L'Eglise Aristotelicienne Romaine The Roman and Aristotelic Church Index du Forum L'Eglise Aristotelicienne Romaine The Roman and Aristotelic Church
Forum RP de l'Eglise Aristotelicienne du jeu en ligne RR
Forum RP for the Aristotelic Church of the RK online game
 
Lien fonctionnel : Le DogmeLien fonctionnel : Le Droit Canon
 FAQFAQ   RechercherRechercher   Liste des MembresListe des Membres   Groupes d'utilisateursGroupes d'utilisateurs   S'enregistrerS'enregistrer 
 ProfilProfil   Se connecter pour vérifier ses messages privésSe connecter pour vérifier ses messages privés   ConnexionConnexion 

[Hagiografia] Sant Diòdor de Tir , sisè escolarca.

 
Poster un nouveau sujet   Répondre au sujet    L'Eglise Aristotelicienne Romaine The Roman and Aristotelic Church Index du Forum -> La Iglesia Hispanica - L'Église des Royaumes Hispaniques - Church of the Hispanic Kingdoms -> Biblioteca Hispánica
Voir le sujet précédent :: Voir le sujet suivant  
Auteur Message
Ignius



Inscrit le: 17 Nov 2010
Messages: 3429
Localisation: Catalunya

MessagePosté le: Ven Aoû 12, 2011 4:58 am    Sujet du message: [Hagiografia] Sant Diòdor de Tir , sisè escolarca. Répondre en citant

Citation:



Sant Diòdor de Tir , sisè escolarca.



Dels orígens de la Fe.


Tir és una ciutat gran i llunyana situada a la costa fenícia, on va néixer Diòdor l’any 181 abans del naixement de Christós. La dominació selèucida de la ciutat des de feia més de vint anys la feia un port important al món antic. L’Església Oanista, religió oficial de l’Imperi Selèucida, havia fet la fusió perfecta entre els preceptes d’Aristòtil i el llegat d’Oane sota la direcció d’Antíoc I. Per tat, des de molt jove Diòdir va ser pres pels guies espirituals oanistes, teòlegs de renom que, en la seva majoria, havien seguit les ensenyances del Liceu aristotèlic.
Va aprendre a llegir, escriure i pensar a través de l’educació religiosa, el descobriment de la història d’Oane i el missatge del Profeta de l’Altíssim. Diòdor va ser molt ràpid i excel•lent en les disposicions i aviat es va convertir en el deixeble predilecte dels seus tutors. La seva ensenyança va durar tota la seva joventut fins a l’edat de tretze anys. Un matí, Diòdor va ser sorprès per un home d’una mirada curiosa. Duia una llarga túnica blanca i brillava en la penombra de l’albada. Va mirar-lo, sense comprendre, i va preguntar:


Diòdor: - “Qui sou, senyor? Sou vós el meu nou mestre?”

Jordi: - “Fill meu, sóc Jordi, l’Arcàngel de l’amistat, enviat pel Totpoderós per a il•luminar el camí de tots els nens de tendra edat. Ell t’ha escollir per a difondre l’amistat que hom ha perdut. A l’est es lleva una nova amenaça: la dels pafans que es neguen a reconèixer a Déu com a el Creador de totes les coses.”

Diòdor: - “I què hi puc fer jo, si només tinc tretze anys...”

Jordi: - "Car el teu cor és virtuós i la teva ànima és pura sense ni una sola taca, l’Altíssim t’envia la Paraula Divina, que brillarà per a sempre; no la usis amb prudència i recorre el món omplint-lo de l’Amistat i la Virtut.”

La figura va desaparèixer entre l’ombra dels carrers, deixant el nen sorprès i esperançat. Havia descobert l’amor de Déu i l’amistat amb els guies espirituals oanistes, i aquest aspecte era una revelació. Diòdor es va convertir en el millor i va brillar encara més en el seu aprenentatge, demostrant la rellevància i la subtilesa de la ment d’una manera que els teòlegs mai no havien vist. Davant l’excel•lència del seu estudiant, van decidir enviar-lo al Liceu per a completar la seva educació.

De l’amistat esdevé la virtut

Diòdor va integrar al Liceu l’any 168 abans del naixement de Christós, que va ser observat per la seva eloqüència i oratòria per l’escolarca Critolau. En els últims anys, va esdevenir un dels millors deixebles del Liceu. A l’edat de divuit anys, el seu coneixement superava el de la majoria d’estudiants. Va ser nomenat teòleg i per tant tenia el dret a ensenyar. També va obtenir un lloc com a escriba i l’escolarca li va manar gravar a la pedra els seus discursos. El que millor va caracteritzar a Diòdor va ser l’amistat que mostrava. Tot i així, tractant de conciliar amb si mateix, exercia conceptes d’excel•lència de justícia i equitat. D’ell hom en deia que era el més digne de confiança, en qui tothom podia comptar. Les seves mostres de solidaritat van ser moltes, mentre que estudiava al Liceu, i va crear una oficina per als necessitat a la que va anomenar Oficina de Caritat Aristotèlica. D’aquesta manera, va tractar de reduir la desigualtat i el patiment d’aquells que podien reclamar l’honor mateix a la plebs. No ho va fer per fama o orgull, car era molt generós; només li importava la igualtat i la justícia entre els homes.

Quan tenia vint-i-dos anys i estava en plena distribució d’aliments, una patrulla romana el va cridar en veu alta. El decurió va acostar-se-li i va tirar un dels indigents al terra, mentre prenia de les mans de Diòdor una fogassa de pa.


Decurió: - "Surt d’aquí, fastigós! I tu, què fas? Bé, abans, qui ets?"

Diòdor: - "Sóc Diòdor, teòleg del Liceu, que ofereixo caritat amb els pobres deixats de banda per la societat."

Decurió: - "Pararàs de fer això immediatament i em seguiràs abans que prengui represàlies."

Diòdor: - "Amic meu, a què ve tanta còlera? Et molesta veure com aquest home que no suportes pot viure i alimentar-se a voluntat? És una actitud realment patètica que demostra fins a quin punt n’arribes a ser d’egoista. Quina vergonya que s’usi tal poder per a fer tan mal! Qui t’ajuda, a tu, quan ho necessites? T’agradaria que et llancessin a baix i et deixessin morir de gana?"

Decurió: - “Però tu qui creus que ets? Per molt teòleg que siguis, tastaràs el meu puny com no callis."

Diòdor: - “Una altra prova de la teva perfídia, amic meu; amenaces i amenaces mentre jo només intento alleugerir la vida d’aquesta pobre gent. Fes-ho de nou i coneixeràs l’ira de l’Altíssim!”

Decurió: - “Torna a dir-me què he de fer i el que coneixeràs tu serà el meu peu!”

El decurió va dispersar a tothom i Diòdor va fer una passa endavant. El van colpejar i el van fer caure al terra com un gos sarnós abans de marxar d’allà sense dir res. Diòdor hauria avisat a l’escolarca i hauria demanat una indemnització per un acte tan odiós, però no ho va fer per què no tenia rancor en contra de l’home que estava fora de la llum de Déu. Uns mesos més tard, mentre tornava a fer un acte de caritat, va veure el decurió, vestit amb parracs, molt prim, brut i malalt a totes llums. Diòdor va sorprendre’s de veure’l allà i li va oferir de tot cor una mica de pa i de vi. Va assabentar-se’n que havia pecat i havia estat condemnar pels seus superiors. Per a evitar el pitjor, havia preferit fugir i va trobar, aleshores, la misèria. Diòdor, quan feia l’acte de caritat, li va mostrar el camí de la virtut i l’antic decurió va prendre’l sense pensar-ho. Va ser acceptat al Liceu amb l’ajuda dels teòlegs i va sortir de l’Hèl•lade per a viatjar per tot el món i parlar de la bondat de l’amistat virtuosa.

Un regne símbol de la unificació .


El 148 abans del naixement de Christós va ascendir al rang d’escolarca. De fet, després de la mort de Critolau, el cenacle va reunir-se en la reunió especial convocada per a emetre un vot unànime. Aleshores tenia trenta-tres anys, i es va convertir en una de les persones més influents del món hel•lènic. Fins aleshores, el Liceu s’havia limitat al missatge del Profeta i d’organitzar el projecte d’una religió; el nou escolarca es va comprometre a reformar l’organització. Després d’haver estat plantejades les directrius oanistes selèucides, va decidir convidar els caps de l’Església oficial de l’imperi veí. L’Església Oanista selèucida havia perdut influència des de l’època d’Antíoc I, principalment a causa de les guerres que l’havien assolat i endarrerit el creixement de les fronteres de l’imperi. No obstant això, els monjos romanien per tot el territori i els líders espirituals eren respectats. Ells n’eren conscients de la importància del Liceu i de les paraules de l’escolarca, però no tenien autoritat dins l’Església. Així que, Diòdor, els va oferir unir forces i integrar al Liceu els preceptes Oanistes.

Diòdor: - "Estimats amics, és un immens privilegi tenir-vos aquí. Si us ho proposo és per què jo vaig créixer amb els vostres valors, els vostres principis, els quals casen perfectament amb les ensenyances del Profeta. Sols no som res; la veritat i l’Altíssim són el meu únic objectiu. Per tant, proposo l’ampliació del cenacle del Liceu per a incorporar els superiors de cada un dels vostres temples. I vull que l’Església Oanista i el Liceu treballin junts per a la grandesa del Totpoderós i de l’Amistat entre els pobles.”

Els Guies Oanistes van acceptar i el Liceu es va revolucionar. Ara, les lliçons explicaven les històries oaniestes i tenien en compte els valors d’aquesta Església. El cenacle va esdevenir més influent, encara, a disgust de Roma que, a pesar de la forta oposició, es veia obligada a deixar-los estar, ja que podien provocar una rebel•lió difícil de sufocar. La República de Roma es debilitava dia a dia davant les creixents desigualtats entre la plebs, els patricis i els Senadors que gaudien d’un poder gairebé il•limitat, i la guerra s’acostava cada cop més i més.
L’Església Oanista es remetia a les decisions del cenacle. Aquest òrgan es va convertir en un lloc de decisió en l’elecció de l’orientació teològica de tot el món hel•lènic i selèucida. Diòdor fou encara més respectat per aquest fet i ningú no podia qüestionar ja les seves accions que constituïen una evidència.


Una mort en martiri.


Al llarg del seu mandat, l’escolarca influenciava els seus contemporanis, actuant sempre en la recerca de la justícia i la igualtat per mitjà de l’amistat. Va escriure moltes obres que el convertiren en una autoritat. No obstant això, a Roma, cada cop era més difícil acceptar aquesta influència que afectava, inclús, les capes inferiors de la República. Les successives guerres dutes per Roma havien creat una escletxa entre els ciutadans més rics i els més pobres. La debilitada societat romana cada cop se sentia més influenciada per les idees i els valors del Liceu. Ben decidit a lluitar en contra, el cònsol romà va conjurar per assassinar l’escolarca i va enviar els seus millors homes vestits de plebeus grecs direcció al Liceu. Mentre Diòdor passejava entre una dotzena de deixebles, els romans va arribar de manera amenaçadora i van treure les seves armes. Un d’ells va donar una passa endavant.

Romà: - “Diòdor de Tir, moriràs! I també les teves idees!”

Diòdor: - “La mort no m’espanta, amic meu; he servit a l’Altíssim tota la meva vida i m’uniré amb Ell a la seva glòria.”

Romà: - "Quan et matem, cremarem el teu Liceu i executarem els teus amics, i el teu regne de Déu haurà arribat a la seva fi.”

Diòdor: - “El Regne de Déu no pot arribar a la seva fi, ja que el Totpoderós, l’Únic i el Creador de totes les coses son la seva sang i el seu amor; no saps reconèixer la seva bondat? Mata’m, que res no canviarà, car Déu està al cor i a la ment de cada un de Llurs Fills, fins i tot dels qui no creuen en Ell!”


Mentre que els esbirros del cònsol va llançar-se en direcció de l’escolarca, els deixebles que l’acompanyaven van prendre força per a protegir-lo. Diòdor va provar de dissuadir-los, però tots estaven en contra dels infidels. Aquests últims, sorpresos per la resistència, van vacil•lar un moment, però instantàniament van decidir llançar-s’hi amb tota la força de les seves armes. La massacra va ser vil i la sang va fluir lliurement sobre les llambordes del terra fins a 4 peus de distància. Els assassins van enfrontar-se a Diòdor, que no es resignava a lluitar:

Diòdor: - “Endavant, acabeu amb mi d’una vegada, però recordeu que Déu jutjarà les vostres accions el dia del Judici Final; no us tinc por per què el camí que tinc davant meu és el de la felicitat i l’amistat eterna juntament amb l’Altíssim i Aristòtil.”

Diòdor va agenollar-se i va allargar el coll de la seva túnica en senyal de submissió. Els soldats romans, davant de tal valentia, van decidir executar-lo correctament d’un tall d’espasa al coll. En un instant, l’escolarca va caure estès al terra entre el toll de sang deixat pels seus germans. Alertats pel soroll, van acudir en massa molts deixebles i, davant del volum d’aquests, els soldats van fugir com a vulgars lladres, descuidant-se de cremar el Liceu. Aquests assassins a sou de Roma no van esperar llargues hores. De fet, només set dies després de la mort de Diòdor, tots van morir agònicament.

Els teòlegs i membres del Liceu, aterrits per aquest acte i per l’amor de Diòdor, i el tribut que aquest va pagar, van enterrar-lo amb els seus predecessors. Per tant, en 110 abans del naixement de Christós, Diòdor va ascendir al cel per a passar-hi una eternitat al Sol.

Traduït del Grec per Monsenyor Bender.B.Rodriguez.
Traduït al català pel Reverendíssim Pare Abat Ignius de Muntaner.

_________________
Revenir en haut de page
Voir le profil de l'utilisateur Envoyer un message privé Envoyer un e-mail
Montrer les messages depuis:   
Poster un nouveau sujet   Répondre au sujet    L'Eglise Aristotelicienne Romaine The Roman and Aristotelic Church Index du Forum -> La Iglesia Hispanica - L'Église des Royaumes Hispaniques - Church of the Hispanic Kingdoms -> Biblioteca Hispánica Toutes les heures sont au format GMT + 2 Heures
Page 1 sur 1

 
Sauter vers:  
Vous ne pouvez pas poster de nouveaux sujets dans ce forum
Vous ne pouvez pas répondre aux sujets dans ce forum
Vous ne pouvez pas éditer vos messages dans ce forum
Vous ne pouvez pas supprimer vos messages dans ce forum
Vous ne pouvez pas voter dans les sondages de ce forum


Powered by phpBB © 2001, 2005 phpBB Group
Traduction par : phpBB-fr.com