L'Eglise Aristotelicienne Romaine The Roman and Aristotelic Church Index du Forum L'Eglise Aristotelicienne Romaine The Roman and Aristotelic Church
Forum RP de l'Eglise Aristotelicienne du jeu en ligne RR
Forum RP for the Aristotelic Church of the RK online game
 
Lien fonctionnel : Le DogmeLien fonctionnel : Le Droit Canon
 FAQFAQ   RechercherRechercher   Liste des MembresListe des Membres   Groupes d'utilisateursGroupes d'utilisateurs   S'enregistrerS'enregistrer 
 ProfilProfil   Se connecter pour vérifier ses messages privésSe connecter pour vérifier ses messages privés   ConnexionConnexion 

[C] El Llibre de les Virtuts - L'Eclipsi

 
Poster un nouveau sujet   Ce sujet est verrouillé; vous ne pouvez pas éditer les messages ou faire de réponses.    L'Eglise Aristotelicienne Romaine The Roman and Aristotelic Church Index du Forum -> La Bibliothèque Romaine - The Roman Library - Die Römische Bibliothek - La Biblioteca Romana -> Le Dogme - The Dogma
Voir le sujet précédent :: Voir le sujet suivant  
Auteur Message
mirceadino
Cardinal
Cardinal


Inscrit le: 09 Déc 2009
Messages: 2118
Localisation: 1 High Street, Solar Paradise (since 22.11.1461)

MessagePosté le: Jeu Mar 03, 2011 5:24 pm    Sujet du message: Répondre en citant

Citation:





    L'Eclipse
    Capítol VII - « El Paradís »



    1.- Els set arcàngels es trobaven davant meu. Enarboraven un gran somriure ple de gentilesa que subratllava la seva mirada plena de tendresa. Per primer cop des de que m’havia quedat sol com un gos en aquell camp, vaig relaxar-me i la serenor que emanaven se’m va contagiar. Van ajudar a què m’aixequés i Miquel, el més robust, em va fer pujar sobre la seva espatlla. Em vaig enrojolar davant la idea de muntar sobre un Arcàngel com si fos un cavall, però tots ells es van riure veient la torbació al meu rostre, però els seus riures no eren burlescs, ans amigables

    2.- Aleshores, set grans parells d’ales magnífiques es van estendre. Els Arcàngels es van apropar a la vora de la terrassa i es van deixar caure. Vaig cridar aterrit, però el meu crit es va ofegar quan els Arcàngels van aixecar el vol i es van alçar vers el Sol. Vaig aventurar una mirada cap avall, on la Lluna s’allunyava i em vaig prometre interiorment viure sempre en la virtut, segons els preceptes d’Aristòtil i de Christós, per tal de no tornar mai més a aquell horrible lloc. Galadriela em va somriure amb complicitat i em digué : “Has pres una decisió amb maduresa i cordura. Altres poden seguir el teu exemple, però sempre hi haurà que mereixi romandre a la Lluna”.

    3.- Vaig preguntar-me com havia pogut endevinar, amb tanta exactitud, els meus pensaments, pe`ro el meu esperit va oblidar ràpidament aquella qüestió davant del magnífic espectacle que tenia lloc davant meu. La Lluna quedava enrere i travessàvem l’espai que la separa del Sol. Els estels se’m presentaven com espectacles màgics. Podia, inclús, besllumar astres que no coneixia, doncs no eren visibles des de la terra . però, en aquell instant, la meva mirada no podia apartar-se del Sol, ardent i immens, ja que mai l’havia vist de tan a prop. Vaig sentir-me com la formiga davant la muntanya, doncs era així la meva sensació que m’envaïa de ser minúscul.

    4.- Ens acostàvem cada cop més a l’astre diví ardent, les flames del qual, de moltes llegües de longitud, gairebé ens tocaven. Vaig preguntar-me si no acabaria malament aquell viatge per als set Arcàngels i per a mi, però Miquel, que seguia carregant amb mi, em digué: “No tinguis por i mira”. Vaig veure com les flames que recobrien el Sol s’obrien, deixant lloc a un espectacle meravellós. Sota l’ardent llit es trobava allò del que havia sentit parlar des de la meva més tendra infantessa, sense arribar mai a entendre el que realment era. Era el Paradís.

    5.- Vam aterrar en aquell lloc màgic. Tot semblava banyat per una suau llum. Mirés on mirés, era impossible trobar la mínima mostra de foscor. Fins on m’arribava la vista no hi havia ni vivendes ni construccions de cap tipus. Els famolencs se saciaven recollint, simplement, fruits dels arbres. Els exhausts, simplement, es tombaven sobre la verdosa gespa. Els nens jugaven despreocupats, rient i corrent pels camps. Els Arcàngels es van acomiadar de mi, doncs la seva missió havia conclòs en haver-me dut dins aquell lloc. Els vaig agrair sincerament la seva companyia i els vaig acomiadar amb un ampli somriure.

    6.- Vaig decidir visitar aquell lloc màgic. Aquells amb qui em creuava em donaven la benvinguda i jo els responia, somrient i agraït. La bondat, la felicitat i l’alegria es respirava a l’ambient, contagiant als qui romanien en aquell lloc. Em vaig acostar a una petita font d’aigua clara que semblava convidar a beure al passejant. M’havia inclinat ja quan vaig veure, una mica més lluny, a dos homes que em feien senyals per a que m’acostés. Quina fou la meva sorpresa quan, en arribar al seu costat, vaig descobrir que tenia davant meu a Aristòtil i a Christós, els quals em van saludar amb gran educació, preguntant-me si m’agradava aquell lloc i si havia tingut bon viatge. Estava tan emocionat que em va costar balbucejar unes poques paraules, extasiat per les dues persones que tenia davant meu. I aleshores vaig una veu.


    Spyosu
    Traducció per Ignius


Revenir en haut de page
Voir le profil de l'utilisateur Envoyer un message privé
mirceadino
Cardinal
Cardinal


Inscrit le: 09 Déc 2009
Messages: 2118
Localisation: 1 High Street, Solar Paradise (since 22.11.1461)

MessagePosté le: Jeu Mar 03, 2011 5:24 pm    Sujet du message: Répondre en citant

Citation:





    L'Eclipse
    Capítol VIII - « La Resurrecció »



    1.- La veu que sentia, mentre estava en companyia d’Aristòtil i Christós, era tranquil•la i penetrant. Els dos em van explicar que era Déu mateix qui m’anava a fer unes quantes preguntes. Finalment vaig anar a veure què desitjava. La veu divina em digué: “Tu, el germà a qui els teus anomenen Sypous, has vingut a Mi, descobrint tot allò que un humà no podrà conèixer fins després de la seva mort. Has visitat cada un dels set Inferns, on has trobat a casa un dels Prínceps-dimonis, que s’han presentat davant teu, conforme la Meva Voluntat. Què has après del teu recorregut espiritual?”.

    2.- Responguí: “He comprés el sentit de la Salvació: quan un humà ha viscut en la virtut, conforme la Vostra paraula divina, transferida pel profeta Aristòtil i per Christós el Messies, els concediu el dret a accedir a aquests paratges, en el si del Sol. Si ell s’aparta de la virtut, negant-se a escoltar la Vostra divina paraula, entregant-se als plaers terrestres, a l’egoisme, a la temptació, a divinitats falses, la Vostra saviesa infinita fa que sigui enviat al Infern, a la Lluna, per a ser castigat allà per la resta de l’eternitat. Ens estimeu, però també nosaltres hem d’estimar-vos”.

    3.- Aleshores Déu em digué: “Ara, el temps d’escollir s’ha acabat per a tu. Pots decidir acceptar la mort. En aquest cas, jutjaré tota la teva vida: els moments que vas saber caminar per la virtut i els moments on vas apartar-te d’ella. Si jutjo que ho mereixes, et reuniràs juntament amb els escollits per a una eternitat d’alegria i de felicitat. Però si jutjo que la teva vida no fou prou virtuosa, coneixeràs una eternitat de turments al Infern. Però, si creus que el teu temps encara no ha estat prou, que encara no has fet les teves proves davant Meu, pots tornar a la vida”.

    4.- Jo no sabia que respondre. Havia reunit prou mèrits per anar al Paradís? O, pel contrari, acabaria anant al Infern? Aleshores vaig sentir veus. Eren les dels meus amics, que resaven per la salvació de la meva ànima. Encara que ells es trobessin a la terra, les escoltava indistintament. Això em feia veure que ells es preocupaven tant com jo del que m’havia de passar. Havia de mostrar-los que les seves oracions no eren en va. Vaig decidir acceptar la resurrecció, amb la finalitat de poder viure en la virtut per a poder merèixer el Paradís. Els devia això, com a mínim tant com jo m’ho devia a mi mateix.

    5.- Déu em digué, aleshores: “Des de que he decidit convertir l’esperit dels humans en ànima, amb la finalitat que puguin esser jutjades en la seva mort, cada un d’ells recorre el camí que t’ha conduit a Mi, i els faig la mateixa pregunta a cada un d’ells. Alguns tenen la mateixa prudència que tu, altres accedeixen al Paradís, i altres sobreestimen la qualitat d’allò viscut i són enviats al Infern”.

    6.- “Els que van optar, com tu, per la resurrecció, no guarden rastre del recorregut espiritual a la seva memòria. Així, el seu comportament canvia només si la lliçó ha estat gravada al fons del seu cor. Però, a fi que tots ells sàpiguen quina sort terrible els espera si s’aparten del Meu amor, et deixo, excepcionalment, la memòria. Podràs, així demostrar el recorregut espiritual que has fet. I el teu testimoni quedarà pels segles dels segles. Ara que saps quina serà la tasca que t’he confiat, et retorno a la vida, per a que facis una nova elecció”.

    7.- Aleshores la meva vista va ennuvolar-se. Vaig tenir el temps just de veure a Aristòtil i a Christós dir-me “Fins aviat”, abans de perdre el coneixement. Quan em vaig despertat, em trobava al meu llit, amb els braços en creu. Al voltant meu hi havia ciris encesos i els meus amics estaven resant. En llàgrimes, però visiblement descansats, em van explicar que feia nou dies que havia mort. Vaig aixecar-me, vaig anar a la finestra i vaig veure com el Sol difonia de nou la seva llum calorosa en el món. Vaig explicar als meus amics el meu increïble viatge espiritual i vaig decidir plasmar sobre el paper tot el que acabava de conèixer durant la meva mort.


    Spyosu
    Traducció per Ignius


Revenir en haut de page
Voir le profil de l'utilisateur Envoyer un message privé
Montrer les messages depuis:   
Poster un nouveau sujet   Ce sujet est verrouillé; vous ne pouvez pas éditer les messages ou faire de réponses.    L'Eglise Aristotelicienne Romaine The Roman and Aristotelic Church Index du Forum -> La Bibliothèque Romaine - The Roman Library - Die Römische Bibliothek - La Biblioteca Romana -> Le Dogme - The Dogma Toutes les heures sont au format GMT + 2 Heures
Page 1 sur 1

 
Sauter vers:  
Vous ne pouvez pas poster de nouveaux sujets dans ce forum
Vous ne pouvez pas répondre aux sujets dans ce forum
Vous ne pouvez pas éditer vos messages dans ce forum
Vous ne pouvez pas supprimer vos messages dans ce forum
Vous ne pouvez pas voter dans les sondages de ce forum


Powered by phpBB © 2001, 2005 phpBB Group
Traduction par : phpBB-fr.com