L'Eglise Aristotelicienne Romaine The Roman and Aristotelic Church Index du Forum L'Eglise Aristotelicienne Romaine The Roman and Aristotelic Church
Forum RP de l'Eglise Aristotelicienne du jeu en ligne RR
Forum RP for the Aristotelic Church of the RK online game
 
Lien fonctionnel : Le DogmeLien fonctionnel : Le Droit Canon
 FAQFAQ   RechercherRechercher   Liste des MembresListe des Membres   Groupes d'utilisateursGroupes d'utilisateurs   S'enregistrerS'enregistrer 
 ProfilProfil   Se connecter pour vérifier ses messages privésSe connecter pour vérifier ses messages privés   ConnexionConnexion 

Memorias de un cura (ESP/CAT)

 
Poster un nouveau sujet   Répondre au sujet    L'Eglise Aristotelicienne Romaine The Roman and Aristotelic Church Index du Forum -> La Iglesia Hispanica - L'Église des Royaumes Hispaniques - Church of the Hispanic Kingdoms -> Biblioteca Hispánica
Voir le sujet précédent :: Voir le sujet suivant  
Auteur Message
Roger_de_gracia
Cardinal
Cardinal


Inscrit le: 03 Déc 2007
Messages: 865
Localisation: Principat de Catalunya

MessagePosté le: Mer Sep 15, 2010 8:51 pm    Sujet du message: Memorias de un cura (ESP/CAT) Répondre en citant

Mensaje de aviso: El siguiente documento se dirije principalmente a los novatos, tiene por finalidad la de explicar porque la religión aristotélica de los Reinos Renacientes (RR) no debe ser tomada bajo el mismo ángulo que la religión IRL
El texto es RP y es una conversación que ha tenido un clérigo con una persona que sufrió amnesia (habrá que leer entre lineas)


En la biblioteca del Vaticano mientras me ocupaba de mis labores, encontré un antiguo documento, del cual hice una copia :

Citation:
Hace ya mucho tiempo, venía de dar la misa dominical cuando un grupo de personas, un poco bulliciosa para este lugar sagrado, tiraron al pie del altar un ser con los ojos perdidos y con vestimenta de lo mas fantasiosa.
Los habitantes del pueblo hablaban todos al unísono, sin embargo logré entender los motivos para haberme traido a este extranjero; según ellos, este ser estaba poseído.
Decía este ser que era su primera conexión con la web y que buscaba la FAQ o por lo menos una guía práctica para comenzar.

Acercándome ante esta pobre persona, me dí cuenta inmediatamente que veía a un sacerdote aristotélico por primera vez, y parecía no tener, por decir algo, una buena opinión de ellos.

- Buenos días, hijo mío. Soy Neajdlaf, cura de este pueblo. ¿Cómo te llamas?

- Me llaman Novato y a pesar de mi apariencia soy un mago elfo a la búsqueda de los anillos de los Antiguos


Un campesino me interrumpió:
- ¡Ya lo ve usted, padre! Hay que llamar a la Santa Inquisición o a los exorcistas, como le dije antes, ¡ha sido poseido!

-Tranquilo hijo mío, la Santa Inquisión tiene otros asuntos mas importantes, su objetivo es luchar contra los herejes conocidos y no quemar a aquellas ovejas perdidas. Sé que algunos les dicen a los niños que se porten bien, o sino la malvada Inquisición los va a quemar, sin embargo ese no es su objetivo. En cuanto a los exorcistas, esperemos primero a ver la situación en la que se encuentra nuestro amigo.


El vagabundo, con la mente siempre por las nubes, gritó:
- Bueno, entonces, ¿me explican? ¿Y quien puede darme un poco de confianza?

- Cada cosa en su momento, hijo mío. ¡Para creerse un mago elfo ha tenido que darse un duro golpe en la cabeza! Escuche primero la historia de nuestros reinos.

« Al inicio del universo había solamente un Dios firme e inmóvil, lleno de amor creó el universo y realizo una serie de milagros para crear animales, plantas y seres humanos ».

Mirando hacia el recién llegado le dije:

- Es decir, o usted es una planta, o un animal o un ser humano. Pero no puede ser un elfo

« Después Dios le dió el habla a los humanos y a un ser sin nombre que trata de pervertir a la Humanidad. »

- Como usted no puede ser el ser que tiene la forma de las tinieblas debe ser forzosamente un ser humano.

- ¡Ah, sí!, ya veo, pero si quiero, puedo ser un mago por lo menos, ¿no? - insistió el forastero

- Puede utilizar todos los trucos que quiera para divertir a la gente pero ningún humano posee el don de ser mago. Es verdad que algunas autoridades logran hacer cosas prodigiosas pero es gracias a la fe en Dios y no a una magia pagana. - contesté yo.

- Bueno, en el supuesto que eso sea cierto, ¿y Moisés? Él también hizo magia, ¿no? ¡Ajá! Le pillé en ésta. - me contestó con los ojos brillantes.

- No conozco a ese tal Moisés, he leido escritos sobre él pero eran escritos para distraer a los Antiguos, como aquella historia del Arca de Noé u otros textos antiguos que salen por ahi.

- Bueno, pero estan en la biblia, ¿no?

- Quizás, pero no en la Iglesia oficial de los reinos. Le contaré nuestra historia en pocas líneas.

"Dios creo el universo. En el Universo creo el mundo. Y pobló el mundo de multiples especies de seres. Pero cada especie se creía la preferida de Dios, salvo la especie humana, pues ella conocia el sentido de la vida: el amor. Dios recompensó a los humanos llamandoles « mis hijos ».
Pero los hijos de Dios cayeron en el pecado, estimulados por el ser que Dios había ignorado y a quien no le dio nombre. Asi, castigó a Sus hijos destruyendo su pueblo y separándolos a todos. Sin poder entender este castigo, los seres humanos crearon varios dioses. Entonces Dios para atraer a los humanos por el camino de la salvación depositó en Aristóteles su palabra. Y este mensaje encontró la perfección con Christos."


El vagabundo preguntó si tenia entonces que olvidar todo lo que conocía.

Traté en ese momento de responderle.

- Si lo que usted cree conocer no está ligado a la historia de los reinos, y desea asimilar nuestra verdad histórica, seguramente habrá mucho que olvidar, sí.

Lo más simple es, a veces, olvidarse de todo y volverlo a comprender con los textos válidos en el Reino. No olvide que usted es un vagabundo, que luego habrá tiempo para que se desarrolle y se vuelva un erudito.

Nuestra religión lleva el nombre de Iglesia Aristotélica y tiene como base el Aristotelismo-cristianismo, es decir, que se inspira por un lado de los escritos de Aristóteles, de los Reinos, y de Christos.
Su mensaje nos dice que para acercarnos a Dios debemos acercarnos a la felicidad y encontrar la amistad aristotélica. Esta amistad no es una amistad cualquiera sino más bien una amistad que respeta ciertas reglas, siendo la principal ser una religión desinteresada.


- Pero yo tenía entendido que hay diferentes tipos de amistad. ¿O es que esto tampoco es cierto? - preguntó el vagabundo.

- Por supuesto, hay diversos tipos de amistades, pero eso lo encontrará en nuestra biblioteca o por su cuenta propia.

Mire, le explicaré una cosa más de los Reinos. En cada pueblo hay un alcalde que se encarga de la politica y gestión de la ciudad y sobretodo del comercio. Hay también un cura que se encarga de la religión y de administrar la fé entre los parroquianos.
El cura y el alcalde deben colaborar por el bien de los ciudadanos y si uno de los dos juzga que el otro no cumple con su misión, prodrá, por consiguiente intervenir para solucionar las cosas. Es por esa razon que algunos alcaldes se encargan de religión y algunos clérigos se encargan de la política.

Por encima de ellos encontrará al Gobernador por la rama política y al Obispo por la rama religiosa, pero usted mismo lo descubrir, sepa solamente que los guías políticos son escogidos por los ciudadanos por via electoral mientras que los guías espirituales son nombrados y revocados por la via jerárquica eclesiástica. Es por eso que si el pueblo quiere elegir un cura como alcalde será la voluntad del pueblo y el ministerio de la Iglesia vigilará unicamente la continuidad del cura principalmente en lo referente a la ayuda a los ciudadanos sin olvidar tambien su respondabilidad como clérigo.


El vagabundo pareció entonces entender.
- De acuerdo, ya veo. Ahora está todo más claro, y ahora ¿qué debo hacer? ¿Cómo hago para comer, para ganarme la vida?

- Eso, hijo mío, no forma parte de mis labores, pero aqui hay una lista de documentos que le ayudarán a ubicarse mejor.
La vida de cada día.


- Gracias, amigo, voy a ver si encuentro mi camino - dijo el vagabundo poniéndose sobre sus hombre su bolsa y sus pertenencias, - Voy a comunicarme con los otros habitantes en la taberna para mostrarles que no estoy poseído, y que pueden darme su confianza.

Sonreí viéndolo partir y le dije en voz alta:

- No olvides de ponerte en contacto conmigo en caso de necesidad.

Supe despues que el vagabundo se convirtió en un gran señor y si no ingresó a nuestra Iglesia Aristotélica, por lo menos no tuvo la idea preconcebida sobre ella y no se dejo engañar por nadie.
Escogió su camino con conocimiento de causa.


926 antes de nuestra era, extracto de las memorias de un cura en el campo por Neajdlaf
_________________
Revenir en haut de page
Voir le profil de l'utilisateur Envoyer un message privé MSN Messenger
Silencioso



Inscrit le: 16 Juil 2008
Messages: 912
Localisation: En mi mente

MessagePosté le: Mer Nov 03, 2010 5:00 pm    Sujet du message: Répondre en citant

Missatge d'avís: El següent document està dirigit principalment als nouvinguts que desconeixen la religió amb l'objectiu d'explicar perquè la religió aristotèlica dels Regnes Renaixents (RR) no ha de ser presa amb el mateix angle que la religió IRL. El següent text és RP, és tracta d'una conversa que hauria tingut un clergue amb una persona que hages patit amnèsia (s'haurà llegir entre línies per captar el missatge).

A la biblioteca del Vaticà, mentre estava ocupat amb les feines que em pertocaven, vaig trobar un interessant document antic del qual vaig fer una còpia:

Citation:
Ara ja fa molts anys, quan tornava de celebrar la missa dominical, un grup de persones una mica escandaloses per estar en aquell lloc sagrat, certament, s'apropà a l'altar i hi llençà un individu que ho mirava tot amb ulls perdut, era curiós, duia una vestimenta d'allò mes fantasiosa. Tot i que els habitants del poble parlaven tots a la uníson, moguts per les ganes de parlar primers. Tot i això vaig aconseguir entendre el motiu pel qual havien portat aquest estrany estranger davant meu. Segons ells estava posseït.

El desconegut em digué que aquesta era la seva primera connexió a la web i que estava buscant les FAQ o alguna guia practica que el pogués orientar en el joc. Em va fer pena veure com l'estaven tractant els del poble i m'hi vaig acostar. Va ser llavors quan vaig llegir als seus ulls, ho hagués pogut fer qualsevol, que era la primera vegada que veia un mossèn aristotèlic, a més a més semblava no tenir una opinió favorable sobre mi ni del lloc sagrat on es trobava.

- Bon dia germà meu, sóc Neajdlaf, mossèn d'aquest poble. Com us dieu?

- Em dic Novençà i tot i el meu aspecte sóc, en realitat, un elf mag que va a la recerca dels anells perduts dels Antics.

Era força greu aquell cas, pensava alguna forma de fer que aquell germà veies la llum, llavors un camperol interrompé el nostre diàleg:

- Pare! Ho veu? Hem de cridar immediatament a la Santa Inquisició o als exorcistes. Com uns acabem de dir està posseït!

- Fill meu tranquil·litzat, la Santa Inquicisió té altres assumptes més importants com per exemple lluitar contra els heretges, i no té temps per dedicar-se a la cremar d'ovelles perdudes, aquesta feina em pertany a mi. Ja sé que de petit us deien que si no us menjàveu la fruita vindria la malvada Inquisició i us cremaria, germans això era per espantar-vos i fer-vos menjar, aquest no es l'objectiu de la Santa Inquisició. Un tema apart són els exorcistes, de moment esperem a veure en quina situació es troba el nostre germà.

Llavors el rodamón, encara sense saber on era, cridà:
- Bé, qui m'explica que és això? Algú em pot donar la confiança?

- Germà, cada cosa al seu temps, paciència. Et deus haver donat un bon cop al cap per creure't un elf mag! Primer començaré per explicar-te una mica la història dels nostres regnes, fa així:

« A l'inici de l'univers només hi havia un Déu ferm i immòbil. Ell, ple d'amor, va crear l'univers del no res i després d'una sèrie de miracles donà vida als animals, plantes i finalment als éssers humans. »

Mirant cap al nouvingut vaig dir-l'hi:

- És a dir, vostè és una planta, un animal o un ésser humà, no pot ser un elf.

« Per acabar Déu va dotar els humans de la parla però també ho feu a l'ésser sense nom, el que tracta de corrompre i desviar del bon camí a la Humanitat. »

- Com que vostè no pot ser l'ésser que engendra les tenebres ha de ser, per força, un ésser humà, no hi ha cap dubte.

- Ah!, ja ho veig. Però almenys puc ser un mag? - continuava insistint el foraster .

- Pot, si vol, utilitzar trucs per divertir la gent però cap ésser humà posseïx el do de la màgia. És cert que alguns privilegiats poden fer coses prodigioses però això és gràcies a la fe en Déu i no a una màgia pagana. - vaig contestar jo.

- Mmm, suposant que això que dieu sigui cert, que passa amb Moisès? Ell també va fer màgia per separar les aigües no? Aha! Aquí si que t'he agafat desprevingut! - em contestà amb els ulls brillants.

- Senyor, no conec a aquest tal Moisès que anomeneu. He llegit alguns escrit que parlava sobre ell però eren per descriure als Antics. Altres històries similars a aquesta són l'Arca de Noè i altres que s'hi assemblen que pots trobar per allà perdudes.

- Bé, però oi que figuren a la bíblia, no?

- Potser, però no en l'Església oficial dels regnes. T'explicaré la història en poques línies.

"Déu creà l'univers. Dins de l'Univers va crear el món, on estem ara. Aquest món el va poblar de diferents espècies d'éssers vius. Llavors aparegué un problema, cada espècie es creia la preferida de Déu, excepte l'espècie humana. Aquesta especie era l'única que coneixia el sentit de la vida: l'amor. Déu, veient que els humans tenien en el seu poder aquest coneixement els va recompensar anomenant-los « fills meus ».
Anaren passant els anys i els Seus fills caigueren en el pecat, per culpa de la criatura que Déu havia ignorat, la que no li havia posat nom. Déu, enfadat, els castiga destruint el seu poblat i dispersant-los pel món. Aquests sense entendre el perquè d'aquest castig començaren a inventar altres Déus, no cal dir que tots falsos. Déu, que sempre perdona, per guiar els seus fills estimats cap al bon camí, el de la virtut, diposità la seva paraula en Aristoteles. Per acabar de envia a Christos també anomenat Jeshua Christos.
"

Llavors el rodamón em preguntà si aquesta historia volia dir que havia d'oblidar tot el que ell conexilla i fins ara tenia per verdader. Vaig intentar respondre a aquesta pregunta tan bé com vaig poder:

- Si el que vostè coneix, o creu conèixer, no està lligat amb aquesta historia que li acabo d'explicar i el que vol és conèixer la veritat històrica dels postres regnes em temo que és l'única solució que hi veig. De vegades el més simple es oblidar-se de tot i tornar a començar l'estudi amb els textos vàlids als Regnes. No passi per alt, germà meu, que vostè és un rodamón i que per tant té molt de temps per aprendre la història.

La nostra religió porta el nom d'Església Aristotèlica ja que té com a base el Aristocristianisma; és a dir que s'inspira, d'una banda, en els escrits d'Aristòtil, els dels Regnes i, finalment, en Christo. El seu missatge ens diu que per a acostar-nos a Déu hem d'acostar-nos a la felicitat i trobar l'amistat aristotèlica. Aquesta amistat, però, no és una amistat corrent sinó una amistat respecte a unes regles la principal de les quals és ser desinteressat, igual que la nostra religió.


- Però jo tenia entès que hi ha diferents tipus d'amistat. O és que això tampoc es cert? -va preguntar el rodamón.

- Per descomptat fill meu que hi ha molts tipus d'amistats però això ho haurà de consultar a la nostra biblioteca o descobrir-ho pel seu propi compte.

Mira, t'explicaré una mica més sobre els Regnes, a cada poble tenim un alcalde, l'encarregat de la política i la gestió de la ciutat, sobretot del comerç. Hi ha, també, un mossèn que és el que s'encarrega de la religió i d'administrar la fe entre els germans. El Mosset i l'alcalde ha de col•laborar per al bé dels ciutadans si es dona el cas que un dels dos no compleixi la seva tasca l'altre pot intentar intervenir per solucionar el problema. Aquesta és la raó per la qual alguns alcaldes s'encarreguen de la religió i que alguns mossèns ho facin de la política. Superiors a aquests dos trobem el Comte, per la part política, i el Bisbe, per la religiosa. Els polítics són escollits per votacions, el poble decideix qui vol que governi, els mossèns en canvi son triats per jerarquia eclesiàstica. És degut a això que un mossèn, si així ho vol el poble pot ser alcalde i l'Església no hi intervindrà en la vida política d'aquest capellà però aquest no podrà deixar aparcada la seva responsabilitat com a mossèn del poble.


Vaig veure que mentre li estava explicant tota la història al rodamón els seus ulls anaven canviant. Ara em digué:

-D'acord, ja ho entenc. I ara que he de fer per a menjar, per a guanyar la meva vida?

- Això, fill meu, no forma part la meva feina, però et puc dir que aquí tens una llista de documents que et podran ajudar a situar-te millor.

- Gràcies, amic, vaig a veure si trobo el meu camí - va dir el rodamón posant-se la roba que li havia donat perquè no sembles fora de lloc. - Ara mateix vaig a la taverna perquè els meus nous veïns no es pensin que estic posseït, a veure si em donen la confiança.

Vaig veure que sortia alegrament de l'església. No vaig poder evitar dibuixar un somriure de il•lusió en veure'l tant content. Quan el jove rodamón estava apunt de sortir per la porta vaig dir-li:

- No dubteu en posar-vos en contacte amb mi si teniu cap problema.

Al cap d'un temps em vaig assabentar que aquest rodamón s'havia convertit en un gran senyor i tot i que no va dedicar-se a la vida religiosa almenys no tingué una visió incorrecte de la nostra església i no es va deixar enganyar per ningú. Va fer el camí que creia que havia de fer, amb el coneixement que tocava sense deixar-se guiar per les quimeres de Hyérel.


926 abans de la nostra era, extracte de les memòries d'un mossèn en el camp per Neajdlaf
Revenir en haut de page
Voir le profil de l'utilisateur Envoyer un message privé
Montrer les messages depuis:   
Poster un nouveau sujet   Répondre au sujet    L'Eglise Aristotelicienne Romaine The Roman and Aristotelic Church Index du Forum -> La Iglesia Hispanica - L'Église des Royaumes Hispaniques - Church of the Hispanic Kingdoms -> Biblioteca Hispánica Toutes les heures sont au format GMT + 2 Heures
Page 1 sur 1

 
Sauter vers:  
Vous ne pouvez pas poster de nouveaux sujets dans ce forum
Vous ne pouvez pas répondre aux sujets dans ce forum
Vous ne pouvez pas éditer vos messages dans ce forum
Vous ne pouvez pas supprimer vos messages dans ce forum
Vous ne pouvez pas voter dans les sondages de ce forum


Powered by phpBB © 2001, 2005 phpBB Group
Traduction par : phpBB-fr.com