 |
L'Eglise Aristotelicienne Romaine The Roman and Aristotelic Church
Forum RP de l'Eglise Aristotelicienne du jeu en ligne RR
Forum RP for the Aristotelic Church of the RK online game
 
|
| Voir le sujet précédent :: Voir le sujet suivant |
| Auteur |
Message |
Ignius
Inscrit le: 17 Nov 2010
Messages: 3429
Localisation: Catalunya
|
 Posté le: Ven Sep 30, 2011 8:57 pm Sujet du message: [Hagiografia] Apòstol Samoth |
 |
|
| Citation: | 
Hagiografia de l’Apòstol Samoth, Sant Patró de la Congregació del Sant Ofici romà
Nota : Es pot escriure indiferentment les formes “Samoth” i “Samot”; s’admeten les diferents ortografies a causa de la diferència de pronunciació entre grecs i romans.
El vell home va seure al seu jardí mentre observava passar el Tíber passar suaument aquell bonic dia de Primavera. Envellit pels anys, Samoth, sorprenentment, havia sobreviscut aquell hivern. La seva cabellera blanca flotava al vent i els seus ulls semblaven penetrar en el temps.
Lluïsa, la seva serventa, va anar a dur-li una mica d’aigua. Havia estat al seu servei des de feia cinquanta llargs anys i mai no se’n cansava d’observar-lo. El fer de ser amb ell, encara viu, l’omplia de calma i d’un amor diví. És cert que l’home, només amb la seva presència, imposava el respecte i l’admiració a tothom. Va girar-se per posar una manta sobre els seus genolls i després se n’anava a anar quan Samoth, prenent la seva mà, va convidar-la a quedar-s’hi.
-Quedeu-vos, estimada i preciosa Lluïsa; crec que ja no us molestaré per molt de temps, com bé sabeu. L’Altíssim em reclama, per fi.
Na Lluïsa va sentir-se ofesa però, tot conjecturant la seva indignació, Samoth va seguir...
-Sí, benvolguda; us heu guanyat un ben merescut repòs. Mireu, sóc vell i gairebé no m’hi veig, ja- va parar un moment i prosseguí-. Finalment, aquest és el quid de la vida. Ha de ser així. Estic impacient per trobar el Sol i els meus col•legues- va eixugar-se una llàgrima amb la mà-.Jo sóc l’últim. Tots se n’han anat i ara em sento molt sol. El temps és cruel, passa massa ràpid. No he pogut plasmar en paper la vida de la resta d’apòstols. Però no me’n penedeixo de res. Escriure la Vida de Christós i les seves 21 ensenyances era primordial.
Les paraules de Christós encara ressonaven dins el seu ànim...
“Samoth, quan hauré mort, viatja per tot el món i estén la Bona Nova tal i com us he demanat. I quan seràs un home vell, aleshores escriu la meva història per a què aquesta sigui coneguda i pugui ser escoltada.”
- I sí, Lluïsa, no era més que un vailet quan vaig unir-me a Christós- somrigué-. Què era el que solia dir-me? Ah sí...
“Samoth, el més jove amic meu, fidel entre els fidels”
Samoth va observar la llunyania i va començar a recordar la seva vida...
-Hauríeu d’haver-me vist, Lluïsa, el inici de la meva vida: jove, impetuós, essent fins i tot insolent.- va començar a riure de valent, tot tenint un atac de tos immediatament-. El temps i els meus encontres m’han fet un erudit, tot i que no va ser fàcil pels orígens humils dels meus pares. Però, atret pel mar, el meu pare es va fer molt ràpidament la idea d’enviar-me a les costes del Mar Mort. Allà vaig trobar a Titus, que era pescador. Vaig esdevenir el seu aprenent, i encara seria allà si no fos per aquesta trobada...Definitivament, tot depèn de tan poques coses...Una sola trobada i tot pot canviar. Un dia vam reunir-nos amb Christós a la plaça del poble. Mai no oblidaré aquella encontre...Adoneu-vos-en, vaig deixar-ho tot de la nit al dia per tald e seguir un home que absorbia l’esperit, l’ànima...
| Citation: | Vam acostar-nos a Christós, acompanyats pel nostre amic Paulos, un camperol. Era el més jove, encara un nen...però vaig ser jo que va prendre la paraula:
-Mestre, les teves paraules són tan justes! Ensenyeu-nos el missatge d’Aristòtil!”
Aleshores, Christós, afectat per la meva innocència juvenil, ens va respondre:
-Aleshores seguiu-me. Els vostres oficis, els vostres bens, les vostres eines hauran d’esperar a que acabeu la vostra missió. Ja que, de moment, vaig a construir l’Església, el més bell instrument de pau. Coneixeu-la; us ensenyaré la saviesa d’Aristòtil i el missatge de Déu, però haureu d’aprendre d’altruisme i d’abnegació.
Va posar-nos en marxa en direcció a la Gran Basílica. |
-Després vam seguir el nostre mestre per a ensenyar la paraula de l’Altíssim. Vam acabar essent dotze.
| Citation: |
I això és només una de les moltes coses que Christós va fer prodigioses quan l’acompanyàvem pels camins. Aquestes coses, ell sempre les feia de la manera més natural i més senzilla possible; al mateix temps, tots ens quedàvem astorats del poder que Déu havia dipositat en ell.
I am seguir el nostre camí, amb fam d’amor i de veritat, d’acord amb el nostre Messies el qual solia narrar-nos paràboles que quedaran gravades en la meva memòria i que també m’agradaria compartir amb vosaltres, amics meus, quan en tingui ocasió... |
- He viscut dues vegades la felicitat més absoluta. Primer amb Christós i després amb Titus. Un cop Christós va sacrificar-se per la nostra ànima, vaig anar a Efes i a Roma. Havíem de predicar, de convertir, de construir una Església de fidels. Hi ha tantes coses que s’han construït a partir de la seva Paraula...I, què et diré de Titus, el nostre Rei espiritual? Va ser el nostre primer Papa. Amb ell, la nostra Santa Església s’ha convertit en gegantina. Vaig sentir-me honorat quan em va dir que tenia la missió de crear i organitzar al voltant meu i dels meus deixebles una congregació responsable de desenvolupar, difondre i preservar la paraula de l’Altíssim.
<No obstant això, la meva ànima ha estat colpejada per dos cops. Fa molt de temps que arrossego la llosa d’estar viu i d’haver sobreviscut a Christós i a Titus. Primer vaig ser salvat per Pontius i després per Titus, del qual no vaig poder evitar la desgràcia. Però el pitjor de tot és que jo era allà, sempre era allà...Ara tots són morts en el martiri i jo sóc aquí, morint-me al vostre costat mentre miro el paisatge que sempre ha fet que la meva còlera s’aplaqués. Finalment me n’adono que la meva supervivència ha estat destinada a que pogués narrar aquesta bella història que perdurarà gràcies als nostres deixebles.
<Lluïsa, mireu això- va prendre un pergamí que estava sota la flassada-. És el meu testament.
Va quedar-se un moment mirant el riu Tíber i els vells arbres, acaronats pel vent que va endur-se a Samoth. Lluïsa va quedar-se amb ell una estona i li va deixar anar la mà. Samoth se n’havia anat.
La seva Obra
La vida de Christós i les 21 ensenyances.
Relíquies
Cap relíquia no li pot ser atribuïda. Robatori, pèrdua... Hom no sap que se n’ha fet. No obstant això, la seva casa al Tíber ha estat preservada i els fidels hi van en peregrinació. Una capella ha estat construïda als voltants.
El seu testament.
| Citation: | Als meus companys, als deixebles de Samoth.
Prenc la ploma en l’ocàs de la meva vida per tal de deixar-vos un últim testimoniatge. I sí, el vell encara us parla. És cert que m’agrada parlar i escriure. Però no és aquest el sentit de la nostra missió? En poc temps, aniré amb els meus onze companys. No em ploreu, car no ho mereixo. M’he escapat de la mort per tal d’acabar el que vaig encetar en el seu dia. Viviu en l’amor als altres, no baixeu mai el cap i mantingueu la fe. La feina començada cal que es continuï. És aquest, ara, el vostre deure: conèixer la forma d’escriure per a relatar un seguiment de la nostra història, del nostre trajecte en el temps. Les nostres accions, els nostres patiments, el nostre amor ha de ser conegut per molts. Els fidels i els seus fills necessiten saber el que va passar. No deixeu la feina en contra del temps, car l’oblit i la peresa intel•lectual és el major enemic de la nostra fe. La desconeixença és un perill molt més gran que la ignorància. No permeteu als vostres propis deixebles ensenyar falses veritats. Per això, us exhorto a no deixar mai d’escriure, per a contar la història de la nostra Santa Església. Han de ser garants de l’Escriptura i dels texts dogmàtics i també d’assegurar la seva preservació eterna.
Estimats amics: us deixo amb molta esperança. Heu guanyat la meva confiança.
Samoth.
"Fidels entre els fidels, difoneu la paraula de Christós" |
Traduït per Monsenyor Dariush
Traduït al català pel Reverendíssim Pare Abat Ignius de Muntaner.
|
_________________
 |
|
| Revenir en haut de page |
|
 |
|
|
Vous ne pouvez pas poster de nouveaux sujets dans ce forum
Vous ne pouvez pas répondre aux sujets dans ce forum
Vous ne pouvez pas éditer vos messages dans ce forum
Vous ne pouvez pas supprimer vos messages dans ce forum
Vous ne pouvez pas voter dans les sondages de ce forum
|
|
FAQ
Rechercher
Liste des Membres
Groupes d'utilisateurs
S'enregistrer
Profil
Se connecter pour vérifier ses messages privés
Connexion
