L'Eglise Aristotelicienne Romaine The Roman and Aristotelic Church Index du Forum L'Eglise Aristotelicienne Romaine The Roman and Aristotelic Church
Forum RP de l'Eglise Aristotelicienne du jeu en ligne RR
Forum RP for the Aristotelic Church of the RK online game
 
Lien fonctionnel : Le DogmeLien fonctionnel : Le Droit CanonLien fonctionnel : Le Réseau
Lien fonctionnel : Le ParcheminLien fonctionnel : Les Registres
 FAQFAQ   RechercherRechercher   Liste des MembresListe des Membres   Groupes d'utilisateursGroupes d'utilisateurs   S'enregistrerS'enregistrer 
 ProfilProfil   Se connecter pour vérifier ses messages privésSe connecter pour vérifier ses messages privés   ConnexionConnexion 

[Aristote] Panégyrique IV - L'essence des choses

 
Poster un nouveau sujet   Ce sujet est verrouillé; vous ne pouvez pas éditer les messages ou faire de réponses.    L'Eglise Aristotelicienne Romaine The Roman and Aristotelic Church Index du Forum -> La Bibliothèque Romaine - The Roman Library - Die Römische Bibliothek - La Biblioteca Romana -> Le Dogme - The Dogma
Voir le sujet précédent :: Voir le sujet suivant  
Auteur Message
Lorgol
Cardinal
Cardinal


Inscrit le: 05 Avr 2006
Messages: 3720

MessagePosté le: Mer Sep 26, 2007 9:56 pm    Sujet du message: [Aristote] Panégyrique IV - L'essence des choses Répondre en citant

IV De l’essence des choses

Aristote : « Ta thèse, mon bon maître, aussi brillante soit-elle n’est que pure vue de l’esprit, ainsi les choses ne sauraient venir des idées, dire que ce sont des exemplaires et que les autres choses en participent, c'est prononcer de vains mots et filer des métaphores poétiques»

L’assistance gênée et le regard aux cieux braqua son attention sur l’ange lourd de catapultes qui passait par là et chacun y allait mentalement de son analyse balistique
Aristote se mît alors à tourner autour de sa victime en cercles concentriques dans le sens de l’ombre du gnomon


Aristote : « constatant que les idées sont presque en aussi grand nombre que les choses pour l'explication desquelles on a eu recours aux idées, et bien, oserais-je le dire ? le procédé est plus que fumeux, si je puis me permettre.
Tout comme Paulodaure ivre-mort doit fermer un œil afin ne pas voir double, il faut lutter contre le vertige que procure ton discours et la multiplication sans fin des idées dans le grand fourre-tout universel ! »

Bien que l’auditoire fut acquis au maître, les rumeurs circulaient déjà sur l’aspect in the moove du discours péripatéticien tandis qu’Aristote fondait sur sa proie

Aristote :«Tu prétends que l’âme passe de corps en corps sans en être dépendante. Comment alors peut-elle être altérée par l’organisme ? car lorsque le même Paulodaure accuse huit grammes d’alcool pur dans le sang , sauf ton respect, son âme n’est plus si belle à voir »

Les murmures s’amplifièrent «très tendance l’Aristote »… « moi aussi je kiffe graave »

Aristote : « ainsi d’après toi, l’idée de l’être humain est le type idéal que reproduisent plus ou moins parfaitement tous les hommes et toutes les femmes mais bon.. soyons sérieux : ce modèle est si abstrait que Diogène se moquant le cherche en vain dans les rues d’Athènes, en plein jour une lampe à la main ! »
le prophète se fendit d’un sourire dévastateur :« sacré gégène ! »

alors l’auguste Diogène, le complice de toujours écartant l’assemblée rejoint Aristote. Travesti en femme et fardé il jeta un poulet plumé aux pieds de Platon puis il chanta d’une voix suraiguë « redis-le, Maître que l’humain est un volatile sans plumes»

la foule complice gloussa précipitant la déroute platonicienne
« comment ils ruinent l’ancien, trop over hipe ! »

Aristote tenant l’épaule de Platon et dans des sanglots de rire parvint à dire :


« essaies de comprendre mon vieux, la substance des choses, l’essence des êtres, se trouvent en eux-mêmes et la forme ne peut se manifester sans la matière c’est ainsi que lorsque notre âme aura rejoins le Très-Haut elle s’incarnera pour l’éternité ne t’en déplaise, sans remettre son mandat dans d’incessants tours de manège terrestres »

quelques uns parmi les plus branchés des athéniens s’agglutinaient déjà autour du prophète afin de recueillir son opinion sur la nouvelle mode du port du khitôn à la place du classique péplos et savoir si la fashion cothurne détrônerait bientôt la sandale.
Revenir en haut de page
Voir le profil de l'utilisateur Envoyer un message privé
Marco_Castello



Inscrit le: 21 Avr 2011
Messages: 1847

MessagePosté le: Jeu Juil 21, 2011 3:29 pm    Sujet du message: Répondre en citant

Citation:


Panegíric IV.- L'essència de les coses.

Aristòtil: “La vostra tesis, bon mestre, per molt brillant que sigui no és més que una fugaç vista per l’esperit; així, les coses només podrien venir de les idees, dir que són exemplars i que les altres coses en participen. Pronuncieu inútils paraules i fileu metàfores poètiques.”

L’assistència es va molestar i va alçar la mirada al cel, dirigint la seva atenció sobre el pesat àngel de catapultes que passava per allà i que, mentalment, havien de batre amb la seva anàlisi balística.
Aristòtil, es va posar a caminar al voltant del seu adversari en cercles concèntrics en el sentit de l’ombra del gnomon.


Aristòtil: “Constateu que les idees gairebé són de tan gran nombre com les coses per a les quals s’ha recorregut a les idees, i bé,com ho demostreu? El mètode és més que dubtós, si m’ho permeteu.
Igual que Paulodaure mig borratxo quan ha de tancar un ull per tal de no veure doble i lluita contra el vertigen, cal lluitar contra el vostre discurs i la infinita multiplicació de les idees en un traster universal! ”

Tot i que la audiència seguia donant suport al Mestre, els rumors ja circulaven sobre l’aspecte en que es movia el discurs del peripatètic mentre Aristòtil es fonia en la seva presa.

Aristòtil: “Afirmeu que l’ànima passa de cos en cos sense ser-ne depenent. Com, aleshores, pot ser alterada per l’organisme? Ja que, quan el mateix Paulodaure té 8 grams d’alcohol pur a la sang, segons tu, la seva ànima ja no és tan maca de veure.”
Els murmuris s’ampliaren dient “a mi m’agrada Aristòtil”o “a mi també m’agrada força”

Aristòtil: “Així, segons tu, la idea de l’ésser humà és el tipus ideal que reprodueix perfectament, més o menys, tots els homes i totes les dones. Per bé, siguem seriosos: Aquest model és tan abstracte que fins i tot Diògenes se n’enriu buscant-lo, en va, pels carrers d’Atenes, a ple dia amb una làmpada a la mà!”
El Profeta va somriure devastadorament: “Bé!”

Aleshores, l’august Diògenes, còmplice de l’assemblea que sempre el descartava, va incorporar-se en direcció a Aristòtil. Transvestit i maquillat de dona va llançar un pollastre desplomat als peus de Plató i, després, es va posar a cantar amb una veu aguda:[/i] “Sempre diu el Mestre que l’humà és un ocell sense plomes”

La multitud, còmplice, va comentar el fracàs al qual es precipitava el platònic: “Com arruïnen a l’antic, tenen massa hiperactivitat!”

Aristòtil que subjectava l’espatlla de Plató , i reia, va dir:

“Intentàveu incloure, el meu vell mestre, que la substància de les coses, el motor dels éssers, es troba en ells mateixos! I la substància no pot manifestar-se sense la matèria! Per això, quan la nostra ànima sigui amb l’Altíssim, ella es personificarà per a la eternitat, no et preocupis, sense entregar el seu igual a la terra en passejades incessants.”

Alguns, els qui anaven a la última dels atenesos, ja s’aglutinaven al voltat del profeta amb la finalitat de saber la seva opinió sobre la nova manera de vestir la túnica en lloc del péplos o saber si els nous coturns desbancarien aviat les sandàlies.


Traduït per Ignius de Muntaner

_________________

Ex. Juge Royal|Arch. Em.de Malines |Thomiste| Comte de Corinthe et Baron de La Vostice (Achaïe), Vicomte de Bailleul (France)
Récipiendaire du Grand Chrisme d'Or
Revenir en haut de page
Voir le profil de l'utilisateur Envoyer un message privé
Ignius



Inscrit le: 17 Nov 2010
Messages: 3431
Localisation: Catalunya

MessagePosté le: Mer Nov 30, 2011 2:04 pm    Sujet du message: Répondre en citant

Citation:



Panegírico IV - De la esencia de las cosas


Aristóteles: -Su argumento, mi buen señor, por muy brillante que sea, no es más que una fugaz visión producto de su imaginación, pero las cosas no vienen de las ideas ejemplares sino de otros procesos. Es pronunciar palabras baldías e hilar metáforas poéticas.

Los asistentes molestos alzaron la mirada al cielo y fijaron su atención en un ángel cargado de catapultas que pasaba por allí. Cada uno hizo mentalmente su propio cálculo balístico.
Aristóteles se puso a caminar alrededor de su adversario en círculos concéntricos en el sentido de la sombra del gnomon.


Aristóteles: -Constatamos que las ideas casi son tan numerosas como las cosas para las que se ha recurrido a ellas. Bien, ¿Como lo demostramos? El método es más que dudoso, si me lo permitís.
Paulodauros cuando está borracho perdido debe cerrar un ojo para no ver doble. Del mismo modo hay que luchar contra el vértigo que otorga su discurso y contra la proliferación infinita de las ideas que irán hacia un gran cajón desastre universal.

Aunque la audiencia seguía apoyando al Maestro, los rumores ya hacían vislumbrar el cariz que estaba tomando discurso del peripatético mientras Aristóteles se cernía sobre su presa.

Aristóteles: -Dice usted que el alma pasa de un cuerpo a otro sin ser dependiente de este. Entonces, ¿cómo el cuerpo puede alterar el alma? Porque cuando el mismo Paulodauros tiene ocho gramos de alcohol puro en sangre, a excepción de sus sentidos, su alma ya no es tan agradable a la vista.

Los murmullos se multiplicaron diciendo:

-"¡Aristóteles está de moda!" o "¡A mi también me gusta!"

Aristóteles: -Así, según usted, la idea del ser humano es el tipo ideal que reproducen perfectamente, más o menos, todos los hombres y todas las mujeres. Pero seamos serios, este modelo es tan abstracto que hasta Diógenes se burla buscándolo en vano por las calles de Atenas a plena luz del día con una lámpara en la mano!

El Profeta soltó una sonrisa devastadora:- ¡Bien!

Mientras el augusto Diógenes (cómplice de todos y siempre apartado de la asamblea de Aristóteles) se sumó a la reunión. Disfrazado de mujer y maquillado tiró un pollo desplumado a los pies de Platón y se puso a cantar con voz aguda:

- Repito, que el maestro es un hombre inestable, sin plumas.

La muchedumbre se rió cómplice comentando la derrota a la que estaba abocado el platónico:

- ¡Cómo arruinan al anciano, están demasiado alterados!

Aristóteles que lloraba de risa sobre el hombro de Platón logró decir:

- Trata de comprender, mi viejo amigo. La sustancia de las cosas (el motor de los seres) se encuentra en ellas mismas y dicha sustancia no puede manifestarse sin la materia. Por eso cuando nuestra alma se reúna con el Altísimo se hará carne para siempre, pero no te preocupes, no condenará a su igual en la tierra a errar eternamente.

Algunos de los seguidores de la última moda ateniense ya se amontonaban alrededor del profeta con el fin de saber su opinión sobre la nueva forma de vestir, como si triunfaría el uso de la túnica en lugar del chal de lana o si el nuevo calzado de suela de corcho desbancaría pronto las sandalias.

Traducido por Casiopea
Revisado por el Reverendísimo Padre Abad Ignius de Muntaner



_________________
Revenir en haut de page
Voir le profil de l'utilisateur Envoyer un message privé Envoyer un e-mail
Ignius



Inscrit le: 17 Nov 2010
Messages: 3431
Localisation: Catalunya

MessagePosté le: Mer Jan 18, 2012 11:03 pm    Sujet du message: Répondre en citant

Citation:



Panegirico IV - L'essenza delle cose


Aristotele ”La tua tesi, mio buon maestro, per quanto brillante sia è soltanto pura speculazione intellettuale, così le cose non possono venire dalle idee, a dire che sono copie e che le altre cose ne partecipano, è pronunciare parole vane e tessere metafore poetiche"

Il pubblico imbarazzato e con lo sguardo al cielo, guardava un angelo carico di catapulte che passava di là ed mentalmente faceva calcoli balistici.

Aristotele si mise allora a girare attorno alla sua vittima in cerchi concentrici nel senso dell'ombra dello gnomone.

Aristotele: "Constatando che il numero delle idee è più o meno lo stesso delle cose per la spiegazione delle quali si fa ricorso alle idee, bene, oserò dirlo? Il metodo di analisi è più che fumoso, se posso permettermi.
Come Paulodauro ubriaco fradicio deve chiudere un occhio, per non vedere doppio, occorre lottare contro la vertigine che procura il vostro discorso e la moltiplicazione senza fine delle idee nel grande borsone universale!

Benché il pubblico fosse fedele al padrone, alcuni voci avevano già iniziato a circolare sull'aspetto in fieri del discorso paripatetico mentre Aristote affondava sulla sua preda.

Aristotele: “Voi pretendete che l’anima passi da corpo a corpo senza esserne dipendente.
Come può allora essere alterata dall'organismo?
Poiché quando Paulodauro accusa otto grammi d'alcool puro nel sangue, se permettete, la sua anima non è più così bella da vedere "

I mormorii si amplificarono "ottimo ragionamento Aristotele"... "anche io lo penso"

Aristotele: "Così, secondo te, l'idea dell'essere umano è il modello ideale che tutti gli uomini e tutte le donne riproducono più o meno perfettamente, ma via.. siamo seri: questo modello è così astratto che Diogene si inganna cercandolo invano nelle vie di Atene, in pieno giorno una lanterna in mano! "
Il profeta si scompose in un sorriso devastante:" santissimo colpo di grazia!”

Allora l’augusto Diogene, il complice di sempre, evitando l'assemblea raggiunse Aristote.
Travestito da donna e truccato gettò un pollo piumato ai piedi di Platone quindi cantò con voce acutissima "Ripetilo, Maestro, che l'uomo è un uccello senza piume"

La folla complice ridacchia mentre si avvicina la rovina platonica "Come distruggono il vecchio, è già al tappeto!"


Aristotele afferrando la spalla di Platone e singhiozzando dal troppo ridere riuscì a dire:

"Sforzati di comprendere, mio amico, la sostanza delle cose, l’essenza degli esseri, si trova in loro stessi e la forma non può manifestarsi senza la materia, così quando la nostra anima avrà raggiunto l’Altissimo essa si riposerà per l'eternità, e non ti dispiaccia, senza rimettere il suo mandato in incessanti giri di giostre terrestri"

Alcuni degli ateniesi più alla moda si affollavano già attorno al profeta per avere la sua opinione sul nuovo modo di indossare il chitone al posto del classico peplo e sapere se il coturno elegante avrebbe presto sostituito il sandalo.



_________________
Revenir en haut de page
Voir le profil de l'utilisateur Envoyer un message privé Envoyer un e-mail
Doron



Inscrit le: 19 Mai 2012
Messages: 327

MessagePosté le: Mar Nov 11, 2014 10:53 am    Sujet du message: Répondre en citant

Citation:
Aristoteles boek II - Lofrede IV - De essentie van de dingen

Aristoteles: "Je betoog, mijn goede meester, is net zo briljant als dat het een puur verzinsel is van de verbeelding. Wanneer jij stelt dat dingen kopieën zijn van ideeën en dat deze kopieën niet betrokken kunnen of willen zijn bij hun vooruitgang is een pure poëtische metafoor van loze woorden."

De aanhang van Plato keek verlegen naar de hemel alsof zij engelen zagen langs suizen door de analyse van Aristoteles.

Aristoteles: "Ik durf te zeggen dat het vaststellen van ideeën, om te verklaren dat er ideeën zijn, bijna net zo wazig is als de verklaring voor de ideeën zelf, denk je niet? Het proces is zo wazig als maar kan.
Het is net als Paulodaure die stomdronken met één oog dicht probeert te voorkomen dat hij dubbel ziet. Zijn strijd tegen de draaiing is net als uw betoog dat de ideeën zich eindeloos vermenigvuldigen in het algemene universum."

Hoewel het publiek krampachtig probeerde vast te houden aan de woorden van de Meester, begonnen er geruchten te verspreiden over de verschillende zienswijzen van Aristoteles.

Aristoteles: "U beweert dat de ziel overgaat van lichaam tot lichaam zonder afhankelijk te zijn van dat lichaam. Hoe kan de ziel dan gewijzigd worden door het lichaam zelf? Want wanneer wij weer kijken naar Paulodaure en hem beschuldigen van het feit dat hij acht gram zuivere alcohol in zijn bloed heeft en hij daardoor lelijk wordt, kijken wij niet naar zijn ziel die schitterend is om te zien."

Het gepeupel fluisterde:«Aristoteles heeft daar wel een punt» … «Ik wil ook zo zijn als hij»

Aristoteles: "En volgens u is het idee van het mens-zijn een ideaal type dat zich enkel maar reproduceert van een perfecte man en een perfecte vrouw, maar hey.. Laten we serieus blijven, dit model is net zo abstract als het feit dat we Diogenes op klaarlichte dag door de straten van Athene zouden zien lopen met een lamp in zijn hand."

De Profeet toverde een grote glimlach op zijn gezicht: "Heilige Egène!"

Terwijl de menigte stond te luisteren naar de Profeet stapte Augustus Diogenes naar voren die jarenlang afwijzend had gestaan tegenover Aristoteles en nimmer lid wenste te worden van zijn volgelingen. Verkleed en beschilderd als een vrouw gooide hij een geplukte kip voor de voeten van Plato, waarna hij met een schelle stem zong:

«Herhaal het en schreeuw het van de daken, de Meester is een menselijke vogel zonder veren»

De menigte grinnikte, terwijl zij allen medeplichtig waren aan de val en nederlaag van Plato.

«Laten wij de oude ideeën overboord gooien en de nieuwe omarmen!»

Aristoteles, met de tranen in zijn ogen van het lachen, sloeg Plato op zijn schouder en zei:

"Probeer te begrijpen, mijn vriend, dat de grond van alle wezens, de essentie van wezens, in zichzelf ligt en daardoor vorm krijgt. Dat alles zal plaatsvinden onder de ogen van de Allerhoogste en dat onze zielen uiteindelijk, wanneer wij de ogen sluiten, weer terug naar Hem zullen gaan waar zij tot in de eeuwigheid onophoudelijk kunnen spelen en genieten."

Sommigen van de voormalige aanhangers van Plato, de meest hippe lieden uit Athene, kwamen bijeen rond de Profeet en wilden direct van mode verruilen. Zij gooiden hun klassieke gewaden af en hingen een Chiton, zoals de Profeet deed, om zo de onttroning van het oude definitief te maken.

_________________
Revenir en haut de page
Voir le profil de l'utilisateur Envoyer un message privé
Montrer les messages depuis:   
Poster un nouveau sujet   Ce sujet est verrouillé; vous ne pouvez pas éditer les messages ou faire de réponses.    L'Eglise Aristotelicienne Romaine The Roman and Aristotelic Church Index du Forum -> La Bibliothèque Romaine - The Roman Library - Die Römische Bibliothek - La Biblioteca Romana -> Le Dogme - The Dogma Toutes les heures sont au format GMT + 2 Heures
Page 1 sur 1

 
Sauter vers:  
Vous ne pouvez pas poster de nouveaux sujets dans ce forum
Vous ne pouvez pas répondre aux sujets dans ce forum
Vous ne pouvez pas éditer vos messages dans ce forum
Vous ne pouvez pas supprimer vos messages dans ce forum
Vous ne pouvez pas voter dans les sondages de ce forum


Powered by phpBB © 2001, 2005 phpBB Group
Traduction par : phpBB-fr.com