 |
L'Eglise Aristotelicienne Romaine The Roman and Aristotelic Church
Forum RP de l'Eglise Aristotelicienne du jeu en ligne RR
Forum RP for the Aristotelic Church of the RK online game
 
|
| Voir le sujet précédent :: Voir le sujet suivant |
| Auteur |
Message |
Ignius
Inscrit le: 17 Nov 2010
Messages: 3429
Localisation: Catalunya
|
 Posté le: Jeu Avr 07, 2011 7:46 pm Sujet du message: [Hagiografia] de l’Arcàngel Sant Sylphaël |
 |
|
| Citation: |
Hagiografia de l’Arcàngel Sant Sylphaël
El rotlle d’aquest manuscrit va ser trobat més enllà de la gran planícia en una de les coves antigues del Mogao de Dunhuang i entregat pel germà Guillem de Rubrouck aquí fa dos-cents anys.
Jo, Nemrod Aggadoth, que vaig ser testimoni de la caiguda d’Oanilònia pel càstig diví i dec la meva vida salvada al deure que em va atorgar l’Altíssim de transmetre aquest testimoni a les futures generacions, narraré en a la fi de la meva vida i a la posteritat humana, la història sobre el que allà vaig viure
…
L’increïble destí de Sylphaël de Hedó
En els temps turbulents de la Ciutat vivia un noi anomenat Sylphaël de Hedó. Sabia destacar a la societat, tenia talent per a totes les arts, però el que la gent propera a ell admirava era la seva capacitat extraordinària de gaudir de cada instant de la vida.
Ens el creuàvem freqüentment en companyia de dos companys de taverna, Colomba la Radiant i Lucífer el Ciclotímic. Mentre que aquest últim s’embriagava excessivament fins a tornar-se violent poc abans del coma etílic (donant lloc a l’expressió cèlebre “quan Lucífer beu, Colomba apoquina”). Sylphaël, rei de les nits d’Oanilònia, provava tots els vins i després s’anava lleugerament titubejant a donar el seu concert de lira en profit de l’associació “saviesa acumulada d’Oane”. Es veien torxes dels seus aduladors emocionats enviar-lo directament al firmament.
Sovint, al dia següent, amb l’aurora i després de que hagués trobat noves fonts de delícies estudiant amb Coloma, no era estrany veure a Sylphaël preparar una infusió per al cap de Lucífer amb aspecte ruïnós, nauseabund i pàl•lid « ¡Confons el gaudi i la felicitat, Lucífer! » li sermonejava Sylphaël mentre que el seu amic es preparava per a un dia de mortificacions i de penes de qualsevol tipus per què era com una penell boig. Lucífer el versàtil no deixava de passar d’un estat de set de plaer extrem a quedar-se rendit, culpable i depriment « i així experimentarà molt durament el teu cos per privacions incessants, d’eterns excessos».
Un temps més tard, Colomba, cedint al carisma devastador de Sylphaël el voluptuós, es va casar amb ell. No obstant això, a pesar de la seva felicitat, ambdós joves s’inquietaven amb el seu amic insolent, que com molts altres habitants d’Oanilònia, s’enfonsava cada dia més a un abisme sense fons, barrejant la pràctica de costums inquietants i sexuals per la nit i, formulant oracions estranyes durant el dia, prostrat i nu, a la part alta d’una columna sota l’ull benèvol de la Criatura sense Nom.
Aquesta obrava en el successiu arreu per la ciutat, sortia de la penombra, pressentia les seves preses, entre les despulles cada cop més nombroses sota els cops violents de la còlera de Déu per què l’hora del càstig havia començat.
La rebel•lió dels corruptes
La Criatura sense Nom havia trobat fàcilment als seus esbirros entre els éssers més viciosos de la Ciutat, en total set, dels quals Lucífer el Ciclotímic i els seus representants difonien els seus mals pensaments am desconcertant facilitat, instruint en els esperits extraviats, mitjançant la por, obscures idees tals com : «Déu va crear als rics per a dar-los als pobres el paradís en espectacle», «Els humans recuperaran els seus bens si no tenen cap dubte de la debilitat de Déu», «L’eternitat és llarga, sobre tot cap al final». Fins que la còlera ben avivada va desencadenar una matança.
Un matí ens vam trobar estripada entre les runes i entre molts altres, el cos de Colomba. Per primer cop vaig veure a Sylphaël enfonsar-se a la vegada que es destruïa la ciutat.
La Temptació
Dos dies més tard, mentre que la Ciutat en runes era abandonada pels reus habitants, vaig veure a Sylphaël córrer en direcció a un carreró. La seva cara estava pàl•lida. Em va explicar aquesta història:
« Aquesta nit m’he despertat precipitadament, sentint sota el meu llençol la presència d’una forma: aquesta semblava passar pel meu costat i després enrotllar-se al voltant de les meves cames fins que me les ha cobert completament. Vaig ser pres d’una angoixa opriment, no obstant això, creia reconèixer en aquesta forma el cos de Colomba, la meva difunta esposa, i al mateix temps, pel terror que poc a poc m’envaïa. He estat presa d’una sensació d’immensa tendresa al respecte, però sabia que era impossible i aquest sentiment cedia a una impressió de culpa i dolor irreprimible.
De cop he comprès que estava pres d’un malefici extraordinari i que havia de lluitar amb totes les meves forces per a no cedir a aquesta cosa abominable. Sens dubte, paralitzat per una por intensa, jo tenia moltes dificultats per a moure’m i la cosa m’empresonava al seu voltant. Després d’un segon interminable he arribat a agafar un llum d’oli (tenia el pensament únic de fer llum per enfrontar aquest pressentiment) però la flama no s’encenia. Aleshores, cedint al pànic, he resistit amb l’energia de la desesperació per què aquesta anava a morir i no deixava de cridar “marxa” en una lletania ininterrompuda i a la força cada cop més malèfica de la que era víctima. El meu pols estava a cent, el meu cor palpitava tan ràpidament que anava a explotar, la cosa ha afluixat la seva abraçada, després no he sentit res més. He encès el llum d’oli i aquest cop, de manera estranya, ha fet llum.
La resta de la nit he meditat aquesta temptativa de possessió de la Criatura sense Nom i l’estat de desídia que estava a punt de matar-me quan estava petrificat per l’angoixa.
Hem d’acceptar la fúria de Déu a aquesta ciutat. Ens està ben merescut per què l’hem condemnada a la destrucció, vaig a reunir aquí al grup de virtuosos. »
"Perdona’m, amic" li vaig dir "però, com esperes encarnar una virtut l’existència de la qual està consagrada als plaers?"
Ell respongué: "¡Per què aquesta virtut és el mateix plaer! Déu ens va donar els sentits per a gaudir i per què l’amor de la vida està a l’Amor!"
Sense entretenir-se, va anar a resar per a salvar al món en companyia dels Virtuosos reunits a la setena Porta.
La ciutat d’Oanilònia, edificada en forma d’esfera, tenia vuit portes corresponents a les subdivisions cardinals i la porta de l’Oest era la setena- Vaig observar a Sylphaël allunyar-se cap a l’ocàs, aquest va ser l’últim cop que el vaig veure.
Amb molta covardia, jo deixava la ciutat precipitadament sense armes ni equipatge, abans de l’últim desastre. Així es van anar quedant set virtuosos davant de set corruptes.
Entre els companys que fugien que jo vaig trobar més tard, alguns havien observat de lluny el cataclisme final, l’enfonsament de la Ciutat i els seus testimonis concordaven també en aquest punt: set siluetes havien estat vistes elevant-se cap al Sol amb feixos de llum.
Vaig estar feliç en pensar que era el destí final de Sylphaël, per que tota la seva vida havia estat brillant.
En aquest últim alè de la meva vida, començo a fer esbossos que intenten despresa transmetre les memòries visuals de la Gran Ciutat d’Oanilònia al món dels supervivents. Pugui la humanitat sempre recordar de l’exemple dels virtuosos i del càstig dels orgullosos.
Traduït per Ignius |
_________________
 |
|
| Revenir en haut de page |
|
 |
|
|
Vous ne pouvez pas poster de nouveaux sujets dans ce forum
Vous ne pouvez pas répondre aux sujets dans ce forum
Vous ne pouvez pas éditer vos messages dans ce forum
Vous ne pouvez pas supprimer vos messages dans ce forum
Vous ne pouvez pas voter dans les sondages de ce forum
|
|
FAQ
Rechercher
Liste des Membres
Groupes d'utilisateurs
S'enregistrer
Profil
Se connecter pour vérifier ses messages privés
Connexion
