L'Eglise Aristotelicienne Romaine The Roman and Aristotelic Church Index du Forum L'Eglise Aristotelicienne Romaine The Roman and Aristotelic Church
Forum RP de l'Eglise Aristotelicienne du jeu en ligne RR
Forum RP for the Aristotelic Church of the RK online game
 
Lien fonctionnel : Le DogmeLien fonctionnel : Le Droit Canon
 FAQFAQ   RechercherRechercher   Liste des MembresListe des Membres   Groupes d'utilisateursGroupes d'utilisateurs   S'enregistrerS'enregistrer 
 ProfilProfil   Se connecter pour vérifier ses messages privésSe connecter pour vérifier ses messages privés   ConnexionConnexion 

[CAT] Llibre 3 - Regimini regularis ecclesiae

 
Poster un nouveau sujet   Répondre au sujet    L'Eglise Aristotelicienne Romaine The Roman and Aristotelic Church Index du Forum -> La Bibliothèque Romaine - The Roman Library - Die Römische Bibliothek - La Biblioteca Romana -> Le Droit Canon - The Canonic Law
Voir le sujet précédent :: Voir le sujet suivant  
Auteur Message
Arnault d'Azayes



Inscrit le: 08 Mar 2011
Messages: 16126

MessagePosté le: Dim Aoû 10, 2014 1:23 pm    Sujet du message: [CAT] Llibre 3 - Regimini regularis ecclesiae Répondre en citant

Citation:


      ........
      Regimini regularis ecclesiae
      Bula pontifical « Per al govern de l’Església regular ».






      Llibre 3: El Clergat Regular i les Ordes Romanes


    Llibre 3.1 : Preàmbul

    Si el missatge aristotèlic és a la vegada únic per què es nascut de Déu i doble per què es transmès per Aristòtil i Christós, l’Església també presenta un aspecte a la vegada únic, per què és posseïdora de la Vertadera Fe, i doble per què consta de clergues regulars i seculars. Aquests dos components no són més que dos aspectes d’una mateixa realitat: l’Església.

    El clergat regular, recordant a Sant Benet de Pisa Yaolo, Patró espiritual del Monaquisme i El guardià de la Taula d’Oane, està composat per fidels que han escollit viure en comunitat amb la finalitat de treballar millor el missatge dels profetes i d’obrar d’una altra manera per a la seva conservació, difusió i la felicitat de tots.

    L’organització de l’Església regular preveu dos tipus d’Ordes Romanes (OR):

    • Les ordes religioses romanes (ORR), que no tenen intenció de reunir a militars de l’Església.
      La seva relació amb Roma, i en particular la validació de la seva existència i de les seves regles, depèn de la Congregació per a la difusió de la Fe.

    • Les ordes militars religioses (OMR), que tenen intenció d’acollir a militars de l’Església, sovint posseeixen una ala religiosa distinta al seu si. La seva relació amb Roma, i en particular la validació de la seva existència i de les seves regles, depèn de la Congregació dels Sants Exèrcits.

    El costum permet a un membre regular d’una categoria d’orde formar part també d’una orde de l’altre tipus.

    En el text present, utilitzarem per a major facilitat el terme abadia per a tot edifici dedicat a un ús monàstic regular (monestirs, priorats i convents,...).

    Llibre 3.2 : Monestirs, abadies i convents

    Les comunitats s’agrupen en el si de les ordes. Cada orde es caracteritza per una regla a la qual els seus membres prometen obediència, sovint inspirada per la Regla de Sant Benet. Aquesta, la gran mare de totes les demés cartes internes aristotèliques, posa l’èmfasi en la importància dels vots d’obediència, de caritat, d’humilitat i de castedat.

    Les abadies, els monestirs, priorats i convents són uns llocs de treball, d’espiritualitat, de recolliment, d’estudis teològics i d’oració on els clergues regulars viuen en comunitat i acullen als fidels en pensió. Existeix una jerarquia per a les abadies, els monestirs i els convents. Alguns són la seu de llur plena orde o de la branca (dit en aquest cas "mare"). Aquests llocs de fe no diferiran en res amb les abadies, els monestirs i els convents clàssics (dit en aquest cas "Filla"), excepte la presència d’un capítol que tindrà autoritat sobre altres abadies, monestirs o convents de l’orde o la branca. La construcció de tals llocs necessita sempre l’autorització de l’Arquebisbe metropolità de l’arquebisbat corresponent.

    Llibre 3.3 : Organització del clergat regular

    Rector (ORR)

    Causa material = Ha de ser sacerdot (rector) en el moment del seu nomenament. Aquesta clàusula és vigent per a les OR encara que no ho apliquin en el moment de la renovació pròxima del rector.
    Causa eficient = Es designat segons les regles de l’Orde.
    Causa formal = Es entronitzat segons les regles de l’Orde després de la validació formal feta per la Congregació de la difusió de la Fe.
    Causa final = el Rector és l’autoritat superior de l’Església en una orde religiosa. El rector és canònicament considerat com un bisbe respecte als membres de la seva orde, una diòcesis fictícia, en quant a la pràctica sagramental. Ocupa un escó de dret en la seva Assemblea Episcopal de residència. Pot continuar tenint una activitat extramurs si manté un llaç fort amb la vida intramurs.

    Gran Prior

    Causa material = a de ser sacerdot en el moment del seu nomenament.
    Causa eficient = Es designat segons les regles de l’Orde.
    Causa formal = Es entronitzat segons les regles de l’Orde (després de la validació formal per la Congregació de la Difusió de la Fe para las OMR)
    Causa final = És el braç dret del rector a les ORR en tota matèria i és l’únic responsable de totes les qüestions religioses, litúrgiques i sagramentals a les OMR. Comparteix, per delegació canònica de poder, l’autoritat i les capacitats que emanen de la funció episcopal d’un rector respecte als membres de la seva orde. Pot continuar tenint una activitat extramurs si manté un llaç fort amb la vida intramurs.

    Dignatari de l’orde

    Causa material = Ha de ser fidel, clergue, o sacerdot en el seu nomenament en funció de les exigències específiques a cada orde.
    Causa eficient = Es designat segons les regles de l’orde.
    Causa formal = Es entronitzat segons les regles de l’orde.
    Causa final = El seu camp d’acció i d’autoritat depèn de les regles de cada orde, però ocupa un escó en el capítol general de l’orde, en la instància dirigent sota l’autoritat i en coordinació amb el rector o el Gran Mestre. Pot continuar tenint una activitat extramurs si manté un llaç fort amb la vida intramurs.

    Abat Superior (abadia Res Parendo)

    Causa material = Ha de ser sacerdot en el moment del seu nomenament.
    Causa eficient = Es designat segons les regles de l’ORR d’on pertanyi l’abadia Res Parendo.
    Causa formal = Depèn de les regles internes vigents.
    Causa final = És l’autoritat superior d’una abadia Res Parendo. Pot continuar tenint una activitat extramurs si manté un llaç fort amb la vida intramurs.

    Pare Prior

    Causa material = Ha de ser sacerdot en el moment del seu nomenament.
    Causa eficient = Es nomenat segons les regles de l’orde per a secundar, a elecció, al Pare Superior o al Gran Prior.
    Causa formal = Es entronitzat segons les regles de l’orde.
    Causa final = Té un càrrec en l’animació religiosa, litúrgica i sagramental en coordinació amb el seu superior, ja sigui el Pare Superior o el Gran Prior, d’on n’és el segon oficial. Pot continuar tenint una activitat extramurs si manté un llaç forte amb la vida intramurs.

    Pare

    Causa material = És un conventual ordenat.
    Causa eficient = És un prelat qui ordena al conventual.
    Causa formal = L’ordenació es realitzada per un prelat habilitat.
    Causa final = L’exercici extramurs d’un càrrec secular religiós que necessita l’ordenació és possible sempre que continuï compartint al màxim la vida i les seves obligacions comunitàries intramurs com a conventual regular.

    Conventual

    Causa material = Tot fidel que vulgui servir a l’Església i a Déu per sobre de tot en el si d’una orde religiosa o militar-religiosa.
    Causa eficient = Es acceptat segons les regles de l’orde.
    Causa formal = La cerimònia de la entronització com a conventual per a viure en el rigor monàstic. Pronuncia vots d’obediència, de caritat, d’humilitat, de pacifisme (cap tipus arma) i de castedat.
    Causa final = Accés a l’estatut de clergat regular. Es compromet a donar prova d’espiritualitat i a dedicar-se principalment a Déu i a viure en comunió amb la comunitat Res Parendo nascuda d’una orde religiosa reconeguda. Pot continuar tenint una activitat extramurs si manté un llaç fort amb la vida intramurs.

    Oblat

    Causa material = Un fidel de l’Església que vol implicar-se en el si d’una orde essent actiu en el segle i amb vots menors.
    Causa eficient = Es acceptat segons les regles de l’orde.
    Causa formal = La cerimònia de entronització i pronunciació dels vots menors.
    Causa final = L’estatut dels oblats és un estatut laic i implica només vots menors d’obediència i de caritat. L’oblat pot dur les armes, casar-se i fundar una família. Es deixa a discreció de les diferents ordes d’integrar o no aquest estatut.

    Llibre 3.4 : Funcions específiques a la abadia In Graetibus

    Pare Abad (abadia In Graetibus)

    Causa material = És un clergue sotmès al dret canònic i la jerarquia de la Santa Església. La seva candidatura ha d’estar avalada per un (arque)bisbe diòcesis de la qual engloba a la abadia In Graetibus, o pel seu decà.
    Causa eficient = Es escollit pels monjos de l’abadia In Graetibus.
    Causa formal = Es entronitzat pel (arque)bisbe corresponent.
    Causa final = És l’autoritat superior d’una abadia In Graetibus sota respecte del dogma, del dret canònic i de la jerarquia romana. Té l’obligació de residir sense interrupció a l’abadia i a nivell diocesà, li està totalment assimilada a un clergue que comprengui la submissió al poder episcopal per què és responsable d’una parròquia In Graetibus.

    Decà (abadia In Graetibus)

    Causa material = Tot fidel que vulgui servir a l’Església i a Déu, i allunyar-se del segle a una abadia In Graetibus.
    Causa eficient = Es designat pel (arque)bisbe la diòcesis del qual engloba a l’abadia In Graetibus.
    Causa formal = Es entronitzat pel (arque)bisbe corresponent.
    Causa final = Secunda a l’abat en autoritat i en totes les matèries religioses, litúrgiques i sagramentals Res Parendo. Representant del poder episcopal en el si de l’abadia i el número dos de l’abadia, ocupa un escó de dret en el capítol i en el consell limitat interno.

    Monjo (abadia In Graetibus)

    Causa material = Tot fidel que vulgui servir a l’Església i a Déu, i allunyar-se del segle a una abadia In Graetibus.
    Causa eficient = Es acceptat segons les regles In Graetibus.
    Causa formal = La cerimònia de l’entronització es fa sota l’autoritat del Abat. Pronuncia vots d’obediència, de caritat, d’humilitat, de pacifisme (cap arma) i de castedat.
    Causa final = Accés a l’estatut de clergue regular. Es compromet a donar prova d’espiritualitat, en dedicar-se únicament a Déu i a treballar en comunió amb els membres de l’abadia In Graetibus. Està sotmès al respecte del dogma, del dret canònic i de la jerarquia romana.

    Llibre 3.5 : Condicions d’Acreditacions per la CDF

    La acreditació de la Congregació de Difusió de la Fe es requerida per a reconèixer una orde, fundar una abadia o un altre edifici assimilat o ser entronitzat a certes funcions específiques. Això és competència del capítol regular romà, depenent de la ja esmentada congregació.

    3.5.1 Certificat Aristotèlic

    El certificat aristotèlic pot ser obtingut per una organització (persona moral), per un fidel (persona física) o per un edifici dedicat a un uso monàstic regular.

    3.5.1.1 Certificació d’un fidel

    Aquesta acreditació concerneix a totes les validacions que cal efectuar davant de la CDF en virtut del dret canònic o en virtut del text present per a accedir a una funció específica. El fidel ha de dipositar en la CDF un expedient complet:

      - Prova del seu baptisme aristotèlic.
      - Un Currículum Vitae complet i una carta de motivació que expliqui la seva motivació i els seus projectes en la funció al•ludida.
      - L’aval de dos clergues de l’església, entre els que estan, com a mínim, el (arque)bisbe. En tot cas, l’aval del cura de la seva parròquia o del bisbe de la seva diòcesis d’origen es el més recomanable.
      - Un jurament a l’Església Aristotèlica i al Papa és imprescindible. El jurament present ha de ser pronunciat davant d’un representant del capítol regular romà en el moment del procediment de certificació. La postulació a tal validació per la CDF implica la acceptació de ser vinculat per tal jurament a l’Església Aristotèlica.


    Jurament Aristotèlic a écrit:
    Jo, [NOM], juro davant d’Aristòtil i les Santes Escriptures actuar sempre pels primers interessos de l’Església Aristotèlica, Apostòlica y Romana.
    Jo, [NOM], em comprometo a pronunciar els vots i/o acceptar les obligacions canòniques que emanen de la funció que necessita l’acreditació.
    Jo, [NOM], accepto sotmetre’m a la triple obediència aristotèlica: obediència a la jerarquia instaurada per Christós, obediència als dogmes, obediència al dret canònic.
    Jo, [NOM], juro davant de Christós i les Santes Escriptures servir sempre al Papa i els seus representants. Pel mateix, reconec com a subordinats el jurament present els meus altres juraments, homenatges i obligacions.
    Jo, [NOM], juro davant d’Arnvald i les Santes Escriptures respectar el jurament present fins la mort o fins el dia quan sigui rellevat canònicament.


    Un membre del capítol regular romà s’encarregarà de verificar que totes les condicions són complides. Podrà investigar i recollir testimonis que li semblin necessaris. Redactarà, llavors, un informe que enviarà a la CDF. La decisió final vindrà del canceller després del vot consultiu del capítol regular romà.

    La fi de la certificació és una cerimònia religiosa Res Parendo sobre el model canònic de l’entronització a un càrrec clerical romà.

    3.5.1.2 Certificació d’una associació

    Aquesta acreditació concerneix a les associacions que tenen activitats religioses o profanes que desitgin tenir els drets i obligacions derivades del certificat aristotèlic. Es tracta d’una etapa definitiva per als grups profans, però per al grup sol•licitant a l’estatut d’ORR, es tracta només d’un reconeixement previ. Aquesta fase és un període quan l’orde sol•licitant sigui sotmesa a un test i provada per a rebel•lar-se la seva bona fe, de la profunditat del seu compromís i dels seus membres. Aquest procediment de certificació també pot concernir a l’ala religiosa d’un grup sol•licitant a l’estatut d’OMR.

    L’associació ha de dipositar al capítol regular romà un expedient complet on es provi:

      - La presència de deu membres actius.
      - Tots els membres han de ser fidels Aristotèlics.
      - Els membres que van haver comès crims o delictes han d’haver expiat la seva pena i haver confessar les seves faltes.
      - Els membres dirigents i els alts executius no poden haver tingut problema qualsevol amb la Justícia i han d’estar batejats.
      - L’associació es dota d’un estatut que imposa la religió Aristotèlica com única Fe en el si de l’Orde.
      - Aquest estatut ha d’estar conforme amb el Dret Canònic i amb el Dogma.
      - La integració en l’Estatut del jurament present és obligatori per a cada membre de la associació.

      Jurament Obligatori a écrit:
      Jo, [NOM], juro davant d’Aristòtil i les Santes Escriptures actuar sempre pels primers interessos de l’Església Aristotèlica, Apostòlica i Romana.
      Jo, [NOM], accepto sotmetre’m a la triple obediència aristotèlica: obediència a la jerarquia instaurada per Christós, obediència als dogmes, obediència al dret canònic.
      Jo, [NOM], juro davant de Christós i les Santes Escriptures servir sempre al Papa i els seus representants. Pel mateix, reconec com a subordinats el jurament present els meus altres juraments, homenatges i obligacions.
      Jo, [NOM], juro davant d’Arnvald i les Santes Escriptures respectar el jurament present fins la mort o fins el dia quan sigui rellevat canònicament.

      - El procés finalitza de certificació de dos dirigents de l’associació.
      - L’aval de dos (arque)bisbes aristotèlics.
      - La col•locació interna d’una parròquia comunitària amb un clergue acreditat en virtut de les regles de la CDF.


    Un membre del capítol regular romà s’encarregarà de verificar que totes les condicions són complides. Per a això, haurà de tenir un accés complet al domini de l’associació sol•licitant. De la mateixa forma, tots els membres de l’associació hauran de respondre-li francament i sense rodejos. Redactarà, llavors, un informe que enviarà a la CDF; la decisió final vindrà del canceller després del vot consultiu del capítol regular romà.

    3.5.1.3 Certificació d’un edifici

    Hom es refereix aquí a tots els edificis dedicats a un ús monàstic regular, tals com abadies, monestirs, priorats i convents que no estan directament relacionades amb les OR, ja que elles estan exemptes d’aquest procediment. Com la creació de tal edifici, fora d’una OR pot ser fet només per un agrupament religiós ja certificat, el paper de la CDF es limita a verificar:

      - L’acreditació prèvia de l’agrupament al•ludit.
      - L’autorització de l’arquebisbe metropolità de l’arquediòcesis corresponent.
      - A nivell Res Parendo, l’autorització de l’establiment o una donació de terreny d’un membre de la noblesa o del poder temporal local.
      - El final del procés per la certificació de dos futurs dirigents d’aquest edifici.


    Un membre del capítol regular romà s’encarregarà de verificar que totes les condicions siguin complides. Redactarà, llavors, un informe que enviarà a la CDF; la decisió final vindrà del canceller després del vot consultiu del capítol regular romà.

    3.5.1.4 Orde Religiosa Reconeguda

    El procediment de reconeixement comença, pròpiament dit, solament per als sol•licitants d’una ORR. La certificació és només un reconeixement previ. Aquesta fase és, aleshores, un període quan l’orde sol•licitant sigui sotmesa a un test provada per a rebel•lar-se de bona fe, de la profunditat del seu compromís i dels seus membres. Aquest període preliminar pot ser molt largo i no es coneix límit màxim. La durada mínima, en canvi, està fixada sobre quatre mesos de compromisos repetits i justificables, duració, a la fi, curta davant a la vida llarga d’una Orde. Haurà d’implicar-se al màxim en la vida de l’Església en la Congregació a Roma i en el clergat secular a la diòcesis. Tractarà també de col•laborar i de coordinar-se amb les altres ORR en totes les activitats comunals religioses, litúrgiques i sagramentals.

    L’associació aristotèlica certificada, sol•licitant per a l’estatut d’ORR, ha de dipositar al capítol regular romàn un expedient completo que provi que:

      - L’associació està certificada coma mínim des de fa quatre mesos.
      - La presència de vint membres batejats.
      - La presència de 5 membres actius en el si del clergat secular (diaca, cura,...) i en les congregacions romanes.
      - L’aval de quatre (arque)bisbes aristotèlics i/o rectors d’una ORR.
      - L’estatut interno íntegre: processos electius i processos de control de tots els seus membres, com a mínim.
      - L’Orde ha de distingir clarament les tres vies en el seu si: clergat secular, clergat regular i oblats.
      - L’Orde ha d’assegurar una formació religiosa dels seus membres per un noviciat abans de l’acceptació definitiva en el se de l’Orde.



    El capítol regular romà s’encarregarà de verificar que totes les condicions siguin complides. Per a això, haurà de tenir un accés complet al domini de l’associació sol•licitant. De la mateixa manera, tots els membres de l’associació hauran de respondre-li francament i sense donar gaires voltes. El capítol regular romà redactarà, llavors, un informe que enviarà a la Cúria per a la decisió final.



    Llibre 3.6 : El Capítol Regular Romà

    El Capítol Regular Romà és una institució apostòlica, lligada a la Congregació de Difusió de la Fe, encarregada de supervisar l’acció del clergat regular, servint a la vegada de correu d’enllaç entre les diferents Ordes aristotèliques així com a permetent l’organització i la coordinació de totes les activitats comuns religioses, litúrgiques i sagramentals. També s’encarrega de deliberar sobre certes acreditacions respecte al text present.

    L’esmentat capítol es presidit pel canceller de la Congregació de Difusió de la Fe o per un clergue designat per aquest. Els Rectors de les ORR així com els Grans Priors de les OMR i un representant degudament habilitat segons les regles vigents en el si de l’orde corresponent, són també membres amb ple dret del Capítol Regular Romà. Altres entrades s’efectuen sobre la proposta d’un dels membres, amb nomenament definitiu pel canceller, que té dret a veto.


    Text canònic sobre el clergat regular.
    Fet a Roma sota el pontificat del Santíssim Pare Eugeni V en el dissetè dia del mes de maig de l’any de gràcia MCDLVI.





Traduit per Ignius
_________________

Mort des cardinaux von Frayner et d'Azayes
Revenir en haut de page
Voir le profil de l'utilisateur Envoyer un message privé MSN Messenger
Montrer les messages depuis:   
Poster un nouveau sujet   Répondre au sujet    L'Eglise Aristotelicienne Romaine The Roman and Aristotelic Church Index du Forum -> La Bibliothèque Romaine - The Roman Library - Die Römische Bibliothek - La Biblioteca Romana -> Le Droit Canon - The Canonic Law Toutes les heures sont au format GMT + 2 Heures
Page 1 sur 1

 
Sauter vers:  
Vous ne pouvez pas poster de nouveaux sujets dans ce forum
Vous ne pouvez pas répondre aux sujets dans ce forum
Vous ne pouvez pas éditer vos messages dans ce forum
Vous ne pouvez pas supprimer vos messages dans ce forum
Vous ne pouvez pas voter dans les sondages de ce forum


Powered by phpBB © 2001, 2005 phpBB Group
Traduction par : phpBB-fr.com