 |
L'Eglise Aristotelicienne Romaine The Roman and Aristotelic Church
Forum RP de l'Eglise Aristotelicienne du jeu en ligne RR
Forum RP for the Aristotelic Church of the RK online game
 
|
| Voir le sujet précédent :: Voir le sujet suivant |
| Auteur |
Message |
Ignius
Inscrit le: 17 Nov 2010
Messages: 3429
Localisation: Catalunya
|
 Posté le: Ven Aoû 12, 2011 4:53 am Sujet du message: [Hagiografia] Sant Licó de Troas, tercer escolarca. |
 |
|
| Citation: | 
Sant Licó de Troas, tercer escolarca.
Un senyal de l’Altíssim.
Licó, fill de Astianax, va néixer al voltant del 302 abans de Christós a una petita vila de la costa de la Tròade. La seva història és la d’un home col•locat sota la influència de l’Altíssim, des del seu naixement. Efectivament, el jove Licó, va venir al món amb una taca de naixement sobre la base de la nuca amb la forma d’un cercle perfecte. La seva infantesa va passar amb la família, entre amor i afecte, coneixent una vida que qualsevol nen hagués volgut tenir. Va ser un dia de tardor que va rebre la benedicció de l’Altíssim. Tancat a una gruta mentre esperava la fi d’una obscura tempesta i d’un diluvi, el jove Licó, d’aleshores tretze anys d’edat, va veure un intens resplendor al fons de la cova. Va avançar per tal d’entendre què era i va descobrir que era un halo de llum sobre el granit blanquinós de la paret rocosa. De sobre, va aparèixer una cara sobre la pedra amb els trets fisonòmics d’Aristòtil que després prengueren els seus propis trets, per a acabar desapareixent entre les ombres. El jove noi no tenia grans coneixements i no coneixia a Aristòtil més que de veure’l en escultures a nombroses ciutats. Va admetre que es tractava d’un senyal de l’Altíssim, del qual també en sabia poca cosa. Va tornar a entrar i va decidir deixar la seva família per a anar a Axos, al Liceu on Aristòtil va ser escolarca. Va arribar allà el 289 abans de Christós, va presentar-se a les portes del Liceu i va demanar ser rebut per l’escolarca. Davant del seu aire decidit i tenaç, un deixeble el va conduir davant de Teofrast, el qual es va entrevistar amb ell. Licó va explicar el que havia vist a la gruta i com interpretava aquell senyal. Teofrast va provar al jove home fent nombroses preguntes sobre lògica, filosofia i, inclús, teologia. Va ser estupefacient veure com, amb un sentit comú evident, el jove responia amb exactitud i amb el talent que s’expressava. L’escolarca va decidir permetre-li d’entrar al Liceu i va confiar-li al seu millor deixeble per a que el guiés en les seves ensenyances.
L’aprenentatge de la teologia aristotèlica.
Licó fou un alumne brillant; les seves capacitats de comprensió sobrepassaven de sobra la de la resta d’alumnes i el mateix Teofrast romania atordit de veure amb quina facilitat aprenia el jovencell. Aquest no havia tingut oportunitat de rebre bones ensenyances, per això treballava encara més per a recuperar el seu endarreriment. D’altra banda, tot i que demostrava una excel•lent elocució, seguia essent un pobre escriptor. Qual l’escolarca va passar de la vida al trànsit, Estrató va esdevenir el seu successor i va reprendre l’ensenyança que el seu antic mestre havia impartit al jove Licó. Per això va destacar de veure com, en poc temps, el jove grec es constituïa en un profund coneixement teològic.
Licó va passar així els primers anys al Liceu, acaparat per l’estudi de la teologia, les ciències i la filosofia. Va manifestar un major interès per l’estudi amb la paraula de Déu i els texts del Profeta Aristòtil, tot pretenent definir per què havia rebut un senyal. En parlava sovint amb el seu preceptor Estrató, el qual creia fermament que havia trobat la Voluntat Divina al seu camí. Al seu costat, la resta de deixebles van començar a envejar el seu estatus de deixeble preferit d’Estrató. Hieremies, un alumne brillant descendent de la burgesia atenesa, veia amb molt mals ulls el jove d’origen més modest. L’impugnava la validesa dels seus arguments quan s’esplaiava sobre la naturalesa de Déu i sobre les virtuts. Licó, amb gran facilitat, li ho retornava sovint en les seves arengues tot dient que eren raonaments sense base. Hieremies i Licó van esdevenir vertaders enemics, tot i que els seus debats s’usaven sovint en les lliçons dels tornejos oratoris. I, sens dubte, era el fill de la Tròade qui sempre tenia l’última paraula.
Estrató va observar detingudament aquesta adversitat constructiva per a Licó, que cada cop es mostrava més segur de si mateix. Va demostrar talents fora del corrent en els oratoris d’Atenes, on l’escolarca l’enviava regularment per a ensenyar teologia. Les seves bones paraules i els seus arguments no podien ser impugnades. Si usava les millors ensenyances que Aristòtil havia llegat al Liceu, sabia que tenia garantida l’atenció de l’auditori per les seves bones paraules i el seu humor fi i subtil. Estrató el trobava tan dotat, que li va proposar d’incorporar-se a la cort d’Alexandria, on el Faraó Ptolomeu II, del qual n’havia estat preceptor Estrató, acabava de revelar el missatge del Profeta Aristòtil. Licó no va poder rebutjar l’oferta i se n’hi va anar sense dubtar ni un segon. Va ser pel contacte amb el Faraó que Licó va començar a tenir cura de la seva aparença, havent conclòs que apart de les giragonses del discurs unes bones vestimentes podrien convèncer les últimes reticències. Licó va romandre al costat del Faraó durant força anys, fent anades i tornades a l’Hèl•lade per a informar de les evolucions d ela Fe en el Déu veritable a Egipte i cultivant al jove Ptolomeu del seu coneixement en la matèria.
El 268 abans del naixement de Christós, a la mort d’Estrató, fou designat al testament d’aquest com a escolarca del Liceu..
Licó em succeirà a l’escola, car els altres no poden, essent o bé massa vells o bé massa sobrecarregats de feina; i faran bé, i la resta també, si aproven aquesta disposició. Li dono tots els meus llibres, excepte els que he redactat, i li llego també tots els meus mobles de fusta, estris i robes.
El mandat de l’escolarca
Licó de Troas, d’aleshores trenta-quatre anys, va esdevenir el tercer escolarca del Liceu, privilegi del qual només l’elit dels teòlegs podia gaudir-ne. Va ser a l’Hèl•lade, a principis de la guerra de Cremònides de les ciutat-estat contra Macedònia. Atenes, sota el impuls de Licó, va aliar-se amb Esparta i Ptolomeu II. El gran coneixement del Faraó va facilitat l’acord de les dos polis i encaminar les bel•licistes ofensives dels macedonis. Durant alguns anys, el nou escolarca va concentrar-se en la direcció del Liceu, intentant ensenyar als joves deixebles les paraules del Profeta Aristòtil i el missatge que havia revelat. Va aprofitar, també, especialment, per a perfeccionar la seva capacitat instructiva i va esdevenir un excel•lent pedagog. Per altra banda, deia sobre aquesta qüestió:
Licó: - “Cal controlar als joves per la vergonya i l’amor de l’honor, com fem amb els cavalls amb els esperons i les regnes.”
A mesura que passaven els anys, va aconseguir superar la seva mediocre escriptura i va publicar algunes proves sobre la qüestió pedagògica, textos els quals, més tard, serien usats pels seus successors per a millorar l’ensenyança al Liceu. Contràriament al seu mestre i antecessor, Licó prenia molta cura de si mateix i passava nombroses hores a la setmana exercitant-se; també tenia cura amb les robes, que duia de manera que va guanyar-se una reputació d’home massa atent i brillant. Per a ell, esdevenia una qüestió de respecte i elegància.
Licó, finalment, va accedir a aconsellar als atenesos, ajudant els erudits i altres personatges coneguts que recorrien a ell. La seva empatia i la seva tendència caritativa van fer-ne d’ell un home venerat pels seus iguals. Tots el reconeixien per la seva manera enginyosa d’enfocar la teologia i els seus deixebles esdevingueren tan dotats que els que els escoltaven no podien sinó adherir-se a les tesis aristotèliques. L’escolarca fou cridat per Antíoc quan aquest va defensar a Pèrgam del bloqueig de l‘Àsia Menor al Mar Egeu. Efectivament, l’imperi selèucida te tenia necessitat de col•locar un teòleg pel fet que havia descobert una biblioteca d’unes dimensions inusuals, tan gran com la d’Alexandria. Licó va anar in situ després d’uns llargs mesos de viatge amb el jove Adonis per a delegar-lo a la reconstrucció de la biblioteca de Pèrgam. Allà hi va trobar a qui havia derrotat a Èumenes i havia donat la independència a Pèrgam. Més endavant es farien amics amb Àtal, el successor d’Èumenes i primer Rei de Pèrgam. La feina conjunta va permetre-li de conservar intacta la Fe en Déu que Antíoc havia aportat a aquells allunyats territoris i va fer nombroses subvencions a la biblioteca, que va passar a ser dirigida per Adonis. Es va instaurar així una rivalitat entre les dos majors biblioteques del món civilitat: la d’Alexandria, que practicava l’estudi lexicogràfic, els textos frase per frase, paraula per paraula; la de Pèrgam, contràriament, buscava el sentit profund, o inclús ocult, dels textos, considerant que realment el que deia no corresponia necessàriament amb el que volia dir.
L’escolarca va visitar, així, nombrosos regnes, inclosos la Síria d’Antíoc II Theós, Esparta, la Babilònia decaient per culpa de l’oblit de Seleuc I en favor de Selèucida del Tigris. Per totes parts per on passava, l’escolarca duria brillants teòlegs del Liceu i els presentava als dirigents de cada ciutat, deixant-los com a consellers i preceptors.
Licó va ser el primer escolarca en jerarquitzar el Liceu i fundar, d’aquesta manera, el panorama d’una institució religiosa el dogma de la qual es constituïa del missatge d’Aristòtil. La seva reputació, davant dels seus contemporanis, va arribar a ser tan considerable que va fer que aconsellés de tot el que tenia a veure en la Fe en l’Altíssim. L’escolarca dirigia, d’aquesta manera, el Liceu i els seus millors alumnes, un cop investits professors, als quals encarregava de retransmetre les ensenyances d’Aristòtil. Cada setmana reunia un cenacle, constituït pels seus amics professors, on cada un tenia un paper precís. Un s’encarregava d’agrupar les sol•licituds exteriors al Liceu en quant a teologia, s’encarregava l’altre d’arxivar els discursos que es tenien en públic, o l’altre a les relacions amb els dirigents dels diferents regnes amb els que Licó hi tenia tracte. El cenacle va esdevenir un vertader òrgan que administrava el funcionament del Liceu, constituït per Ruló, Callinus, Aristó, Aristòmac, Heracli i Licomedeu.
Digne fins i tot en la mort.
Durant quaranta-quatre anys, Licó de Troas va dirigir el Liceu i va promulgar la teologia aristotèlica en un panorama de religió jerarquitzada i organitzada. Amb setanta-vuit anys, Licó havia llaurat l’amistat d’un gran nombre de dirigents i havia vist un nombre igual d’important morir per la guerra o assassinats. Era reconegut a tot el món hel•lènic i als regnes circumdants, com Macedònia o Egipte. La seva obra romandria així en un dels llocs més importants, ja que havia fer funcionar l’engranatge del Liceu per a fer-lo una vertadera eina de la glòria de l’Altíssim.
En els seus últims anys de vida, l’escolarca va sofrir un mal incurable que l’obligava a anar recolzat en una crossa. A pesar d’això, va seguir instruint els seus deixebles i aconsellant els atenesos. Tots li demanaven que prengués un descans però també li demanaven acabar tot el que havia començat feia temps. La seva voluntat, en canvi, mentre que tots els escolarques havien designat el seu successor a dit, va ser que el cenacle del Liceu escollís el qui estaria en millors condicions de dirigir el Liceu d’Aristòtil. Va ser Aristó de Kéa qui va obtenir els sufragis dels seus col•legues del Liceu i va prendre la successió de l’escolarca.
Va ser una nit de tardor de l’any 224 abans del naixement de Christós que Licó de Troas va morir, vestit de la manera més bonica i brillant, com si anés a entrevistar-se amb un rei. El seu amic Àtal I de Pèrgam, va declarar respecte a la seva mort:
Àtal I de Pèrgam: “No puc silenciar la sort de Licó, que va morir afligit d’un mal sense igual; em sorprèn, però, que havent de fer el llarg camí cap a l’altra vida, i que sempre necessitava ajuda, el faci de nit.”
Traduït del Grec per Monsenyor Bender.B.Rodriguez.
Traduït al català pel Reverendíssim Pare Abat Ignius de Muntaner. |
_________________
 |
|
| Revenir en haut de page |
|
 |
|
|
Vous ne pouvez pas poster de nouveaux sujets dans ce forum
Vous ne pouvez pas répondre aux sujets dans ce forum
Vous ne pouvez pas éditer vos messages dans ce forum
Vous ne pouvez pas supprimer vos messages dans ce forum
Vous ne pouvez pas voter dans les sondages de ce forum
|
|
FAQ
Rechercher
Liste des Membres
Groupes d'utilisateurs
S'enregistrer
Profil
Se connecter pour vérifier ses messages privés
Connexion
