L'Eglise Aristotelicienne Romaine The Roman and Aristotelic Church Index du Forum L'Eglise Aristotelicienne Romaine The Roman and Aristotelic Church
Forum RP de l'Eglise Aristotelicienne du jeu en ligne RR
Forum RP for the Aristotelic Church of the RK online game
 
Lien fonctionnel : Le DogmeLien fonctionnel : Le Droit Canon
 FAQFAQ   RechercherRechercher   Liste des MembresListe des Membres   Groupes d'utilisateursGroupes d'utilisateurs   S'enregistrerS'enregistrer 
 ProfilProfil   Se connecter pour vérifier ses messages privésSe connecter pour vérifier ses messages privés   ConnexionConnexion 

[C] El Llibre de les Virtuts - La Fi dels Temps

 
Poster un nouveau sujet   Ce sujet est verrouillé; vous ne pouvez pas éditer les messages ou faire de réponses.    L'Eglise Aristotelicienne Romaine The Roman and Aristotelic Church Index du Forum -> La Bibliothèque Romaine - The Roman Library - Die Römische Bibliothek - La Biblioteca Romana -> Le Dogme - The Dogma
Voir le sujet précédent :: Voir le sujet suivant  
Auteur Message
mirceadino
Cardinal
Cardinal


Inscrit le: 09 Déc 2009
Messages: 2121
Localisation: 1 High Street, Solar Paradise (since 22.11.1461)

MessagePosté le: Jeu Mar 03, 2011 5:56 pm    Sujet du message: Répondre en citant

Citation:





    La Fi dels Temps
    Capítol III - « L’Església »



    1.- El vent va colpejar les parets de l’església, fent, així, estremir tota la seva estructura. El cel, tenebrós i gèlid, va cobrir-se d’amenaçadors núvols de proporcions hercúlies. Per tot arreu del Sant Edifici, el llamp esquinçava l’aire, seguit de prop pel seu còmplice, el tro, el rugit del qual ressonava als cors dels fidels.

    2.- El capellà va exhortar-los a l’oració. Va recordar-los constantment que ells no havien de témer res si guardaven a l fons del seu ànim les paraules divines revelades pel profeta Aristòtil i per Christós el Messies. La puresa de llur fe l’empenyia a animar els oients a que fessin penitència pels seus pecats I repetia, constantment, que havia arribat el moment d’escoltar la confessió dels pecats. Però ningú no l’escoltava, puix que el terror tenia prioritat davant la raó, i tots miraven a través de les vidrieres de l’església.

    3.- Mentrestant, la tercera calamitat va alçar-se sobre ells. El vent va redoblar la seva intensitat, convertint-se en borrasques i aquestes en tempestes. El cataclisme va arribar la seva exaltació extrema quan un tornat va envestir el Sant Edifici. Van trencar-se les vidrieres de l’església, omplint-ho tot del seu gèlid alè. Els cristalls de vidre tintat van recaure, com una pluja de fulles esmolades, sobre els desafortunats que s’hi trobaven a sota.

    4.- El tornat va llençar els bancs contra les parets, mentre els esmicolava en mil trossos. Va empènyer els fidels, que van xocar els uns amb els altres. Va fer caure les estàtues des de les seves fornícules, fent que es rebentessin en petits trossets. Les portes pesants i imponents de l’església eren de varis segles antigues. Havien conegut l’angoixa del temps sense donar el menor símptoma de debilitat. Però el tornat les va desenganxar de les pollegueres com si fossin espigues de palla.

    5.- El soroll de la tempesta cobria les exhortacions a la oració del capellà. Aquest les va interrompre quan va veure un nen petit al terra. Una biga enorme amenaçava amb esfondrar-se sobre seu. El capellà es va tirar sobre ell i el va empènyer fora de la trajectòria del monstre de fusta. Aquest sacrifici, desgraciadament, va resultar inútil, per què l’edifici sencer es va enfonsar sobre els seus habitants, d’entre els quals només uns pocs supervivents van aconseguir escapar.

    6.- Aquests no van ser més afortunats, puix que finalment van tenir la desgràcia de ser testimonis de l’última calamitat. La ciutat no era més que un camp de ruïnes amb el terra esquerdat, el mar agitat sota un cel de tinta esquinçat pels llamps; els camps, les pastures i els vergers s’havien ofegat i uns pocs arbres es mantenien, més o menys, aixecats.

    7.- Els supervivents van veure, aleshores, a aquests últims abrasar-se. Van cridar amb totes les forces que els quedaven. El vent, fins aleshores glacial, es va encendre com una verdadera foguera a cel obert. Els núvols es van enrogir, reflectint les flames que banyaven el país. Aquestes devoraven tot el que havia sobreviscut en una gegantina foguera. Les desafortunades persones que havien sobreviscut a les altres tres calamitats van cridar de dolor quan la foguera va engolir les seves carns, no deixant enrere més que els seus cossos.


    Ysupso
    Traducció per Ignius


Revenir en haut de page
Voir le profil de l'utilisateur Envoyer un message privé
mirceadino
Cardinal
Cardinal


Inscrit le: 09 Déc 2009
Messages: 2121
Localisation: 1 High Street, Solar Paradise (since 22.11.1461)

MessagePosté le: Jeu Mar 03, 2011 5:57 pm    Sujet du message: Répondre en citant

Citation:





    La Fi dels Temps
    Capítol IV - « El Judici Diví »



    1.- Vaig alçar la vista de l’aigua en la que totes aquelles imatges acabaven de desfilar davant dels meus ulls. La meva ànima tremolava mentre que els xiscles de patiment d’aquelles pobres víctimes ressonaven a les meves oïdes, encongint-me el cor. Plorava amb llàgrimes calentes, puix que era horrible la sort d’aquells desgraciats.

    2.- Aleshores Déu, amb una veu dolça i tranquil•litzadora em va dir: “Veus, com pot acabar el món que tan ames? Serà destruït per l’aigua, la terra, l’aire i el foc. Però no temis si ets virtuós, puix que els virtuosos poden evitar aquest horrible final. Que no s’incomodin els virtuosos, per què jo no oblido aquells qui m’amen”. Vaig veure, en efecte, com els núvols desapareixien, els vents es calmaven i les flames morien. Però la terra no deixava de tremolar, ans que va seguir augmentant la intensitat.

    3.- Aleshores, els homes i les dones que havien viscut aquelles atrocitats, que havia contemplat a l’aigua, van sortir volant del món. Eren innumerables, tots junts semblaven com una mar humana. A pesar del llarg temps passar a la terra, semblaven viure ara una segona jovenesa. Van muntar a un bell núvol que els dugué junt al Creador.

    4.- Darrere seu, vaig poder veure de nou la Terra, aquella gegantina bola de matèria. La seva superfície va començar a esquerdar-se, i titàniques flamarades sortien de les esquerdes. Després, el món sencer es va cremar. Il•luminava a la resta de cossos celestes amb una potent llum vermella. Finalment, en una impressionant explosió, va finalitzar la missió que Déu li havia encomanat.

    5.- Els homes es van col•locar, aleshores, al llarg d’un grup d’estels anomenat la Via Làctia. Es van col•locar en una filera que semblava ser inacabable. Alguns esperaven el Judici amb alegria, altres ploraven lamentant no haver sabut escoltar el missatge diví transmès per Aristòtil el Profeta i Christós el Messies. Els àngels esperaven pacientment els humans al Sol, mentre que els dimonis escopien amb odi als qui anaven a ser jutjats.

    6.- I aleshores em va parlar Déu: “Veus tots aquests homes aquí units a l’espera del Judici? Els vaig crear per a que aspiressin a la Virtut, i vaig crear la Virtut per a què, si un d’ells la practicava, la resta l’imitessin”- vaig reconèixer en aquelles paraules els ensenyaments d’Aristòtil i Chirstós-. “Hi havia un motiu per a tot això, servir-me, honorar-me i estimar-me. Sóc la mà invisible que guia les vostres passes, però sempre hi ha corders que abandonen el ramat i s’obliden de la Meva paraula”.

    7.- “ Vosaltres sereu jutjats un per un en morir, però això pot canviar. La Criatura sense Nom defensa que el fort ha de dominar el dèbil, i té lliure albir per a demostrar-ho. Si tornessis a apartar el teu amor de Mi, el que vas veure a l’aigua es farà realitat. Si oblideu el Meu amor o creieu que no us estimo, aquella serà la realitat. Si la Meva Paraula, revelada per Aristòtil i Christós deixa de ser escoltada, destruiré la Terra, per què l’amor no seria més la seva guia. Cuida que la Meva paraula no caigui als pous de l’oblit”.

    8.- Per això us faig aquestes revelacions. La Virtut ha de guiar sempre les nostres passes, i és el nostre deure transmetre-la al proïsme. Aquesta és la Paraula de Déu. No us desvieu del camí, de l’aixopluc de Llur sàvia mà, per què aleshores Ell destruirà la Terra i tots serem jutjats!


    Ysupso
    Traducció per Ignius


Revenir en haut de page
Voir le profil de l'utilisateur Envoyer un message privé
mirceadino
Cardinal
Cardinal


Inscrit le: 09 Déc 2009
Messages: 2121
Localisation: 1 High Street, Solar Paradise (since 22.11.1461)

MessagePosté le: Jeu Mar 03, 2011 5:58 pm    Sujet du message: Répondre en citant

Citation:





    La Fi dels Temps
    Capítol V - « Les preguntes »



    1.- Però hi havia encara preguntes que no havien trobat resposta. Vaig demanar a Déu que m’obrís els ulls i Ell, en Llur gran misericòrdia, accedí.

    2.- Vaig preguntar-li: “Quan serem jutjats? Quins seran els càstigs i les recompenses que tindrem?” A la qual cosa, Ell em respongué: “He decidit que ja que he fet dels humans els Meus Fill, els donaré el millor regal: he convertit tots els vostres esperits en ànimes, que us permetran guanyar el Paradís en cas que seguiu els ensenyaments d’Aristòtil i Christós, però que us enviaran al Infern si us desvieu del camí que han traçat. Esteu posats en dubte al llarg de la vostra vida. Cada pensament, cada paraula i cada acció influeixen en la Meva decisió final. Cada com que un de vosaltres mor, Jo decideixo el vostre destí etern. Depenent de si heu estat virtuosos o pecadors, aconseguireu el status dels escollits o dels condemnats”.

    3.- Aleshores jo vaig preguntar-li: “Però, a què s’assemblaran els humans que accedeixin al Sol o a la Lluna? Ens convertirem en esperits purs? Què passarà amb els nostres cossos? De què estan fets els àngels i els dimonis?” Ell em respongué: “El cos no pot viure sense l’esperit, ni l’esperit sense el cos, puix que Jo he fet la vida amb la unió d’ambdós estats. Quan un humà accedeix al Paradís o al Infern, el cos que tenia al món e abandonat per nodrir la vida i se li entrega un nou cos a canvi. Aquest, en canvi, està fet a la imatge de l’esperit del humà: representa, ja sigui la seva bellesa o la seva lletjor. Els àngels són aquells qui, per la seva santedat, han obtingut un cos tan perfecte que em segueixen dins del Sol. Els dimonis són aquells qui han viscut en tant error, que el seu cos només està fet d’horror i brutalitat”.

    4.- Vaig preguntar-li, de nou: “ El baptisme és el sagrament que consagra l’entrada d’un humà a la comunitat de fidels. Sense això, no és possible l’accés al Paradís. Però que passa als pobres nens quan la visa se’ls acaba abans de tenir la possibilitat de ser batejats?” Ell em respongué: “Us he fet escollits en el vostre naixement, doncs tendiu naturalment vers a Mi. Sóc els vostres pecats els que us allunyen de la Meva divina perfecció”.

    5.- “ El baptisme permet a la virtut redimir el pecat, permet a l’amor vèncer la desídia. Un virtuós no batejat no veurà esborrades les seves faltes, per què Jo no vaig beneir-lo a la comunitat dels Meus fidels. Però no creguis que el fet d’estar batejat t’autoritza a pecar sense vergonya. Aquest sagrament només és el mitjà per a viure en la virtut. Però tots aquells que no hagin sigut batejats, ja siguin nens o adults, si absolutament mai van pecar, podran, igualment, accedir al Paradís”.

    6.- Finalment vaig preguntar-li: “tindrà lloc, forçosament, la Fi dels Temps?” Ell em respongué: “No; Jo decidiré destruir el món si els humans s’abandonen tant al pecat que acabin donant la raó a la Criatura a la qual jo no vaig posar Nom. Heu de saber que el futur del món no depèn de res més que de la vostra virtut. Heu de respectar la paraula que he transmès a Aristòtil i a Chirstós, doncs si us comporten com els habitants d’Oanilònia, el vostre visi s’unirà a la sort del món que tant ameu”.

    7.- Aleshores, déu em va dir que havia arribat el moment de tornar a casa; que el meu somni s’acabés i que em despertés. Complagut per haver après tant de Déu, vaig tornar al meu llit tovet, on em vaig despertar. Encara confós per aquestes revelacions, vaig llençar-me a posar per escrit el missatge de Déu.


    Ysupso
    Traducció per Ignius


Revenir en haut de page
Voir le profil de l'utilisateur Envoyer un message privé
Montrer les messages depuis:   
Poster un nouveau sujet   Ce sujet est verrouillé; vous ne pouvez pas éditer les messages ou faire de réponses.    L'Eglise Aristotelicienne Romaine The Roman and Aristotelic Church Index du Forum -> La Bibliothèque Romaine - The Roman Library - Die Römische Bibliothek - La Biblioteca Romana -> Le Dogme - The Dogma Toutes les heures sont au format GMT + 2 Heures
Page 1 sur 1

 
Sauter vers:  
Vous ne pouvez pas poster de nouveaux sujets dans ce forum
Vous ne pouvez pas répondre aux sujets dans ce forum
Vous ne pouvez pas éditer vos messages dans ce forum
Vous ne pouvez pas supprimer vos messages dans ce forum
Vous ne pouvez pas voter dans les sondages de ce forum


Powered by phpBB © 2001, 2005 phpBB Group
Traduction par : phpBB-fr.com