 |
L'Eglise Aristotelicienne Romaine The Roman and Aristotelic Church
Forum RP de l'Eglise Aristotelicienne du jeu en ligne RR
Forum RP for the Aristotelic Church of the RK online game
 
|
| Voir le sujet précédent :: Voir le sujet suivant |
| Auteur |
Message |
mirceadino
Cardinal
Inscrit le: 09 Déc 2009
Messages: 2118
Localisation: 1 High Street, Solar Paradise (since 22.11.1461)
|
 Posté le: Jeu Mar 03, 2011 5:24 pm Sujet du message: |
 |
|
| Citation: |
L'Eclipse
Capítol VIII - « La Resurrecció »
1.- La veu que sentia, mentre estava en companyia d’Aristòtil i Christós, era tranquil•la i penetrant. Els dos em van explicar que era Déu mateix qui m’anava a fer unes quantes preguntes. Finalment vaig anar a veure què desitjava. La veu divina em digué: “Tu, el germà a qui els teus anomenen Sypous, has vingut a Mi, descobrint tot allò que un humà no podrà conèixer fins després de la seva mort. Has visitat cada un dels set Inferns, on has trobat a casa un dels Prínceps-dimonis, que s’han presentat davant teu, conforme la Meva Voluntat. Què has après del teu recorregut espiritual?”.
2.- Responguí: “He comprés el sentit de la Salvació: quan un humà ha viscut en la virtut, conforme la Vostra paraula divina, transferida pel profeta Aristòtil i per Christós el Messies, els concediu el dret a accedir a aquests paratges, en el si del Sol. Si ell s’aparta de la virtut, negant-se a escoltar la Vostra divina paraula, entregant-se als plaers terrestres, a l’egoisme, a la temptació, a divinitats falses, la Vostra saviesa infinita fa que sigui enviat al Infern, a la Lluna, per a ser castigat allà per la resta de l’eternitat. Ens estimeu, però també nosaltres hem d’estimar-vos”.
3.- Aleshores Déu em digué: “Ara, el temps d’escollir s’ha acabat per a tu. Pots decidir acceptar la mort. En aquest cas, jutjaré tota la teva vida: els moments que vas saber caminar per la virtut i els moments on vas apartar-te d’ella. Si jutjo que ho mereixes, et reuniràs juntament amb els escollits per a una eternitat d’alegria i de felicitat. Però si jutjo que la teva vida no fou prou virtuosa, coneixeràs una eternitat de turments al Infern. Però, si creus que el teu temps encara no ha estat prou, que encara no has fet les teves proves davant Meu, pots tornar a la vida”.
4.- Jo no sabia que respondre. Havia reunit prou mèrits per anar al Paradís? O, pel contrari, acabaria anant al Infern? Aleshores vaig sentir veus. Eren les dels meus amics, que resaven per la salvació de la meva ànima. Encara que ells es trobessin a la terra, les escoltava indistintament. Això em feia veure que ells es preocupaven tant com jo del que m’havia de passar. Havia de mostrar-los que les seves oracions no eren en va. Vaig decidir acceptar la resurrecció, amb la finalitat de poder viure en la virtut per a poder merèixer el Paradís. Els devia això, com a mínim tant com jo m’ho devia a mi mateix.
5.- Déu em digué, aleshores: “Des de que he decidit convertir l’esperit dels humans en ànima, amb la finalitat que puguin esser jutjades en la seva mort, cada un d’ells recorre el camí que t’ha conduit a Mi, i els faig la mateixa pregunta a cada un d’ells. Alguns tenen la mateixa prudència que tu, altres accedeixen al Paradís, i altres sobreestimen la qualitat d’allò viscut i són enviats al Infern”.
6.- “Els que van optar, com tu, per la resurrecció, no guarden rastre del recorregut espiritual a la seva memòria. Així, el seu comportament canvia només si la lliçó ha estat gravada al fons del seu cor. Però, a fi que tots ells sàpiguen quina sort terrible els espera si s’aparten del Meu amor, et deixo, excepcionalment, la memòria. Podràs, així demostrar el recorregut espiritual que has fet. I el teu testimoni quedarà pels segles dels segles. Ara que saps quina serà la tasca que t’he confiat, et retorno a la vida, per a que facis una nova elecció”.
7.- Aleshores la meva vista va ennuvolar-se. Vaig tenir el temps just de veure a Aristòtil i a Christós dir-me “Fins aviat”, abans de perdre el coneixement. Quan em vaig despertat, em trobava al meu llit, amb els braços en creu. Al voltant meu hi havia ciris encesos i els meus amics estaven resant. En llàgrimes, però visiblement descansats, em van explicar que feia nou dies que havia mort. Vaig aixecar-me, vaig anar a la finestra i vaig veure com el Sol difonia de nou la seva llum calorosa en el món. Vaig explicar als meus amics el meu increïble viatge espiritual i vaig decidir plasmar sobre el paper tot el que acabava de conèixer durant la meva mort.
Spyosu
Traducció per Ignius
|
 |
|
| Revenir en haut de page |
|
 |
|
|
Vous ne pouvez pas poster de nouveaux sujets dans ce forum
Vous ne pouvez pas répondre aux sujets dans ce forum
Vous ne pouvez pas éditer vos messages dans ce forum
Vous ne pouvez pas supprimer vos messages dans ce forum
Vous ne pouvez pas voter dans les sondages de ce forum
|
|
FAQ
Rechercher
Liste des Membres
Groupes d'utilisateurs
S'enregistrer
Profil
Se connecter pour vérifier ses messages privés
Connexion
