L'Eglise Aristotelicienne Romaine The Roman and Aristotelic Church Index du Forum L'Eglise Aristotelicienne Romaine The Roman and Aristotelic Church
Forum RP de l'Eglise Aristotelicienne du jeu en ligne RR
Forum RP for the Aristotelic Church of the RK online game
 
Lien fonctionnel : Le DogmeLien fonctionnel : Le Droit Canon
 FAQFAQ   RechercherRechercher   Liste des MembresListe des Membres   Groupes d'utilisateursGroupes d'utilisateurs   S'enregistrerS'enregistrer 
 ProfilProfil   Se connecter pour vérifier ses messages privésSe connecter pour vérifier ses messages privés   ConnexionConnexion 

Breviario del Libro de las Virtudes (ESP/CAT)

 
Poster un nouveau sujet   Répondre au sujet    L'Eglise Aristotelicienne Romaine The Roman and Aristotelic Church Index du Forum -> La Iglesia Hispanica - L'Église des Royaumes Hispaniques - Church of the Hispanic Kingdoms -> Biblioteca Hispánica
Voir le sujet précédent :: Voir le sujet suivant  
Auteur Message
Roger_de_gracia
Cardinal
Cardinal


Inscrit le: 03 Déc 2007
Messages: 865
Localisation: Principat de Catalunya

MessagePosté le: Mer Sep 15, 2010 9:00 pm    Sujet du message: Breviario del Libro de las Virtudes (ESP/CAT) Répondre en citant



Citation:


    Breviario del Libro de las Virtudes


    Hace alrededor de 6000 años Dios eligió entre toda su Creación la tribu de los humanos e hizo de ellos sus hijos espirituales. Sólo ellos pueden tender hacia su perfección.

    Dios le dijo a Oane, de la tribu de los humanos: "Hice de tu especie a Mis hijos. Ahora hago de sus espíritus almas. Se diferencian de los espíritus de las otras especies en que serán éstas de carácter superior, las que tenderán hacia Mi Divina Perfección."

    Una criatura, "la Criatura sin Nombre", mató a todos los suyos, interpretando mal el objetivo de la Creación, y fue dejada sola, permaneciendo así sobre la tierra. Representa hoy la tentación para el humano.

    Los humanos eran, de ahora en adelante, los hijos de Dios y recibieron el regalo del libre albedrío. Esto tenía como consecuencia que estaban dotados de alma, que serían juzgados al final de los tiempos en función de su práctica de la virtud. Además, eso hacía que se dedicaran ahora a trabajar para garantizar su subsistencia. Otras criaturas de la Creación, excepto la que el Altísimo no había nombrado, les estuvieron sometidas. Los humanos las podían así criar, cazar o cultivar para alimentarse.
    Dios no intervino ya en el mundo, dejando a Sus hijos vivir y prosperar.

    El tiempo pasó y los humanos olvidaron, en su mayoría, el mensaje divino. Se entregaron tanto al pecado que Dios había decidido castigarlos y destruir su única ciudad.
    Tomó a los 7 más impuros y en realidad los encargados de los infiernos lunares: Asmodée se había abandonado a la gula, Azazel a la lujuria, Belial al orgullo, Lucifer a la melancolía, Belzébuth a la avaricia, Léviathan a la cólera y Satanás a la envidia.

    Tomó los más puros y en realidad los encargados, guías y guardias de la humanidad, sus nombres eran Gabriel, Georges, Michel, Miguaël, Galadrielle, Sylphaël y Raphaëlle.

    Los humanos están divididos en una serie de tribus, cada una hablando ahora una lengua diferente. Se dispersaron sobre la tierra, creando civilizaciones y naciones. De una de sus tribus viene la raza de Aristóteles, a quien el Verbo divino se reveló y le anunció la llegada de la salvación y de la luz.

    El Creador eligió revelarse de nuevo al humano por medio del pensamiento y la lógica, para que pudiera preparar la llegada de Christos, Mesías, guía y espejo de la divinidad.

    Por ello Christos vino entre nosotros, pero el odio que obscurece los espíritus cegó a los hombres, y rechazando el mensaje de amor lo crucificaron como se degüella a un cordero sin defensa. Él, amando hasta el final, Hombre perfecto puro de todo pecado aceptó esta destino con humildad, con el fin de reparar con su sacrificio voluntario los pecados de todos los hombres pasados, presentes y futuros, y así establecer para siempre la amistad entre los hombres y Dios.

    Es pues por este sacrificio que Christos aportó la salvación a los hombres, con el fin de que puedan ser salvados cumpliendo las obras de Dios, es decir:

    La adhesión a la Iglesia Aristotélica que él fundó, la Fe en la enseñanza de Aristóteles, y la unión, la obediencia y la imitación de Christos, que vino a la tierra para dar fuerza y majestuosidad a las enseñanzas de Dios inscritas en los libros de la Revelación.

    La fe es una cosa personal, la religión nos guía en esta fe, existen varias interpretaciones del mensaje Divino, pero solamente el Credo aristotélico es la verdad que cada fiel debe reconocer.




    traduccion de un texto del cardenal Jeandalf




Dernière édition par Roger_de_gracia le Mer Sep 15, 2010 9:05 pm; édité 1 fois
Revenir en haut de page
Voir le profil de l'utilisateur Envoyer un message privé MSN Messenger
Roger_de_gracia
Cardinal
Cardinal


Inscrit le: 03 Déc 2007
Messages: 865
Localisation: Principat de Catalunya

MessagePosté le: Mer Sep 15, 2010 9:01 pm    Sujet du message: Répondre en citant



Citation:


    Breviari del Llibre de les Virtuts


    Fa al voltant de 6000 anys, Déu va triar entre tota la creació, la tribu dels humans i va fer d'ells els seus nens espirituals. Només ells poden aspirar a la seva perfecció.

    Déu li digué a Oane de la tribu dels humans: "Vaig fer de la teva espècie els meus nens. Ara faig dels seus esperits ànimes. Es diferencien dels esperits de les altres espècies que seran ells de caràcter superior els quals tendiran cap a la meva divina perfecció."

    Una criatura "la criatura sense nom", va matar a tots els seus, interpretant malament l'objectiu de la creació. Va ser deixada sola, romanent així per la terra, que representa avui la temptació per a l'humà.

    Els humans eren d’ençà fins ara, els nens de Déu i van rebre el regal del lliure àrbitre. Això tenia com a conseqüència que estaven dotats d'ànima, que serien jutjats al final dels temps en funció de la seva pràctica de la virtut. A més, això feia que es dediquessin ara a treballar per a garantir la seva subsistència. Altres criatures de la Creació, excepte la qual l'Altíssim no havia nomenat, estaven sotmeses als nens de Déu . Els humans podien així, criar-los, caçar-los o conrear-les per a alimentar-se.
    Déu no va intervenir ja en el món, deixant als seus nens viure i prosperar.

    El temps va passar i els humans van oblidar bona part del missatge diví. Havent-se apropat i lliurat tant al pecat que Déu va decidir castigar-los i destruir la seva única ciutat.
    Va prendre els 7 més impurs i en realitat els encarregats dels inferns lunars: Asmodée havia caigut en la temptació de la gula. Azazel a la luxúria, Belial a l'orgull, Llucifer a la malenconia, Belzébuth a l'avarícia, Léviathan a la còlera i Satanàs a l'enveja.
    Pren els més purs i en realitat els encarregats, guies i guàrdies de la humanitat, els seus noms eren Gabriel, Georges, Michel, Miguaël, Galadrielle, Sylphaël i Raphaëlle.

    Els humans estan dividits en una sèrie de tribus, cadascuna parlant ara una llengua diferent, ells es van dispersar sobre la terra, creant civilitzacions i nacions. D'una de les seves tribus ve la raça d'Aristòtil, a qui el Verb diví es va revelar i li va anunciar l'arribada de la salvació i de la llum.

    El Creador va triar revelar-se de nou a l'humà per mitjà del pensament i la lògica, perquè pogués preparar l'arribada de Christos i el Masies, guia i mirall de la divinitat.

    Per això Christos va venir entre nosaltres, però l'odi que enfosqueix els esperits, va encegar als homes, i rebutjant el missatge d'amor el crucificaren, com es degolla a un garrí sense defensa. Ell, estimant fins al final, Home perfecte, pur de tot pecat, va acceptar aquesta destinació amb humilitat, amb la finalitat de reparar amb el seu sacrifici, voluntari, els pecats de tots els homes, passats, presents i futurs, i així establir per a sempre l'amistat entre els homes i Déu.

    És doncs per aquest sacrifici que *Christos va aportar la salvació als homes, amb la finalitat de que puguin ser salvats complint les obres de Déu, és a dir:

    L'adhesió a l'Església Aristotèlica que ell va fundar, la Fe en l'ensenyament d'Aristòtil, i la unió, l'obediència i la imitació de Christos, que va venir a la terra per a donar força i majestuositat als ensenyaments de Déu, inscrits en els llibres de la Revelació.

    La fe és una cosa personal, la religió ens guia en aquesta fe, existeixen diverses interpretacions del missatge Diví, però solament el Credo Aristotèlic és la veritat que cada fidel ha de reconèixer.



    Segona traducció (francès - castellà - català) d'un text del cardenal Jeandalf


Revenir en haut de page
Voir le profil de l'utilisateur Envoyer un message privé MSN Messenger
Montrer les messages depuis:   
Poster un nouveau sujet   Répondre au sujet    L'Eglise Aristotelicienne Romaine The Roman and Aristotelic Church Index du Forum -> La Iglesia Hispanica - L'Église des Royaumes Hispaniques - Church of the Hispanic Kingdoms -> Biblioteca Hispánica Toutes les heures sont au format GMT + 2 Heures
Page 1 sur 1

 
Sauter vers:  
Vous ne pouvez pas poster de nouveaux sujets dans ce forum
Vous ne pouvez pas répondre aux sujets dans ce forum
Vous ne pouvez pas éditer vos messages dans ce forum
Vous ne pouvez pas supprimer vos messages dans ce forum
Vous ne pouvez pas voter dans les sondages de ce forum


Powered by phpBB © 2001, 2005 phpBB Group
Traduction par : phpBB-fr.com