L'Eglise Aristotelicienne Romaine The Roman and Aristotelic Church Index du Forum L'Eglise Aristotelicienne Romaine The Roman and Aristotelic Church
Forum RP de l'Eglise Aristotelicienne du jeu en ligne RR
Forum RP for the Aristotelic Church of the RK online game
 
Lien fonctionnel : Le DogmeLien fonctionnel : Le Droit Canon
 FAQFAQ   RechercherRechercher   Liste des MembresListe des Membres   Groupes d'utilisateursGroupes d'utilisateurs   S'enregistrerS'enregistrer 
 ProfilProfil   Se connecter pour vérifier ses messages privésSe connecter pour vérifier ses messages privés   ConnexionConnexion 

[DC] Libro de Enmiendas- Llibre d'Esmenes

 
Poster un nouveau sujet   Répondre au sujet    L'Eglise Aristotelicienne Romaine The Roman and Aristotelic Church Index du Forum -> La Iglesia Hispanica - L'Église des Royaumes Hispaniques - Church of the Hispanic Kingdoms -> Biblioteca Hispánica
Voir le sujet précédent :: Voir le sujet suivant  
Auteur Message
Ignius



Inscrit le: 17 Nov 2010
Messages: 3429
Localisation: Catalunya

MessagePosté le: Dim Oct 09, 2011 1:14 am    Sujet du message: [DC] Libro de Enmiendas- Llibre d'Esmenes Répondre en citant

Citation:
Aquí se dará cuenta de las Enmiendas introducidas en el Derecho Canónico, presentando el texto antes de enmendar y el texto aprovado por el Sacro Colegio para su corrección. El texto definitivo se podrá encontrar indexado dentro del Derecho Canónico:

Enmiendas del Libro I: De Ecclesiae Dei fondis

Enmienda de varios artículos de la Parte I del XXIV de Setiembre de MXDLX


Enmiendas del Libro V: De Sanctae Sedis summo administratione

Enmienda del Artículo 1.1 de la Parte II del V de Agosto de MCDLIX.

Enmienda del Articulo 3 y derivados de la Parte I del XXV de Octubre de MCDLIX


Citation:
Aquí es retran comptes de les Esmenes introduides al Dret Canònic, tot presentant el text abans d'esmenar i el text aprovat pel Sagrat Col·legi per a la seva correcció. El text definitiu es trobarà indexat dins del Dret Canònic:


Esmenes del Llibre I: De Ecclesiae Dei fondis

Esmena de diversos articles de la Part I del XXIV de Setembre de MXDLX

Esmena del Llibre V: De Sanctae Sedis summo administratione


Esmena de l'Artícle 1.1 de la Part II del V d'Agost de MCDLIX.

Esmena de l'Article 3 i derivats de la Part I del XXV d'Octubre de MCDLIX

_________________


Dernière édition par Ignius le Dim Déc 09, 2012 12:55 am; édité 10 fois
Revenir en haut de page
Voir le profil de l'utilisateur Envoyer un message privé Envoyer un e-mail
Ignius



Inscrit le: 17 Nov 2010
Messages: 3429
Localisation: Catalunya

MessagePosté le: Dim Oct 09, 2011 1:27 am    Sujet du message: Répondre en citant

Citation:


    ........
    De Sanctae Sedis summo administratione
    Bula pontifical « El gobierno supremo de la Santa Sede ».







    Libro 5: Las Instituciones Superiores de la Iglesia



    Parte I: La Santa Sede

    Artículo 1: Roma es la sede del gobierno de la Iglesia Universal. Está compuesta de diversas instituciones: los dicasterios romanos, los consistorios pontificales y los colegios.

    Artículo 2: En el ejercicio de su poder supremo, pleno, e inmediato sobre la Iglesia Universal, el Pontífice Romano administra los dicasterios, los consistorios y los colegios mediante los Cardenales, Cancilleres y Prefectos; es en Su nombre y por Su autoridad que éstos cumplen su cargo.

    Artículo 3: Los dicasterios están compuestos por congregaciones y oficinas:

    • La Congregación del Santo Oficio
      • La Oficina del Índice (Index Librorum Prohibitorium)

    • La Congregación para la Difusión de la Fe
      • La Oficina para la Enseñanza Aristotélica
      • La Oficina de la Antecámara de los Exorcistas
      • La Oficina de la Gran Biblioteca Aristotélica

    • La Congregación de los Asuntos del Siglo
      • La Oficina de la Nunciatura Apostólica
      • La Oficina del Partido Ultra Montano

    • La Congregación de la Santa Inquisición
      • La Oficina del Índice (Index Hominum Prohibitorum)

    • La Congregación de los Santos Ejércitos

    • La Chancillería Pontifical o Secretaría de Estado
      • La Oficina del Gran Camarero
      • La Oficina de la Heráldica Pontifical
      • La Oficina de prensa, periódicos y pergaminos


      - Artículo 3.1: Las congregaciones están subdivididas en diferentes oficinas. Estas oficinas dependen de las congregaciones de las cuales están relacionadas.

      - Artículo 3.2: Cada congregación está dirigida por un Canciller que es Cardenal Romano al mismo tiempo.

      - Artículo 3.3: Cada oficina está dirigida por un prefecto o cónsul.

      - Artículo 3.4: La Chancillería Pontifical o Secretaría de Estado no está considerada como una congregación, sino como un dicasterio que forma parte integrante de la Curia.

    Artículo 4: El Colegio de Cardenales, o Sagrado Colegio, o Curia, es el órgano supremo de la Iglesia Aristotélica y Romana. Reagrupa al conjunto de cardenales, cualquiera que sea su naturaleza o su cargo.

      - Artículo 4.1: La Curia toma sus decisiones por consenso o vía votación.

      - Artículo 4.2: Las votaciones emitidas en la Curia tienen una duración normal de 5 días. Ningún quórum de participación es requerido para validar una decisión.

      - Artículo 4.3: La duración de una votación puede reducirse a 24 horas en el caso de una medida urgente o alcanzar los 10 días en el caso de una medida importante.

      - Artículo 4.4: El carácter urgente o importante de una medida es competencia del Camarlengo o del Archidiácono de Roma.

    Artículo 5: Toda zona lingüística que cuente con más de 4 diócesis o 10 parroquias es elevada por la Curia al rango de zona geodogmática. Sin embargo, la Curia puede anticipar esta elevación y otorgar este rango a una zona lingüística de talla inferior si se siente la necesidad.

      - Artículo 5.1: Una zona lingüística se compone de parroquias donde los fieles hablan una misma lengua.

      - Artículo 5.2: Una Zona Geodogmática está dirigida por un consistorio pontifical.

      - Artículo 5.3: Las zonas lingüísticas demasiado pequeñas para convertirse en zonas geodogmáticas, están dirigidas directamente por la Curia que puede, si llega el caso, nombrar a un legado pontifical en el lugar.

      - Artículo 5.4: La Curia puede, igualmente, unir provisionalmente una zona lingüística a una zona geodogmática próxima, o unir provisionalmente varias zonas lingüísticas en una sola zona geodogmática.

    Artículo 6: Los consistorios pontificales son unas subdivisiones lingüísticas de la Curia. Tienen autoridad sobre la zona geodogmática de la cual son responsables. Se componen, como mínimo, de un cardenal nacional elector.

      - Artículo 6.1: Cada consistorio pontifical se compone de un número variable de cardenales, al ser también variable su naturaleza.

      - Artículo 6.2: Cada consistorio pontifical se compone de un cardenal nacional sufragáneo por cada zona completa de diez parroquias, con un máximo de tres cardenales nacionales.

      - Artículo 6.3: A partir de 20 parroquias o a partir de 7 diócesis, el consistorio pontifical recibe un electorado, es decir, uno de los dos cardenales nacionales sufragáneos es ascendido al rango de cardenal nacional elector. Sólo puede haber un único cardenal nacional elector por consistorio pontifical.

      - Artículo 6.4: La misión de los consistorios es mantener la unidad dogmática de los fieles y gestionar las especialidades lingüísticas y culturales de los fieles bajo su jurisdicción.

      - Artículo 6.5: Los consistorios pontificales pueden legislar y tomar decisiones en sus campos de competencia tales como están descritos en los estatutos de cada Consistorio y aceptados por la Curia y conformes al Derecho Canónico.



    Parte II: Los cargos y estatutos en el seno de las Instituciones Superiores de la Iglesia

    Artículo 1: El Sumo pontífice, o Papa, en el tiempo en que es el representante directo de Dios sobre la Tierra, es el jefe supremo de la Iglesia Universal. Posee todos los derechos y poderes acumulados por otros clérigos. Edita y promulga las bulas pontificales que tienen valor perpetuo e irrevocable.

      - Article 1.1 : Las cuatro partes causales:
      La causa material = Debe ser cardenal romano elector en el momento de su nombramiento. No puede haber otro Papa en función.
      La causa eficiente = Es designado por el colegio de Cardenales electores.
      La causa formal = Es entronizado por el Camarlengo o el Archidiácono de Roma.
      La causa final = Es la autoridad superior de la Iglesia y preside el Sagrado Colegio.


      - Artículo 1.2: Los símbolos:

        -- Artículo 1.2.1: La medalla de Aristóteles es de oro, rodeada de una corona de laurel.


        -- Artículo 1.2.2: Los ornamentos heráldicos se definen así: el escudo se coloca sobre dos llaves en forma de aspa, una de oro, otra de plata, liadas por un cordón de gules. El blasón, por otra parte, se coloca sobre una cruz procesional con tres travesaños y un palio. Es, así mismo, coronado por la tiara pontifical encajada en tres coronas.

    Artículo 2: Los Cardenales forman la Curia, órgano superior del gobierno de la Santa Sede.

      - Artículo 2.1: Los Cardenales actúan en el colegio y deben hacer validar, a posteriori, sus decisiones en el Colegio de Cardenales.

      - Artículo 2.2: Los Cardenales pueden celebrar todos los sacramentos de la Iglesia Aristotélica.

      - Artículo 2.3: Los Cardenales son los únicos habilitados para pronunciar una excomunión.

      - Artículo 2.4: Los Cardenales son los únicos que pueden validar una separación o una anulación de matrimonio.

      - Artículo 2.5: Los Cardenales son los únicos que pueden validar que un sacerdote cuelgue los hábitos, sea voluntario o no.

      - Artículo 2.6: Los Cardenales Romanos tienen derecho a veto en cualquier decisión tomada por un miembro del clero, excepto del Papa; los Cardenales Nacionales tienen derecho a veto en cualquier decisión tomada por un miembro del clero de la zona geodogmática dependiente de su consistorio pontifical, excepto del Papa.

      - Artículo 2.7: El título de Cardenal es compatible con la acumulación de otros cargos en el clero secular o regular.

      - Artículo 2.8: Puede ser considerado como militar sólo si puede dirigir o comandar ejércitos.

      - Artículo 2.9: Los Cardenales ausentes con más de un mes, sin haber avisado de su ausencia, pueden ser nombrados eméritos y reemplazados. Si hacen acto de presencia en el plazo de un mes a partir de su nombramiento como emérito, tienen prioridad sobre cualquier puesto de cardenal que se libere, a pesar de los usuarios relativos a las admisiones en la Curia.

    Artículo 3: Los Cardenales se dividen en varias categorías según su naturaleza y estatus. Pueden ser electores o sufragáneos, romanos o nacionales.

    Artículo 4: Los Cardenales electores tienen derecho a voto en la Curia y acceso a todos los palacios, asambleas, y colegios romanos.

      - Artículo 4.1: Las cuatro partes causales:
      La causa material = Debe ser Obispo u ocupar otro cargo con rango de Obispo en el momento de su nombramiento.
      La causa eficiente = Es designado por el Colegio de Cardenales o directamente por el Papa.
      La causa formal = Es entronizado por el Camarlengo o por el Archidiácono de Roma.
      La causa final = Es miembro de la Curia con derecho a voto.

      - Artículo 4.2: Los símbolos:

        -- Artículo 4.2.1: La medalla de Aristóteles es púrpura.


        -- Artículo 4.2.2: Los ornamentos heráldicos se definen así: el escudo es coronado por un sombrero de gules de donde cuelgan, por cada lado, quince borlas (1, 2, 3, 4 y 5) y se coloca sobre una cruz procesional. Si es Arzobispo, lleva un palio.

    Artículo 5: Los Cardenales sufragáneos tienen derecho únicamente a voz en el seno del Sagrado Colegio. Sus accesos se restringen al seno de los palacios, asambleas, y colegios romanos.

      - Artículo 5.1: Las cuatro partes causales:
      La causa material = Debe ser Obispo u ocupar otro cargo con rango de Obispo en el momento de su nombramiento.
      La causa eficiente = Es designado por el Colegio de Cardenales o directamente por el Papa.
      La causa formal = Es entronizado por el Camarlengo o por el Archidiácono de Roma.
      La causa final = Es miembro consultor de la Curia.

      - Artículo 5.2: Los símbolos:

        -- Artículo 5.2.1: La medalla de Aristóteles es púrpura.


        -- Artículo 5.2.2: Los ornamentos heráldicos se definen así: el escudo es coronado por un sombrero de gules de donde cuelgan, por cada lado, diez borlas (1, 2, 3 y 4) y se coloca sobre una cruz procesional. Si es Arzobispo, lleva un palio.

    Artículo 6: Los Cardenales romanos tienen un cargo universal.

      Artículo 6.1: Los Cardenales romanos se dividen entre cardenales congregacionales (electores) y cardenales eméritos (sufragáneos).

      Artículo 6.2: El número de cardenales congregacionales está fijado en el total de congregaciones más dos.

      Artículo 6.3: Cada cardenal congregacional tiene una función en concreto y es escogido por la Curia en base a su capacidad de cumplir esta función.

    Artículo 7: El Camarlengo es el representante directo de la Curia, puede hablar en su nombre y sólo tiene que rendir cuentas al Santo Padre y al Colegio de Cardenales electores.

      - Artículo 7.1: El Camarlengo es elegido por los Cardenales electores y sufragáneos, entre los Cardenales romanos electores, para seis meses según las reglas definidas por la misma Curia.

      - Artículo 7.2: El Camarlengo acumula los derechos reservados a los Cardenales Romanos además de suyos propios.

      - Artículo 7.3: El Camarlengo, en ausencia del Papa y del Condestable, nombra al jefe supremo de los Santos Ejércitos.

      - Artículo 7.4: El Camarlengo nombra al Archidiácono de Roma y determina sus misiones.

      - Artículo 7.5: No puede haber más de un Camarlengo en función, el que ya estaba en función pierde su título desde el nombramiento de su sucesor.

      - Artículo 7.6: Las cuatro partes causales:
      La causa material = Debe ser Cardenal Romano desde hace 6 meses en el momento de su nombramiento.
      La causa eficiente = Es designado por el Colegio de Cardenales electores y sufragáneos.
      La causa formal = Es entronizado por el Camarlengo anterior o el Archidiácono de Roma.
      La causa final = En caso de ausencia o de incapacidad del Papa, lo sustituye como representante de la Iglesia.

      - Artículo 7.7: Los símbolos:

        -- Artículo 7.7.1: La medalla de Aristóteles es púrpura, rodeada de una corona de laurel de oro.


        -- Artículo 7.7.2: Los ornamentos heráldicos se definen así: el escudo es coronado por un sombrero de gules de donde cuelgan por cada lado quince borlas (1, 2, 3, 4 y 5) rodeado de dos estolas, y se coloca sobre una cruz procesional con dos travesaños. Si es arzobispo, lleva un palio.

    Artículo 8: El Archidiácono de Roma es el segundo representante de la Curia. Presta asistencia al Camarlengo en su tarea, esencialmente intramuros, y lo sustituye en caso de ausencia con todos sus poderes jurídicos de representación, sede o voto.

      - Artículo 8.1: El Archidiácono de Roma acumula los derechos reservados a los Cardenales Romanos además de suyos propios.

      - Artículo 8.2: En caso de dimisión o fallecimiento del Camarlengo, el Archidiácono retoma el cargo, el fin del mandato y el título de éste último. Nombra entonces a un nuevo Archidiácono.

      - Artículo 8.3: No puede haber más de un Archidiácono de Roma en función, el que ya estaba en función pierde su título desde el nombramiento del nuevo.

      - Artículo 8.4: Las cuatro partes causales:
      La causa material = Debe ser Cardenal en el momento de su nombramiento.
      La causa eficiente = Es designado por el Camarlengo.
      La causa formal = Es entronizado por el Camarlengo.
      La causa final = En caso de ausencia o incapacidad del Camarlengo, lo sustituye con todos sus poderes jurídicos de representación, sede o voto; hasta la resolución de la incapacidad del Camarlengo.

      - Artículo 8.5: Los símbolos:

        -- Artículo 8.5.1: La medalla de Aristóteles es púrpura.


        -- Artículo 8.5.2: Los ornamentos heráldicos se definen así: el escudo es coronado por un sombrero de gules de donde cuelgan por cada lado quince borlas (1, 2, 3, 4 y 5), y se coloca sobre una cruz procesional. Si es arzobispo, lleva un palio.

    Artículo 9: El Cardenal emérito no posee más derechos que los relativos a otro cargo eventual, pero tiene un asiento consultivo en la Curia y puede celebrar todos los sacramentos de la Iglesia Aristotélica.

      - Artículo 9.1: El Cardenal emérito tiene prioridad en el momento que haya elecciones que pretendan dar un asiento de la Curia vacante.

      - Artículo 9.2: Las cuatro partes causales:
      La causa material = Debe haber sido Cardenal elector de forma correcta y regular más de 6 meses.
      La causa eficiente = Es ratificado por la Curia en un período de 6 meses.
      La causa formal = Es ratificado emérito por el Colegio de Cardenales.
      La causa final = Es miembro consultivo de la Curia.

      - Artículo 9.3: Los símbolos:

        -- Artículo 9.3.1: La medalla de Aristóteles es púrpura.


        -- Artículo 9.3.2: Los ornamentos heráldicos se definen así: el escudo es coronado por un sombrero de gules de donde cuelgan, por cada lado, diez borlas (1, 2, 3 y 4) y se coloca sobre una cruz procesional. Si es Arzobispo, lleva un palio.

    Artículo 10: Los Cardenales nacionales tienen como misión asegurar la gestión de su zona geodogmática.

      - Artículo 10.1: Los Cardenales nacionales son nombrados por la Curia, con la propuesta de un Cardenal Romano o de miembros del consistorio pontifical preexistente.

      - Artículo 10.2: Los Cardenales nacionales están relacionados y vinculados con el consistorio pontifical de la zona geodogmática de donde proceden.




    Texto canónico sobre « El gobierno supremo de la Santa Sede »,
    Hecho en Roma bajo el Pontificado del Santo Padre Eugène V, el día uno del mes de Agosto, el martes, del año de gracia MCDLV.

    Última ratificación por el Sagrado Colegio de Cardenales el día doce del mes de Julio, el lunes, del año de gracia MCDLVIII.

    Publicado por Su Eminencia Jeandalf el día uno del mes de Agosto, el martes, del año de gracia MCDLV; enmendado, revisado, corregido & publicado por Su Eminencia Maisse Arsouye el siete del mes de Marzo, el viernes, día del Santo Tomás, del año de gracia MCDLVI ; enmendado, revisado, corregido, publicado de nuevo y sellado por Su Eminencia Aaron de Nagan, Cardenal Camarlengo, el veintiuno del mes de Noviembre, el vienes, del año de gracia MCDLVI de Nuestro Señor; enmendado por Su Eminencia Aaron de Nagan, Deán del Sagrado Colegio & publicado por Su Eminencia Cyril Kad de Azayes, Archidiácono de Roma, el día doce del mes de Julio, el lunes, del año de gracia MCDLVIII.





Citation:


    ........
    Enmienda: De Sanctae Sedis summo administratione
    Bula pontifical « Del gobierno supremo de la Santa Sede».








    Para representar lo mejor posible la voluntad del Curia y del Sagrado Colegio reunido, ha sido decidido en voto la enmienda de la causa material para la elección del Soberano Pontífice, por la cual deberá ser Cardenal en cargo en el momento de la elección, Nosotros, Cardenales reunidos en Sagrado Colegio, resolvemos y ordenamos, y por el presente edicto perpetuo y definitivo, la aprobación de las enmiendas relativas al Libro 5 del Derecho Canónico de la Santa Iglesia Aristotélica y Romana que lleva por título De Sanctae Sedis summo administratione, definidas y citadas en lo sucesivo. Los artículos enmendados toman relevancia sobre los artículos del Derecho Canónico previos al presente edicto.



    Parte II: Los cargos y estatutos en el seno de las Instituciones Superiores de la Iglesia

    - Article 1.1 : Las cuatro partes causales:
    La causa material = Debe ser cardenal romano elector en el momento de su nombramiento. No puede haber otro Papa en función.
    La causa eficiente = Es designado por el colegio de Cardenales electores.
    La causa formal = Es entronizado por el Camarlengo o el Archidiácono de Roma.
    La causa final = Es la autoridad superior de la Iglesia y preside el Sagrado Colegio.

      Ha sido revisado tal y como sigue :

    - Article 1.1 : - El cuatro partes causales:
    La causa material = Debe ser cardenal en título en su nombramiento. No puede haber otro papa en cargo.
    La causa eficiente = Es designado por el colegio de Cardenales electores.
    La causa formal = Es entronizado por el Camarlengo o el Archidiácono de Roma.
    La causa final = Es la autoridad superior de la Iglesia y preside el Sagrado Colegio.






    Enmienda del texto canónico “Del gobierno supremo de la Santa Sede”,
    Dado y ratificado en Roma por el Sacro Colegio bajo el pontificado del Muy Santo Padre Innocentivs Octavvs el V de Agosto, lunes, del año de gracia MCDLIX.

    Enmienda redactada y publicada por Su Eminencia Raniero Borgia llamado “Quarion” Cardenal Camerlengo, el 5º día del mes de Agosto, el lunes, del año de gracia MCDLIX.






_________________
Revenir en haut de page
Voir le profil de l'utilisateur Envoyer un message privé Envoyer un e-mail
Ignius



Inscrit le: 17 Nov 2010
Messages: 3429
Localisation: Catalunya

MessagePosté le: Dim Oct 09, 2011 1:29 am    Sujet du message: Répondre en citant

Citation:


    ........
    De Sanctae Sedis summo administratione
    Bula pontifical « El govern suprem de la Santa Seu ».







    Llibre 5: Les Institucions Superiors de l’Església



    Part I: La Santa Seu

    Article 1: Roma és la seu del govern de l’Església Universal. Es composada de diverses institucions: els dicasteris romans, els consistoris pontificals i els col•legis.

    Article 2: En l’exercici del seu poder suprem, ple, i immediat sobre l’Església Universal, el Pontífex Romà administra els dicasteris, els consistoris i els col•legis mitjançant els Cardenals, Cancellers i Prefectes; és en el Seu nom i per la Seva autoritat que aquests compleixen el seu càrrec.

    Article 3: Els dicasteris son compostos per congregacions i oficines:

    • La Congregació del Sant Ofici
      • L’Oficina de l’Índex (Index Librorum Prohibitorium)

    • La Congregació per a la Difusió de la Fe
      • L’Oficina per a l’Ensenyança Aristotèlica
      • L’Oficina de l’Avantcambra dels Exorcistes
      • L’Oficina de la Gran Biblioteca Aristotèlica

    • La Congregació dels Assumptes del Segle
      • L’Oficina de la Nunciatura Apostòlica
      • L’Oficina del Partit Ultra Montà

    • La Congregació de la Santa Inquisició
      • L’Oficina de l’Índex (Index Hominum Prohibitorum)

    • La Congregació dels Sants Exèrcits

    • La Cancelleria Pontifical o Secretaria d’Estat
      • L’Oficina del Gran Cambrer
      • L’Oficina de l’Heràldica Pontifical
      • L’Oficina de premsa, periòdics i pergamins


      - Article 3.1: Les congregacions son subdividides en diferents oficines. Aquestes oficines depenen de les congregacions de las quals estan relacionades.

      - Article 3.2: Cada congregació està dirigida per un Canceller que és Cardenal Romà al mateix temps.

      - Article 3.3: Cada oficina està dirigida por un prefecte o cònsol.

      - Article 3.4: La Cancelleria Pontifical o Secretaria d’Estat no està considerada com una congregació, sinó com un dicasteri que forma part integrant de la Cúria.

    Article 4: El Col•legi de Cardenals, o Sagrat Col•legi, o Cúria, és l’òrgan suprem de l’Església Aristotèlica i Romana. Agrupa al conjunt de cardenals, sigui quina sigui la seva naturalesa o el seu càrrec.

      - Article 4.1: La Cúria pren les seves decisions pel seu consens o via votació.

      - Article 4.2: Les votacions emeses a la Cúria tenen una duració normal de 5 dies. Cap quorum de participació es requerit per a validar una decisió.

      - Article 4.3: La duració d’una votació pot reduir-se a 24 hores en el caso d’una mesura urgent o arribar els 10 dies en el caso d’una mesura important.

      - Article 4.4: El caràcter urgent o important d’una mesura és competència del Camarlenc o de l’Arquediaca de Roma.

    Article 5: Tota zona lingüística que compti amb més de 4 diòcesis o 10 parròquies és elevada per la Cúria al rang de zona geodogmàtica. No obstant això, la Cúria pot anticipar aquesta elevació i atorgar aquest rang a una zona lingüística de talla inferior si es té la necessitat.

      - Article 5.1: Una zona lingüística es composa de parròquies on els fidels parlen una mateixa llengua.

      - Article 5.2: Una Zona Geodogmàtica està dirigida per un consistori pontifical.

      - Article 5.3: Les zones lingüístiques massa petites per a convertir-se en zones geodogmàtiques, estan dirigides directament per la Cúria que pot, si s’escau, nomenar a un legat pontifical en el lloc.

      - Article 5.4: La Cúria pot, igualment, unir provisionalment una zona lingüística a una zona geodogmàtica pròxima, o unir provisionalment varies zones lingüístiques en una sola zona geodogmàtica.

    Article 6: Els consistoris pontificals són unes subdivisions lingüístiques de la Cúria. Tenen autoritat sobre la zona geodogmàtica de la qual en són responsables. Es composen, com a mínim, d’un cardenal nacional elector.

      - Article 6.1: Cada consistori pontifical es composa d’un número variable de cardenals, al ser també variable la seva naturalesa.

      - Article 6.2: Cada consistori pontifical es composa d’un cardenal nacional sufragani per cada zona completa de deu parròquies, amb un màxim de tres cardenals nacionals.

      - Article 6.3: A partir de 20 parròquies o a partir de 7 diòcesis, el consistori pontifical rep un electorat, és a dir, un dels dos cardenals nacionals sufraganis es ascendit al rang de cardenal nacional elector. Només pot haver-hi un únic cardenal nacional elector per consistori pontifical.

      - Article 6.4: La missió dels consistoris és mantenir la unitat dogmàtica dels fidels i gestionar les especialitats lingüístiques i culturals dels fidels sota la seva jurisdicció.

      - Article 6.5: Els consistoris pontificals poden legislar i prendre decisions en els seus camps de competència tals com estan descrits en els estatuts de cada Consistori i acceptats per la Cúria i conformes al Dret Canònic.



    Part II: Els càrrecs i estatuts en el si de les Institucions Superiors de l’Església

    Article 1: El Summe Pontífex, o Papa, en el temps en que és el representant directe de Déu sobre la Terra, és el cap suprem de l’Església Universal. Posseeix tots els drets i poders acumulats per altres clergues. Edita i promulga les bules pontificals que tenen valor perpetu i irrevocable.

      - Article 1.1 : - Les quatre parts causals:
      La causa material = Ha de ser cardenal romà elector en el moment del seu nomenament. No pot haver cap altre Papa en funcions.
      La causa eficient = És designat pel col•legi de Cardenals Electors.
      La causa formal = És entronitzat pel Camarlenc o per l'Arquediaca de Roma.
      La causa final = És l'autoritat superior de l'Església i presideix el Sagrat Col•legi.


      - Article 1.2: Els símbols:

        -- Article 1.2.1: La medalla d’Aristòtil és d’oro, rodejada d’una corona de llorer.


        -- Article 1.2.2: Els ornaments heràldics es defineixen així: l’escut es col•loca sobre dos claus en forma d’aspa, una d’or, l’altra de plata, lligades per un cordó de gules. El blasó, per altra banda, es col•loca sobre una creu processional amb tres travessants i un pali. Es, així mateix, coronat per la tiara pontifical encaixada en tres corones.

    Article 2: Els Cardenals formen la Cúria, òrgan superior del governo de la Santa Seu.

      - Article 2.1: Els Cardenals actuen en el col•legi i han de fer validar, a posteriori, les seves decisions en el Col•legi de Cardenals.

      - Article 2.2: Els Cardenals poden celebrar tots els sagraments de l’Església Aristotèlica.

      - Article 2.3: Els Cardenals són els únics habilitats per a pronunciar una excomunió.

      - Article 2.4: Els Cardenals són els únics que poden validar una separació o una anulació de matrimoni.

      - Article 2.5: Els Cardenals són els únics que poden validar que un sacerdot pengi els hàbits, sigui voluntari o no.

      - Article 2.6: Els Cardenals Romans tenen el dret a veto en qualsevol decisió presa per un membro del clergat, excepte del Papa; els Cardenals Nacionals tenen el dret a veto en qualsevol decisió presa per un membre del clergat de la zona geodogmàtica depenent del seu consistori pontifical, excepte del Papa.

      - Article 2.7: El títol de Cardenal és compatible amb l’acumulació d’altres càrrecs en el clergat secular o regular.

      - Article 2.8: Pot ser considerat com a militar només si pot dirigir o comandar exèrcits.

      - Article 2.9: Els Cardenals absents més d’un mes, sense haver avisat de la seva absència, poden ser nomenats emèrits i reemplaçats. Si fan acte de presència en l’emplaçament d’un mes a partir del seu nomenament com a emèrit, tenen prioritat sobre qualsevol càrrec de cardenal que quedi vacat, a pesar dels usuaris relatius a les admissions a la Cúria.

    Article 3: Els Cardenals es divideixen en varies categories segons la seva naturalesa i status. Poden ser electors o sufraganis, romans o nacionals.

    Article 4: Els Cardenals electors tenen dret a vot a la Cúria i accés a tots els palaus, assemblees, i col•legis romans.

      - Article 4.1: Les quatre parts causals:
      La causa material = Ha de ser Bisbe o ocupar un altre càrrec amb rang de Bisbe en el moment del seu nomenament.
      La causa eficient = Es designat pel Col•legi de Cardenals o directament pel Papa.
      La causa formal = Es entronitzat pel Camarlenc o per l’Arquediàca de Roma.
      La causa final = És membre de la Cúria amb dret a vot.

      - Article 4.2: Els símbols:

        -- Article 4.2.1: La medalla d’Aristòtil és púrpura.


        -- Article 4.2.2: Els ornaments heràldics es defineixen així: l’escut es coronat per un barret de gules d’on pengen, per cada costat, quinze borles (1, 2, 3, 4 y 5) i es col•loca sobre una creu processional. Si és Arquebisbe, du un pali.

    Article 5: Los Cardenals sufraganis tenen dret únicament a la veu en el si del Sagrat Col•legi. Els seus accessos es restringeixen al si dels palaus, assemblees, i col•legis romans.

      - Article 5.1: Les quatre parts causals:
      La causa material = Ha de ser Bisbe o ocupar un altre càrrec amb rang de Bisbe en el moment del seu nomenament.
      La causa eficient = Es designat pel Col•legi de Cardenals o directament pel Papa.
      La causa formal = Es entronitzat pel Camarlenc o per l’Arquediàca de Roma.
      La causa final = És membre consultor de la Cúria.

      - Article 5.2: Els símbols:

        -- Article 5.2.1: La medalla d’Aristòtil és púrpura.


        -- Article 5.2.2: Los ornaments heràldics es defineixen així: l’escut es coronat per un barret de gules d’on pengen, per cada costat, deu borles (1, 2, 3 y 4) i es col•loca sobre una creu processional. Si és Arquebisbe, du un pali.

    Article 6: Els Cardenals romans tenen un càrrec universal.

      Article 6.1: Els Cardenals romans es divideixen entre cardenals congregacionals (electors) i cardenals emèritos (sufraganis).

      Article 6.2: El número de cardenals congregacionals està fixat en el total de congregacions més dos.

      Article 6.3: Cada cardenal congregacional té una funció en concret i es escollit per la Cúria en base a la seva capacitat de complir aquesta funció.

    Article 7: El Camarlenc és el representant directe de la Cúria, pot parlar en el seu nom i només ha de rendir comptes al Santo Pare i al Col•legi de Cardenals electors.

      - Article 7.1: El Camarlenc es escollit pels Cardenals electors i sufraganis, entre els Cardenals romans electors, per a sis mesos segons les regles definides per la mateixa Cúria.

      - Article 7.2: El Camarlenc acumula els drets reservats als Cardenals Romans a més dels seus propis.

      - Article 7.3: El Camarlenc, en absència del Papa i del Contestable, nomena al cap suprem dels Sants Exèrcits.

      - Article 7.4: El Camarlenc nomena a l’Arquediaca de Roma i determina els seus missions.

      - Article 7.5: Si no pot fer més de Camarlenc en funció, el que ja estava en funció perd el seu títol des del nomenament del seu successor.

      - Article 7.6: Les quatre parts causals:
      La causa material = Ha de ser Cardenal Romà des de fa 6 mesos en el moment del seu nomenament.
      La causa eficient = Es designat pel Col•legi de Cardenals electors i sufraganis.
      La causa formal = Es entronitzat pel Camarlenc anterior o pel Arquediaca de Roma.
      La causa final = En caso d’absència o d’incapacitat del Papa, el substitueix com a representant de l’Església.

      - Article 7.7: Els símbols:

        -- Article 7.7.1: La medalla d’Aristòtil és púrpura, rodejada d’una corona de llorer d’or.


        -- Article 7.7.2: Els ornaments heràldics es defineixen així: l’escudo es coronat per un barret de gules d’on pengen per cada costat quinze borles (1, 2, 3, 4 y 5) rodejat de dos estoles, i es col•loca sobre una creu processional amb dos travessers. Si es arquebisbe, du un pali.

    Article 8: L’Arquediaca de Roma és el segon representant de la Cúria. Assisteix al Camarlenc en la seva tasca, essencialment intramurs, i el substitueix en cas d’absència amb tots els seus poders jurídics de representació, seu o vot.

      - Article 8.1: L’Arquediàca de Roma acumula els drets reservats als Cardenals Romans a més a més dels seus propis.

      - Article 8.2: En caso de dimissió o mort del Camarlenc, l’Arquediac reprèn el càrrec, el final del mandat i el títol d’aquest últim. Nomena, llavors, a un nou Arquediaca.

      - Article 8.3: No pot haver més d’un Arquediaca de Roma en funció, el que ja estava en funció perd el seu títol des del nomenament del nou.

      - Article 8.4: Les quatre parts causals:
      La causa material = Ha de ser Cardenal en el moment del seu nomenament.
      La causa eficient = Es designat pel Camarlenc.
      La causa formal = Es entronitzat pel Camarlenc.
      La causa final = En caso d’absència o incapacitat del Camarlenc, el substitueix amb tots els seus poders jurídics de representació, seu o vot; fins a la resolució de la incapacitat del Camarlenc.

      - Article: Els símbols:

        -- Article 8.5.1: La medalla d’Aristòtil és púrpura.


        -- Article 8.5.2: Els ornaments heràldics es defineixen així: l’escut es coronat per un barret de gules d’on pengen per cada costat quinze borles (1, 2, 3, 4 y 5), i es col•loca sobre una creu processional. Si és Arquebisbe, du un pali.

    Article 9: El Cardenal emèrit no posseeix més drets que els relatius a l’altre càrrec eventual, però té un seient consultiu a la Cúria i pot celebrar tots els sagraments de l’Església Aristotèlica.

      - Article 9.1: El Cardenal emèrit té prioritat en el moment que hi hagi eleccions que pretenguin donar un seient de la Cúria vacant.

      - Article 9.2: Las quatre parts causals:
      La causa material = Ha d’haver sigut Cardenal elector de forma correcta i regular més de 6 mesos.
      La causa eficient = Es ratificat per la Cúria en un període de 6 meses.
      La causa formal = Es ratificat emèrit pel Col•legi de Cardenals.
      La causa final = És membre consultiu de la Cúria.

      - Article 9.3: Els símbols:

        -- Article 9.3.1: La medalla d’Aristòtil és púrpura.


        -- Article 9.3.2: Els ornaments heràldics es defineixen així: l’escut es coronat per un barret de gules d’on pengen, per cada costat, deu borles (1, 2, 3 y 4) i es col•loca sobre una creu processional. Si és Arquebisbe, du un pali.

    Article 10: Els Cardenals nacionals tenen com a missió assegurar la gestió de la seva zona geodogmàtica.

      - Article 10.1: Els Cardenals nacionals són nomenats per la Cúria, amb la proposta d’un Cardenal Romà o de membres del consistori pontifical preexistent.

      - Article 10.2: Els Cardenals nacionals estan relacionats i vinculats amb el consistori pontifical de la zona geodogmàtica d’on procedeixen.




    Text canònic sobre « El govern suprem de la Santa Seu »,
    Fet en Roma sota el Pontificat del Santo Pare Eugeni V, el dia un del mes d’Agost, el dimarts, de l’any de gràcia MCDLV.

    Última ratificació pel Sagrat Col•legi de Cardenals el dia dotze del mes de Juliol, el dilluns, de l’any de gràcia MCDLVIII.

    Publicat per Sa Eminència Jeandalf el dia un del mes d’Agost, el dimarts, de l’any de gràcia MCDLV; esmenat, revisat, corregit i publicat per Sa Eminència Maisse Arsouye el set del mes de Març, el divendres, dia de Sant Tomàs, de l’any de gràcia MCDLVI ; esmenat, revisat, corregit, publicat de nou i segellat per Sa Eminència Aaron de Nagan, Cardenal Camarlenc, el vint-i-un del mes de Novembre, el divendres, de l’any de gràcia MCDLVI de Nostre Senyor; esmenat per Sa Eminència Aaron de Nagan, Deà del Sagrat Col•legi i publicat per Sa Eminència Cyril Kad d’Azayes, Arquediaca de Roma, el dia dotze del mes de Juliol, el dilluns, de l’any de gràcia MCDLVIII.





Citation:


    ........
    Esmena: De Sanctae Sedis summo administratione
    Bula pontifical « Del govern suprem de la Santa Seu ».








    Per tal de representar el millor posible la voluntat de la Cúria i del Sagrat Col•legi reunit, ha estat decidit mitjançant el vot l'esmena de la causa material per a l'elecció del Summe Pontífex, pel qual haurà de ser Cadenal en càrrec en el moment de l'elecció, Nosaltres, Cardenals reunits en Sagrat Col•legi, resolem i ordenem, mitjançant el present edicte perpetu i definitiu, l'aprovació de les esmenes relatives al Llibre 5 del Dret Canònic de la Santa Església Aristotèlica i Romana que du per títol De Sanctae Sedis summo administratione, definides i citades, d'ara en endavant. Els articles esmenats prenen rellevança sobre els articles del Dret Canònic previs al present edicte.



    Part II: Els càrrecs i estatuts en el si de les Institucions Superiors de l'Església.

    - Article 1.1 : Les quatre parts causals:
    La causa material = Ha de ser cardenal romà elector en el moment del seu nomenament. No pot haver cap altre Papa en funcions.
    La causa eficient = És designat pel col•legi de Cardenals Electors.
    La causa formal = És entronitzat pel Camarlenc o per l'Arquediaca de Roma.
    La causa final = És l'autoritat superior de l'Església i presideix el Sagrat Col•legi.

      Ha estat revisat tal i com segueix :

    - Article 1.1 : - Les quatre parts causals:
    La causa material = Ha de ser un cardenal intitulat quan se'l nomeni. No hi pot haver cap altre papa al càrrec.
    La causa eficient = És designat pel col•legi de Cardenals Electors.
    La causa formal = És entronitzat pel Camarlenc o per l'Arquediaca de Roma.
    La causa final = És l'autoritat superior de l'Església i presideix el Sagrat Col•legi.






    Esmena del text canònic "Del govern suprem de la Santa Seu",
    Fet i ratificat a Roma pel Sagrat Col•legi sota el pontificat del Mont Sant Pare Innocentivs Octavvs el V d'Agost, dilluns, de l'any de gràcia MCDLIX.

    Esmena redactada i publicada per Sa Eminència Raniero Borgia dit “Quarion” Cardenal Camerlenc, el 5è dia del mes d'Agost, el dilluns, de l'any de gràcia MCDLIX.






_________________
Revenir en haut de page
Voir le profil de l'utilisateur Envoyer un message privé Envoyer un e-mail
Ignius



Inscrit le: 17 Nov 2010
Messages: 3429
Localisation: Catalunya

MessagePosté le: Mar Oct 25, 2011 12:17 am    Sujet du message: Répondre en citant

Citation:


    ........
    De Sanctae Sedis summo administratione
    Bula pontifical « El gobierno supremo de la Santa Sede ».







    Libro 5: Las Instituciones Superiores de la Iglesia



    Parte I: La Santa Sede

    Artículo 1: Roma es la sede del gobierno de la Iglesia Universal. Está compuesta de diversas instituciones: los dicasterios romanos, los consistorios pontificales y los colegios.

    Artículo 2: En el ejercicio de su poder supremo, pleno, e inmediato sobre la Iglesia Universal, el Pontífice Romano administra los dicasterios, los consistorios y los colegios mediante los Cardenales, Cancilleres y Prefectos; es en Su nombre y por Su autoridad que éstos cumplen su cargo.

    Artículo 3: Los dicasterios están compuestos por congregaciones y oficinas:

    • La Congregación del Santo Oficio
      • La Oficina del Índice (Index Librorum Prohibitorium)

    • La Congregación para la Difusión de la Fe
      • La Oficina para la Enseñanza Aristotélica
      • La Oficina de la Antecámara de los Exorcistas
      • La Oficina de la Gran Biblioteca Aristotélica

    • La Congregación de los Asuntos del Siglo
      • La Oficina de la Nunciatura Apostólica
      • La Oficina del Partido Ultra Montano

    • La Congregación de la Santa Inquisición
      • La Oficina del Índice (Index Hominum Prohibitorum)

    • La Congregación de los Santos Ejércitos

    • La Chancillería Pontifical o Secretaría de Estado
      • La Oficina del Gran Camarero
      • La Oficina de la Heráldica Pontifical
      • La Oficina de prensa, periódicos y pergaminos


      - Artículo 3.1: Las congregaciones están subdivididas en diferentes oficinas. Estas oficinas dependen de las congregaciones de las cuales están relacionadas.

      - Artículo 3.2: Cada congregación está dirigida por un Canciller que es Cardenal Romano al mismo tiempo.

      - Artículo 3.3: Cada oficina está dirigida por un prefecto o cónsul.

      - Artículo 3.4: La Chancillería Pontifical o Secretaría de Estado no está considerada como una congregación, sino como un dicasterio que forma parte integrante de la Curia.

    Artículo 4: El Colegio de Cardenales, o Sagrado Colegio, o Curia, es el órgano supremo de la Iglesia Aristotélica y Romana. Reagrupa al conjunto de cardenales, cualquiera que sea su naturaleza o su cargo.

      - Artículo 4.1: La Curia toma sus decisiones por consenso o vía votación.

      - Artículo 4.2: Las votaciones emitidas en la Curia tienen una duración normal de 5 días. Ningún quórum de participación es requerido para validar una decisión.

      - Artículo 4.3: La duración de una votación puede reducirse a 24 horas en el caso de una medida urgente o alcanzar los 10 días en el caso de una medida importante.

      - Artículo 4.4: El carácter urgente o importante de una medida es competencia del Camarlengo o del Archidiácono de Roma.

    Artículo 5: Toda zona lingüística que cuente con más de 4 diócesis o 10 parroquias es elevada por la Curia al rango de zona geodogmática. Sin embargo, la Curia puede anticipar esta elevación y otorgar este rango a una zona lingüística de talla inferior si se siente la necesidad.

      - Artículo 5.1: Una zona lingüística se compone de parroquias donde los fieles hablan una misma lengua.

      - Artículo 5.2: Una Zona Geodogmática está dirigida por un consistorio pontifical.

      - Artículo 5.3: Las zonas lingüísticas demasiado pequeñas para convertirse en zonas geodogmáticas, están dirigidas directamente por la Curia que puede, si llega el caso, nombrar a un legado pontifical en el lugar.

      - Artículo 5.4: La Curia puede, igualmente, unir provisionalmente una zona lingüística a una zona geodogmática próxima, o unir provisionalmente varias zonas lingüísticas en una sola zona geodogmática.

    Artículo 6: Los consistorios pontificales son unas subdivisiones lingüísticas de la Curia. Tienen autoridad sobre la zona geodogmática de la cual son responsables. Se componen, como mínimo, de un cardenal nacional elector.

      - Artículo 6.1: Cada consistorio pontifical se compone de un número variable de cardenales, al ser también variable su naturaleza.

      - Artículo 6.2: Cada consistorio pontifical se compone de un cardenal nacional sufragáneo por cada zona completa de diez parroquias, con un máximo de tres cardenales nacionales.

      - Artículo 6.3: A partir de 20 parroquias o a partir de 7 diócesis, el consistorio pontifical recibe un electorado, es decir, uno de los dos cardenales nacionales sufragáneos es ascendido al rango de cardenal nacional elector. Sólo puede haber un único cardenal nacional elector por consistorio pontifical.

      - Artículo 6.4: La misión de los consistorios es mantener la unidad dogmática de los fieles y gestionar las especialidades lingüísticas y culturales de los fieles bajo su jurisdicción.

      - Artículo 6.5: Los consistorios pontificales pueden legislar y tomar decisiones en sus campos de competencia tales como están descritos en los estatutos de cada Consistorio y aceptados por la Curia y conformes al Derecho Canónico.



    Parte II: Los cargos y estatutos en el seno de las Instituciones Superiores de la Iglesia

    Artículo 1: El Sumo pontífice, o Papa, en el tiempo en que es el representante directo de Dios sobre la Tierra, es el jefe supremo de la Iglesia Universal. Posee todos los derechos y poderes acumulados por otros clérigos. Edita y promulga las bulas pontificales que tienen valor perpetuo e irrevocable.

      - Article 1.1 : - El cuatro partes causales:
      La causa material = Debe ser cardenal en título en su nombramiento. No puede haber otro papa en cargo.
      La causa eficiente = Es designado por el colegio de Cardenales electores.
      La causa formal = Es entronizado por el Camarlengo o el Archidiácono de Roma.
      La causa final = Es la autoridad superior de la Iglesia y preside el Sagrado Colegio.


      - Artículo 1.2: Los símbolos:

        -- Artículo 1.2.1: La medalla de Aristóteles es de oro, rodeada de una corona de laurel.


        -- Artículo 1.2.2: Los ornamentos heráldicos se definen así: el escudo se coloca sobre dos llaves en forma de aspa, una de oro, otra de plata, liadas por un cordón de gules. El blasón, por otra parte, se coloca sobre una cruz procesional con tres travesaños y un palio. Es, así mismo, coronado por la tiara pontifical encajada en tres coronas.

    Artículo 2: Los Cardenales forman la Curia, órgano superior del gobierno de la Santa Sede.

      - Artículo 2.1: Los Cardenales actúan en el colegio y deben hacer validar, a posteriori, sus decisiones en el Colegio de Cardenales.

      - Artículo 2.2: Los Cardenales pueden celebrar todos los sacramentos de la Iglesia Aristotélica.

      - Artículo 2.3: Los Cardenales son los únicos habilitados para pronunciar una excomunión.

      - Artículo 2.4: Los Cardenales son los únicos que pueden validar una separación o una anulación de matrimonio.

      - Artículo 2.5: Los Cardenales son los únicos que pueden validar que un sacerdote cuelgue los hábitos, sea voluntario o no.

      - Artículo 2.6: Los Cardenales Romanos tienen derecho a veto en cualquier decisión tomada por un miembro del clero, excepto del Papa; los Cardenales Nacionales tienen derecho a veto en cualquier decisión tomada por un miembro del clero de la zona geodogmática dependiente de su consistorio pontifical, excepto del Papa.

      - Artículo 2.7: El título de Cardenal es compatible con la acumulación de otros cargos en el clero secular o regular.

      - Artículo 2.8: Puede ser considerado como militar sólo si puede dirigir o comandar ejércitos.

      - Artículo 2.9: Los Cardenales ausentes con más de un mes, sin haber avisado de su ausencia, pueden ser nombrados eméritos y reemplazados. Si hacen acto de presencia en el plazo de un mes a partir de su nombramiento como emérito, tienen prioridad sobre cualquier puesto de cardenal que se libere, a pesar de los usuarios relativos a las admisiones en la Curia.

    Artículo 3: Los Cardenales se dividen en varias categorías según su naturaleza y estatus. Pueden ser electores o sufragáneos, romanos o nacionales.

    Artículo 4: Los Cardenales electores tienen derecho a voto en la Curia y acceso a todos los palacios, asambleas, y colegios romanos.

      - Artículo 4.1: Las cuatro partes causales:
      La causa material = Debe ser Obispo u ocupar otro cargo con rango de Obispo en el momento de su nombramiento.
      La causa eficiente = Es designado por el Colegio de Cardenales o directamente por el Papa.
      La causa formal = Es entronizado por el Camarlengo o por el Archidiácono de Roma.
      La causa final = Es miembro de la Curia con derecho a voto.

      - Artículo 4.2: Los símbolos:

        -- Artículo 4.2.1: La medalla de Aristóteles es púrpura.


        -- Artículo 4.2.2: Los ornamentos heráldicos se definen así: el escudo es coronado por un sombrero de gules de donde cuelgan, por cada lado, quince borlas (1, 2, 3, 4 y 5) y se coloca sobre una cruz procesional. Si es Arzobispo, lleva un palio.

    Artículo 5: Los Cardenales sufragáneos tienen derecho únicamente a voz en el seno del Sagrado Colegio. Sus accesos se restringen al seno de los palacios, asambleas, y colegios romanos.

      - Artículo 5.1: Las cuatro partes causales:
      La causa material = Debe ser Obispo u ocupar otro cargo con rango de Obispo en el momento de su nombramiento.
      La causa eficiente = Es designado por el Colegio de Cardenales o directamente por el Papa.
      La causa formal = Es entronizado por el Camarlengo o por el Archidiácono de Roma.
      La causa final = Es miembro consultor de la Curia.

      - Artículo 5.2: Los símbolos:

        -- Artículo 5.2.1: La medalla de Aristóteles es púrpura.


        -- Artículo 5.2.2: Los ornamentos heráldicos se definen así: el escudo es coronado por un sombrero de gules de donde cuelgan, por cada lado, diez borlas (1, 2, 3 y 4) y se coloca sobre una cruz procesional. Si es Arzobispo, lleva un palio.

    Artículo 6: Los Cardenales romanos tienen un cargo universal.

      Artículo 6.1: Los Cardenales romanos se dividen entre cardenales congregacionales (electores) y cardenales eméritos (sufragáneos).

      Artículo 6.2: El número de cardenales congregacionales está fijado en el total de congregaciones más dos.

      Artículo 6.3: Cada cardenal congregacional tiene una función en concreto y es escogido por la Curia en base a su capacidad de cumplir esta función.

    Artículo 7: El Camarlengo es el representante directo de la Curia, puede hablar en su nombre y sólo tiene que rendir cuentas al Santo Padre y al Colegio de Cardenales electores.

      - Artículo 7.1: El Camarlengo es elegido por los Cardenales electores y sufragáneos, entre los Cardenales romanos electores, para seis meses según las reglas definidas por la misma Curia.

      - Artículo 7.2: El Camarlengo acumula los derechos reservados a los Cardenales Romanos además de suyos propios.

      - Artículo 7.3: El Camarlengo, en ausencia del Papa y del Condestable, nombra al jefe supremo de los Santos Ejércitos.

      - Artículo 7.4: El Camarlengo nombra al Archidiácono de Roma y determina sus misiones.

      - Artículo 7.5: No puede haber más de un Camarlengo en función, el que ya estaba en función pierde su título desde el nombramiento de su sucesor.

      - Artículo 7.6: Las cuatro partes causales:
      La causa material = Debe ser Cardenal Romano desde hace 6 meses en el momento de su nombramiento.
      La causa eficiente = Es designado por el Colegio de Cardenales electores y sufragáneos.
      La causa formal = Es entronizado por el Camarlengo anterior o el Archidiácono de Roma.
      La causa final = En caso de ausencia o de incapacidad del Papa, lo sustituye como representante de la Iglesia.

      - Artículo 7.7: Los símbolos:

        -- Artículo 7.7.1: La medalla de Aristóteles es púrpura, rodeada de una corona de laurel de oro.


        -- Artículo 7.7.2: Los ornamentos heráldicos se definen así: el escudo es coronado por un sombrero de gules de donde cuelgan por cada lado quince borlas (1, 2, 3, 4 y 5) rodeado de dos estolas, y se coloca sobre una cruz procesional con dos travesaños. Si es arzobispo, lleva un palio.

    Artículo 8: El Archidiácono de Roma es el segundo representante de la Curia. Presta asistencia al Camarlengo en su tarea, esencialmente intramuros, y lo sustituye en caso de ausencia con todos sus poderes jurídicos de representación, sede o voto.

      - Artículo 8.1: El Archidiácono de Roma acumula los derechos reservados a los Cardenales Romanos además de suyos propios.

      - Artículo 8.2: En caso de dimisión o fallecimiento del Camarlengo, el Archidiácono retoma el cargo, el fin del mandato y el título de éste último. Nombra entonces a un nuevo Archidiácono.

      - Artículo 8.3: No puede haber más de un Archidiácono de Roma en función, el que ya estaba en función pierde su título desde el nombramiento del nuevo.

      - Artículo 8.4: Las cuatro partes causales:
      La causa material = Debe ser Cardenal en el momento de su nombramiento.
      La causa eficiente = Es designado por el Camarlengo.
      La causa formal = Es entronizado por el Camarlengo.
      La causa final = En caso de ausencia o incapacidad del Camarlengo, lo sustituye con todos sus poderes jurídicos de representación, sede o voto; hasta la resolución de la incapacidad del Camarlengo.

      - Artículo 8.5: Los símbolos:

        -- Artículo 8.5.1: La medalla de Aristóteles es púrpura.


        -- Artículo 8.5.2: Los ornamentos heráldicos se definen así: el escudo es coronado por un sombrero de gules de donde cuelgan por cada lado quince borlas (1, 2, 3, 4 y 5), y se coloca sobre una cruz procesional. Si es arzobispo, lleva un palio.

    Artículo 9: El Cardenal emérito no posee más derechos que los relativos a otro cargo eventual, pero tiene un asiento consultivo en la Curia y puede celebrar todos los sacramentos de la Iglesia Aristotélica.

      - Artículo 9.1: El Cardenal emérito tiene prioridad en el momento que haya elecciones que pretendan dar un asiento de la Curia vacante.

      - Artículo 9.2: Las cuatro partes causales:
      La causa material = Debe haber sido Cardenal elector de forma correcta y regular más de 6 meses.
      La causa eficiente = Es ratificado por la Curia en un período de 6 meses.
      La causa formal = Es ratificado emérito por el Colegio de Cardenales.
      La causa final = Es miembro consultivo de la Curia.

      - Artículo 9.3: Los símbolos:

        -- Artículo 9.3.1: La medalla de Aristóteles es púrpura.


        -- Artículo 9.3.2: Los ornamentos heráldicos se definen así: el escudo es coronado por un sombrero de gules de donde cuelgan, por cada lado, diez borlas (1, 2, 3 y 4) y se coloca sobre una cruz procesional. Si es Arzobispo, lleva un palio.

    Artículo 10: Los Cardenales nacionales tienen como misión asegurar la gestión de su zona geodogmática.

      - Artículo 10.1: Los Cardenales nacionales son nombrados por la Curia, con la propuesta de un Cardenal Romano o de miembros del consistorio pontifical preexistente.

      - Artículo 10.2: Los Cardenales nacionales están relacionados y vinculados con el consistorio pontifical de la zona geodogmática de donde proceden.




    Texto canónico sobre « El gobierno supremo de la Santa Sede »,
    Hecho en Roma bajo el Pontificado del Santo Padre Eugène V, el día uno del mes de Agosto, el martes, del año de gracia MCDLV.

    Última ratificación por el Sagrado Colegio de Cardenales el día doce del mes de Julio, el lunes, del año de gracia MCDLVIII.

    Publicado por Su Eminencia Jeandalf el día uno del mes de Agosto, el martes, del año de gracia MCDLV; enmendado, revisado, corregido & publicado por Su Eminencia Maisse Arsouye el siete del mes de Marzo, el viernes, día del Santo Tomás, del año de gracia MCDLVI ; enmendado, revisado, corregido, publicado de nuevo y sellado por Su Eminencia Aaron de Nagan, Cardenal Camarlengo, el veintiuno del mes de Noviembre, el vienes, del año de gracia MCDLVI de Nuestro Señor; enmendado por Su Eminencia Aaron de Nagan, Deán del Sagrado Colegio & publicado por Su Eminencia Cyril Kad de Azayes, Archidiácono de Roma, el día doce del mes de Julio, el lunes, del año de gracia MCDLVIII.





Citation:



    ........
    Enmienda del Derecho Canónico sobre el Gobierno supremo de la Santa Sede - « De Sanctae Sedis summo administratione »





    Con el objetivo de unificar y de racionalizar los distintos dicasterios de la Cúria y el Sacro Colegio de los Cardenales, este último a decidido establecer una verdadera estructura eficaz y racional que permita optimizar los servicios de estas instituciones. Desde las Grandes Inundaciones de los años mil cuatrocientos cincuenta y el Renacimiento de la Fe del pontificado del Santísimo Padre Nicolás V, la Cancillería Pontifical, llamada también Cancillería Romana, sin un papel definido claramente servía de dicasterio unificador sin un verdadero canciller a su cabeza, sinó que estaba por defecto el Camerlengo de manera oficiosa.


    Con el fin de volver a dar una utilidad a la Cancillería Romana, y con el fin de instaurar una determinada unidad centralizadora en la dirección de las distintas oficinas heteróclitas que dependían directamente de la Cúria, Nosotros, los Cardenales de la Iglesia Aristotélica y Romana, reunidos en un Consagrado Órgano colegiado resolvimos y pedimos, mediante nuestro presente edicto perpetuo y definitivo, resuelven y piden la revisión del Libro 5 del Derecho Canónico que lleva por título “De Sanctae Sedis summo administratione”, definido y citado en lo sucesivo. Modificados los cánones, las enmiendas o añadidos toman relevancia sobre los del antiguo Derecho a partir de la publicación de este edicto.




    Parte I : De la Santa Sede
    Citation:
    Artículo 3: Los dicasterios están compuestos por congregaciones y oficinas:

    • La Congregación del Santo Oficio
      • La Oficina del Índice (Index Librorum Prohibitorium)

    • La Congregación para la Difusión de la Fe
      • La Oficina para la Enseñanza Aristotélica
      • La Oficina de la Antecámara de los Exorcistas
      • La Oficina de la Gran Biblioteca Aristotélica

    • La Congregación de los Asuntos del Siglo
      • La Oficina de la Nunciatura Apostólica
      • La Oficina del Partido Ultra Montano

    • La Congregación de la Santa Inquisición
      • La Oficina del Índice (Index Hominum Prohibitorum)

    • La Congregación de los Santos Ejércitos

    • La Chancillería Pontifical o Secretaría de Estado
      • La Oficina del Gran Camarero
      • La Oficina de la Heráldica Pontifical
      • La Oficina de prensa, periódicos y pergaminos


      - Artículo 3.1: Las congregaciones están subdivididas en diferentes oficinas. Estas oficinas dependen de las congregaciones de las cuales están relacionadas.

      - Artículo 3.2: Cada congregación está dirigida por un Canciller que es Cardenal Romano al mismo tiempo.

      - Artículo 3.3: Cada oficina está dirigida por un prefecto o cónsul.

      - Artículo 3.4: La Chancillería Pontifical o Secretaría de Estado no está considerada como una congregación, sino como un dicasterio que forma parte integrante de la Curia.




      Se revisa del siguiente modo :


    Citation:


      Articulo 3 : Los dicasterios están compuestos por congregaciones y oficinas:

      • La Congregación del Santo Oficio
        • Oficio del Index (Index Librorum Prohibitorium)

      • La Congregación por la Difusión de la Fe
        • Oficio por la Enseñanza Aristotélica
        • Oficio de la Antecámara de los Exorcistas
        • Oficio de la Gran Biblioteca Aristotélica

      • La Congregación de los Asuntos del Siglo
        • Oficio de la Nonciatura Apostólica
        • Oficio del Partido Ultra Montano

      • La Congregación de la Santa Inquisición
        • Oficio del Index (Index Hominum Prohibitorum)

      • La Congregación de los Santos Ejércitos

      • La Cancilleria Pontifical o Cancilleria Romana:
        • Oficio de los Legisladores Pontificiales
        • Oficio del Colegio Heráldico Romano y Colegio de los Arqueros de los Estados Pontificios
        • Oficina del Gran Camarero
        • Oficio del Índex
        • Oficio de prensa, periódicos y pergaminos
        • Oficio de los Intérpretes
        • La Biblioteca Romana


      - Artículo 3.1: Las congregaciones están subdivididas en diferentes oficinas. Estas oficinas dependen de las congregaciones de las cuales están relacionadas.

      - Artículo 3.2: Cada congregación está dirigida por un Canciller que es Cardenal Romano al mismo tiempo.

      - Artículo 3.3: Cada oficina está dirigida por un prefecto o cónsul.

      - Artículo 3.4: La Cancillería Pontifical o Cancillería Romana se considera como una Congregación de pleno derecho. A su cabeza se encuentra un Cardenal Romano elector. No entra, sin embargo, en la contabilización del número de Cardenales Romanos electores.




    Revisión Canónica sobre el Gobierno supremo de la Santa Sede,

    Dado y ratificado en Roma por el Sacro Colegio bajo el pontificado del Santísimo Padre Inocencio VIII, el XXI día del mes de Octubre, domingo, del año de Gracia MCDLIX.

    Publicado por Su Eminencia Quarion, Cardenal Camarlengo el XXV día del mes de Octubre, martes, del año de gracia MCDLIX.





_________________


Dernière édition par Ignius le Mer Oct 26, 2011 12:21 am; édité 1 fois
Revenir en haut de page
Voir le profil de l'utilisateur Envoyer un message privé Envoyer un e-mail
Ignius



Inscrit le: 17 Nov 2010
Messages: 3429
Localisation: Catalunya

MessagePosté le: Mar Oct 25, 2011 1:12 am    Sujet du message: Répondre en citant

Citation:


    ........
    De Sanctae Sedis summo administratione
    Bula pontifical « El govern suprem de la Santa Seu ».







    Llibre 5: Les Institucions Superiors de l’Església



    Part I: La Santa Seu

    Article 1: Roma és la seu del govern de l’Església Universal. Es composada de diverses institucions: els dicasteris romans, els consistoris pontificals i els col•legis.

    Article 2: En l’exercici del seu poder suprem, ple, i immediat sobre l’Església Universal, el Pontífex Romà administra els dicasteris, els consistoris i els col•legis mitjançant els Cardenals, Cancellers i Prefectes; és en el Seu nom i per la Seva autoritat que aquests compleixen el seu càrrec.

    Article 3: Els dicasteris son compostos per congregacions i oficines:

    • La Congregació del Sant Ofici
      • L’Oficina de l’Índex (Index Librorum Prohibitorium)

    • La Congregació per a la Difusió de la Fe
      • L’Oficina per a l’Ensenyança Aristotèlica
      • L’Oficina de l’Avantcambra dels Exorcistes
      • L’Oficina de la Gran Biblioteca Aristotèlica

    • La Congregació dels Assumptes del Segle
      • L’Oficina de la Nunciatura Apostòlica
      • L’Oficina del Partit Ultra Montà

    • La Congregació de la Santa Inquisició
      • L’Oficina de l’Índex (Index Hominum Prohibitorum)

    • La Congregació dels Sants Exèrcits

    • La Cancelleria Pontifical o Secretaria d’Estat
      • L’Oficina del Gran Cambrer
      • L’Oficina de l’Heràldica Pontifical
      • L’Oficina de premsa, periòdics i pergamins


      - Article 3.1: Les congregacions son subdividides en diferents oficines. Aquestes oficines depenen de les congregacions de las quals estan relacionades.

      - Article 3.2: Cada congregació està dirigida per un Canceller que és Cardenal Romà al mateix temps.

      - Article 3.3: Cada oficina està dirigida por un prefecte o cònsol.

      - Article 3.4: La Cancelleria Pontifical o Secretaria d’Estat no està considerada com una congregació, sinó com un dicasteri que forma part integrant de la Cúria.

    Article 4: El Col•legi de Cardenals, o Sagrat Col•legi, o Cúria, és l’òrgan suprem de l’Església Aristotèlica i Romana. Agrupa al conjunt de cardenals, sigui quina sigui la seva naturalesa o el seu càrrec.

      - Article 4.1: La Cúria pren les seves decisions pel seu consens o via votació.

      - Article 4.2: Les votacions emeses a la Cúria tenen una duració normal de 5 dies. Cap quorum de participació es requerit per a validar una decisió.

      - Article 4.3: La duració d’una votació pot reduir-se a 24 hores en el caso d’una mesura urgent o arribar els 10 dies en el caso d’una mesura important.

      - Article 4.4: El caràcter urgent o important d’una mesura és competència del Camarlenc o de l’Arquediaca de Roma.

    Article 5: Tota zona lingüística que compti amb més de 4 diòcesis o 10 parròquies és elevada per la Cúria al rang de zona geodogmàtica. No obstant això, la Cúria pot anticipar aquesta elevació i atorgar aquest rang a una zona lingüística de talla inferior si es té la necessitat.

      - Article 5.1: Una zona lingüística es composa de parròquies on els fidels parlen una mateixa llengua.

      - Article 5.2: Una Zona Geodogmàtica està dirigida per un consistori pontifical.

      - Article 5.3: Les zones lingüístiques massa petites per a convertir-se en zones geodogmàtiques, estan dirigides directament per la Cúria que pot, si s’escau, nomenar a un legat pontifical en el lloc.

      - Article 5.4: La Cúria pot, igualment, unir provisionalment una zona lingüística a una zona geodogmàtica pròxima, o unir provisionalment varies zones lingüístiques en una sola zona geodogmàtica.

    Article 6: Els consistoris pontificals són unes subdivisions lingüístiques de la Cúria. Tenen autoritat sobre la zona geodogmàtica de la qual en són responsables. Es composen, com a mínim, d’un cardenal nacional elector.

      - Article 6.1: Cada consistori pontifical es composa d’un número variable de cardenals, al ser també variable la seva naturalesa.

      - Article 6.2: Cada consistori pontifical es composa d’un cardenal nacional sufragani per cada zona completa de deu parròquies, amb un màxim de tres cardenals nacionals.

      - Article 6.3: A partir de 20 parròquies o a partir de 7 diòcesis, el consistori pontifical rep un electorat, és a dir, un dels dos cardenals nacionals sufraganis es ascendit al rang de cardenal nacional elector. Només pot haver-hi un únic cardenal nacional elector per consistori pontifical.

      - Article 6.4: La missió dels consistoris és mantenir la unitat dogmàtica dels fidels i gestionar les especialitats lingüístiques i culturals dels fidels sota la seva jurisdicció.

      - Article 6.5: Els consistoris pontificals poden legislar i prendre decisions en els seus camps de competència tals com estan descrits en els estatuts de cada Consistori i acceptats per la Cúria i conformes al Dret Canònic.



    Part II: Els càrrecs i estatuts en el si de les Institucions Superiors de l’Església

    Article 1: El Summe Pontífex, o Papa, en el temps en que és el representant directe de Déu sobre la Terra, és el cap suprem de l’Església Universal. Posseeix tots els drets i poders acumulats per altres clergues. Edita i promulga les bules pontificals que tenen valor perpetu i irrevocable.

      - Article 1.1 : - Les quatre parts causals:
      La causa material = Ha de ser un cardenal intitulat quan se'l nomeni. No hi pot haver cap altre papa al càrrec.
      La causa eficient = És designat pel col·legi de Cardenals Electors.
      La causa formal = És entronitzat pel Camarlenc o per l'Arquediaca de Roma.
      La causa final = És l'autoritat superior de l'Església i presideix el Sagrat Col·legi.


      - Article 1.2: Els símbols:

        -- Article 1.2.1: La medalla d’Aristòtil és d’oro, rodejada d’una corona de llorer.


        -- Article 1.2.2: Els ornaments heràldics es defineixen així: l’escut es col•loca sobre dos claus en forma d’aspa, una d’or, l’altra de plata, lligades per un cordó de gules. El blasó, per altra banda, es col•loca sobre una creu processional amb tres travessants i un pali. Es, així mateix, coronat per la tiara pontifical encaixada en tres corones.

    Article 2: Els Cardenals formen la Cúria, òrgan superior del governo de la Santa Seu.

      - Article 2.1: Els Cardenals actuen en el col•legi i han de fer validar, a posteriori, les seves decisions en el Col•legi de Cardenals.

      - Article 2.2: Els Cardenals poden celebrar tots els sagraments de l’Església Aristotèlica.

      - Article 2.3: Els Cardenals són els únics habilitats per a pronunciar una excomunió.

      - Article 2.4: Els Cardenals són els únics que poden validar una separació o una anulació de matrimoni.

      - Article 2.5: Els Cardenals són els únics que poden validar que un sacerdot pengi els hàbits, sigui voluntari o no.

      - Article 2.6: Els Cardenals Romans tenen el dret a veto en qualsevol decisió presa per un membro del clergat, excepte del Papa; els Cardenals Nacionals tenen el dret a veto en qualsevol decisió presa per un membre del clergat de la zona geodogmàtica depenent del seu consistori pontifical, excepte del Papa.

      - Article 2.7: El títol de Cardenal és compatible amb l’acumulació d’altres càrrecs en el clergat secular o regular.

      - Article 2.8: Pot ser considerat com a militar només si pot dirigir o comandar exèrcits.

      - Article 2.9: Els Cardenals absents més d’un mes, sense haver avisat de la seva absència, poden ser nomenats emèrits i reemplaçats. Si fan acte de presència en l’emplaçament d’un mes a partir del seu nomenament com a emèrit, tenen prioritat sobre qualsevol càrrec de cardenal que quedi vacat, a pesar dels usuaris relatius a les admissions a la Cúria.

    Article 3: Els Cardenals es divideixen en varies categories segons la seva naturalesa i status. Poden ser electors o sufraganis, romans o nacionals.

    Article 4: Els Cardenals electors tenen dret a vot a la Cúria i accés a tots els palaus, assemblees, i col•legis romans.

      - Article 4.1: Les quatre parts causals:
      La causa material = Ha de ser Bisbe o ocupar un altre càrrec amb rang de Bisbe en el moment del seu nomenament.
      La causa eficient = Es designat pel Col•legi de Cardenals o directament pel Papa.
      La causa formal = Es entronitzat pel Camarlenc o per l’Arquediàca de Roma.
      La causa final = És membre de la Cúria amb dret a vot.

      - Article 4.2: Els símbols:

        -- Article 4.2.1: La medalla d’Aristòtil és púrpura.


        -- Article 4.2.2: Els ornaments heràldics es defineixen així: l’escut es coronat per un barret de gules d’on pengen, per cada costat, quinze borles (1, 2, 3, 4 y 5) i es col•loca sobre una creu processional. Si és Arquebisbe, du un pali.

    Article 5: Los Cardenals sufraganis tenen dret únicament a la veu en el si del Sagrat Col•legi. Els seus accessos es restringeixen al si dels palaus, assemblees, i col•legis romans.

      - Article 5.1: Les quatre parts causals:
      La causa material = Ha de ser Bisbe o ocupar un altre càrrec amb rang de Bisbe en el moment del seu nomenament.
      La causa eficient = Es designat pel Col•legi de Cardenals o directament pel Papa.
      La causa formal = Es entronitzat pel Camarlenc o per l’Arquediàca de Roma.
      La causa final = És membre consultor de la Cúria.

      - Article 5.2: Els símbols:

        -- Article 5.2.1: La medalla d’Aristòtil és púrpura.


        -- Article 5.2.2: Los ornaments heràldics es defineixen així: l’escut es coronat per un barret de gules d’on pengen, per cada costat, deu borles (1, 2, 3 y 4) i es col•loca sobre una creu processional. Si és Arquebisbe, du un pali.

    Article 6: Els Cardenals romans tenen un càrrec universal.

      Article 6.1: Els Cardenals romans es divideixen entre cardenals congregacionals (electors) i cardenals emèritos (sufraganis).

      Article 6.2: El número de cardenals congregacionals està fixat en el total de congregacions més dos.

      Article 6.3: Cada cardenal congregacional té una funció en concret i es escollit per la Cúria en base a la seva capacitat de complir aquesta funció.

    Article 7: El Camarlenc és el representant directe de la Cúria, pot parlar en el seu nom i només ha de rendir comptes al Santo Pare i al Col•legi de Cardenals electors.

      - Article 7.1: El Camarlenc es escollit pels Cardenals electors i sufraganis, entre els Cardenals romans electors, per a sis mesos segons les regles definides per la mateixa Cúria.

      - Article 7.2: El Camarlenc acumula els drets reservats als Cardenals Romans a més dels seus propis.

      - Article 7.3: El Camarlenc, en absència del Papa i del Contestable, nomena al cap suprem dels Sants Exèrcits.

      - Article 7.4: El Camarlenc nomena a l’Arquediaca de Roma i determina els seus missions.

      - Article 7.5: Si no pot fer més de Camarlenc en funció, el que ja estava en funció perd el seu títol des del nomenament del seu successor.

      - Article 7.6: Les quatre parts causals:
      La causa material = Ha de ser Cardenal Romà des de fa 6 mesos en el moment del seu nomenament.
      La causa eficient = Es designat pel Col•legi de Cardenals electors i sufraganis.
      La causa formal = Es entronitzat pel Camarlenc anterior o pel Arquediaca de Roma.
      La causa final = En caso d’absència o d’incapacitat del Papa, el substitueix com a representant de l’Església.

      - Article 7.7: Els símbols:

        -- Article 7.7.1: La medalla d’Aristòtil és púrpura, rodejada d’una corona de llorer d’or.


        -- Article 7.7.2: Els ornaments heràldics es defineixen així: l’escudo es coronat per un barret de gules d’on pengen per cada costat quinze borles (1, 2, 3, 4 y 5) rodejat de dos estoles, i es col•loca sobre una creu processional amb dos travessers. Si es arquebisbe, du un pali.

    Article 8: L’Arquediaca de Roma és el segon representant de la Cúria. Assisteix al Camarlenc en la seva tasca, essencialment intramurs, i el substitueix en cas d’absència amb tots els seus poders jurídics de representació, seu o vot.

      - Article 8.1: L’Arquediàca de Roma acumula els drets reservats als Cardenals Romans a més a més dels seus propis.

      - Article 8.2: En caso de dimissió o mort del Camarlenc, l’Arquediac reprèn el càrrec, el final del mandat i el títol d’aquest últim. Nomena, llavors, a un nou Arquediaca.

      - Article 8.3: No pot haver més d’un Arquediaca de Roma en funció, el que ja estava en funció perd el seu títol des del nomenament del nou.

      - Article 8.4: Les quatre parts causals:
      La causa material = Ha de ser Cardenal en el moment del seu nomenament.
      La causa eficient = Es designat pel Camarlenc.
      La causa formal = Es entronitzat pel Camarlenc.
      La causa final = En caso d’absència o incapacitat del Camarlenc, el substitueix amb tots els seus poders jurídics de representació, seu o vot; fins a la resolució de la incapacitat del Camarlenc.

      - Article: Els símbols:

        -- Article 8.5.1: La medalla d’Aristòtil és púrpura.


        -- Article 8.5.2: Els ornaments heràldics es defineixen així: l’escut es coronat per un barret de gules d’on pengen per cada costat quinze borles (1, 2, 3, 4 y 5), i es col•loca sobre una creu processional. Si és Arquebisbe, du un pali.

    Article 9: El Cardenal emèrit no posseeix més drets que els relatius a l’altre càrrec eventual, però té un seient consultiu a la Cúria i pot celebrar tots els sagraments de l’Església Aristotèlica.

      - Article 9.1: El Cardenal emèrit té prioritat en el moment que hi hagi eleccions que pretenguin donar un seient de la Cúria vacant.

      - Article 9.2: Las quatre parts causals:
      La causa material = Ha d’haver sigut Cardenal elector de forma correcta i regular més de 6 mesos.
      La causa eficient = Es ratificat per la Cúria en un període de 6 meses.
      La causa formal = Es ratificat emèrit pel Col•legi de Cardenals.
      La causa final = És membre consultiu de la Cúria.

      - Article 9.3: Els símbols:

        -- Article 9.3.1: La medalla d’Aristòtil és púrpura.


        -- Article 9.3.2: Els ornaments heràldics es defineixen així: l’escut es coronat per un barret de gules d’on pengen, per cada costat, deu borles (1, 2, 3 y 4) i es col•loca sobre una creu processional. Si és Arquebisbe, du un pali.

    Article 10: Els Cardenals nacionals tenen com a missió assegurar la gestió de la seva zona geodogmàtica.

      - Article 10.1: Els Cardenals nacionals són nomenats per la Cúria, amb la proposta d’un Cardenal Romà o de membres del consistori pontifical preexistent.

      - Article 10.2: Els Cardenals nacionals estan relacionats i vinculats amb el consistori pontifical de la zona geodogmàtica d’on procedeixen.




    Text canònic sobre « El govern suprem de la Santa Seu »,
    Fet en Roma sota el Pontificat del Santo Pare Eugeni V, el dia un del mes d’Agost, el dimarts, de l’any de gràcia MCDLV.

    Última ratificació pel Sagrat Col•legi de Cardenals el dia dotze del mes de Juliol, el dilluns, de l’any de gràcia MCDLVIII.

    Publicat per Sa Eminència Jeandalf el dia un del mes d’Agost, el dimarts, de l’any de gràcia MCDLV; esmenat, revisat, corregit i publicat per Sa Eminència Maisse Arsouye el set del mes de Març, el divendres, dia de Sant Tomàs, de l’any de gràcia MCDLVI ; esmenat, revisat, corregit, publicat de nou i segellat per Sa Eminència Aaron de Nagan, Cardenal Camarlenc, el vint-i-un del mes de Novembre, el divendres, de l’any de gràcia MCDLVI de Nostre Senyor; esmenat per Sa Eminència Aaron de Nagan, Deà del Sagrat Col•legi i publicat per Sa Eminència Cyril Kad d’Azayes, Arquediaca de Roma, el dia dotze del mes de Juliol, el dilluns, de l’any de gràcia MCDLVIII.





Citation:



    ........
    Esmena del Dret Canònic sobre el Govern suprem de la Santa Seu - « De Sanctae Sedis summo administratione »





    Amb l'objectiu d'unificar i de razionalitzar els diferents dicasteris de la Cúria i el Sacre Col·legi dels Cardenals, aquest últim ha decidir estalbir una estructura eficaç i racional que permeti optimizar els serveis d'aquestes institucions. Des de les Grans Inundacions del mil quatre-cents cinquanta i el Renaixement de la Fe pel pontificat del Molt Sant Pare Nicolau V, la Cancelleria Pontificial, anomenada també Cancelerria Romana, sense cap mena de paper definit clarament, servía de dicasteri unificador sense cap canceller real en cap, sinó que hi havia, per defecte, el Camarlenc de manera oficiosa.


    Amb la finalitat de voler donar una utilitat a la Cancelleria Romana, i amb la finalitat d'instaurar una determinada unitat centralitzadora en la direcció de les diferents oficines heteròclites que depenien directament de la Curia, Nosaltres, els Cardenals de l'Església Aristotèlica i Romana, reunits al Consagrat Òrgan col·legiat resolguerem i demanarem, mitjançant el nostre edicte perpetu i definitiu, hem resolt i demanem la revisió del Llibre 5 del Dret Canònic que s'intitula “De Sanctae Sedis summo administratione”, definit i citat en el que segueix. Modificats els cànons, les esmenes i afegiduries prenen rellevància sobre els de l'antic Dret a partir de la publicació d'aquest edicte.




    Part I : De la Santa Seu
    Citation:
    Article 3: Els dicasteris son compostos per congregacions i oficines:

    • La Congregació del Sant Ofici
      • L’Oficina de l’Índex (Index Librorum Prohibitorium)

    • La Congregació per a la Difusió de la Fe
      • L’Oficina per a l’Ensenyança Aristotèlica
      • L’Oficina de l’Avantcambra dels Exorcistes
      • L’Oficina de la Gran Biblioteca Aristotèlica

    • La Congregació dels Assumptes del Segle
      • L’Oficina de la Nunciatura Apostòlica
      • L’Oficina del Partit Ultra Montà

    • La Congregació de la Santa Inquisició
      • L’Oficina de l’Índex (Index Hominum Prohibitorum)

    • La Congregació dels Sants Exèrcits

    • La Cancelleria Pontifical o Secretaria d’Estat
      • L’Oficina del Gran Cambrer
      • L’Oficina de l’Heràldica Pontifical
      • L’Oficina de premsa, periòdics i pergamins


      - Article 3.1: Les congregacions son subdividides en diferents oficines. Aquestes oficines depenen de les congregacions de las quals estan relacionades.

      - Article 3.2: Cada congregació està dirigida per un Canceller que és Cardenal Romà al mateix temps.

      - Article 3.3: Cada oficina està dirigida por un prefecte o cònsol.

      - Article 3.4: La Cancelleria Pontifical o Secretaria d’Estat no està considerada com una congregació, sinó com un dicasteri que forma part integrant de la Cúria.




      Queda revisat de la manera que segueix :


    Citation:


      Article 3: Els dicasteris son compostos per congregacions i oficines:

      • La Congregació del Sant Ofici
        • Ofici de l'Índex (Index Librorum Prohibitorium)

      • La Congregació per la Difusió de la Fe
        • Ofici per a l'Ensenyança Aristotèlica
        • Ofici de l'avantcàmara dels Exorcistes
        • Ofici de la Gran Biblioteca Aristotèlica

      • La Congregació dels Assumpts del Segle
        • Ofici de la Nunciatura Apostòlica
        • Ofici del Partit Ultra-Montà

      • La Congregació de la Santa Inquisició
        • Ofici de l'Índex (Index Hominum Prohibitorum)

      • La Congregació dels Sants Exèrcits

      • La Cancelleria Pontificial o Cancelleria Romana:
        • Ofici dels Legisladors Pontificials
        • Ofici del Col·legi Heràldic Romà i Col·legi dels Arquers dels Estats Pontificis
        • Oficina del Gran Cambrer
        • Ofici de l'Índex
        • Ofici de premsa, periòdics i pergamins
        • Ofici dels Intèrprets
        • La Biblioteca Romana


      - Article 3.1: Les congregacions son subdividides en diferents oficines. Aquestes oficines depenen de les congregacions de las quals estan relacionades.

      - Article 3.2: Cada congregació està dirigida per un Canceller que és Cardenal Romà al mateix temps.

      - Article 3.3: Cada oficina està dirigida por un prefecte o cònsol.

      - Artícul 3.4: La Cancelleria Pontificial o Cancelleria Romana es considera com una Congregació de ple dret. Encapçalant-la hi ha un Cardenal Elector romà. No entra, no obstant això, dins la comptabilització del nombre de Cardenals Romans electors.




    Revisió Canònica sobre el Govern suprem de la Santa Seu,

    Dat i ratificat a Roma pel Sacre Col·legi sota el pontificat del Santíssim Pare Inocenci VIII, el XXI dia del mes d'Octubre, diumenge, de l'any de Gràcia MCDLIX.

    Publicat per Sa Eminència Quarion, Cardenal Camarlenc, el XXV dia del mes d'Octubre, dimarts, de l'any de Gràcia MCDLIX.





_________________
Revenir en haut de page
Voir le profil de l'utilisateur Envoyer un message privé Envoyer un e-mail
Ignius



Inscrit le: 17 Nov 2010
Messages: 3429
Localisation: Catalunya

MessagePosté le: Sam Déc 08, 2012 11:56 pm    Sujet du message: Répondre en citant

Citation:


    ........
    De Ecclesiae Dei fondis
    Bula pontifical «Fundamentos de la iglesia de Dios».







    Preámbulo: El Dogma de la Santa Iglesia Aristotélica, Universal y Romana, y los estatutos que rigen a sus miembros.



    Parte I: Doctrinas y los fundamentos de la Iglesia de Dios

    Artículo 1: La Iglesia Aristotélica es la Única, Verdadera y Legítima Institución del Todopoderoso.

    Artículo 2: La Iglesia Aristotélica es la Única poseedora de la Verdad Divina y de la Verdadera Fe. En ella reside la Acción Divina y es el órgano a través del cual el Todopoderoso expresa su voluntad a la Tierra y a la Comunidad de fieles.

    Artículo 3: La Iglesia Aristotélica recibe su nombre del profeta Aristóteles, que fue el primero en revelar la verdad divina. Fue creada por Christos.

    Artículo 4: Como institución espiritual, universal y divina, su misión es la de propagar el aristotelismo por los pueblos y naciones, con el objetivo de guiarlos por el camino que lleva hasta Paraíso Solar.

    Artículo 5: No hay más profetas que Aristóteles y Christos. La simbiosis de su revelación constituye el mensaje divino, perfecto e inmutable. Su mensaje es complementario e indispensable para la comprensión del semejante y de la fe aristotélica.

    Artículo 6: El Dogma de la Iglesia Aristotélica está fundado sobre los textos de los libros y forman la base de las creencias inalienables y necesarias.(1)

    P.D: Se entiende por "textos de los libros" los contenidos en el Libro de las Virtudes, así como los textos doctrinales y los escritos de los Santos.

    Artículo 7: Sólo un concilio extraordinario, que reuna al conjunto de los obispos del aristotelismo, puede cuestionar, modificar o perfeccionar un dogma.

    Artículo 8: El Libro de las Virtudes reagrupa los libros del Mito Aristotélico, La Vida de Aristóteles y de Christos así como la de los Arcángeles. Estos textos están consagrados y constituyen los fundamentos de la Religión Aristotélica. Poseen valor dogmático.

    Artículo 9: Las Doctrinas de la Iglesia Aristotélica conforman la creencia aristotélica. Establecidas por los teólogos y doctores de la Iglesia, tienen valor dogmático.

    Artículo 10: Los escritos de los santos proporcionan un marco para las doctrinas de la Iglesia Aristotélica. Son las enseñanzas de nuestros predecesores en la fe, que han vivido las virtudes aristotélicas de manera heroica en una intimidad todavía mayor con Dios. Se trata de la Tradición viva, en constante renovación, de la Iglesia, iluminándonos en los misterios revelados por los santos profetas.

    Artículo 11: El Libro de las Hagiografías constituye un códice de biografías históricas de los santos destinadas al desarrollo espiritual y social del mundo actual a través de los ejemplos de vidas que en su época llegaron al Sol, gracias a su heroica fe y sus múltiples virtudes.

    Artículo 12: Todo humano es hijo de Dios, ninguna segregación basada en otros criterios que la fe, la virtud y el mérito debe efectuarse en el seno de la Iglesia Aristotélica.

    Artículo 13 : Un Beato es un difunto aristotélico beatificado por la Santa Madre Iglesia al haber llevado una vida ejemplar, virtuosa, digna de ejemplo social y espiritual para la comunidad aristotélica.

      - Artículo 13 bis: Las reglas y los procedimientos correspondientes al proceso de beatificación vienen recogidos en el Derecho Canónico de la Congregación del Santo Oficio.

    Artículo 14: Un Santo es un Beato canonizado por la Santa Madre Iglesia al haber llevado una vida más ejemplar, más virtuosa que la del Beato, y digna de ejemplo social y espiritual para la comunidad aristotélica.

      - Artículo 14 bis: Las reglas y los procedimientos correspondientes al proceso de canonización vienen recogidos en el Derecho Canónico de la Congregación del Santo Oficio.

    Artículo 15: Los Padres de la Iglesia fueron los fundadores de la Iglesia Aristotélica en sus comienzos, así como en el momento de la Renovación de la Fe bajo los pontificados de los Muy Santos Padres San Nicolás V y Eugenio V.

    Artículo 16: Los Doctores de la Iglesia son eminentes teólogos o canonistas habiendo producido o trabajado en textos doctrinales, dogmáticos o canónicos de importancia universal.

    Artículo 17: Una heterodoxia es una acción contraria a los Dogmas aristotélicos y a la doctrina establecida en el Derecho Canónico de la Santa Madre Iglesia, perjudicando a la comunidad de fieles y creyentes y a la Santa Institución de Dios, por la inducción al error a los hijos del Altísimo.

    Artículo 18: Las heterodoxias son de cuatro tipos: herejía, cisma, paganismo y ateísmo.

    Artículo 19: Las heterodoxias son perseguidas por la Santa Inquisición en los asuntos que le han sido delegados y asignados.

    Artículo 20: La Iglesia Aristotélica distingue dos tipos de cargos según su naturaleza: la situación y las acciones de sus miembros.
    Estas diferencias pueden ser In Gratebus (En Gracia) o Res Parendo (En Apariencia).

      - Artículo 20 bis: La naturaleza In Gratebus aglutina las cosas que existen por la Gracia del Creador. La abreviación correcta empleada en el Derecho Canónico es IG.

      - Artículo 20 ter: La naturaleza Res Parendo aglutina las cosas que se muestran por sí mismas, derivadas de la Creación. La abreviación correcta empleada en el Derecho Canónico es RP.


    (1) El Libro de las Virtudes disponible en la Biblioteca Romana no está completo, pues se trata de una traducción. El texto original completo está guardado en los Archivos Secretos de Roma, los teólogos del Santo Oficio trabajan para completar su traducción.



    Documento Canónico sobre los Fundamentos de la Iglesia de Dios,
    Dado y ratificado en Roma por el Sagrado Colegio bajo el pontificado del Muy Santo Padre Eugène V el viernes, décimo de abril, el día de San Nicolaïde, del año de gracia de MCDLVII

    Publicado por primera vez por Su Eminencia Jeandalf, el domingo, undécimo de febrero, del año MCDLV; revisado, sellado y publicado de nuevo por Su Eminencia Aaron de Nagan, Cardenal Camarlengo, el lunes de Pascua, decimotercer día de abril, del año de gracia de MCDLVII.





Citation:




Revisión del Derecho Canónico sobre los Fundamentos de la Iglesia de Dios - De Ecclesiae Dei Fondis





Tras la reflexión de la Congregación del Santo Oficio y del Colegio Pontificio, se hizo necesario modificar el árbol y la división de la bula papal De Ecclesiae Dei Fondis para satisfacer la demanda de la claridad necesaria a raíz de las nuevas reglas.

Los principales cambios en la división en secciones de la bula, añadir reglas referentes a los milagros, y la reorganización de la parte referente a la canonización. Los caracteres en itálico indican una frase eliminada, revisada o añadida. Las frases desplazados están en letra normal.

Toda la numeración de los artículos ha sido revisada y modificada para cumplir con el orden numérico. Los antiguos artículos 17, 18, 19, 20, 20 bis y 20 ter pasan a ser los artículos 13, 14, 15, 16, 16 bis y 16 ter. Los antiguos artículos 13, 13 bis, 14 y 14 bis se convierten en los artículos 17, 17 bis, 18 y 18 bis. Los antiguos artículos 15 y 16 pasan a ser los artículos 19 y 20.


Parte I

- Se añade como sigue:


Sección A: Generalidades

Artículo 1: ...


- Está retirado y trasladado a otra sección:


Artículo 13:
Un Beato es un difunto aristotélico beatificado por la Santa Iglesia en términos de su vida pasada ejemplar, virtuoso, digno ejemplo social y espiritual para la comunidad aristotélica.

- Artículo 13 bis: Las normas y procedimientos que conducen a la beatificación se incluyen en el Derecho Canónico de la Congregación del Santo Oficio.


Artículo 14: Un Santo es Beato canonizado por la Santa Iglesia en cuanto a su vida pasada, más ejemplar, más virtuosa, en relación al Beato, y digno ejemplo social y espiritual para la comunidad aristotélica.

- Artículo 14 bis: Las normas y procedimientos que conducen a la canonización se incluyen en el Derecho Canónico de la Congregación del Santo Oficio.


Artículo 15: Los Padres de la Iglesia son los fundadores de la Iglesia Aristotélica en su formación durante la Renovación de la Fe bajo el pontificado de los Santísimos Padres Nicolás V y Eugene V.

Artículo 16: Los Doctores de la Iglesia son eminentes teólogos y canonistas que producen o han trabajado sobre textos doctrinales, dogmáticos o canónicos de importancia universal.


- Se añade y se modifica como sigue:


Sección B: De la santidad, la beatificación y la canonización

Artículo 17:
Un Beato es un difunto aristotélico beatificado por la Santa Iglesia en términos de su vida pasada, ejemplar, virtuosa, digna de social y espiritual para la comunidad aristotélica.

- Artículo 17 bis: Las normas y procedimientos que conducen a la beatificación se incluyen en el Derecho Canónico de la Congregación del Santo Oficio.

Artículo 18: Un Santo es un Beato canonizado por la Santa Iglesia en cuanto a su vida pasada, más ejemplar, más virtuosa, en relación a un Beato, y digna de ejemplo social y espiritual para la comunidad aristotélica.

- Artículo 18 bis: Las normas y procedimientos que conducen a la canonización se incluyen en el Derecho Canónico de la Congregación del Santo Oficio.




- Se añade y se modifica como sigue:

Sección C: los padres fundadores y los doctores de la Iglesia

Artículo 19:
Los Padres de la Iglesia son los fundadores de la Iglesia Aristotélica en sus principios en la Renovación de la Fe bajo el pontificado de los Santísimos Padres Nicolás V y Eugene V.

Artículo 20: Los Doctores de la Iglesia son eminentes teólogos o canonistas que producen o han trabajado sobre textos doctrinales, dogmático o canónico de importancia universal.


- Se añade y se modifica como sigue:


Sección D: Los Milagros

Artículo 21:
El cuadríptico causal:
La causa material = un evento extraordinario solamente atribuible a la intervención divina sin la posibilidad de que sea una intervención humana o natural.
La causa eficiente = es informado por testigos dignos de confianza.
La causa formal = investigación profunda realizada conjuntamente por la Oficina de San Teódulo y el Santo Oficio, con notificación emitida por el Cenáculo del Santo Oficio.
La causa final = el milagro es registrado por la Santa Curia.

Artículo 22: Cualquier supuesto milagro será reportado por un fiel o un clérigo.

Artículo 23: Una investigación rigurosa se llevará a cabo por los teólogos del Oficio de Santo Teódulo y del Santo Oficio, con notificación emitida por el Cenáculo del Santo Oficio. Se centrará en la recopilación de evidencia de las circunstancias, de la moral de los testigos, de la veracidad de los hechos. Las fechas, lugares y eventos se registrarán en detalle.

Artículo 24: A raíz de la investigación sólo el Cenáculo del Santo Oficio podrá presentar un parecer favorable o desfavorable sobre la veracidad del milagro ante la Santa Curia.

Artículo 25: El Cenáculo del Santo Oficio y el Oficio de San Teódulo definirán si hubo o no una intercesión de un Santo ante el Altísimo en la manifestación del milagro.

Artículo 26: La Santa Curia es la única habilitada para reconocer el milagro como tal.

N.B.: En el caso de invalidación, un anuncio será publicado exponiendo las razones que llevaron a la Curia a considerar que no fue un milagro. En el caso de una validación, un anuncio será publicado por la Curia explicando el milagro, sus efectos y consecuencias.



Revisión del texto canónico sobre los Fundamentos de la Iglesia de Dios,
Dado en Roma y aprobado por el Colegio Sagrado bajo el pontificado del Santísimo Padre Eugene V el décimo día del mes de abril, el viernes, el día de la Santa Nicolaïde, del año de gracia MCDLVII, revisada bajo el pontificado del Santísimo Padre Inocencio VIII, el vigesimocuarto día del mes de septiembre, el lunes, en el año de gracia MCDLX, en la mañana de la Santa Tecla de Icorium.

Las enmiendas y revisiones escritas y publicadas por Su Eminencia Aaron de Nagan, Decano del Sacro Colegio en su calidad de Archicanciller la Santa Sede, el vigesimocuarto día del mes de septiembre, el lunes, del año de gracia MCDLX.



_________________
Revenir en haut de page
Voir le profil de l'utilisateur Envoyer un message privé Envoyer un e-mail
Ignius



Inscrit le: 17 Nov 2010
Messages: 3429
Localisation: Catalunya

MessagePosté le: Dim Déc 09, 2012 12:53 am    Sujet du message: Répondre en citant

Citation:


    ........
    De Ecclesiae Dei fondis
    Bula pontifical «Fonaments de l’Església de Déu».



    Preàmbul: El Dogma de la Santa Església Aristotèlica, Universal i Romana, i els estatuts que regeixen als seus membres.



Part I: Doctrines i els fonaments de l’Església de Déu

Article 1:
L’Església Aristotèlica és la Única, Vertadera i Legítima Institució del Totpoderós.

Article 2: L’Església Aristotèlica és la Única en possessió de la Veritat Divina i de la Vertadera Fe. En ella resideix l’Acció Divina i és l’organisme a través del qual el Totpoderós expressa llur voluntat a la Terra i a la Comunitat de fidels.

Article 3: L’Església Aristotèlica rep el seu nom del profeta Aristòtil, que fou el primer en revelar la Veritat Divina. Fou creada per Christós.

Article 4: Com a institució espiritual, universal i divina, la seva missió és la de propagar l’aristotelisme per els pobles i nacions, amb l’objectiu de guiar-los pel camí que duu fins el Paradís Solar.

Article 5: No hi ha més profetes que Aristòtil i Christós. La simbiosis de la seva revelació constitueix el missatge diví, perfecte i immutable. El seu missatge és complementari i indispensable per a la comprensió del semblant i de la fe aristotèlica.

Article 6: El Dogma de l’Església Aristotèlica està fundat sobre els textos dels llibres i formen la base de les creences inalienables i necessàries.(1)

P.S: S’entén per "textos dels llibres" els continguts en el Llibre de les Virtuts, així com els textos doctrinals i els escrits dels Sants.

Article 7: Només un consell extraordinari, que reuneixi al conjunt dels bisbes de l’aristotelisme, pot qüestionar, modificar o perfeccionar un dogma.

Article 8: El Llibre de les Virtuts agrupa els llibres del Mite Aristotèlic, La Vida d’Aristòtil i de Christós així com la dels Arcàngels. Aquests textos estan consagrats i constitueixen els fonaments de la Religió Aristotèlica. Posseeixen valor dogmàtic.

Article 9: Les Doctrines de l’Església Aristotèlica conformen la creença aristotèlica. Establides pels teòlegs i doctors de l’Església, tenen valor dogmàtic.

Article 10: Els escrits dels sants proporcionen un marc per a les doctrines de l’Església Aristotèlica. Són les ensenyances dels nostres predecessors en la fe, que han viscut les virtuts aristotèliques de manera heroica en una intimitat encara major amb Déu. Es tracta de la Tradició viva, en constant renovació, de l’Església, il•luminant-nos en els misteris revelats pels sants profetes.

Article 11: El Llibre de les Hagiografíes constitueix un codi de biografies històriques dels sants destinades al desenvolupant espiritual i social del món actual a través de los exemples de vides que en la seva època van arribar al Sol, gràcies a la seva heroica fe i a les seves múltiples virtuts.

Article 12: Tot humà és fill de Déu. Cap més segregació basada en altres criteris que la fe, la virtut i el mèrit ha d’efectuar-se en el si de l’Església Aristotèlica.

Article 13 : Un Beat és un difunt aristotèlic beatificat per la Santa Mare Església a l’haver exercit una vida exemplar, virtuosa, digna d’exemple social i espiritual per a la comunitat aristotèlica.

    -Article 13 bis: Les regles i els procediments corresponents al procediment de beatificació venen recollits en el Dret Canònic de la Congregació del Sant Ofici.[/i]


Article 14: Un Sant és un Beat canonitzat per la Santa Mare Església a l’haver exercit una vida més exemplar, més virtuosa que la del Beat, i digna d’exemple social i espiritual para la comunitat aristotèlica.
    - Article 14 bis: Les regles i els procediments corresponents al procediment de canonització venen recollits en el Dret Canònic de la Congregació del Sant Ofici.


Article 15: Els Pares de l’Església foren els fundadors de l’Església Aristotèlica en els seus començaments, així como en el moment de la Renovació de la Fe sota els pontificats dels Molt Sants Pares Sant Nicolau V i Eugeni V.

Article 16: Els Doctors de l’Església són eminents teòlegs o canonistes havent produït o treballat en textos doctrinals, dogmàtics o canònics d’importància universal.

Article 17: Una heterodòxia és una acció contraria als Dogmes aristotèlics i a la doctrina establida en el Dret Canònic de la Santa Mare Església, perjudicant a la comunitat de fidels i creients i a la Santa Institució de Déu, per la inducció a l’error als fills de l’Altíssim.

Article 18: Les heterodòxies són de quatre tipus: heretgia, cisma, paganisme i ateisme.

Article 19: Les heterodòxies són perseguides per la Santa Inquisició en els assumptes que els han estat delegats i assignats.

Article 20: L’Església Aristotèlica distingeix dos tipus de càrrecs segons la seva naturalesa: la situació i les accions dels seus membres.
Aquestes diferencies poden ser In Graetibus (En Gràcia) o Res Parendo (En Aparença).
    - Article 20 bis: La naturalesa In Graetibus aglutina les coses que existeixen per la Gràcia del Creador. L’abreviació correcta empleada en el Dret Canònic és IG.

    - Article 20 ter: La naturalesa Res Parendo aglutina les coses que es mostren per sí mateixes, derivades de la Creació. La abreviació correcta emprada en el Dret Canònic és RP.



(1) El Llibre de les Virtuts disponible a la Biblioteca Romana no està complet, puix que es tracta d’una traducció. El text original complet està guardat en els Arxius Secrets de Roma; els teòlegs del Sant Ofici treballen per a completar la seva traducció.


Document Canònic sobre els Fonaments de l’Església de Déu,
Dat i ratificat a Roma pel Sagrat Col•legi sota el pontificat del Molt Sant Pare Eugeni V el divendres, desè d’abril, el dia de Sant Nicolaïde, de l’any de gràcia de MCDLVII .

Publicat per primera vegada per Sa Eminència Jeandalf, el diumenge, onzè de febrer, de l’any MCDLV; revisat, segellat i publicat de nou per Sa Eminència Aaron de Nagan, Cardenal Camarlenc, el dilluns de Pasqua, tretzè dia d’abril, de l’any de gràcia de MCDLVII.


Citation:




Revisió del Dret Canònic sobre els Fonaments de l'Església de Déu - De Ecclesiae Dei Fondis





Després de la reflexió de la Congregació del Sant Ofici i del Col·legi Pontifici, cal modificar l'esquema i la divisió de la butlla papal De Ecclesiae Dei Fondis per tal de satisfer la demanda de la claredat necessària rel de les noves regles.

Els principals canvis són la divisió en seccions la butlla, afegir regles referents als miracles i la reorganització de la part referent a la canonització. Els caràcters en itàlic indiquen una frase eliminada, revisada o afegida. Les frases desplaçades apareixen en lletra normal.

Tota la numeració dels articles ha estat revisada i modificada per tal de complir amb l'ordre numèric. Els antics articles 17, 18, 19, 20, 20 bis i 20 ter passen a ser els articles 13, 14, 15, 16, 16 bis y 16 ter. Els antics articles 13, 13 bis, 14 y 14 bis esdevenen els articles 17, 17 bis, 18 y 18 bis. Els antics articles 15 y 16 passen a ser els articles 19 y 20.


Part I

- S'afegeix tal i com segueix:


Secció A: Generalitats

Artícle 1: ...


- Retirat i traslladat a una altra secció:


Article 13 :
Un Beat és un difunt aristotèlic beatificat per la Santa Mare Església a l’haver exercit una vida exemplar, virtuosa, digna d’exemple social i espiritual per a la comunitat aristotèlica.

    -Article 13 bis: Les regles i els procediments corresponents al procediment de beatificació venen recollits en el Dret Canònic de la Congregació del Sant Ofici.


Article 14: Un Sant és un Beat canonitzat per la Santa Mare Església a l’haver exercit una vida més exemplar, més virtuosa que la del Beat, i digna d’exemple social i espiritual para la comunitat aristotèlica.
    - Article 14 bis: Les regles i els procediments corresponents al procediment de canonització venen recollits en el Dret Canònic de la Congregació del Sant Ofici.


Article 15: Els Pares de l’Església foren els fundadors de l’Església Aristotèlica en els seus començaments, així como en el moment de la Renovació de la Fe sota els pontificats dels Molt Sants Pares Sant Nicolau V i Eugeni V.

Article 16: Els Doctors de l’Església són eminents teòlegs o canonistes havent produït o treballat en textos doctrinals, dogmàtics o canònics d’importància universal.


- S'afegeix i modifica com segueix


Secció B: De la santedat, la beatificació i la canonització

Article 17 :
Un Beat és un difunt aristotèlic beatificat per la Santa Mare Església a l’haver exercit una vida exemplar, virtuosa, digna d’exemple social i espiritual per a la comunitat aristotèlica.

    -Article 17 bis: Les regles i els procediments corresponents al procediment de beatificació venen recollits en el Dret Canònic de la Congregació del Sant Ofici.


Article 18: Un Sant és un Beat canonitzat per la Santa Mare Església a l’haver exercit una vida més exemplar, més virtuosa que la del Beat, i digna d’exemple social i espiritual para la comunitat aristotèlica.
    - Article 18 bis: Les regles i els procediments corresponents al procediment de canonització venen recollits en el Dret Canònic de la Congregació del Sant Ofici.





- S'afegeix i modifica com segueix

Secció C: Els Pares fundadors i doctors de l'Església

Article 19:
Els Pares de l’Església foren els fundadors de l’Església Aristotèlica en els seus començaments, així como en el moment de la Renovació de la Fe sota els pontificats dels Molt Sants Pares Sant Nicolau V i Eugeni V.

Article 20: Els Doctors de l’Església són eminents teòlegs o canonistes havent produït o treballat en textos doctrinals, dogmàtics o canònics d’importància universal.


- S'afegeix i modifica com segueix

Secció D: Els Miracles

Article 21:
Les quatre formes causals:

La causa material = un esdeveniment extraordinari només atribuïble a la intervenció divina sense la possibilitat de què sigui una intervenció humana o natural.
La causa eficient = es informat per testimonis dignes de confiança.
La causa formal = investigació profunda realitzada conjuntament per l'Oficina de Sant Teodul i el Sant Ofici, amb notificació emesa pel Cenacle del Sant Ofici.
La causa final = el miracle és registrat per la Santa Cúria.

Article 22: Qualsevol suposat miracle serà reportat per un fidel o clergue.

Artícle 23: Una investigació rigorosa es durà a terme pels teòlegs de l'Ofici de Sant Teodul i del Sant Ofici. Se centrarà en la recopilació d'evidències de les circumstàncies, de la moral dels testimonis, de la veracitat dels fets. Les dates, llocs i esdeveniments es registraran en detall.

Article 24: Rel de la investigació només el Cenacle del Sant Ofici podrà presentar un veredicte favorable o desfavorable sobre la veracitat del miracle davant de la Santa Cúria.

Article 25: El Cenacle del Sant Ofici i l'Ofici de Sant Teordul definiran si hi va haver o no una intercessió d'un Sant davant de l'Altíssim en la manifestació d'un miracle.

Article 26: La Santa Cúria és l'única habilitada per a reconèixer el miracle com a tal.

N.B.: En cas d'invalidació, serà publicat un anunci esposant les raons que han dut a la Cúria a considerar que no és un miracle. En el cas d'una validació, un anunci es publicarà per la Cúria explicant el miracle, els efectes i les conseqüències.



Revisió del text canònic sobre els Fonaments de l'Església de Déu,
Fet a Roma i aprovat pel Col·legi Sacre sota el pontificat del Sant Pare Eugeni V el desè dia del mes d'abril, el divendres, dia de la Santa Nicolaïde, de l'any de Gràcia MCDLVII, revisada sota el pontificat del Santíssim Pare Innocenci VIII, el vint-i-quatrè de setembre, dilluns, l'any de gràcia MCDLX, dia de Santa Tecla de Icorium.

Les esmenes i revisions escrites i publicades per Sa Eminència Aaron de Nagan, Degà del Sacre Col·legi en qualitat d'Arxicanceller de la Santa Seu, el vint-i-quatrè dia del mes de setembre, dilluns, l'any de gràcia MCDLX.


_________________
Revenir en haut de page
Voir le profil de l'utilisateur Envoyer un message privé Envoyer un e-mail
Montrer les messages depuis:   
Poster un nouveau sujet   Répondre au sujet    L'Eglise Aristotelicienne Romaine The Roman and Aristotelic Church Index du Forum -> La Iglesia Hispanica - L'Église des Royaumes Hispaniques - Church of the Hispanic Kingdoms -> Biblioteca Hispánica Toutes les heures sont au format GMT + 2 Heures
Page 1 sur 1

 
Sauter vers:  
Vous ne pouvez pas poster de nouveaux sujets dans ce forum
Vous ne pouvez pas répondre aux sujets dans ce forum
Vous ne pouvez pas éditer vos messages dans ce forum
Vous ne pouvez pas supprimer vos messages dans ce forum
Vous ne pouvez pas voter dans les sondages de ce forum


Powered by phpBB © 2001, 2005 phpBB Group
Traduction par : phpBB-fr.com