L'Eglise Aristotelicienne Romaine The Roman and Aristotelic Church Index du Forum L'Eglise Aristotelicienne Romaine The Roman and Aristotelic Church
Forum RP de l'Eglise Aristotelicienne du jeu en ligne RR
Forum RP for the Aristotelic Church of the RK online game
 
Lien fonctionnel : Le DogmeLien fonctionnel : Le Droit Canon
 FAQFAQ   RechercherRechercher   Liste des MembresListe des Membres   Groupes d'utilisateursGroupes d'utilisateurs   S'enregistrerS'enregistrer 
 ProfilProfil   Se connecter pour vérifier ses messages privésSe connecter pour vérifier ses messages privés   ConnexionConnexion 

Vita de Christos, chapitre VII

 
Poster un nouveau sujet   Ce sujet est verrouillé; vous ne pouvez pas éditer les messages ou faire de réponses.    L'Eglise Aristotelicienne Romaine The Roman and Aristotelic Church Index du Forum -> La Bibliothèque Romaine - The Roman Library - Die Römische Bibliothek - La Biblioteca Romana -> Le Dogme - The Dogma
Voir le sujet précédent :: Voir le sujet suivant  
Auteur Message
Trufaldini



Inscrit le: 01 Mai 2006
Messages: 491

MessagePosté le: Dim Mai 28, 2006 6:16 pm    Sujet du message: Vita de Christos, chapitre VII Répondre en citant



Chapitre 7

Ah, je me souviendrai toujours de ce jour mes amis. Après être sortis de la Basilique, nous nous sommes retrouvés face à un groupe de badauds qui s’invectivaient vertement. Nous avons essayé de retenir Christos mais celui-ci ne nous écouta pas et s’approcha de ce groupe de querelleurs.

Il comprit bien vite la cause du conflit ; Face à lui, un mouton se trouvait perdu, terrorisé par les cris qui venaient de toutes parts. A sa gauche se trouvaient des adeptes des cultes païens, leur prêtre en tête, tenant à la main un long couteau. A sa droite, se tenaient quelques-unes de ces personnes déçues par le paganisme, et suivant les préceptes d’Aristote d’une manière moins détournée que les premiers, ils s’étaient massés pour dénoncer le sacrifice barbare qui se préparait en l’honneur des faux dieux. Chaque camp hurlait avec véhémence contre l’autre.

Alors, Christos appela à lui, calmement, l’animal terrorisé, qui avança docilement vers lui. Christos le caressa, puis lui dit de s’en aller. Le mouton partit alors. Mais le prêtre païen était furieux de rage contre Christos et s’avança vers lui, le couteau levé. C’est alors que nous nous interposâmes, Titus, Paulos et moi, bientôt rejoints par neuf autres de ces déçus du paganisme qui s’étaient assemblés à droite. Mais Christos s’avança et fit face au prêtre. Celui-ci croisa alors le regard de l’être béni de Dieu, s’en détourna, et partit sans mot dire, la foule des infidèles le suivant d’un air penaud.

Alors, nous autres, les douze qui avions voulu défendre Christos, hébétés par ce qui venait de ce passer, nous nous tournâmes vers ce mystérieux homme.

L’un de nous, quelqu’un que je ne connaissais pas encore, mais qui se nommait Thanos, lui dit :
" Mais qui es-tu donc, toi dont le calme et la douceur ont raison de l'infamie païenne? ".

Alors, Christos lui répondit: " Mon nom est Christos, fils de Giosep et de Maria. Les gens qui me connaissent disent de moi que je suis le messie, car j’aime Dieu et j’aime mes semblables. "

Alors, nous nous écriâmes : " En vérité, aucun de nous ne doute de ce fait. Grâces soient rendues au Très Haut de t’avoir envoyé à nous, afin que Sa parole illumine nos vies et que la prophétie d’Aristote se concrétise. "

Et Christos répondit enfin: " En vérité, il est bien triste que tant d’enfants de Dieu se détournent de Son amour. Il leur faut des guides afin que les erreurs passées soient effacées. Voulez-vous me suivre et vous faire apôtres de la parole de Dieu? "

Les neuf qui ne connaissaient pas Christos se regardèrent, qui semblaient partagés entre la joie et l’angoisse. Ils demandèrent à celui qui se disait le messie ce qu’il fallait faire pour le rejoindre.

_________________
Cardinal Francesco Trufaldini - Thomiste - "A la saint Trufaldini, toute liqueur sera bénie."
Revenir en haut de page
Voir le profil de l'utilisateur Envoyer un message privé
Sainte Wilgeforte



Inscrit le: 17 Juil 2009
Messages: 6071

MessagePosté le: Sam Mar 27, 2010 1:25 pm    Sujet du message: Répondre en citant

Caput VII

Hem, amici mei, illum diem sempre meminero. Cum Basilicam reliquissemus, turmae otiosae quae inter se fortiter litigabat occurrimus. Conati sumus Christum retinere, sed ille aures nobis non patefecit atque stomachosae manui appropinquavit.

Subito illius certaminis causas intellexit; ante se ovis, a clamore qui ubique erat territa deerata erat. Sinistra qui idola colebant erant, eorum sacerdos, lungum cultrum tenens, ante omnes. Dextera homines, decepti ab idolorum cultu, qui minus aliis ab Aristotelis praeceptis abierant atque convenerunt ad censuram barbarae immolationis quae pro falsibus dis officiabantur faciendam. Omnes partes inter se vehementer vociferabantur.

Tunc Christus, placide, ad se animal territum, quod mansuete ei appropinquabat, appellavit. Christus ei blanditus est atque ei dixit suam viam persequi. Ovis abivit. At sacerdos paganus, Christo adiratus, cultro sublevato, contra eum processit. Eo temporis puncto Titus, Paulis egoque, paulo post novem ex iis qui a idolorum culto decepti erant se adiunxere nobis, nos interposuimis. Autem Christus processit atque solus sacerdotem obivit. Tum hic oculis in virum a Deo benedictum defixit, se vertit atque racitus abivit atque incertorum paganorum multitudo eum secuta est.

Igitur nos duodecim, qui Christum defendere volebamus, ab abctis obstupefacti, ad arcanum virum nos vertimus.

Aliquis nostrum, homo quem iam non cognoscebam, sed cui nomen Tanoti erat, ei dixit:

"Tu, cuius tranquillitas suavitas scelestum paganum vicere, quis es?”

Tum Christus ei respondit: Mihi nomen est Christo, Iosephi Mariaeque filius. Qui me cognoscit dicit me Messiam esse, quod Deum reliquosque homines amo.”

Tum nons clamavimus: “Vero nemo nostrum de hoc dubitat. Gratias Summo qui te nobis miserit agimus ita ut Eius verbum vitas nostras illuminet atque Aristotelis vaticinium definitum fiat.”

Tandem Christus respondit: "Vero vobis dico, maestius est tantos Dei filii ab Eius amore abire. Opus est eos ita ducere ut eorum errores acti corrigantur. Me sequetis atque Dei verbi apostoli fietis?"

Novem qui adhuc Christum non gmoscebant inter se intuiti sunt, globus inter gaudium curamque divisus videbatur. Ex Messia quaesivere quid ad se coum eo adiungendum iis agendum erat.
_________________
Revenir en haut de page
Voir le profil de l'utilisateur Envoyer un message privé
Marco_Castello



Inscrit le: 21 Avr 2011
Messages: 1807

MessagePosté le: Jeu Aoû 04, 2011 1:35 pm    Sujet du message: Répondre en citant

Citation:



Capítol VII

Oh, me’n recordaré sempre d’aquests dies, amics meus. Després d’haver sortit de la basílica, ens vam trobar cara a cara amb un grup de curiosos que s’increpava severament. Vam tractar de retenir a Christós, però aquests no ens va escoltar i es va apropar a aquell grup de busca bregues.
Va entendre ràpidament el motiu del conflicte. Davant seu, un xai estava perdut, aterrit pels crits que venien de tot arreu. A la seva esquerra es trobaven adeptes dels cultes pagans, amb el seu sacerdot al davant, amb un ganivet llarg a la mà. A la seva dreta, hi havia algunes d’aquelles persones decebudes amb el paganisme i, seguidors dels preceptes d’Aristòtil, una mica més allunyats dels primers. S’havien agrupat per a denunciar el bàrbar sacrifici que es preparava en honor dels falsos déus. Cada grup cridava amb vehemència contra l’altre.

Aleshores, Christós va cridar, amb calma, l’animal aterrit, el qual va avançar dòcilment cap a ell. Christós va acariciar-lo i li va dir que marxés. Aleshores, el xai va marxar. Però el sacerdot pagà, ple de ràbia contra Christós, va avançar el ganivet cap a ell, amb el ganivet alçat. Nosaltres, Titus, Paulos, i jo, juntament amb uns altres nou d’aquells decebuts pel paganisme que s’estaven a la dreta, vam interrompre al sacerdot. Però Christós va avançar-se i es va posar davant del sacerdot. Aquest va creuar la mirada del beneït per Déu, va girar-li l’esquena i va anar-se’n sense dir ni una paraula. La multitud dels infidels van seguir-lo, amb aire avergonyit.

Aleshores, nosaltres dotze que havíem pretès defensar a Christós, astorats pel que acabava de passar, vam girar-nos cap a aquest misteriós home.
Un de nosaltres, algú a qui encara no coneixia, però que sabia que es deia Thanos, va dir-li:


"Però qui ets tu, la dolçor i la calma del qual imposen a la infàmia pagana?”

Aleshores Christós li respongué:


"El meu nom és Christós, fill de Giosep i Maria. La gent que em coneix diu de mi que sóc el Messies, per què estimo a Déu i estimo els meus iguals.”

Aleshores, vam exclamar:

"Certament, cap de nosaltres ho dubtem. Donem gràcies a l’Altíssim per haver-te enviat a nosaltres, amb la finalitat que la Seva paraula il•lumini les nostres vides i que la profecia d’Aristòtil es materialitzi.”

I Christós va respondre, finalment:

"Realment, és força trist que tants Fills de Déu ignorin Llur amor. Us envia guies amb la finalitat què els errors siguin esborrats. Voleu seguir-me i convertir-vos en apòstols de la paraula de Déu?”

Els nou que no coneixien a Christós van mirar-se; semblaven dividits per l’alegria i l’angoixa. Van demanar al qui es deia Messies el que calia fer per a seguir-lo.



Traduït per Ignius de Muntaner.


_________________
[/url]
Ex. Juge Royal|Arch. Em.de Malines |[url=http://abbaye-thomiste.forumactif.org/]Thomiste
| Comte de Corinthe et Baron de La Vostice (Achaïe), Vicomte de Bailleul (France)
- MORT DÉFINITIVEMENT CETTE FOIS
Récipiendaire du Grand Chrisme d'Or
Revenir en haut de page
Voir le profil de l'utilisateur Envoyer un message privé
Ignius



Inscrit le: 17 Nov 2010
Messages: 3429
Localisation: Catalunya

MessagePosté le: Jeu Jan 19, 2012 2:27 am    Sujet du message: Répondre en citant

Citation:


Capítulo 7:

Oh, me acordaré siempre de estos días, amigos míos. Después de haber salido de la basílica, nos encontramos cara a cara con un grupo de curiosos que se increpaban con severidad. Tratamos de retener a Christos pero éste no nos escuchó y se acercó al grupo de pendencieros.

Entendió muy rápidamente la causa del conflicto. Frente a él, un carnero estaba perdido, aterrorizado por gritos que venían de todas partes. A su izquierda se encontraban adeptos de los cultos paganos, su sacerdote a la cabeza armado con un cuchillo largo en la mano. A su derecha había alguna de esas personas decepcionadas por el paganismo y que seguían los preceptos de Aristotéles de un modo menos distante que los primeros. Se habían agrupado para denunciar el sacrificio bárbaro que se preparaba en honor de los dioses falsos. Cada campo gritaba con vehemencia contra el otro.

Entonces, Christos llamó a la calma. El animal aterrorizado avanzó dócilmente hacia él. Christos lo acarició y le dijo que se fuera. El carnero se marchó. Pero el sacerdote pagano se hinchó de rabia contra Christos y se adelantó hacia él, con el cuchillo levantado. Nosotros, Titus, Paulos y yo, pronto estuvimos rodeados por nueve de los decepcionados del paganismo que se colocaban a la derecha e interrumpimos al sacerdote. Pero Christos se adelantó y se puso frente al sacerdote. Este cruzó la mirada con el ser bendito por Dios, le dio la espalda y se fue sin decir una palabra, la muchedumbre de los infieles se llenó de un aire de vergüenza.

Entonces, nosotros, los doce que habíamos elegido defender a Cristos, absortos por lo que acababa de pasar, nos volvimos hacia el hombre misterioso.

Uno de nosotros, alguien a quien todavía no había conocido y que se llamaba Thanos, le dijo:


"¿Pero quién eres tú, que posees la calma y la dulzura que pone de manifiesto la infamia pagana?".


Entonces, Christos le respondió:


"Mi nombre es Christos, hijo de Giosep y de María. La gente que me conoce dice que soy el mesías, porque amo a Dios y a mis semejantes".


Entonces, exclamamos :

"Verdaderamente ninguno de nosotros duda este hecho. Gracias sean dadas al Señor por haberte enviado a nosotros, con el fin de que Su palabra ilumine nuestras vidas y de que la profecía de Aristotéles se materialice".

Y Christos respondió por fin:

"En verdad está muy triste porque tantos hijos de Dios ignoren Su amor. Les envia guías con el fin de que los errores pasados sean borrados. ¿Quereís seguirme y convertiros en apóstoles de la palabra de Dios?".


Los nueve que no conocían a Cristos se miraron, parecían divididos entre la alegría y la angustia. Preguntaron al llamado mesías lo que había que hacer para reunirse.




Traducido por Monseñor Ubaldo.
Revisado por Casiopea.




_________________


Dernière édition par Ignius le Dim Déc 30, 2012 11:34 pm; édité 1 fois
Revenir en haut de page
Voir le profil de l'utilisateur Envoyer un message privé Envoyer un e-mail
Ignius



Inscrit le: 17 Nov 2010
Messages: 3429
Localisation: Catalunya

MessagePosté le: Ven Fév 10, 2012 11:55 pm    Sujet du message: Répondre en citant

Citation:


Capitolo VII

Ah, mi ricorderò sempre quel giorno, amici miei. Dopo aver lasciato la Basilica, ci trovammo faccia a faccia con un gruppo di oziosi che litigavano animatamente gli uni contro gli altri. Provammo a trattenere Christos, ma non ci ascoltò e si avvicinò al gruppo rissoso.

Capì immediatamente la causa di quel conflitto; davanti a lui una pecora era smarrita, terrorizzata dalle urla che arrivavano da ogni parte. Alla sua sinistra c' erano dei seguaci delle religioni pagane, il loro sacerdote in testa, tenendo in mano un lungo coltello. Alla sua destra alcune persone deluse dal paganesimo e che si erano allontanate di meno dai precetti di Aristotele rispetto agli altri, che si erano radunati per denunciare i barbari sacrifici che si preparavano in onore di falsi dei. Ogni fazione urlava con veemenza contro l’altra.

Allora Christos, con calma, chiamò verso di lui l’animale terrorizzato, che avanzava docilmente verso di lui. Christos lo accarezzò e gli disse di andare per la sua strada. La pecora se ne andò. Ma il sacerdote pagano pieno di rabbia contro Christos avanzò verso di lui, con il coltello alzato. In quel momento ci mettemmo in mezzo io, Tito e Paolo, seguiti ben presto da altri nove di coloro che erano delusi dal paganesimo che erano riuniti a destra. Ma Christos avanzò e affrontò il sacerdote da solo. Questo incorciò allora lo sguardo con l'uomo benedetto da Dio, si voltò, e se ne andò senza parole, seguito dalla folla di pagani con aria imbarazzata.

Quindi, noi altri, i dodici che volevamo difendere Christos, stupiti da ciò che era appena accaduto, ci girammo verso questo misterioso uomo.

Uno di noi, un uomo che non conoscevo ancora, ma che era chiamato Tanos, gli disse:
"Ma chi sei tu, la cui calma e la dolcezza hanno avuto ragione dell'infame pagano?"

E Christos gli rispose: " Il mio nome è Christos, figlio di Joseph e di Miriam. Chi mi conosce dice che io sono il messia, poiché io amo Dio e gli altri esseri umani."

E noi esclamammo:"In verità, nessuno di noi ne dubita. Rendiamo grazie all’Altissimo per averti mandato a noi, così che la Sue parola illumini le nostre vite e la profezia di Aristotele si concretizzi."

E infine Christos rispose:" In verità vi dico, è abbastanza triste che così tanti figli di Dio siano allontanati dal Suo amore. E' necessario guidarli così che i loro errori passati siano corretti. Mi seguirete e diventerete apostoli della parola di Dio?"

I nove che non conoscevano ancora Christos si guardarono tra loro, sembravano un gruppo diviso tra la gioia e l'angoscia. Chiesero al messia cosa era necessario fare per unirsi a lui.


_________________
Revenir en haut de page
Voir le profil de l'utilisateur Envoyer un message privé Envoyer un e-mail
Ignius



Inscrit le: 17 Nov 2010
Messages: 3429
Localisation: Catalunya

MessagePosté le: Jeu Fév 28, 2013 3:51 am    Sujet du message: Répondre en citant

Citation:


    Das Leben des Christos
    Kapitel VII - « Die Zwölf die Christos verteidigten »



    Kapitel 7

    Ah, diesen Tag werde ich nie vergessen meine Freunde. Nachdem wir die Basilika verlassen hatten, fanden wir uns von Angesicht zu Angesicht einer Gruppe von Nichtstuern gegenüber, die sich auf schärfste gegeneinander beschuldigten. Wir versuchten Christos zurückzuhalten, doch er wollte nicht hören und näherte sich der Gruppe der Zänker.

    Er erkannte den Grund des Konflikts auf Anhieb, ein Schaf stand verloren in Mitten der Menge, verängstigt von den Rufen um es herum. Zu seiner Linken waren Anhänger der heidnischen Religionen, deren Priester ganz vorne, in seiner Hand ein langes Messer haltend. Auf der anderen Seite standen einige, die sehr enttäuscht vom Heidentum waren und die, weniger von den Grundsätzen des Aristoteles abgekommen waren als die Ersten, sich versammelt hatten, um die barbarischen Opferungen zu denunzieren, die zur Ehre der falschen Götter dargebracht wurden. Jedes der Lager plärrte leidenschaftlich gegen das Andere.

    Daraufhin sprach Christos seelenruhig zu dem völlig eingeschüchterten Tier, das sich ihm fügsam näherte. Christos hätschelte es und sagte ihm, dass es seinen Weg gehen soll. Daraufhin ging das Schaf. Doch der heidnische Priester war voller Zorn gegenüber Christos und näherte sich ihm, das Messer hoch erhoben. Zu diesem Zeitpunkt stellten wir uns zwischen die beiden, Titus, Paulos und ich, begleitet von neun anderen der Enttäuschten, die sich zur Rechten versammelt hatten.

    Doch Christos rückte näher und stellte sich dem Priester alleine. Der Priester starrte ernst in die Augen des Messias, erbleichte und verschwand ohne ein Wort, die Menge der Heiden folgte ihm beschämt.

    Wir zwölf, die wir Christos verteidigen wollten, waren sprachlos von dem, was gerade passiert war, und wandten uns zu diesem großen und mysteriösen Mann. Einer von uns, ein Mann, den ich bis dahin noch nicht kannte, sein Name war Thanos, sagte zu ihm:
    „Wer bist du, der du das Lamm beruhigst und dessen Sanftheit die heidnische Schändlichkeit niederschlägt?“

    Christos antwortete ihm: „Mein Name ist Christos, Sohn des Joseph und der Maria. Die, die mich kennen, sagen über mich, ich sei der Messias, weil ich Gott liebe und meine Mitmenschen.“

    Und wir riefen aus: „In Wahrheit bezweifelt keiner von uns diese Tatsache. Unser Dank gilt dem Allerhöchsten, dass er uns dich gesendet hat, so dass sein Wort unser Leben erleuchtet und die Prophezeiung Aristoteles sich erfüllt.“

    Und Christos antwortet letztlich: „In Wahrheit ist es wirklich traurig, dass sich so viele der Kinder Gottes sich von seiner Liebe abgewendet haben. Es ist notwendig sie zu leiten, so dass ihre Fehler sich korrigieren.Wollt ihr mir folgen und Apostel für Gottes Worte sein?“

    Ich schaute zu den Neunen, die Christos noch nicht kannten, die als Gruppe so uneins schienen zwischen Freude und Kummer. Und sie fragten den Messias was notwendig sei, um sich ihm anzuschließen.


    Übersetzt von Adala, Kodiak, Rainer


_________________
Revenir en haut de page
Voir le profil de l'utilisateur Envoyer un message privé Envoyer un e-mail
Doron



Inscrit le: 19 Mai 2012
Messages: 482

MessagePosté le: Mar Nov 11, 2014 11:48 am    Sujet du message: Répondre en citant

Citation:
Hoofdstuk VII

Ach die dag mijn vrienden, zal ik mij altijd blijven herinneren. Na weg te zijn gegaan uit de basiliek, stonden wij tegenover het meest vreemde tafereel dat ik ooit heb gezien. Er werd geroepen en geschreeuwd en wij probeerden Christos ervan te weerhouden zich er niet mee te bemoeien, maar te vergeefs.

Hij keek naar het tafereel dat zich voor hem afspeelde en zag al snel het probleem.
Tegenover hem stond een angstig schaap dat door al het geschreeuw der partijen angstig was weggekropen.
Aan Christos’ linkerzijde stonden de priesters welke deden aan heidense vereringen. Hun priester, aan het hoofd van de groep, stond met een groot lang mes te zwaaien.
Aan Christos’ rechterzijde stonden de mensen welke door het heidendom, en door de slechte vertalingen van de schriften van Aristoteles, probeerden de voorschriften van Aristoteles.
De heidenen wilden het schaap offeren, de anderen wilden hem sparen. Elk kamp brulde met heftigheid tegen de andere.

Toen maande Christos de partijen tot kalmte om het angstige schaap rust te geven. Het dier kwam gewillig naar hem toe. Christos liefkoosde het, ontfermde zich over het dier en liet het vervolgens gaan.
Maar de Heidense priester was razend op Christos en liep woedend op hem af met opgeheven mes. Het is toen dat wij, Titus, Paulos en ik, tussenbeiden kwamen om Christos te beschermen.
Plotseling verenigden negen mannen, welk behoorden tot de groep die het schaap wilden sparen, zich en kwamen ook voor Christos staan om hem te beschermen.
Maar Christos stapte langs ons heen en ging voor de heidense priester staan. Zo stonden ze, voor een paar minuten, oog in oog.

De heidense priester keek recht in de ogen van Christos, welke gezegend was door de Almachtige. Iets in de ogen van Christos deed de man kalmeren en langzaam, zonder een woord te zeggen, vertrok hij.

Wij, inmiddels een groep van twaalven, waren verbaasd door wat we gezien hadden en wij wendden ons tot deze geheimzinnige man.

Een van de mannen, die ik nog niet kende, maar die zichzelf Thanos noemde, nam het woord en sprak tegen Christos:
“Wie ben jij, die de rust en de zachtheid heeft teruggebracht in de heidense woede en wanorde?”

Christos antwoordde de man: “Mijn naam is Christos, zoon van Giosep en Maria. De mensen die mij goed kennen zeggen van mij dat ik de Messias ben, omdat ik van God houdt en hiervoor niets terug verlang.”

En toen antwoordden wij, Titus, Paulos en ik, als ware wij één: “Dit is de waarheid, er kan geen enkele twijfel over bestaan. De gunsten van de Zeer-Hoog Almachtige worden aan ons terug gegeven zodat wij, door Zijn Heilige Woord, onze levens verlicht zien en de profetie van Aristoteles een vaste vorm begint aan te nemen.”

En Christos antwoordde: “Het is waar, en zeer droevig, dat zolang de Kinderen van God de liefde van God negeren zij afgesloten zullen zijn van zijn Goddelijke liefde. Ze hebben gidsen nodig zodat hun vorige fouten vergeven kunnen worden en zij met een schone lei kunnen beginnen. Wilt u me, als mijn apostelen van het Woord doen volgen?”

Negen vreemden die Christos niet kenden, wendden zich plots tot hem om hem te vragen hoe zij hem konden helpen en wat zij voor hem konden doen.

_________________
Revenir en haut de page
Voir le profil de l'utilisateur Envoyer un message privé
countess.Kathleen



Inscrit le: 04 Mai 2015
Messages: 177
Localisation: Sacrum Romanorum Imperium Nationis Germanicæ - Principality of Mayence - Buchen

MessagePosté le: Mar Oct 27, 2015 2:50 am    Sujet du message: Répondre en citant

Citation:


      Życie Christosa
      Rozdział siódmy
      «Ci, którzy do niego dołączyli»



    1. Na zawsze zapamiętam ten dzień przyjacielu. Chwilę po tym, jak opuściliśmy gmach bazyliki, znaleźliśmy się twarzą w twarz z chordą próżniaków, którzy ostro podburzali się przeciwko sobie. Staraliśmy się powstrzymać Christosa, ten jednak nie słuchał nas i podszedł do grupy kłótliwych.

    2. Niezmiernie łatwo zrozumiał przyczynę konfliktu: spętano owcę i szarpaną ją między przeciwnymi stronnictwami. Po lewej stronie stali wyznawcy religii pogańskiej, na czele z kapłanem trzymającym uniesiony w niebo nóż. Po prawicy zaś rozczarowani pogaństwem i ci, którzy nieco słabiej od wcześniejszych podążali nakazami Arystotelesa. Zmasowani potępili barbarzyńską ofiarę ku czci fałszywych bożków. Obozy grzmiały na siebie z gniewem.

    3. Wtedy to Christos zawołał spokojnie do przestraszonego zwierzęcia, a te pokornie wypełniło jego prośbę. Umiłował ją i powiedział, by poszła we wskazaną stronę; tak więc ta ich opuściła. Pogański kapłan był jednak przepełniony gniewem i wymierzył w stronę Christosa uniesiony nóż. Przenieśliśmy się więc pomiędzy nich, Titus, Paulos i ja, wsparci następnie przez dziewięciu innych, którzy podeszli z »grupy rozczarowanych pogaństwem«. Christos jednak napierał i stawił czoła kapłanowi. Ten spojrzał głucho w oczy Mesjasza, oniemiał i odszedł bez słowa. A tłum poszedł za za nim z unoszącym się w powietrzu zakłopotaniem.

    4. Wtedy to dwunastu, którzy chcieli ochronić Christosa ogłupło od tego, co się właśnie stało. Zwróciło się w stronę mężnego i tajemniczego zarazem mężczyzny. Jeden z nich, imieniem nieznanym mi wtedy, a zwanym Thanosem, odparł do niego: «Kim jesteś, że uspokajasz jagnię i łagodnością niesiesz hańbę pogaństwu?».

    5. Wtedy Christos odpowiedział mu «Jestem Christos, z domu Józefa i Marii. Ci, którzy mnie znają powiadają, żem Mesjasz, jako że kocham Boga i naszych bliźnich». A my zawołaliśmy: «Prawdziwie, żaden z nas nie wątpi. Nasze dziękczynienie dla Wszechmogącego za zesłanie Ciebie do nas, tak że »Jego Słowo« oświeca nasze życie spełniając proroctwo Arystotelesa».

    6. I Christos dokończył: «Prawdziwie, smutnym jest fakt, że wielu maluczkich Najwyższego odwróciło się od Jego nieprzebranej miłości. Koniecznym jest, by poprowadzić ich tak, ażeby mogli naprawić swoje przewinienia. Pytam was, czy będziecie podążać za mną i staniecie się tym samym apostołami Słowa Bożego?». Spoglądałem na dziewięciu, którzy jeszcze nie znali Christosa, a którzy wydawali się jako grupa być rozdartymi między radością i smutkiem. Zapytali wreszcie Mesjasza, co jest koniecznym, by do niego dołączyć.



_________________

* Archbishop of Mayence * Prefect of the Villa San Loyats *
Revenir en haut de page
Voir le profil de l'utilisateur Envoyer un message privé
Montrer les messages depuis:   
Poster un nouveau sujet   Ce sujet est verrouillé; vous ne pouvez pas éditer les messages ou faire de réponses.    L'Eglise Aristotelicienne Romaine The Roman and Aristotelic Church Index du Forum -> La Bibliothèque Romaine - The Roman Library - Die Römische Bibliothek - La Biblioteca Romana -> Le Dogme - The Dogma Toutes les heures sont au format GMT + 2 Heures
Page 1 sur 1

 
Sauter vers:  
Vous ne pouvez pas poster de nouveaux sujets dans ce forum
Vous ne pouvez pas répondre aux sujets dans ce forum
Vous ne pouvez pas éditer vos messages dans ce forum
Vous ne pouvez pas supprimer vos messages dans ce forum
Vous ne pouvez pas voter dans les sondages de ce forum


Powered by phpBB © 2001, 2005 phpBB Group
Traduction par : phpBB-fr.com