L'Eglise Aristotelicienne Romaine The Roman and Aristotelic Church Index du Forum L'Eglise Aristotelicienne Romaine The Roman and Aristotelic Church
Forum RP de l'Eglise Aristotelicienne du jeu en ligne RR
Forum RP for the Aristotelic Church of the RK online game
 
Lien fonctionnel : Le DogmeLien fonctionnel : Le Droit Canon
 FAQFAQ   RechercherRechercher   Liste des MembresListe des Membres   Groupes d'utilisateursGroupes d'utilisateurs   S'enregistrerS'enregistrer 
 ProfilProfil   Se connecter pour vérifier ses messages privésSe connecter pour vérifier ses messages privés   ConnexionConnexion 

[CA] El Mirall d’Oane

 
Poster un nouveau sujet   Ce sujet est verrouillé; vous ne pouvez pas éditer les messages ou faire de réponses.    L'Eglise Aristotelicienne Romaine The Roman and Aristotelic Church Index du Forum -> La Bibliothèque Romaine - The Roman Library - Die Römische Bibliothek - La Biblioteca Romana -> Le Dogme - The Dogma
Voir le sujet précédent :: Voir le sujet suivant  
Auteur Message
mirceadino
Cardinal
Cardinal


Inscrit le: 09 Déc 2009
Messages: 2118
Localisation: 1 High Street, Solar Paradise (since 22.11.1461)

MessagePosté le: Dim Mai 15, 2011 9:47 pm    Sujet du message: [CA] El Mirall d’Oane Répondre en citant

Citation:
El Mirall d’Oane


Preàmbul

Estimat Mirall d’Oane, mirall de mi mateix, escollit entre els Homes per Déu, el Misteriós, per a guiar-los entre les verdes pastures de la vida, tu ets l’única persona a la que puc dirigir-me des del fons de la meva solitud.

Abans que Déu em fes La Pregunta, estava sol i incomprès; ho estic encara avui, a pesar del respecte que em rodeja.

Déu s’ha retirat del món, deixant als Homes viure i prosperar per compte propi i jo mateix, de cara al meu destí, el que Ell ha escollit per a mi, del que, per tant, d’alguna manera, me n’ha fet presoner.

I és en aquest cas de desemparament gairebé absolut en el que Ell m’ha deixat, únicament guiat per l’Amor, havent de construir una Església del no-res.

Estimat mirall, que la clemència dels anys em permeti posar per escrit les meves reflexions, els meus dubtes i la meva visió del món benvolgut per Déu.

Oane.



I) Fragments oanesos

Déu, el No-res i la Criatura Sense Nom.

He reflexionat durant molt de temps sobre el No-res, que existia abans de tot, que existia amb Déu i existia en Déu; he arribat a la conclusió de què no podia ser més que la part obscura de Déu, una mica com la terra: bruta, oliosa i enganxifosa que Ell havia creat, lloc on tot fermenta, es podreix i on també repten les llombrius, que es retorcen de tal forma que, elles mateixes, reflecteixen la seva obscuritat.

I, no obstant això, és en aquest lloc tan sòrdid en el que floreixen els fruits més bells del món i que del No-res naixeran els bells fruits de les virtuts divines.

Com si el No-res fos un caos al mateix temps podrit i fecund, exactament com la terra que trepitgem.

El bé i el mal, el negre i el blanc; és com si del negre naixés el blanc, i sens dubte el blanc del negre, en una espècie de moviment perpetu i infernal que redueix el caos primitiu.

Així, de Déu va néixer una espècie d’embrió malèfic, la Criatura sense Nom, que no la podem anomenat precisament per què al mateix temps anomenaríem a Déu.

Déu és el creador del bé; y ho és també del mal.

De la mateixa manera que el No-res és la part obscura de Déu en el cel, la Criatura sense Nom ho és sobre la terra.

I jo, Oane, sol entre els Homes, estic en el centre del duo infernal on Déu lluita contra Déu.

Les tres esferes

El món està constituït per tres esferes: la del bé, la del mal i la de la incertesa.

L’esfera del bé és el Sol, que ens calenta i que permet que les plantes creixin; la del mal és la Lluna, d’un color groguenc malaltís, un reflex pàl•lid del Sol la superfície del qual apareix esquerdada com si mil volcans escopissin foc permanentment; i la de la incertesa és la Terra.
La Terra mateixa està també dividia en tres entitats: està el Cel, on resideix el bé; el terra i el fang, on resideix el mal; i entre aquests dos, el món dels homes i la incertesa.

Sobre aquesta esfera de la incertesa viu l’Home, creació de Déu i reflex d’Aquest.

Així doncs, també tenim en nosaltres, com Déu, el nostre Pare, té en Ell, una part de maldat i obscuritat i aquesta existia amb anterioritat de la Revelació.

Preexistia per què la Criatura sense Nom va néixer i es va convertir en malsana bastant abans que Déu la transformés en quelcom invisible capaç de temptar als Homes impunement.

Era un home entre els Homes, i compartia com Déu, el món i la terra, en tres esferes: el bé, el mal i la consciència, argila de la incertesa.

En alguns Homes el bé preval i en altres el mal triomfa; i, per últim, hi ha altres que naveguen entre els dos perpètuament.


La incertesa del bé i del mal

Però, en realitat, lluny de la Criatura i dels seus serfs habituals, poques són les persones que saben si les seves accions són bones o dolentes.

Vaig conèixer un home convençut de què el bé era allò que li proporcionava felicitat, i que només els diners podien incrementar-la.

Així, passava la major part del seu temps enriquint-se, venent la seva dona com a esclava sexual a altres dones per a guanyar encara més diners; i com més ric era, més feliç semblava.

I després, el vaig veure abatut per la peresa i embriagat per l’avorriment per què el vi s’havia tornat la seva única font de distracció.

El vaig veure convertir-se en un home ple de fúria i còlera i, a les seves tardes de borratxera, va arribar a sacrificar el seu únic fill a Déu.

Aleshores, en l’últim moment, quan la daga del pare sacrificador anava a abatre’s sobre la víctima i anava a perpetrar un infanticidi, no sé el què, però quelcom va contenir el seu rostre, com si de sobte, el resplendor del bé i del mar acabés de cegar-lo com un metall brillant i de despertar la seva consciència.

El bé i el mal, on era la frontera?

Aquest home va voler fer el bé i els seus actes van engendrar el mal.
Va voler fer el mal i va sorgir el bé.

Sovint penso que volent fer el bé aconseguim, a vegades, involuntàriament, fer el mal.

La moral

Va ser aquest incident el que va fer adonar-me’n, a mi, Oane, que havien de fixar-se les regles de la vida.

Vaig inventar la moral.

Tots els sentiments són gojosos per si sols: l’amor, la perversió, l’odi. És per això que generalment es transformen en actes. Només alguns com el mal, són al mateix temps seductors i destructius per aquells que els experimenten.

Vaig fer una llista amb tot allò que em semblava que pogués destruir a aquells que experimentessin el mal i vaig dictar les lleis que van formar la base de la moral:

  • No robar.
  • No matar.
  • Respectar el pare i la mare.
  • No aportar fals testimoni contra altri.
  • No cobejar els béns aliens.
  • Actuar amb temprança.
  • Respectar la llibertar de l’altre.

D’aquesta manera animava a cada individu a tenir les mateixes regles que el seu proïsme i a tenir els mitjans per a distingir clarament on estava la frontera entre el bé i el mal.

De la moral i els set manaments que van resultar d’ella, derivaren les primeres lleis que regiren la comunitat.

Vaig convertir-me en el cap religiós i polític de la meva comunitat; tantes responsabilitats literalment em van aterrar i m’aterraren sempre; és un pes enorme que Déu m’ha legat en retirar-se del món.

Déu és Misteri

Era fins a tal punt espantós que no podríem mai explicar-nos què és Déu tal i com és: tot això sobrepassa les capacitats de la nostra intel•ligència. La raó ens fa saber que Déu existeix i que posseeix totes les perfeccions. Però no pot anar més enllà per si mateixa.

Per què la nostra intel•ligència és “finita”, és a dir, “limitada”, mentre que Déu és “infinit”.

Per culpa de la nostra imperfecció, no podem comprendre un ésser tan absolut i perfecte com Déu per què nosaltres el veiem, essencialment, a través d’ella.

És sobirà per sobre de tot allò que podem dir o prescriure en el seu nom.
No podem fer una altra cosa que postrar-nos davant d’Ell i presentar-nos humilment com els mortals que el busquen, amb els nostres esperits i els nostres dubtes sabent que estarà al nostre costat, poc importen els nostres errors, les nostres incomprensions i les nostres imprecisions respecte a Ell, per què som els Seus fills, units a Ell pels llaços de la paternitat i l’Amor.

El mal pot triomfar?

No he vist mai el mal sobreposar-se al bé.

El No-res malèfic està en Déu, però Déu ho sap, per Ell ho sap tot, i ho comprèn. Ell coneix la seva part obscura, i la combat amb les seves accions, per què busca fer el bé i per ens ha creat.

Ha creat els Homes per Ell.

Som la garantia de que mai deixarà que el mal venci en Ell sobre el bé si sabem preservar l’amor que li tenim.

L’amor no és només la raó per a viure, és també la de Déu.

Sense amor, Déu, el Bo, el Just, no és res, i l’obscuritat de la melancolia guanyaria i la seva part malvada podria un dia, si nosaltres l’abandonem, destruir el món.

Però Déu ens ha creat també per a que l’ajudem a rebutjar el mal lluitant contra la seva emanació sobre la Terra: la Criatura sense Nom.

De la mateixa manera que el nostre amor l’ajuda a lluitar al Cel, el nostre combat a la Terra contra ella ens evidencia que Déu ens ha confiat la immensa feina de secundar-lo a la lluita contra la seva part obscura i de l’univers.



II) Las benaurances

Cada diumenge, no obstant això, reunia a totes les persones de la meva comunitat: era la Assemblea del poble, on es prenien totes les decisions. Ens ocupàvem també dels problemes domèstics, els conflictes del veïnat, la gestió de la comunitat i, pel contrari, com a dirigent d’una comunitat, les explicava que els principis morals devien regir les nostres accions amb la finalitat de fer triomfar el bé i d’ajudar a Déu en el seu combat.
És així que els vaig donar una sèrie de frases:

Citation:
Beneïts siguin els pobres d’esperit,
Per què el Paradís Solar és per a ells.

Beneïts siguin els de caràcter pacífic,
Per què rebran la Vida Eterna en herència.

Beneïts siguin aquells que pateixen,
Per què seran consolats.

Beneïts siguin els famolencs i assedegats de justícia,
Per què seran alimentats i se’ls donarà justícia.

Beneïts siguin els misericordiosos,
Per què obtindran misericòrdia.

Beneïts siguin els cors innocents,
Per què contemplaran a Déu en tot el seu esplendor.

Beneïts siguin aquells que treballin per la pau,
Per què seran anomenats Fills de Déu.

Beneïts els perseguits per què busquen la Veritat,
Per què el Paradís Solar serà per a això.

Beneïts sou si us insulten, si us persegueixen i si us calumnien de totes les maneres per culpa de Déu.
Sigueu feliços i alegres, per què la vostra recompensa serà gran en els Cels.


Traduït per Ignius de Muntaner
Revenir en haut de page
Voir le profil de l'utilisateur Envoyer un message privé
Montrer les messages depuis:   
Poster un nouveau sujet   Ce sujet est verrouillé; vous ne pouvez pas éditer les messages ou faire de réponses.    L'Eglise Aristotelicienne Romaine The Roman and Aristotelic Church Index du Forum -> La Bibliothèque Romaine - The Roman Library - Die Römische Bibliothek - La Biblioteca Romana -> Le Dogme - The Dogma Toutes les heures sont au format GMT + 2 Heures
Page 1 sur 1

 
Sauter vers:  
Vous ne pouvez pas poster de nouveaux sujets dans ce forum
Vous ne pouvez pas répondre aux sujets dans ce forum
Vous ne pouvez pas éditer vos messages dans ce forum
Vous ne pouvez pas supprimer vos messages dans ce forum
Vous ne pouvez pas voter dans les sondages de ce forum


Powered by phpBB © 2001, 2005 phpBB Group
Traduction par : phpBB-fr.com