L'Eglise Aristotelicienne Romaine The Roman and Aristotelic Church Index du Forum L'Eglise Aristotelicienne Romaine The Roman and Aristotelic Church
Forum RP de l'Eglise Aristotelicienne du jeu en ligne RR
Forum RP for the Aristotelic Church of the RK online game
 
Lien fonctionnel : Le DogmeLien fonctionnel : Le Droit Canon
 FAQFAQ   RechercherRechercher   Liste des MembresListe des Membres   Groupes d'utilisateursGroupes d'utilisateurs   S'enregistrerS'enregistrer 
 ProfilProfil   Se connecter pour vérifier ses messages privésSe connecter pour vérifier ses messages privés   ConnexionConnexion 

[CAT] Llibre 5 - De Sanctae Sedis summo administratione

 
Poster un nouveau sujet   Répondre au sujet    L'Eglise Aristotelicienne Romaine The Roman and Aristotelic Church Index du Forum -> La Bibliothèque Romaine - The Roman Library - Die Römische Bibliothek - La Biblioteca Romana -> Le Droit Canon - The Canonic Law
Voir le sujet précédent :: Voir le sujet suivant  
Auteur Message
Arnault d'Azayes



Inscrit le: 08 Mar 2011
Messages: 16135

MessagePosté le: Dim Aoû 10, 2014 1:25 pm    Sujet du message: [CAT] Llibre 5 - De Sanctae Sedis summo administratione Répondre en citant

Citation:


    ........
    De Sanctae Sedis summo administratione
    Bula pontifical « El govern suprem de la Santa Seu ».







    Llibre 5: Les Institucions Superiors de l’Església



    Part I: La Santa Seu

    Article 1: Roma és la seu del govern de l’Església Universal. Es composada de diverses institucions: els dicasteris romans, els consistoris pontificals i els col•legis.

    Article 2: En l’exercici del seu poder suprem, ple, i immediat sobre l’Església Universal, el Pontífex Romà administra els dicasteris, els consistoris i els col•legis mitjançant els Cardenals, Cancellers i Prefectes; és en el Seu nom i per la Seva autoritat que aquests compleixen el seu càrrec.

    Article 3: Els dicasteris son compostos per congregacions i oficines:

    • La Congregació del Sant Ofici
      • Ofici de l'Índex (Index Librorum Prohibitorium)

    • La Congregació per la Difusió de la Fe
      • Ofici per a l'Ensenyança Aristotèlica
      • Ofici de l'avantcàmara dels Exorcistes
      • Ofici de la Gran Biblioteca Aristotèlica

    • La Congregació dels Assumpts del Segle
      • Ofici de la Nunciatura Apostòlica
      • Ofici del Partit Ultra-Montà

    • La Congregació de la Santa Inquisició
      • Ofici de l'Índex (Index Hominum Prohibitorum)

    • La Congregació dels Sants Exèrcits

    • La Cancelleria Pontificial o Cancelleria Romana:
      • Ofici dels Legisladors Pontificials
      • Ofici del Col·legi Heràldic Romà i Col·legi dels Arquers dels Estats Pontificis
      • Oficina del Gran Cambrer
      • Ofici de l'Índex
      • Ofici de premsa, periòdics i pergamins
      • Ofici dels Intèrprets
      • La Biblioteca Romana


    - Article 3.1: Les congregacions son subdividides en diferents oficines. Aquestes oficines depenen de les congregacions de las quals estan relacionades.

    - Article 3.2: Cada congregació està dirigida per un Canceller que és Cardenal Romà al mateix temps.

    - Article 3.3: Cada oficina està dirigida por un prefecte o cònsol.

    - Artícul 3.4: La Cancelleria Pontificial o Cancelleria Romana es considera com una Congregació de ple dret. Encapçalant-la hi ha un Cardenal Elector romà. No entra, no obstant això, dins la comptabilització del nombre de Cardenals Romans electors.


Artículo 4: El Col·legi de Cardenals, Sagrat Col·legi, o Cúria, és l'òrgan suprem de l'Església Aristotèlica i Romana. Reagrupa al conjunt de cardenals, qualsevulla que sigui la seva naturalesa o càrrec.

    - Article 4.1: La Cúria pren les seves decisions pel seu consens o via votació.

    - Article 4.2: Les votacions emeses a la Cúria tenen una duració normal de 5 dies. Cap quorum de participació es requerit per a validar una decisió.

    - Article 4.3: La duració d’una votació pot reduir-se a 24 hores en el caso d’una mesura urgent o arribar els 10 dies en el caso d’una mesura important.

    - Article 4.4: El caràcter urgent o important d’una mesura és competència del Camarlenc o de l’Arquediaca de Roma.

Article 5: Tota zona lingüística que compti amb més de 4 diòcesis o 10 parròquies és elevada per la Cúria al rang de zona geodogmàtica. No obstant això, la Cúria pot anticipar aquesta elevació i atorgar aquest rang a una zona lingüística de talla inferior si es té la necessitat.

    - Article 5.1: Una zona lingüística es composa de parròquies on els fidels parlen una mateixa llengua.

    - Article 5.2: Una Zona Geodogmàtica està dirigida per un consistori pontifical.

    - Article 5.3: Les zones lingüístiques massa petites per a convertir-se en zones geodogmàtiques, estan dirigides directament per la Cúria que pot, si s’escau, nomenar a un legat pontifical en el lloc.

    - Article 5.4: La Cúria pot, igualment, unir provisionalment una zona lingüística a una zona geodogmàtica pròxima, o unir provisionalment varies zones lingüístiques en una sola zona geodogmàtica.

Article 6: Els consistoris pontificals són unes subdivisions lingüístiques de la Cúria. Tenen autoritat sobre la zona geodogmàtica de la qual en són responsables. Es composen, com a mínim, d’un cardenal nacional elector.

    - Article 6.1: Cada consistori pontifical es composa d’un número variable de cardenals, al ser també variable la seva naturalesa.

    - Article 6.2: Cada consistori pontifical es composa d’un cardenal nacional sufragani per cada zona completa de deu parròquies, amb un màxim de tres cardenals nacionals.

    - Article 6.3: A partir de 20 parròquies o a partir de 7 diòcesis, el consistori pontifical rep un electorat, és a dir, un dels dos cardenals nacionals sufraganis es ascendit al rang de cardenal nacional elector. Només pot haver-hi un únic cardenal nacional elector per consistori pontifical.

    - Article 6.4: La missió dels consistoris és mantenir la unitat dogmàtica dels fidels i gestionar les especialitats lingüístiques i culturals dels fidels sota la seva jurisdicció.

    - Article 6.5: Els consistoris pontificals poden legislar i prendre decisions en els seus camps de competència tals com estan descrits en els estatuts de cada Consistori i acceptats per la Cúria i conformes al Dret Canònic.



Part II: Els càrrecs i estatuts en el si de les Institucions Superiors de l’Església

Article 1: El Summe Pontífex, o Papa, en el temps en que és el representant directe de Déu sobre la Terra, és el cap suprem de l’Església Universal. Posseeix tots els drets i poders acumulats per altres clergues. Edita i promulga les bules pontificals que tenen valor perpetu i irrevocable.

    - Article 1.1 : - Les quatre parts causals:
    La causa material = Ha de ser un cardenal intitulat quan se'l nomeni. No hi pot haver cap altre papa al càrrec.
    La causa eficient = És designat pel col·legi de Cardenals Electors.
    La causa formal = És entronitzat pel Camarlenc o per l'Arquediaca de Roma.
    La causa final = És l'autoritat superior de l'Església i presideix el Sagrat Col·legi.


    - Article 1.2: Els símbols:

      -- Article 1.2.1: La medalla d’Aristòtil és d’oro, rodejada d’una corona de llorer.


      -- Article 1.2.2: Els ornaments heràldics es defineixen així: l’escut es col•loca sobre dos claus en forma d’aspa, una d’or, l’altra de plata, lligades per un cordó de gules. El blasó, per altra banda, es col•loca sobre una creu processional amb tres travessants i un pali. Es, així mateix, coronat per la tiara pontifical encaixada en tres corones.

Article 2: Els Cardenals formen la Cúria, òrgan superior del governo de la Santa Seu.

    - Article 2.1: Els Cardenals actuen en el col•legi i han de fer validar, a posteriori, les seves decisions en el Col•legi de Cardenals.

    - Article 2.2: Els Cardenals poden celebrar tots els sagraments de l’Església Aristotèlica.

    - Article 2.3: Els Cardenals són els únics habilitats per a pronunciar una excomunió.

    - Article 2.4: Els Cardenals són els únics que poden validar una separació o una anulació de matrimoni.

    - Article 2.5: Els Cardenals són els únics que poden validar que un sacerdot pengi els hàbits, sigui voluntari o no.

    - Article 2.6: Els Cardenals Romans tenen el dret a veto en qualsevol decisió presa per un membro del clergat, excepte del Papa; els Cardenals Nacionals tenen el dret a veto en qualsevol decisió presa per un membre del clergat de la zona geodogmàtica depenent del seu consistori pontifical, excepte del Papa.

    - Article 2.7: El títol de Cardenal és compatible amb l’acumulació d’altres càrrecs en el clergat secular o regular.

    - Article 2.8: Pot ser considerat com a militar només si pot dirigir o comandar exèrcits.

    - Article 2.9: Els Cardenals absents més d’un mes, sense haver avisat de la seva absència, poden ser nomenats emèrits i reemplaçats. Si fan acte de presència en l’emplaçament d’un mes a partir del seu nomenament com a emèrit, tenen prioritat sobre qualsevol càrrec de cardenal que quedi vacat, a pesar dels usuaris relatius a les admissions a la Cúria.

Article 3: Els Cardenals es divideixen en varies categories segons la seva naturalesa i status. Poden ser electors o sufraganis, romans o nacionals.

Article 4: Els Cardenals electors tenen dret a vot a la Cúria i accés a tots els palaus, assemblees, i col•legis romans.

    - Article 4.1: Les quatre parts causals:
    La causa material = Ha de ser Bisbe o ocupar un altre càrrec amb rang de Bisbe en el moment del seu nomenament.
    La causa eficient = Es designat pel Col•legi de Cardenals o directament pel Papa.
    La causa formal = Es entronitzat pel Camarlenc o per l’Arquediàca de Roma.
    La causa final = És membre de la Cúria amb dret a vot.

    - Article 4.2: Els símbols:

      -- Article 4.2.1: La medalla d’Aristòtil és púrpura.


      -- Article 4.2.2: Els ornaments heràldics es defineixen així: l’escut es coronat per un barret de gules d’on pengen, per cada costat, quinze borles (1, 2, 3, 4 y 5) i es col•loca sobre una creu processional. Si és Arquebisbe, du un pali.

Article 5: Los Cardenals sufraganis tenen dret únicament a la veu en el si del Sagrat Col•legi. Els seus accessos es restringeixen al si dels palaus, assemblees, i col•legis romans.

    - Article 5.1: Les quatre parts causals:
    La causa material = Ha de ser Bisbe o ocupar un altre càrrec amb rang de Bisbe en el moment del seu nomenament.
    La causa eficient = Es designat pel Col•legi de Cardenals o directament pel Papa.
    La causa formal = Es entronitzat pel Camarlenc o per l’Arquediàca de Roma.
    La causa final = És membre consultor de la Cúria.

    - Article 5.2: Els símbols:

      -- Article 5.2.1: La medalla d’Aristòtil és púrpura.


      -- Article 5.2.2: Los ornaments heràldics es defineixen així: l’escut es coronat per un barret de gules d’on pengen, per cada costat, deu borles (1, 2, 3 y 4) i es col•loca sobre una creu processional. Si és Arquebisbe, du un pali.

Article 6: Els Cardenals romans tenen un càrrec universal.

    Article 6.1: Els Cardenals romans es divideixen entre cardenals congregacionals (electors) i cardenals emèritos (sufraganis).

    Article 6.2: El número de cardenals congregacionals està fixat en el total de congregacions més dos.

    Article 6.3: Cada cardenal congregacional té una funció en concret i es escollit per la Cúria en base a la seva capacitat de complir aquesta funció.

Article 7: El Camarlenc és el representant directe de la Cúria, pot parlar en el seu nom i només ha de rendir comptes al Santo Pare i al Col•legi de Cardenals electors.

    - Article 7.1: El Camarlenc es escollit pels Cardenals electors i sufraganis, entre els Cardenals romans electors, per a sis mesos segons les regles definides per la mateixa Cúria.

    - Article 7.2: El Camarlenc acumula els drets reservats als Cardenals Romans a més dels seus propis.

    - Article 7.3: El Camarlenc, en absència del Papa i del Contestable, nomena al cap suprem dels Sants Exèrcits.

    - Article 7.4: El Camarlenc nomena a l’Arquediaca de Roma i determina els seus missions.

    - Article 7.5: Si no pot fer més de Camarlenc en funció, el que ja estava en funció perd el seu títol des del nomenament del seu successor.

    - Article 7.6: Les quatre parts causals:
    La causa material = Ha de ser Cardenal Romà des de fa 6 mesos en el moment del seu nomenament.
    La causa eficient = Es designat pel Col•legi de Cardenals electors i sufraganis.
    La causa formal = Es entronitzat pel Camarlenc anterior o pel Arquediaca de Roma.
    La causa final = En caso d’absència o d’incapacitat del Papa, el substitueix com a representant de l’Església.

    - Article 7.7: Els símbols:

      -- Article 7.7.1: La medalla d’Aristòtil és púrpura, rodejada d’una corona de llorer d’or.


      -- Article 7.7.2: Els ornaments heràldics es defineixen així: l’escudo es coronat per un barret de gules d’on pengen per cada costat quinze borles (1, 2, 3, 4 y 5) rodejat de dos estoles, i es col•loca sobre una creu processional amb dos travessers. Si es arquebisbe, du un pali.

Article 8: L’Arquediaca de Roma és el segon representant de la Cúria. Assisteix al Camarlenc en la seva tasca, essencialment intramurs, i el substitueix en cas d’absència amb tots els seus poders jurídics de representació, seu o vot.

    - Article 8.1: L’Arquediàca de Roma acumula els drets reservats als Cardenals Romans a més a més dels seus propis.

    - Article 8.2: En caso de dimissió o mort del Camarlenc, l’Arquediac reprèn el càrrec, el final del mandat i el títol d’aquest últim. Nomena, llavors, a un nou Arquediaca.

    - Article 8.3: No pot haver més d’un Arquediaca de Roma en funció, el que ja estava en funció perd el seu títol des del nomenament del nou.

    - Article 8.4: Les quatre parts causals:
    La causa material = Ha de ser Cardenal en el moment del seu nomenament.
    La causa eficient = Es designat pel Camarlenc.
    La causa formal = Es entronitzat pel Camarlenc.
    La causa final = En caso d’absència o incapacitat del Camarlenc, el substitueix amb tots els seus poders jurídics de representació, seu o vot; fins a la resolució de la incapacitat del Camarlenc.

    - Article: Els símbols:

      -- Article 8.5.1: La medalla d’Aristòtil és púrpura.


      -- Article 8.5.2: Els ornaments heràldics es defineixen així: l’escut es coronat per un barret de gules d’on pengen per cada costat quinze borles (1, 2, 3, 4 y 5), i es col•loca sobre una creu processional. Si és Arquebisbe, du un pali.

Article 9: El Cardenal emèrit no posseeix més drets que els relatius a l’altre càrrec eventual, però té un seient consultiu a la Cúria i pot celebrar tots els sagraments de l’Església Aristotèlica.

    - Article 9.1: El Cardenal emèrit té prioritat en el moment que hi hagi eleccions que pretenguin donar un seient de la Cúria vacant.

    - Article 9.2: Las quatre parts causals:
    La causa material = Ha d’haver sigut Cardenal elector de forma correcta i regular més de 6 mesos.
    La causa eficient = Es ratificat per la Cúria en un període de 6 meses.
    La causa formal = Es ratificat emèrit pel Col•legi de Cardenals.
    La causa final = És membre consultiu de la Cúria.

    - Article 9.3: Els símbols:

      -- Article 9.3.1: La medalla d’Aristòtil és púrpura.


      -- Article 9.3.2: Els ornaments heràldics es defineixen així: l’escut es coronat per un barret de gules d’on pengen, per cada costat, deu borles (1, 2, 3 y 4) i es col•loca sobre una creu processional. Si és Arquebisbe, du un pali.

Article 10: Els Cardenals nacionals tenen com a missió assegurar la gestió de la seva zona geodogmàtica.

    - Article 10.1: Els Cardenals nacionals són nomenats per la Cúria, amb la proposta d’un Cardenal Romà o de membres del consistori pontifical preexistent.

    - Article 10.2: Els Cardenals nacionals estan relacionats i vinculats amb el consistori pontifical de la zona geodogmàtica d’on procedeixen.




Text canònic sobre « El govern suprem de la Santa Seu »,
Fet en Roma sota el Pontificat del Santo Pare Eugeni V, el dia un del mes d’Agost, el dimarts, de l’any de gràcia MCDLV.

Última ratificació pel Sagrat Col•legi de Cardenals el dia dotze del mes de Juliol, el dilluns, de l’any de gràcia MCDLVIII.

Publicat per Sa Eminència Jeandalf el dia un del mes d’Agost, el dimarts, de l’any de gràcia MCDLV; esmenat, revisat, corregit i publicat per Sa Eminència Maisse Arsouye el set del mes de Març, el divendres, dia de Sant Tomàs, de l’any de gràcia MCDLVI ; esmenat, revisat, corregit, publicat de nou i segellat per Sa Eminència Aaron de Nagan, Cardenal Camarlenc, el vint-i-un del mes de Novembre, el divendres, de l’any de gràcia MCDLVI de Nostre Senyor; esmenat per Sa Eminència Aaron de Nagan, Deà del Sagrat Col•legi i publicat per Sa Eminència Cyril Kad d’Azayes, Arquediaca de Roma, el dia dotze del mes de Juliol, el dilluns, de l’any de gràcia MCDLVIII.


[/list]

_________________

Mort des cardinaux von Frayner et d'Azayes
Revenir en haut de page
Voir le profil de l'utilisateur Envoyer un message privé MSN Messenger
Montrer les messages depuis:   
Poster un nouveau sujet   Répondre au sujet    L'Eglise Aristotelicienne Romaine The Roman and Aristotelic Church Index du Forum -> La Bibliothèque Romaine - The Roman Library - Die Römische Bibliothek - La Biblioteca Romana -> Le Droit Canon - The Canonic Law Toutes les heures sont au format GMT + 2 Heures
Page 1 sur 1

 
Sauter vers:  
Vous ne pouvez pas poster de nouveaux sujets dans ce forum
Vous ne pouvez pas répondre aux sujets dans ce forum
Vous ne pouvez pas éditer vos messages dans ce forum
Vous ne pouvez pas supprimer vos messages dans ce forum
Vous ne pouvez pas voter dans les sondages de ce forum


Powered by phpBB © 2001, 2005 phpBB Group
Traduction par : phpBB-fr.com