1 High Street, Solar Paradise (since 22.11.1461)
|
 Posté le: Lun Fév 28, 2011 3:23 pm Sujet du message: |
 |
|
| Citation: |
La Creació
Capítol V - « La reunió »
1.- Déu mirava, emocionat, el petit grup de criatures que plorava. Se sentien abandonades per Ell, puix que no estaven dotades de cap talent particular. Havien acabat per creure que Ell els odiava, mentre que Ell amava a cada una de Llurs creacions. Totes formaven part d’Ell i a odiar-los equivaldria a odiar una part d’Ell. Havia creat l’univers, el món i la vida per a poder amar-los, i ell els amava
2.- Amb aquest amor, Déu havia dotat a cada espècie de criatures que composaven la vida, de talents per a que totes trobessin el seu lloc a Llur creació. Però aquest esplèndid regal seguia essent invisible als ulls d’aquest petit grup de membres. Els humans que el composaven estaven habitats pel dubte, quedant-se cecs a Llur amor. Les seves llàgrimes eren sinceres però injustes. Només demanaven ser amats per Ell, però no veient que Ell ja ho feia.
3.- Les altres criatures eren conscients d’aquest regal, però no havien entès el motiu. Aquestes s’imaginaven que eren les úniques recompensades d’aquesta maners. Unes pensaven solament que la força era un regal de Déu. Altres erraven d’igual manera pensant amb la velocitat, la nombrosa progenitura, la longevitat, la llana, la capacitat de volar o també el territori que els havia estat assignat per Ell. Totes es consideraven afavorides per Ell i creien ser Llurs favorites.
4.- Però aquest humà, a qui els seus anomenaven Oane, duia en ell mateix la llavor del talent que Déu havia donat als seus. Prenia poc a poc consciència del vertader amor que Déu elevava a Llur creació. Començava a entendre que cada component de la creació és amada per Déu, però encara desconeixia el perquè. Passava el seu temps mirant els estels, esperant trobar-hi l’Altíssim, pe`ro no sabia res de Llur Omnipresència.
5.- Aleshores, Déu decidí que havia arribat el moment de donar el veritable lloc que es mereixia en l’univers a l’espècie en la qual es trobava l’única criatura que entenia l’amor, únic sentit vertader de la vida. Ell es va dir que calia provar l’amor que Llurs criatures sentien ver a Ell. Per a fer-ho, va decidir reunir a totes les criatures del món en un únic lloc i preguntar-los-hi el que significava la vida. El que Ell faria d’elles, dependria de les seves respostes.
6.- Aleshores, d’un sol pensament de Déu, totes les criatures del món sencer estigueren informades de la convocatòria divina. Sense esperar, elles es van posar en marxa. Existia una gegantina planura verdosa sobre un continent verd.Era allà on el món sencer s’havia de reunir per escoltar la pregunta divina. Allà el destí de l’univers s’anava a decidir.
7.- Calgueren nombrosos anys per a reunir tantes criatures. No sobrevisqueren totes, a aquest llarg viatge, però cap tenia la intenció de retrocedir en el camí. Déu els havia injectat el desig incontenible d’anar a incorporar-se a la gran reunió de tota la creació. Van creuar els mars, les muntanyes, els glacials, els deserts extrems i molts altres llocs difícils. Elles, però, continuaven vivint, morint, alimentant-se i procreant. Però tot això sense deixar mai d’avançar.
8.- I finalment va arribar el fatídic dia en que tota la creació es reuní.
Spyosu
Traducció per Ignius
|
 |
|
| Revenir en haut de page |
|
 |
mirceadino
Cardinal
Inscrit le: 09 Déc 2009
Messages: 2118
Localisation: 1 High Street, Solar Paradise (since 22.11.1461)
|
| Posté le: Lun Fév 28, 2011 3:23 pm Sujet du message: |
|
|
| Citation: |
La Creació
Capítol VI - « La pregunta »
1.- Va ser la major concentració de criatures que mai hagi tingut cabuda al món.
2.- Eren varis milers de milions reunits sobre la gegantina planura. Es relacionaven sense cap mena d’adversitat. Els llops esperaven a la vora de les ovelles, els gossos a la vora dels gats, les àguiles a la vora dels ratolins i els lleons a la vora a la vora de les gaseles. Es veien, inclús, diversos tipus de vegetals. Així doncs, els roures, els avets, els pollancres, les oliveres, les pomeres, les datileres i altres arbres formaven un gegantí bosc com mai abans s’havia vist. Les flors, les verdures, els fruits, el blat, i el panís també hi eren presents. La gegantina planura era un vertader santuari per a la vida, ja que esperaven pacientment que Déu vingués a elles per a plantejar-los la pregunta.
3.- Aleshores bramà el tro, els núvols l’allunyaren i una suau llum es va fer en l’espai al cel que s’havia fet. Entre totes les criatures es va fer una gran silenci. De la profunditat celestial, una veu greu, penetrant, però suau i serena alhora, es va deixar sentir. Aleshores, la veu digué “Escolteu-me, vosaltres, als quals vaig concebir, ja que jo sóc el vostre Déu. Sense mi, no existiríeu, i em deveu fidelitat”.
4.- Déu afegí: “Molts de vosaltres dieu que sou els meus preferits, però mai no he donat la meva preferència a cap criatura existent. Aleshores, el temps va fer que això canviés. El temps em va obligar a fe runa elecció entre les meves criatures. El temps ha fet que anomeni a una espècie d’entre vosaltres “Els Meus Fills”. Per a fer aquesta elecció, us faré una única pregunta”.
5.- Déu els va demanar aleshores: “Vosaltres viviu gràcies a mi, ja que sóc el vostre creador. Us alimenteu, us reproduïu, crieu a la vostra progenitura. Però no sabeu perquè viviu. Al vostre entendre, quin sentit vaig donar a la vida?”.
6.- La majoria de les criatures no sabien respondre. S’observaven els uns i els altres, esperant trobar en els seus veïns la resposta a aquesta estranya pregunta. Es podia observar a un peix tot feliç, sense saber què respondre, un cavall colpejant el terra, amb les peülles, un roure corbant-se, tot buscant desesperadament la resposta a les seves arrels, i fins i tot un colom rascant-se el cap, en senyal de reflexió.
7.- Però una d’elles es va avançar. Semblava segura de si mateixa i de llur resposta. Tota la resta van obrir-li pas i, aviat, es va fer un espai al seu voltant. Va aixecar els ulls vers a Déu, per la seva mirada estava plena de suficiència. Va respondre: “Vas fer les criatures animades per la necessitat d’alimentar-se. Vas fer els forts capaços de devorar els dèbils. Sense dubtes es tracta de garantir la supremacia del fort sobre el dèbil!
8.- Va afegir: “La meva prova és que sóc l’últim representant de la meva espècie. Només el més fort ha sobreviscut d’entre els meus! Si m’anomenes “El Teu Fill”, sabré demostrar quina, de totes les criatures, ha de dominar el món”.
9.- Va esperar que Déu el felicités per la seva resposta, però va ser en va. Perquè Ell no respongué.
Spyosu
Traducció per Ignius
|
|
|
| Revenir en haut de page |
|
|
mirceadino
Cardinal
Inscrit le: 09 Déc 2009
Messages: 2118
Localisation: 1 High Street, Solar Paradise (since 22.11.1461)
|
| Posté le: Lun Fév 28, 2011 3:24 pm Sujet du message: |
|
|
| Citation: |
La Creació
Capítol VII - « L’amor »
1.- Déu no va respondre a la criatura que havia fet l’apologia de la dominació del fort sobre el dèbil.
2.- Ell es va girar cap a un grup de criatures. Era precisament el que formava part de la raça humana i que havia recorregut el món. Déu sabia que aquest grup es considerava rebutjat per Ell. Aquests humans pensaven que estaven privats qualsevol talent. Consideraven que havien estat apartats de la creació a causa de la seva manifestada inferioritat. Però, entre ells, l’humà que duia el nom d’Oane duia, sense estar segur, la resposta a la pregunta plantejada per l’Altíssim.
3.- Puix que Oane dubtava, mirava sovint els estels, tot esperant veure a Déu. Estimava a l’Altíssim, amb un amor sincer, però no sabia si això era el vertader sentit de la vida. Hagués volgut dona la seva resposta, però per al seu grup sempre havia estat un esperit dèbil i ningú volia deixar-lo parlar. Però Déu era omnipotent. Havia sentit al grup humà queixar-se. Però sobre tot, havia percebut l’amor i els dubtes en el cor d’Oane.
4.- Aleshores, des del cel, un raig de llum es va fer i va anar a nimbar a Oane. Es van sorprendre totes les criatures, admirant la suau llum que aureolava a l’humà. Es van apartar aleshores, deixant-lo sol davant de Déu. Va contemplar el seu cos il•luminat, amb una mirada plena de curiositat. Després es va girar cap als membres del seu grup. Però primera vegada, no va poder veure en la seva mirada menyspreu, sinó respecte.
5.- I Déu va preguntar: “I tu, l’humà, no tens res a respondre?” He convocat aquí a tota la Meva creació per trobar a qui donarà la resposta correcta a la Meva pregunta. Has vingut i no has respost. Aleshores, t’ordeno, ara, que ho facis!”. Aleshores, Oane, terroritzat pel to sever del seu creador, va aixecar els ulls cap a Ell i, amb un to vacil•lant, va dir: “Però, ¡oh altíssim!, no sé si la meva resposta és justa...”. I Déu ordenà: “Parla i jo t’ho diré!”.
6.- Aleshores, Oane va respondre: “Vas fer a les teves criatures alimentant-se les unes de les altres. Han de caçar i matar-se per alimentar-se. De la mateixa manera, han de lluitar per defensar la seva vida. Però no hi ha ni forts ni dèbils. Ningú no es rebaixa ni es deixa trepitjar. Tots nosaltres estem a la vida i som tots els Teus humils criats. Ja que ets el nostre creador”.
7.- "És per això que vas donar talents més bonics a unes que a totes les Teves criatures. Cada una d’elles té el seu lloc a la Teva creació. El seu talent li permet a cada una d’elles trobar-lo, per la qual cosa no hi ha cap criatura preferida per tu, ¡oh Altíssim! Tots som estimats de manera igual i, a canvi, tots t’hem d’amar. Ja que, sense tu, no existiríem. Ens has creat quan res t’obligava a fer-ho, i per això hem d’amar-te per donar-te les gràcies per aquest gest”.
8.- "Nosaltres estem, certament, connectats a la matèria, sotmesos, per cert, a les seves lleis, però la nostra finalitat és tendir vers a tu, l’Esperit Etern i Perfecte. Doncs, al meu parer, el sentit que vas donar a la vista és l’amor”. Aleshores Déu digué: “Humà, ja que ets l’únic que has comprés que era l’amor, faig dels teus similars els Meus Fills. Així, saps que el talent de la teva espècie és la seva capacitat d’amar-me i d’amar els seus pròxims La resta de les espècies, només saben amar-se a sí mateixes”.
Spyosu
Traducció per Ignius
|
|
|
| Revenir en haut de page |
|
|
mirceadino
Cardinal
Inscrit le: 09 Déc 2009
Messages: 2118
Localisation: 1 High Street, Solar Paradise (since 22.11.1461)
|
| Posté le: Lun Fév 28, 2011 3:24 pm Sujet du message: |
|
|
| Citation: |
La Creació
Capítol VIII - « La decisió »
1.- Tota la resta de les criatures es va sorprendre d’aquesta decisió de Déu de fer els humans Llurs Fills. Elles no entenien el que era l’amor i no podien pensar perquè l’Altíssim li donava tanta importància. Totes es posaren a xiuxiuejar, esperant que una d’elles expliqués a la resta aquesta decisió divina.
2.- Però Déu va dirigir Llur veu vers a les criatures que no havien pogut donar-li resposta. Ell els digué: “Vosaltres, qui no heu respondre’m; vosaltres, que preteníeu ser les Meves criatures preferides. Els vostres esperits no seran més coses superiors. Aquests ja no tendiran cap a Mi. Així com, d’ara en endavant, us sotmetreu a l’humà per la seva naturalesa estrictament material, us provi del llenguatge. Belareu, mugireu, grunyireu, xiulareu, miolareu i bordareu fins a la fi dels temps!
3.- Després, Déu dirigí Llur veu vers la criatura que havia afirmat la dominació del fort sobre el dèbil. Ell digué: “Ja que estàs tan segura de la teva elecció, et deixo l’ocasió de provar-ho. Conservaràs el teu esperit, però el teu cos es convertirà en ombra. Així viuràs, sola, relacionant-te amb els humans, fins que t’entreguis al teu dolor. Així ningú t’anomenarà, ja que Jo mateix he decidit no fer-ho”.
4.- Déu després va dirigir Llur veu a Oane i li digué: “ He fet, de la teva espècie, els Meus Fills. Ara, faig dels seus esperits ànimes. Aquestes es diferencien dels esperits de la resta d’espècies en què seguiran essent úniques, d’ara en endavant, amb un caràcter superior, que tendeixen cap a la Meva Divina Perfecció. Així, divideixo el temps en set parts anomenades “dies”, amb la finalitat que el setè dia, tu i els teus us reunireu per honorar el vostre pare: Jo”.
5.- “Però encara serà necessari que cada tu i els teus feu perdurar la vostra espècie. A excepció de la qui no vaig anomenar, he fet a totes les criatures sotmeses a tu. Així doncs, t’alimentaran amb si mateixes, sense que elles s’alimentin de vosaltres. Aquest poder del que disposeu, el d’alimentar-vos amb la resta d’espècies, l’anomenaré “treball”. Però, per a que no oblideu mai que aquest poder és un do Meu, recompensant-vos així per la teva resposta, Oane, el treball serà laboriós, difícil, abrasiu i fatigant. Però no et queixis del patiment que això et causo. Ja que realment és un bell regal que et faig”.
6.- "Amb la finalitat que et reemplacis amb noves generacions, la vida de les quals acaba, us faig un regal molt més maco, encara. Aquest amor que espero de vosaltres, us permeto provar-lo igualment entre vosaltres, en parella. La tendresa i el desig recíproc seran el component d’aquest sentiment pur. La procreació serà l’objectiu. Però només aquest amor que hauré beneït podrà permetre l’acte carnal, per a que la vostra espècie perduri en el Meu Amor”.
7.- Aleshores, Déu va crear dos astres per sobre del món. Un, radiant de llum, de anomenat “Sol”. L’altre, lluint fredament, l’anomenà “Lluna”. Déu explicà a Oane: “Que la vostra fidelitat sigui com la dels fills vers als pares i jo seré tan sever com els pares ho són amb els fills. Per què, cada cop que un de vosaltres mori, el jutjaré, d’acord a la vida que mantingué. El Sol inundarà cada dia el món de llum, com a prova d’amor cap a la Meva creació. Aquell qui, d’entre els teus, enviï allà, viurà una eternitat de felicitat. Però entre da i dia, la Lluna prendrà el relleu. I aquells qui, d’entre els teus, estiguin allà tirats no coneixeran més que la tempesta”.
Spyosu
Traducció per Ignius
|
|
|
| Revenir en haut de page |
|
|
|
|
Vous ne pouvez pas poster de nouveaux sujets dans ce forum
Vous ne pouvez pas répondre aux sujets dans ce forum
Vous ne pouvez pas éditer vos messages dans ce forum
Vous ne pouvez pas supprimer vos messages dans ce forum
Vous ne pouvez pas voter dans les sondages de ce forum
|
|
FAQ
Rechercher
Liste des Membres
Groupes d'utilisateurs
S'enregistrer
Profil
Se connecter pour vérifier ses messages privés
Connexion
