L'Eglise Aristotelicienne Romaine The Roman and Aristotelic Church Index du Forum L'Eglise Aristotelicienne Romaine The Roman and Aristotelic Church
Forum RP de l'Eglise Aristotelicienne du jeu en ligne RR
Forum RP for the Aristotelic Church of the RK online game
 
Lien fonctionnel : Le DogmeLien fonctionnel : Le Droit Canon
 FAQFAQ   RechercherRechercher   Liste des MembresListe des Membres   Groupes d'utilisateursGroupes d'utilisateurs   S'enregistrerS'enregistrer 
 ProfilProfil   Se connecter pour vérifier ses messages privésSe connecter pour vérifier ses messages privés   ConnexionConnexion 

[C] El Llibre de les Virtuts - La Prehistòria

 
Poster un nouveau sujet   Ce sujet est verrouillé; vous ne pouvez pas éditer les messages ou faire de réponses.    L'Eglise Aristotelicienne Romaine The Roman and Aristotelic Church Index du Forum -> La Bibliothèque Romaine - The Roman Library - Die Römische Bibliothek - La Biblioteca Romana -> Le Dogme - The Dogma
Voir le sujet précédent :: Voir le sujet suivant  
Auteur Message
mirceadino
Cardinal
Cardinal


Inscrit le: 09 Déc 2009
Messages: 2118
Localisation: 1 High Street, Solar Paradise (since 22.11.1461)

MessagePosté le: Jeu Mar 03, 2011 5:05 pm    Sujet du message: Répondre en citant

Citation:





    La Prehistòria
    Capítol VIII - « El Paganisme »



    1.- Els grups d’humans que havien fugit d’Oanilònia, s’havien dispersat i poblat el món. Els seus descendents van construir ciutats, governs i van inventar els diners, que els permeté comerciar. Però també havien inventat la guerra i, per animar-los a conèixer-se en comptes de barallar-se, Déu va dividir el llenguatge únic en múltiples llengües.

    2.- Entre els humans, es va formar un grup que buscava la realitat divina, però aquest grup ignorava tant sobre Déu com la resta de la humanitat. Els humans ja no sentien l’amor diví perquè s’havien desviat d’Ell. Buscaven una explicació a les seves vides, quan la resposta ja els havia estat donada. Però ja no sabien escoltar, ara s’havien quedat sords.

    3.- Aquest grup declarava que a cada cosa, en cada element que rodejava als homes i a les dones, hi havia un esperit el poder del qual sobrepassava l’enteniment. Aquests esperits elementals posseïen poders sobrehumans. Tenien diferents personalitats i sempre competien amb la finalitat de demostrar qui era el més fort. Sovint s’enfellonien i mai vacil•laven en mesurar-se un davant de l’altre, amb els humans enmig de tot això.

    4.- Així doncs, no tenint a Déu en el seu cor, s’havien intentat tot un panteó de déus falsos. Com el cel cobreix el món i era la font de llum, van fer un déu del cel i el van posar com a rei de tota la resta de déus. Els seus llamps es van tornar cèlebres ràpidament i tots els humans van aprendre a témer-los ràpidament. Com els humans no coneixien la virtut, els déus que s’havien inventat tampoc la coneixien. El seu rei diví podia transformar-se en un núvol d’or per a exercir el pecat de la luxúria amb princeses.

    5.- Per a honorar als seus múltiples déus, els humans van crear esglésies dedicades als seus déus, i els van anomenar “temples”. Els propis humans actuaven com a clergues en el seu propi paganisme, així que s’anomenaren “sacerdots”. Suplicaven l’ajuda de llurs déus i, a canvi, els sacrificaven animals. Mentre que Déu havia ensenyat a Oane que les diverses criatures del món, encara que sotmeses als homes, havien de ser respectades; els pagans oferien i reverenciaven la seva sang als seus falsos déus.

    6.- Però no ha havia amor vers als seus nous déus. Aquests servien únicament per a prestar serveis a canvi de sacrificis. A més a més, aquests pagans respectaven llurs divinitats, però era més per por que per amor. Les nombroses ciutats es van reagrupar en regnes, tenint en cap a reis. Aquests reis acudien als sacerdots pagans amb la finalitat que els seus déus els ajudessin, i aquests fals clergues creien tenir el poder de llegir el futur de les ciutats en les entranyes.

    7.- Però encara quedava un buit en el cor dels homes i les dones. Els faltava el per què havien estat concebuts. Els faltava l’amor que Déu volia donar-los i el que esperava a canvi. Aleshores, Déu va decidir que havia arribat el moment oportú per a Llur Creació fes memòria. Va trobar un nen a una ciutat anomenada Stàgiros i va ensenyar-li Llur Paraula amb la finalitat que la Humanitat torni al camí de la virtut. Aquest nen es deia Aristòtil.


    Spyosu
    Traducció per Ignius


Revenir en haut de page
Voir le profil de l'utilisateur Envoyer un message privé
Montrer les messages depuis:   
Poster un nouveau sujet   Ce sujet est verrouillé; vous ne pouvez pas éditer les messages ou faire de réponses.    L'Eglise Aristotelicienne Romaine The Roman and Aristotelic Church Index du Forum -> La Bibliothèque Romaine - The Roman Library - Die Römische Bibliothek - La Biblioteca Romana -> Le Dogme - The Dogma Toutes les heures sont au format GMT + 2 Heures
Page 1 sur 1

 
Sauter vers:  
Vous ne pouvez pas poster de nouveaux sujets dans ce forum
Vous ne pouvez pas répondre aux sujets dans ce forum
Vous ne pouvez pas éditer vos messages dans ce forum
Vous ne pouvez pas supprimer vos messages dans ce forum
Vous ne pouvez pas voter dans les sondages de ce forum


Powered by phpBB © 2001, 2005 phpBB Group
Traduction par : phpBB-fr.com