 |
L'Eglise Aristotelicienne Romaine The Roman and Aristotelic Church
Forum RP de l'Eglise Aristotelicienne du jeu en ligne RR
Forum RP for the Aristotelic Church of the RK online game
 
|
| Voir le sujet précédent :: Voir le sujet suivant |
| Auteur |
Message |
mirceadino
Cardinal
Inscrit le: 09 Déc 2009
Messages: 2118
Localisation: 1 High Street, Solar Paradise (since 22.11.1461)
|
 Posté le: Jeu Mar 03, 2011 5:02 pm Sujet du message: |
 |
|
| Citation: |
La Prehistòria
Capítol VI - « El Càstig »
1.- Els humans s’havien entregat tant al pecat que Déu havia decidit castigar-los. Però la immensa majoria d’ells no comprenien on estava el seu error, ja que l’abandonament al vici havia estat massa gran. S’havien aficionat tant als plaers de la vida que tremolaven davant la idea de deixar-los. Molts d’ells van decidir, aleshores, d’abandonar la ciutat maleïda d’Oanilònia. Però la Criatura sense Nom va trobar set humans el gust dels quals pel pecat era tan profund que encarnaven cada pecat.
2.- Asmodeu s’havia entregat a la luxúria, Azazel a la golafreria, Belial a l’orgull, Lucífer en la desídia, Belzebub a la avarícia, Leviatan a la còlera i Satan a l’enveja. Segons els consells de la Criatura sense Nom, van recomanar a la resta la rebel•lió contra Déu, afirmant que només l’enveja el motivaven en Llur decisió de castigar els homes. Afegien que era dèbil i que mai podria posar en execució Llur amenaça. Un gran nombre d’humans els escoltaren amb atenció.
3.- No obstant això, set humans havien comprès l’error que havien comès. Els seus noms eren Gabriel, Jordi, Miquel, Migaël, Galadriela, Sylphaël i Rafaëla. Van recomanar la humilitat i van afirmar que havien d’acceptar el càstig per a expiar els seus pecats. El discurs de cada un demostrava les virtuts que cada un havien encarnat. Gabriel va donar proves de temprança, Jordi d’amistat, Miquel de justícia, Miguaël d’altruisme, Galadriela de conservació, Sylphaël de plaer i Rafëla de convicció. Només un grapat d’humans era sensible a llurs paraules, però la puresa de la fe de cada un d’ells valia el vici de cent pecadors.
4.- Els sis dies següents van ser terribles. Els llampecs estripaven el cel i els trons estremien la voluntat dels més dèbils. Un gran nombre d’humans va fugir, aleshores,de la ciutat. Només van quedar els més vils, que escoltaven les prèdiques de les set encarnacions del pecat, i els més virtuosos, que, com exemple de les set encarnacions de la virtut, acceptaven el càstig de Déu. Fins i tot la Criatura Sense Nom va tenir la prudència de fugir, deixant als set corruptes encegant-se en la seva follia.
5.- El setè dia va arribar per a concloure la sentència divina en un titànic cataclisme. Amb un tremolor ensordidor, el terra es va obrir sota els peus de pocs que s’havien quedat a la ciutat. Flames altes, com a catedrals, van anar a devorar-los. Els edificis es van esfondrar, les pedres van esclafar els habitants i les flames o van devastar tot. Aviat, tota la ciutat va ser engolida a les entranyes de la terra, i no va deixar ni rastre de la seva existència.
6.- Les set encarnacions del pecat van ser castigades per Déu. Van ser desterrades a la Lluna, vivint des d’aquell moment una eternitat de patiments, amb el nom de “Els Prínceps Dimonis”. Els que els havien escoltat van patir el mateix destí, amb el títol de “Dimonis”. El seu amor vers al vici i l’odi vers a Déu creixien durant segles, prenent cada cop més el malsà plaer d’exercir el seu ofici. I el seu cos va reflectir, poc a poc, la negror i la bestialitat de la seva ànima.
7.- Però Déu també veié que els set purs, així com els seus deixebles, havien demostrat que els humans eren capaços de sentir penediment i humilitat. Els va elevar al Sol i van ser beneïts amb una eterna felicitat al Paradís. Els set purs van ser anomenats “Arcàngels” i els seus deixebles “Àngels”. Havien de secundar a l’Altíssim ajudant als humans cada cop que fos necessari, a combatre la temptació de la Criatura que Ell no havia anomenat.
Spyosu
Traducció per Ignius
|
Dernière édition par mirceadino le Jeu Mar 03, 2011 5:05 pm; édité 1 fois |
|
| Revenir en haut de page |
|
 |
mirceadino
Cardinal
Inscrit le: 09 Déc 2009
Messages: 2118
Localisation: 1 High Street, Solar Paradise (since 22.11.1461)
|
| Posté le: Jeu Mar 03, 2011 5:03 pm Sujet du message: |
|
|
| Citation: |
La Prehistòria
Capítol VII - « L’Èxode »
1.- La ciutat sencera d’Oanilònia fou absorbida cap els intestins del món, devorada per les flames. Per a purificar la terra, Déu va escampar sal sobre el rastre de la ciutat del pecat, de manera que no s’hi establís mai més la vida i hi prosperés allà. El poder del diví cataclisme va cobrir el cel de pols a vàries milles a la rodona. Els variats grups que havien fugit van doblar la seva velocitat per a escapar de la catàstrofe, i van deixar enrere el record de la seva vida. La majoria van plorar allò que van pensar que era una injustícia. Estaven separats de Déu i de Llur amor, i no entenien Llur correcta decisió divina.
2.- Alguns van arribar al mar. Van tallar arbres i van fer vaixells amb ells. Els va dur molt de temps acabar aquestes construccions. De fet, havien perdut la pràctica del treball i els dolia posar-se a treballar. Passaven més temps gandulejant a la platja que buscant amb que alimentar-se o construir les seves naus. Però els núvols de pols sempre els recordava que haurien d’estar treballant. Poc a poc, van prendre un altre cop el gust per l’esforç i, encara que no viurien mai més en la virtut, les seves societats viciades no van conèixer més la follia dels pecats que havien practicat a Oanilònia.
3.- Quan els vaixells van estar llestos, van marxar per travessar el món, creuant els mars i desembarcant en totes les costes que els semblaven més favorables. Altres grups de refugiats van fugir inclús a terres més profundes escapant del cataclisme. Van creuar diversos boscs, pantans, rius, rierols, valls, pujols, muntanyes, barrancs, glacials i planures. Cada cop que trobaven un lloc favorable per al seu establiment, un grup es quedava i fundava una ciutat allà.
4.- Així, van poblar gradualment el món sencer, instal•lant viles per totes les parts a les que arribaven. Cada ciutat va organitzar el seu sistema polític. Van escollir cabdills, els quals administraven els recursos de llurs comunitats. Aquests van nombrar guàrdies, de manera que les lleis de la ciutat fossin respectades. Per a finançar aquesta jove jerarquia, van agafar or i plata de les mines i els van fondre per a encunyar monedes d’ells. Aquesta idea va facilitar els intercanvis entre cada ciutat.
5.- Però, especialment, els va permetre intercanviar mercaderies entre ciutats. Però aquest intercanvi enriquia a alguns mentre que empobria a altres. Les ciutats competien cada vegada més entre si pel control dels recursos. Els que no va poder obtenir-lo mitjançant el intercanvi, van intentar obtenir-lo a la força. Així, cada ciutat va organitzar un exèrcit, entrenant soldats per a lluitar per a enriquir la seva comunitat i als seus líders.
6.- Aleshores, Déu va decidir permetre’ls que aprenguessin l’amistat, de manera que els humans deixessin de matar-se els uns als altres. Va dividir la única llengua en una multitud de llengües. Els humans no eren capaços d’entendre les paraules parlades en altres ciutats. L’Altíssim, aleshores, el va permetre ser capaços d’aprendre les llengües que no coneixien. Aquest entrenament requeria que cada un s’obrís vers la cultura de l’altre. Així, estaven menys inclinats a combatre, havent-los donat la comprensió de l’altre degut als esforços necessaris per aprendre les llengües d’aquells que desitjaven atacar.
Spyosu
Traducció per Ignius
|
|
|
| Revenir en haut de page |
|
|
mirceadino
Cardinal
Inscrit le: 09 Déc 2009
Messages: 2118
Localisation: 1 High Street, Solar Paradise (since 22.11.1461)
|
| Posté le: Jeu Mar 03, 2011 5:05 pm Sujet du message: |
|
|
| Citation: |
La Prehistòria
Capítol VIII - « El Paganisme »
1.- Els grups d’humans que havien fugit d’Oanilònia, s’havien dispersat i poblat el món. Els seus descendents van construir ciutats, governs i van inventar els diners, que els permeté comerciar. Però també havien inventat la guerra i, per animar-los a conèixer-se en comptes de barallar-se, Déu va dividir el llenguatge únic en múltiples llengües.
2.- Entre els humans, es va formar un grup que buscava la realitat divina, però aquest grup ignorava tant sobre Déu com la resta de la humanitat. Els humans ja no sentien l’amor diví perquè s’havien desviat d’Ell. Buscaven una explicació a les seves vides, quan la resposta ja els havia estat donada. Però ja no sabien escoltar, ara s’havien quedat sords.
3.- Aquest grup declarava que a cada cosa, en cada element que rodejava als homes i a les dones, hi havia un esperit el poder del qual sobrepassava l’enteniment. Aquests esperits elementals posseïen poders sobrehumans. Tenien diferents personalitats i sempre competien amb la finalitat de demostrar qui era el més fort. Sovint s’enfellonien i mai vacil•laven en mesurar-se un davant de l’altre, amb els humans enmig de tot això.
4.- Així doncs, no tenint a Déu en el seu cor, s’havien intentat tot un panteó de déus falsos. Com el cel cobreix el món i era la font de llum, van fer un déu del cel i el van posar com a rei de tota la resta de déus. Els seus llamps es van tornar cèlebres ràpidament i tots els humans van aprendre a témer-los ràpidament. Com els humans no coneixien la virtut, els déus que s’havien inventat tampoc la coneixien. El seu rei diví podia transformar-se en un núvol d’or per a exercir el pecat de la luxúria amb princeses.
5.- Per a honorar als seus múltiples déus, els humans van crear esglésies dedicades als seus déus, i els van anomenar “temples”. Els propis humans actuaven com a clergues en el seu propi paganisme, així que s’anomenaren “sacerdots”. Suplicaven l’ajuda de llurs déus i, a canvi, els sacrificaven animals. Mentre que Déu havia ensenyat a Oane que les diverses criatures del món, encara que sotmeses als homes, havien de ser respectades; els pagans oferien i reverenciaven la seva sang als seus falsos déus.
6.- Però no ha havia amor vers als seus nous déus. Aquests servien únicament per a prestar serveis a canvi de sacrificis. A més a més, aquests pagans respectaven llurs divinitats, però era més per por que per amor. Les nombroses ciutats es van reagrupar en regnes, tenint en cap a reis. Aquests reis acudien als sacerdots pagans amb la finalitat que els seus déus els ajudessin, i aquests fals clergues creien tenir el poder de llegir el futur de les ciutats en les entranyes.
7.- Però encara quedava un buit en el cor dels homes i les dones. Els faltava el per què havien estat concebuts. Els faltava l’amor que Déu volia donar-los i el que esperava a canvi. Aleshores, Déu va decidir que havia arribat el moment oportú per a Llur Creació fes memòria. Va trobar un nen a una ciutat anomenada Stàgiros i va ensenyar-li Llur Paraula amb la finalitat que la Humanitat torni al camí de la virtut. Aquest nen es deia Aristòtil.
Spyosu
Traducció per Ignius
|
|
|
| Revenir en haut de page |
|
|
|
|
Vous ne pouvez pas poster de nouveaux sujets dans ce forum
Vous ne pouvez pas répondre aux sujets dans ce forum
Vous ne pouvez pas éditer vos messages dans ce forum
Vous ne pouvez pas supprimer vos messages dans ce forum
Vous ne pouvez pas voter dans les sondages de ce forum
|
|
FAQ
Rechercher
Liste des Membres
Groupes d'utilisateurs
S'enregistrer
Profil
Se connecter pour vérifier ses messages privés
Connexion
