 |
L'Eglise Aristotelicienne Romaine The Roman and Aristotelic Church
Forum RP de l'Eglise Aristotelicienne du jeu en ligne RR
Forum RP for the Aristotelic Church of the RK online game
 
|
| Voir le sujet précédent :: Voir le sujet suivant |
| Auteur |
Message |
cuartetero
Inscrit le: 12 Mar 2008
Messages: 1115
|
 Posté le: Mer Déc 08, 2010 2:57 pm Sujet du message: [Hagiografia] de l’Arcàngel Santa Galadriëlla |
 |
|
| Citation: | Aquest text és la traducció d’un antic pergamí trobat fa una desena d’anys a una vella biblioteca d’una illa grega. Hom en desconeix l’autor, i la traducció ha necessitat nombroses hores de treball a causa del mal estat del pergamí a l’hora de descobrir-lo.
Hagiografía de l’Arcàngel Santa Galadriëlla
La negra infantessa:
Galadriela va néixer als temps llotosos de la Ciutat d’Oanilònia, quan fou entregada al pecat. La seva família formava part d’aquells que es reivindicaven com els forts. Controlaven el comerç de vaques, que assegurava, així, la seva superioritat sobre la resta. Hi havia trinxeres aixecades a la gran falda del pujol que sobresortia d’Oanilònia. Galadriela va créixer en aquest context de conflictes permanents tancada, incansablement, a la seva habitació i a casa seva. Aquesta era una nena comú que mai no demanava res i que era feliç amb allò que se li oferia. De Déu no en va conèixer res durant la seva infantesa. S’explicava a la seva ciutat la història que Oane havia arribat a ser un home de poder. Ràpidament fou rebutjada pel seus germans i germanes, que la trobaven dèbil. Fou deixada de costat, sentint-se molt sola. Vivia al graner de casa seva, en l’obscuritat, esperant només els àpats que se li portaven al migdia i a la tarda.
No obstant això, un dia va canviar tot per a ella. Mentre que la criada anava a portar-li el seu àpat del migdia com de costum, la llum que va passar per la porteta va revelar a Galadriela una pila de llibres que mai no havia vist. La sort li somreia, ja que, al costat dels llibres va veure unes espelmes i un petit artefacte que permetia produir una petita flama. Així va aprendre a llegir, sola al seu graner, i va descobrir molts altres llibres, puix que el seu graner n’era ple. Un dia, quan acabava de llegir una obra que parlava de plantes medicinals, va buscar un altre llibre per a estudiar i va trobar un vell conjunt de pergamins, molt desgastats per l’ús, amb nombroses pàgines. Es titulava “ El Guia”. Aquest llibre explicava la història d’Oane i de la creació de la ciutat, i així és com Galadriela va descobrir l’existència de Déu.. a partir d’aquell dia, va començar a pregar a Déu cada dia, resava una mica més el diumenge, per estar amb més contacte, encara amb Ell com ho feien els ciutadans d’abans quan es reunien sobre la tomba del Guia.
L’alliberació:
Un dia va despertar-se per un gran rebombori. La casa havia estat atacada un altre cop. El vici incitava a l’exaltació extrema, on la ciutat no era més que un cementiri on tot el món es matava, fornicava i pertanyia a la família de Galadriela, pagant el preu de la decadència els humans que havien oblidat a Déu i el seu Amor. Tota la família va ser massacrada, les dones violades abans de ser degollades o esquarterades. Galadriela, amagada al fons del seu granes, va resar tot el temps mentre durava l’atac, seguit del pillatge. Després d’uns dies sense no menjar res, amagada al seu graner, va decidir sortir. La casa havia estat saquejada, no hi quedava res més, tot havia estat robat o destruït. Va escapar-se cap a les muntanyes, on va sobreviure-hi durant un temps, abans de retornar a la ciutat. Allà va trobar persones que, com ella, encara creien en Déu i en el seu Amor. Amb ells va ajudar tan com podia, menjant i bevent sempre molt poc, sense guardar ni un simple vestit vell per a vestir-se. Durant aquest temps, va servir a la pobresa i a la debilitat per demostrar la més gran generositat possible, tant gran que la seva humilitat va ser reconeguda per tothom qui estava amb ella.
La il•luminació:
Fou aleshores quan Déu es va dirigir als habitants d’Oanilònia per anunciar-los la pròxima destrucció de la ciutat. Va ser quan els Set Senyors del Vici, com els anomenava Galadriela, va aparèixer i van prendre el control d’una part de la ciutat en la seva rebel•lió contra Déu. Galadriela estava al bàndol contrari, en els que encara creien en el Totpoderós, en Llur Amor i reconeixien els pecats dels homes així com aquells que els assumien amb humilitat. Durant sis dies, Galadriela va resar amb Rafaëla, Miquel, Sylphaël, Gabriel, Jordi i Migaël, així com a un grapat d’homes i de dones que els havien seguit. Durant aquests sis dies, Déu es va dirigir a ella dues vegades. La primera, mentre una dona estava moribunda per desnutrició. Li digué:
- Galadriela, dels Set Humans que encarneu les Virtuts Supremes, ets la qui posseeix menys i mai experimentes la necessitat; ajuda aquesta dona per a provar que encarnes el Bé de la Conservació i seràs recompensada.
Durant els dos dies següents, Galadriela va menjar només un crostó de pa, deixant la resta de la seva ració a la dona, que es va salvar. Al tercer dia, Déu va parlar-li un altre cop i li digué com el primer com :
- Galadriela, , dels Set Humans que encarneu les Virtuts Supremes, ets la qui posseeix menys i mai experimentes la necessitat; ofereix als teus companys tot el que posseeixes per a provar-me que encarnes el Bé de la conservació i seràs recompensada.
Galadriela va donar, aleshores, tot el que posseïa, però va guardar, no obstant això, el seu vestit a petició d’una dona com a préstec. I menjant gràcies a l’amistat dels seus companys, que cada un van donar-li una mica per a alimentar-se cada dia. Va arribar el setè dia, el terra es va trencar, les flames van sortir de la terra i tota la ciutat va ser engolida. Galadriela, els seus sis companys i les seves pertinences s’havien refugiat sobre el pujol on van assistir al cataclisme. Va ser quan una llum va caure sobre ells. Galadriela, Rafaëla, Miquel, Sylphaël, Gabriel, Jordi i Migaël van tenir l’honor de ser nomenats Arcàngels per la humilitat així com la virtut que ells havien ercarnat. Els seus deixebles van convertir-se en àngels per què ells també havien provat el seu desig de penediment.
L’ Arcàngel:
Un cop nomenada Arcàngel gràcies a la seva humilitat i a la seva conservació que encarnava, Galadriela es va convertir en una de les set segones de Déu, que tenia, com a missió, ajudar els humans cada cop que això fos possible així com a combatre la Criatura sense Nom. Galadriela va complir, aleshores, amb fervor, la missió que Déu li havia confiat. Durant els primers temps fins el naixement d’Aristòtil, només mirava amb dificultat als humans, que s’entregaven al paganisme. Però el naixement del Profeta va canviar nombroses coses, va inspirar moltes persones que van seguir el Camí de la Conservació. A cada oració que li fou enviada, descendia a la terra atorgant el seu perdó. Mai va acabar el seu combat contra els golafres.
Va arribar el dia en que va ser cridada a la Terra per un noi jove que li demanava ajuda. El nen, que plorava i resava sobre el seu llit en una gran habitació, luxosa, va veure arribar una dona, amb els cabells llargs i rossos, vestida amb un vestit lleuger i simple de lli blanc immaculat que desvelava les seves corbes i dues ales a l’esquena que irradiaven una llum pura. Va dirigir-se, d’aquesta manera, al noi:
-Sóc Galadriela, Arcàngel de la Conservació, m’has cridar demanant-me ajuda, i he respost a la teva crida; digues-me, doncs, en què et puc ajudar.
El noi, meravellat per la bellesa i puresa de Galadriela, va respondre:
- El meu pare, el rei d’aquestes terres, em força a menjar i a beure com un guerrer per què diu que sóc massa dèbil. Però no m’agrada menjar tot això i beure tots aquest vins com fan ell i el seu consell
Galadriela va moure el cap i quan s’elevà als aires per anar-se’n d’un cop d’ala respongué:
- El teu desig es complirà.
I va desaparèixer al cel entre dos núvols. Al dia següent, els magatzems del rei van ser trobats buits, i aquest, incapaç de passar el dia sense ingerir l’aliment que engolia, va morir. El noi jove es va fer rei i mai més algú va ser obès en aquell regne.
Va anar un dia que Déu va demanar personalment a Galadriela desenvolupar una missió per a ell. La va convocar, se li va presentar amb tota la humilitat i li digué:
-Galadriela, compliràs per a mi una cerca. Aniràs a les terres oblidades, allà on es troben les ruïnes d’Oanilònia, on vull que em retornis la Corona de la Criatura sense Nom.
Galadriela va anar aleshores a un llarg viatge. La situació de les terres oblidades no van ser conegudes mai per cap home i només un àngel hi podia accedir volant. Esta a mille si milles de les terres àrides i negres, sense cap mena de vida o gota d’aigua. Galadriela va trobar al lloc de les ruïnes d’Oanilònia una esquerda enorme. Durant dies, va buscar pel voltant la Corona de la Criatura sense Nom, sense cap mena d’èxit. Desesperada, va somiar en abandonar i tornar avergonyida al Paradís pera reconèixer el seu fracàs davant de Déu. Va ser quan una respiració anhelosa va sortir de l’esquerda. Galadriela va comprendre, aleshores, que havia d’anar a buscar la corona al precipici. Es va capbussar dins, il•luminant el camí gràcies a la llum divina que irradiava. Al fons del precipici, sobre un pedestal rodejat de lava, va trobar la corona. Enorme, totalment d’or i amb nombroses gemmes, que testimoniaven l’orgull de la Criatura sense Nom. Galadriela va prendre, aleshores, la corona i va sortir del precipici. Però va ser atacada. La Criatura sense Nom en persona va saltar-li des de dalt, rodejant-la de la seva foscor. Van combatre durant dies, mentre que no guanyava ni la llum ni l’obscuritat. Va ser aleshores quan Miquel, Arcàngel de la Justícia va arribar per ajudar a Galadriela. Va traspassar la Criatura sense Nom amb la seva espasa, que la rebutjava i defugia. Va tornar, aleshores amb Galadriela al Paradís i allà, Déu, va destruir l’objecte, símbol de la cobdícia, i va gratificar a Galadriela amb una gràcia divina pel seu combat contra la Criatura sense Nom.
Traduït del grec per Arilan de Louvois, Teòleg del Sant Ofici Romà. |
Traduït per Ignius
_________________
Cuartetero Ortiz de Rozas Teólogo de la Iglesia Aristotélica, Universal y Romana |
|
| Revenir en haut de page |
|
 |
|
|
Vous ne pouvez pas poster de nouveaux sujets dans ce forum
Vous ne pouvez pas répondre aux sujets dans ce forum
Vous ne pouvez pas éditer vos messages dans ce forum
Vous ne pouvez pas supprimer vos messages dans ce forum
Vous ne pouvez pas voter dans les sondages de ce forum
|
|
FAQ
Rechercher
Liste des Membres
Groupes d'utilisateurs
S'enregistrer
Profil
Se connecter pour vérifier ses messages privés
Connexion
