L'Eglise Aristotelicienne Romaine The Roman and Aristotelic Church Index du Forum L'Eglise Aristotelicienne Romaine The Roman and Aristotelic Church
Forum RP de l'Eglise Aristotelicienne du jeu en ligne RR
Forum RP for the Aristotelic Church of the RK online game
 
Lien fonctionnel : Le DogmeLien fonctionnel : Le Droit Canon
 FAQFAQ   RechercherRechercher   Liste des MembresListe des Membres   Groupes d'utilisateursGroupes d'utilisateurs   S'enregistrerS'enregistrer 
 ProfilProfil   Se connecter pour vérifier ses messages privésSe connecter pour vérifier ses messages privés   ConnexionConnexion 

[CAT]Naixement de Belial

 
Poster un nouveau sujet   Répondre au sujet    L'Eglise Aristotelicienne Romaine The Roman and Aristotelic Church Index du Forum -> La Bibliothèque Romaine - The Roman Library - Die Römische Bibliothek - La Biblioteca Romana -> Le Dogme - The Dogma
Voir le sujet précédent :: Voir le sujet suivant  
Auteur Message
Policarpo



Inscrit le: 16 Avr 2013
Messages: 1294

MessagePosté le: Mer Mar 06, 2019 6:58 pm    Sujet du message: [CAT]Naixement de Belial Répondre en citant

Citation:
Demonologia de Belial


Naixement de Belial

Adiguaëlle, dona de Teòfil, era una dona virtuosa. En la gran ciutat d'Oanylone esta última s'ocupava de pobres i els necessitats. Tot el seu temps era destinat a estos últims. Ella passejava en els carrers engrudosos, tendint-los la mà a què van ser oblidats pels més rics, perquè les desigualtats en Oanylone van ser cada vegada més pronunciades. Els rics s'embolicaven en l'opulència i la luxúria mentres que els més desposseïts es feien envejosos, zelosos i plens d'ira.

Va ser en estes circumstàncies que Adiguaëlle va quedar embarazada.Su marit i ella eren molt feliços i van continuar vivint en l'amor Diví, a pesar de tots els dies, al voltant d'ella, la gent denigrava i escopia sobre la seua felicitat . Per què ella havia de ser feliç? Ella havia de patir com tots ells al voltant d'ella patien de pobreza.I va ser en estes circumstàncies d'ira i de zels que estos fills van veure el dia. El primer es va cridar Miguaël, que segons una llegenda significava « donar i amar» i l'altre es cridava Belial, que significava « dónes i tu rebràs »


Adiguäelle estava exhausta tant pel naixement com per la situació en el carrer que la preocupava. Ella no tenia idea que la Criatura Sense Nom fomentava els malsons més vils contra la seua família, ja que alimentava el dolor, la ira, l'odi contra els rics i els feliços. I una nit, mentres la família de Teòfil no ho esperava, la multitud es va convertir en un eixam d'ira que va caure sobre ells. En un instint suprem de supervivència, Teòfil va prendre a Miguaël i al seu germà de les mans de sa mare i, després d'abraçar-los, els va amagar davall d'una caixa. A penes havia descansat la caixa ja aquells pels que Adiguaëlle laborava cada dia van entrar. Els hòmens van cridar contra Teòfil i el van apunyalar abans de que poguera defendre's. Adiguaëlle va ser violada una vegada i una altra abans de ser estripada. Els colps se succeïen una vegada i una altra, la fulla passant d'una mà en mà, cada un dels quals donava un colp fatal al cos de la pobra dona. Però els xiquets, davall de la seua caixa, es van salvar, perquè ningú els va veure.



Infància de Belial

Ignorem com, però els dos xiquets van ser salvats de l'incendi que ho va seguir. És una dama complaent qui els va socórrer o la Criatura Sense Nom que els va oblidar. Cap verdaderament ho sap.
No obstant això, sabem amb certesa que van ser reunits per Menopus, un home vell i piadós que no sabia res de l'origen d'estos « amors » com li agradava cridar-los, i que no desitjava saber res sobre això. Va donar a estos xicotets xiquets de la llet que produïa gràcies a la seua vaca Minerva. Estos dos jóvens van créixer sense separar-se mai. Existia un vincle entre ells tan gran que anava més enllà de l'amistat i l'amor fraternal, però desafortunadament un d'ells finalment s'allunyaria.

Els dos germans van créixer lluny de les temptacions de la Criatura Sense Nom. Belial va respirar pietat i va continuar cuidant als altres en compte de a si mateix. Va romandre prop del seu germà Miguaël qui, també, recorria al seu veí com Menopus els havia ensenyat. No obstant això, Belial no sabia res dels seus pares i açò li preocupava. Com els va trobar Menopus? Què li havia succeït als seus pares perquè ningú al seu voltant els parlara d'això?



La temptació de Belial

Una vesprada, mentres ell havia passat un llarg dia de treball, Belial va romandre meditant en el sostre de sa casa. El sostre de sa casa oferia una terrassa que li permetia veure una gran part d'Oanylone. Va romandre allí, llargues hores, per a fer preguntes sobre el seu passat, sobre els seus pares, sobre la seua situació. Una ombra va vindre a veure-ho i ho va embolicar amb delicadesa. El jove adolescent no estava espantat.
    Belial:Qui eres ? Tu que véns a veure'm a la nit, eres amic o enemic?
    Criatura Sense Nom: No tinc nom perquè puc ser tot el que vullgues Belial. Mira al voltant de tu. Per què privilegiar a altres quan estos no tenen res a oferir-te?
    Belial: Perquè ells em necessiten ...
    Criatura Sense Nom: Servix perquè als rics perquè et pagaran així no treballaràs per a res ...
    Belial: Jo mai vaig treballar per a res. Estes persones em necessiten i si jo no ho faig, qui ho farà en el meu lloc?
    Criatura Sense Nom: Que et donen en canvi? Res. Echan pestes contra tu perquè com més els dónes, més et demanen. Allunya't d'ells, perquè et faran infeliç.

Eixa nit, Belial va romandre pensatiu molt després que l'Ombra desapareguera. Per què matar-se amb la tasca mentres que els més rics podrien cobrir-ho d'or? Este pensament va créixer en ell quan l'Ombra va vindre a veure-ho una vegada i una altra, corrompent el seu esperit.



La corrupció de Belial

Així, va començar a demanar-los als pobres que paguen, una cosa que no van poder fer. Llavors va deixar d'ajudar-los, i es va tornar cap a la peresa i el pecat. La seua vanitat i el seu orgull s'havien tornat visibles als ulls de tots ells. Belial s'havia fet un home templat i en el seu rostre, cada vegada més, la seua avarícia es dibuixava. Ell només va donar als rics per a rebre més i més, allunyant-se del seu germà que vivia en humilitat. Miguaël li va suplicar que reprenga la seua paraula i continue servint als que realment ho necessitaven, però el seu germà es va riure d'estes paraules. Belial portava ara una cara demacrada i una llarga capa negra gastada per totes les bandes. Els que estaven al seu voltant van dir que les banyes demoníaques ho creixien en el seu cap. Però a Belial no li va importar molt això. Ara sabia que cada un dels seus gestos eren d'un valor inestimable. Ningú podria ser tan piadós com ell, venent molt cars els seus consells i servicis.

Els hòmens van començar a creure en ell i van escoltar la seua paraula. Belial predica la seua superioritat sobre la majoria. Ningú tenia més talent que ell. Els seus dits es van tornar llargs i angulosos per a agafar millor l'or que estava acumulant. Se sentia indispensable per a la ciutat, sabia que era indispensable per a la ciutat.



Representació de Belial durant la seua condemnació


La Condemnació Eterna

Belial s'havia convertit en un dels hòmens més poderosos i el més escoltat per Oanylone. Mentres que l'Ombra li murmurava a l'orella, li exhortava a la multitud a trobar el traïdors com el seu germà que continuaven escoltant els falsos preceptes que Oane havia destil·lat en l'esperit de cada u. Molt ràpidament, Belial l'Orgullós va formar part d'Inaudiendis (NDLR: en llatí, els que no entenen) amb altres sis blasfems que, durant els set dies daus per l'Altíssim abans de la destrucció de la ciutat, van predicar contra el Creador i les seues obres contra els set hòmens que representaven les set virtuts, en les que estava inclòs el seu germà Miguaël.

I, quan la Ira de l'Altíssim es va descendir sobre la ciutat, trencant la terra i inundant els carrers amb foc que venia del centre de la terra, ell va ser entre els condemnats, amb tots els que es van quedar en la metrópoli, convençuts per les paraules insidioses de la Criatura Sense Nom. Els inaudiendis, van ser enviats al més profund dels abismes de l'Infern Lunar, on el foc rugix i on els pescadors són torturats.

Si mirem, tots els sers de la creació són pecadors, però l'Altíssim, en la seua gran bondat va proposar el perdó, qui no accepta rebre-ho guarda el seu pecat i patirà fins al final dels temps. En la seua condemnació, Belial es va convertir en una criatura terrible. Es diu que hui té el cos d'un cavall ardent i el cap d'un bou rabiós.



L'exorcisme de Belial

Al començament de l'Església, encara estava dèbil, i Belial es diu que, per a destruir-la millor, era necessari actuar des de dins. Sempre tan orgullós, ell va decidir prendre possessió del cos del dignatari més alt de l'Església: el Papa. En eixe moment, el papa Hygin es va veure afectat per una malaltia greu; Belial, ple de covardia, va prendre possessió, i des d'eixe moment els trets del Sant Pare van començar a canviar. Un servent, Mirall es va donar compte d'això i va suplicar a l'Altíssim enviar a algú. L'arcàngel Miguaël, el sant patró contra la possessió, anomenat més tard exorcista, va ser enviat.
Ell va prorrompre tan ràpidament com li era possible, les seues sis ales que bategaven a perdre l'alé, si l'església queia ara el resultat seria atroç. Va entrar en el cos de Hygin, els seus pensaments virtuosos havien de tornar a eixir, però per la seua banda Belial lluitava també.

Belial: « T'atrevixes a intervindre contra el teu propi germà Miguaël? No veus que el teu Déu se servix de tu?»
Miguaël: « Tu ja no eres més el meu germà, Belial. Et renec, vete d'on véns, torna a poblar els abismes, només Déu és sobirà, només Déu és l'amo. Què només les virtuts d'este home sorgisquen!»

Mentres es produïa esta confrontació, el Paradís Solar i l'Infern Lunar pareixien estar també enfrontant-se en un combat decisiu.

Miguaël: « Ves novament d'on véns, Príncep dels Dimonis i deixa l'ànima d'este home en pau, entens?? Vade retro Belial! Ves novament d'on véns!».

En aquell moment, una flama va sorgir de la boca del posseït i va eixir a estavellar-se a la llunyania sobre l'astre dominant a la nit mentres que el cel tornava a la seua tintura normal.

Sant Miguaël va ascendir als cels en glòria, assentat en un núvol i acompanyat de mil veus celestials cantant la glòria de Déu perquè només Déu és sobirà.

_________________
His Excellency the Most Reverend Monsignor Prof. Dr. theol. Policarpo von Wittelsbach
Bishop of Würzburg
Archabbot of the Abbey of Heiligenbronn
President and Prefect of the Roman Regular Chapter
Revenir en haut de page
Voir le profil de l'utilisateur Envoyer un message privé
Montrer les messages depuis:   
Poster un nouveau sujet   Répondre au sujet    L'Eglise Aristotelicienne Romaine The Roman and Aristotelic Church Index du Forum -> La Bibliothèque Romaine - The Roman Library - Die Römische Bibliothek - La Biblioteca Romana -> Le Dogme - The Dogma Toutes les heures sont au format GMT + 2 Heures
Page 1 sur 1

 
Sauter vers:  
Vous ne pouvez pas poster de nouveaux sujets dans ce forum
Vous ne pouvez pas répondre aux sujets dans ce forum
Vous ne pouvez pas éditer vos messages dans ce forum
Vous ne pouvez pas supprimer vos messages dans ce forum
Vous ne pouvez pas voter dans les sondages de ce forum


Powered by phpBB © 2001, 2005 phpBB Group
Traduction par : phpBB-fr.com