L'Eglise Aristotelicienne Romaine The Roman and Aristotelic Church Index du Forum L'Eglise Aristotelicienne Romaine The Roman and Aristotelic Church
Forum RP de l'Eglise Aristotelicienne du jeu en ligne RR
Forum RP for the Aristotelic Church of the RK online game
 
Lien fonctionnel : Le DogmeLien fonctionnel : Le Droit Canon
 FAQFAQ   RechercherRechercher   Liste des MembresListe des Membres   Groupes d'utilisateursGroupes d'utilisateurs   S'enregistrerS'enregistrer 
 ProfilProfil   Se connecter pour vérifier ses messages privésSe connecter pour vérifier ses messages privés   ConnexionConnexion 

Hagiographie de l’apôtre Adonia

 
Poster un nouveau sujet   Ce sujet est verrouillé; vous ne pouvez pas éditer les messages ou faire de réponses.    L'Eglise Aristotelicienne Romaine The Roman and Aristotelic Church Index du Forum -> La Bibliothèque Romaine - The Roman Library - Die Römische Bibliothek - La Biblioteca Romana -> Le Dogme - The Dogma
Voir le sujet précédent :: Voir le sujet suivant  
Auteur Message
Sainte Wilgeforte



Inscrit le: 17 Juil 2009
Messages: 6071

MessagePosté le: Sam Fév 06, 2010 3:35 pm    Sujet du message: Hagiographie de l’apôtre Adonia Répondre en citant

Citation:



    Hagiographie de l’apôtre Adonia

    Sa vie avant Christos

    Adonia est née en Grèce, à Athènes, cinq années après la naissance de Christos. Elle passa son enfance à travers les routes du bassin méditerranéen. Son père, négociant et commerçant, lui fit partager sa connaissance des langues dés son plus jeune âge. Elle provoquait ainsi l’admiration de tous y compris de ses parents qui la comblaient chaque jour de son existence.

    Eu égard aux échanges avec une multitude de peuples, son sens du partage et de la tolérance prenaient chaque jour de sa vie une ampleur considérable. Malgré son jeune âge, son savoir et son élocution faisaient l’admiration de tous. Adonia aimait cette vie.

    Seulement, plus elle grandissait plus la jeune fille se transformait en une jeune femme dont la beauté ne laissait pas indifférent.
    C’est lors d’un voyage en Galilée que son père rencontra un homme puissant, négociant, et qui, ayant rencontré Adonia, lui demanda sa main. Son père ravi d’une telle union donna son accord au grand désarroi de sa fille. Elle envisageait cette future union comme un frein à son esprit et à son goût de liberté tant l'homme, certes riche, était rustre et peu attiré par les choses de l'esprit.

    Sa vie avec Christos

    Dépitée et après maintes querelles avec son père, c’est plein de doutes et de colère qu’Adonia quitta la maison pour aller à l’extérieur de la ville.
    Lors de cette marche, elle fut sortie de ses pensées par un attroupement autour d’un homme que l’on disait venir du désert.
    Chaque personne étaient en admiration devant ses propos. Tous le contemplaient et semblaient respirer la sérénité. Adonia s’approcha pour l’écouter. Elle aussi fut subjuguée. Ses paroles parlaient d’amour, d’amitié du Très Haut…Chaque être sur terre devait suivre les chemins de la Vertu et ainsi lutter contre la bête sans nom. Subjuguée, elle s’approcha…et tendit l’oreille quand il parla d’enseignement et de se joindre à lui afin de faire passer son message à travers le monde. Elle sut alors en son fort intérieur qu’elle le suivrait.

    Citation:
    Adonia dit : Je souhaite vous suivre …
    Christos dit : " Vous voulez me rejoindre ? Dans ce cas ayez beaucoup d’amour dans votre cœur et suivez-moi, partagez un peu de votre temps et de vos biens le temps que vous pourrez. Par contre si vous choisissez de vous dédier à guider les autres sur la voie de l'Eglise, il faut alors que vous soyez prêts à lui donner priorité. Alors prenez de la distance par rapport à vos biens, à votre travail, à vos outils, dites au revoir à votre famille… Préférez la simplicité et l'instruction aux riches ornements et aux beaux atours. Car notre tâche nécessitera de sacrifier le bien personnel au bien collectif, mais en échange vous serez sacrée parmi les enfants de Dieu. "

    Et il dit encore :

    " Si votre famille ne vous comprend pas, priez pour elle, car elle n’est pas sensible au message de Dieu.
    Si celui qui vous embauche vous en veut, ne lui en voulez pas, et priez pour lui, car il n’est pas sensible au message de Dieu.
    Si vos amis vous retiennent, alors entraînez-les avec vous, afin qu’ils découvrent aussi le message de Dieu.


    Elle rejoignit donc Titus, Samos et les autres apôtres aux côtés de Christos en quittant tout sur son passage. Les miracles auxquels elle assistait la confortaient chaque jour dans son choix. Sa capacité à faire passer le message du Très Haut aux différents peuples parlant des langues différentes émerveilla tout le monde.
    Ils avaient déjà parcourus de multiples pays quand Christos et ses disciples se rendirent à Jérusalem. La souffrance partagée en ces lieux renforça sa Foi. Une fois la condamnation prononcée et exécutée, elle décida de suivre ses compagnons d’infortune et d’aller propager le message et les valeurs d’Aristote. Leur communauté liée par l’amitié ne cessait de s’agrandir grâce aux baptêmes qu’ils effectuaient.

    Sa vie après Christos

    L’éloignement

    Ses capacités à communiquer avec différentes peuplades l’incita à quitter ses Frères et aller dans des contrées de plus en plus éloignées afin d’y propager la parole. Chaque année passée à diffuser l’enseignement de Christos faisait émerger une dizaine de disciples, de prêtres.
    Mais elle voulait faire plus. Toujours plus vite. Alors, au fil du temps, elle s’éloigna du monde peuplé pour travailler à la réunion de chaque ethnie autour d’un seul langage et d’une seule écriture.
    Elle travailla jour et nuit à la tâche. La rédaction de la parole du Très Haut dans une langue universelle afin que tous puissent bénéficier de l’enseignement d’Aristote, de Chritos… fut un jour terminée. C’est avec ce livre qu’elle décida alors de retourner au monde du vivant.
    Elle rencontra sur son chemin Paulos. Fière de son travail elle lui montra son œuvre…

    Citation:

    Paulos : Qu’as-tu fais là ma sœur ?
    Adonia : Je ne comprends pas ton air horrifié Paulos. N’es-tu pas content de voir tous les peuples se comprendre en une seule langue ? Ne vois-tu pas venir vers nous plus de disciples, de prêtres, de curés ?
    Paulos : Cette ambition t’a aveuglée chère Adonia. As-tu oublié le chapitre VII de la préhistoire ? Il est dit :
    Citation:
    « Les cités se concurrençaient de plus en plus pour le contrôle des ressources. Ce qu’elles ne pouvaient avoir par le commerce, elles tentaient de l’obtenir par la force. Ainsi, chaque cité organisa une armée, engageant des soldats, afin de combattre pour enrichir leur communauté et ses dirigeants.
    Alors, Dieu décida de leur permettre d’apprendre ce qu’était l’amitié, afin que, plus jamais, un humain n’en tue un autre. Il divisa le langage unique en une multitude de langues. Les humains ne se comprirent alors plus entre les cités. Le Très Haut leur permit ensuite de pouvoir apprendre les langues qu’ils ne connaissaient pas. Cet apprentissage nécessitait pour chacun de s’ouvrir à la culture de l’autre. Ainsi, ils étaient moins enclins au combat, étant donné les efforts nécessaires pour apprendre les langages de ceux qu’ils voulaient attaquer. »


    Adonia, effondrée, s’écroula puis pleura ne comprenant pas un tel égarement. Paulos la réconforta et lui affirma que son talent devait servir à réunir les peuples mais qu’il ne devait pas l’assister, faisant ainsi les desseins de la bête sans nom.

    Le retour de la Foi

    Sa rencontre avec l’apôtre lui fut salutaire. Elle retrouva donc la raison et alla cacher son œuvre afin que personne ne puisse découvrir ce livre.
    Elle parcouru le monde et créa de nombreuses écoles où chaque élève était chargé de traduire et d’écrire la Parole et ce, dans toutes les langues.
    Dans le plus grand secret chaque disciple s’attachait à œuvrer afin de propager cette amitié aristotélicienne.

    Son enseignement

    Tout comme les autres apôtres, Adonia avait accepté de propager la parole du Très Haut. Elle diffusa cette parole autour du bassin méditerranéen puis dans des contrés beaucoup plus éloignées.
    Sa grande capacité à communiquer l'aida à étendre le nombre de baptisés au travers le monde.

    Adonia contribua au rapprochement entre les peuples. En servant d'intermédiaire, elle les aida à se comprendre. Elle renforça ainsi la communion fraternelle autour du Livre des Vertus.

    Il n'est jamais facile d'enseigner la parole du Très Haut sans que son message soit dénaturé à cause d'incompréhensions. Adonia eu dans ce domaine un rôle important à tenir. Grâce a son don, l'enseignement du Très Haut fut communiqué sans omissions, sans retranchements, sans ajouts. La parole de l'omniscient ne s'est jamais dégradé au fil des voyages et du temps.

    Quelques citations :

    "Allez, faites de toutes les nations des disciples du Très Haut, unis dans cette amitié aristotélicienne."

    "Enseigner la vraie parole telle qu’elle a été enseignée, afin d’être capable d’exhorter selon la saine doctrine et de réfuter les contradicteurs"

    "Enseignez mais avec patience, compréhension de celui qui vous écoute. Car sachez le, il n'est pas de plus réel danger que cela qui croit enseigner la vrai parole alors qu'elle n'est que détournée."

    Son départ de la vie terrestre

    C’est en apprenant à lire la parole d’Aristote à de jeunes garçons et filles qu’un jour elle fut arrêtée et dénoncée par le père de jumelles. Accusée de fourvoyer la jeunesse, elle fut emprisonnée à Rome pour y être torturée.
    Malgré la férocité des interrogatoires elle ne livra jamais à ses tortionnaires les différents lieux où la parole était écrite et enseignée.
    C’est épuisée qu’elle fut jugée et condamnée à la crucifixion, 15 ans après la mort de Christos. Son corps fut ensuite brûlé afin d’éviter que ses disciples viennent récupérer ses restes.

    Relique

    Un garde corrompu donna à ses élèves le linceul sur lequel elle s’allongea après chaque acte de torture subie.


    Traduit par monseigneur Dariush

_________________
Revenir en haut de page
Voir le profil de l'utilisateur Envoyer un message privé
dariush
Cardinal
Cardinal


Inscrit le: 12 Jan 2009
Messages: 913
Localisation: 13, rue des Lumières Gien

MessagePosté le: Dim Mai 22, 2011 1:28 am    Sujet du message: Répondre en citant

Citation:


    Agiografia dell'apostolo Adonia

    La sua vita prima di Christos

    Adonia nacque in Grecia, ad Atene, cinque anni dopo la nascita di Christos. Passò l'infanzia sulle strade del Mediterraneo: suo padre, negoziante e commerciante, condivise con lei la sua conoscenza delle lingue straniere fin dalla più tenera età. Suscitava così l'ammirazione di tutti, compresi i suoi genitori che la riempivano di complimenti ogni giorno.

    In conseguenza degli scambi con una moltitudine di persone, il suo senso di condivisione e di tolleranza aumentavano considerevolmente ogni giorno della sua vita. Malgrado la sua giovane età, la sua conoscenza ed il suo eloquio suscitavano l'ammirazione di tutti. Adonia amava quella vita.

    Più cresceva più la ragazzina lasciava il posto ad una giovane donna la cui bellezza non lasciava indifferenti.
    Fu in occasione di un viaggio in Galilea che suo padre incontrò un uomo potente,un mercante, che incontrata Adonia ne chiese la mano. Suo padre, lieto di tale unione, diede il suo consenso causando lo sconcerto della figlia. Lei vedeva tale unione come un freno al suo spirito ed al suo gusto per la liberta, poiché l'uomo era tanto ricco quanto rozzo e poco propenso alle cose dello spirito.

    La sua vita con Christos

    Contrariata e dopo molti litigi con suo padre, Adonia lascia la sua casa piena di dubbi e di rabbia per uscire dalla città.
    Durante questa marcia, fu distolta dai suoi pensieri da un assembramento attorno ad un uomo che dicevano venisse dal deserto.
    Ogni persona era in ammirazione dinnanzi alle sue parole. Tutti lo contemplavano e sembravano respirare serenità. Adonia si avvicinò per ascoltarlo. Quindi fu soggiogata. Le sue parole parlavano d'amore, d'amicizia, dell'Altissimo… Ogni essere sulla terra doveva seguire il cammino della Virtù e lottare contro la bestia senza nome. Soggiogata, si avvicinò… e tese l'orecchio quando lui parlò d'insegnamento e di unirsi a lui per diffondere il suo messaggio attraverso il mondo. Seppe allora, dentro di sé, che lo avrebbe seguito.

    Citation:
    Adonia disse: Desidero seguirvi…
    Christos disse: "Volete unirvi a me? In questo caso avrete molto amore nel vostro cuore e mi seguirete, dandomi un po' del vostro tempo al meglio che potrete. D'altra parte, se sceglierete di dedicarvi a guidare gli altri lungo la via della Chiesa, è necessario che siate pronti a dedicarle tutte le priorità. Allora prendete distanza dai beni, dal lavoro, dagli attrezzi, dite addio alla vostra famiglia... preferite la semplicità e l'istruzione rispetto ai ricchi ornamenti e ai bellissimi gioielli. Poiché il nostro compito ci richiederà il sacrificio del bene personale per il bene collettivo, ma, in cambio, sarete accolti in santità tra i figli di Dio."

    E disse ancora:

    "Se la vostra famiglia non vi capisse, pregate per loro, poiché non sono sensibili al messaggio di Dio.
    Se colui che vi assume vi prende in odio, non vi arrabbiate con lui, e pregate per lui, poiché non è sensibile al messaggio di Dio.
    Se i vostri amici vi frenano, allora portatateli con voi, cosicché anche loro possano scoprire il messaggio di Dio.


    Raggiunse dunque Tito, Samot e gli altri apostoli al fianco di Christos lasciandosi tutto alle spalle. I miracoli ai quali assisteva la confortavano ogni giorno nella sua scelta. La sua capacità di fare passare il messaggio dell'Altissimo a popoli differenti parlando diverse lingue meravigliò tutti. Avevano già attraversato diversi quando Christos ed i suoi discepoli si recarono a Gerusalemme. La sofferenza condivisa in questi luoghi rafforzò la sua fede. Una volta pronunciata ed eseguita la condanna, decise di seguire i suoi compagni di sventura ed andare a propagare il messaggio ed i valori di Aristotele. La loro Comunità legata dall'amicizia non cessava d'ingrandirsi grazie ai battesimi che effettuavano.

    La sua vita dopo Christos

    L'allontanamento


    La sua capacità di comunicare con varie popolazioni la spinsero a lasciare i suoi fratelli ed andare in regioni sempre più distanti per propagare la parola. Ogni anno passato a diffondere l'insegnamento di Christos faceva emergere una decina di discepoli e di sacerdoti.
    Ma voleva fare più. Sempre più rapidamente. Allora, nel tempo, si allontanò dal mondo popolato per lavorare alla riunione di ogni etnia attorno ad una sola lingua ed una sola scrittura.
    Lavorò giorno e notte al compito: la redazione della parola dell'Altissimo in una lingua universale affinché tutti potessero beneficiare dell'insegnamento di Aristotele e di Chritos…
    Un giorno tale lavoro ebbe termine. Fu con questo libro, che ella decise allora di tornare al mondo dei fedeli.
    Incontrò Paolo sul suo cammino. Fiera del suo lavoro gli mostrò la sua opera…
    Citation:
    Paolo: Cosa hai fanno sorella mia?
    Adonia: Non comprendo la vostra aria inorridita, Paolo. Non sei contento di vedere tutti i popoli comprendersi in una sola lingua? Non vedi venire verso noi più discepoli, sacerdoti, curati?
    Paolo: Quest'ambizione ti ha accecata cara Adonia. Hai dimenticato il capitolo VII della preistoria? È detto:
    Citation:
    Così, ogni città allestì un esercito, ingaggiando soldati, al fine di combattere per arricchire la loro comunità e i suoi reggenti.

    Allora, Dio decise di permettere loro di imparare cosa fosse l’amicizia, affinché mai più accadesse che un umano ne uccidesse un altro. Divise l’unico linguaggio in una moltitudine di lingue. Gli umani, allora, non riuscirono più a capirsi tra una città e l’altra. L’Altissimo permise quindi loro di poter imparare le lingue che non conoscevano. Per questo apprendimento, era necessario che ciascuno si aprisse alla cultura dell’altro. Così, essi erano meno inclini al combattimento, dati gli sforzi necessari per imparare le lingue di quelli che volevano attaccare.


    Adonia, distrutta, s'accasciò e pianse, non comprendendo, in preda allo smarrimento. Paolo la confortò dicendo che il talento doveva servire a riunire i popoli, ma che non doveva compiacerli, facendo così il gioco della Creatura Senza Nome.

    Il ritorno della Fede

    L'incontro con l'apostolo fu salutare. Ritrovò dunque la ragione e nascose la sua opera, affinché nessuno potesse scoprire tale libro. Percorse il mondo e creò numerose scuole dove ogni allievo era incaricato di tradurre e scrivere la Parola in tutte le lingue.
    Nel più grande segreto, ogni discepolo si preoccupava di operare per diffondere l'amicizia aristotelica.

    Il suo insegnamento

    Come gli altri apostoli, Adonia aveva accettato di diffondere la parola dell'Altissimo. La diffuse attornio al bacino mediterraneo e in contrade ben più lontane.
    La sua grande capacità di comunicare l'aiutò ad estendere il numero di battezzati in tutto il mondo.

    Adonia contribuì al ravvicinamento tra i popoli. Fungendo da intermediario, li aiutò a comprendersi. Rafforzò così la comunione fraterna attorno al Libro delle Virtù.

    Non è mai facile insegnare la parola dell'Altissimo senza che il suo messaggio sia snaturato a causa di incomprensioni. Adonia aveva un ruolo importante in questo campo: grazie al suo dono l'insegnamento dell'Altissimo fu comunicato senza omissioni, senza tagli e senza aggiunte. La parola dell'Onnisciente non si è mai degradata malgrado il passaggio attraverso i viaggi ed il tempo.

    Qualche citazione:

    "Andate, fate di tutte le nazioni dei discepoli dell'altissimo, uniti dall'amicizia aristotelica."

    "Insegnare la vera parola così come è stata insegnata, per essere in grado di esortare secondo la sana dottrina e confutare i contraddittori"

    "Insegnate, ma con pazienza e comprensione di chi vi ascolta. Poiché sapete, non vi è più grande pericolo di chi crede di insegnare la vera Parola quando non fa altro che deformarla."

    L'abbandono della vita terrena

    Fu mentre insegnava a dei giovani ragazzi e ragazze a leggere la parola d'Aristotele che fu arrestata e denunciata da uno dei loro padri. Accusata di fuorviare la gioventù, fu imprigionata a Roma per esservi torturata.
    Nonostante la ferocia degli interrogatori non rivelò mai ai suoi torturatori i vari luoghi dove la Parola era scritta ed insegnata.
    Fu giudicata e condannata alla crocifissione, 15 anni dopo la morte di Christos. Il suo corpo fu in seguito bruciato per evitare che i suoi discepoli potessero recuperare i suoi resti.

    Reliquie

    Una guardia corrotta diede ai suoi allievi il sudario sul quale si stendeva ogni volta dopo la tortura.

    Tradotto da Francesco Saverio Visconti

_________________
Revenir en haut de page
Voir le profil de l'utilisateur Envoyer un message privé MSN Messenger
Ariberto



Inscrit le: 21 Mar 2011
Messages: 304

MessagePosté le: Ven Sep 30, 2011 8:26 pm    Sujet du message: Répondre en citant

Citation:


    Hagiografia de l’Apòstol Adònia.




    La seva vida de Christós.

    Adònia va néixer a l’Hèl•lade, a Atenes, cinc anys després del naixement de Christós. Va passar la seva infantesa pels camins del Mediterrani. El seu pare, un negociant i comerciant, va fer compartir amb ella el coneixement de les llengües des de molt aviat. Va provocar, així. l’admiració de tothom, inclosos els seus pares, que cada dia es complaïen de la seva existència.

    Tenint en compte que comerciaven amb un munt de gent, el sentit de compartir i de la tolerància que aprenia cada dia va arrelar amb força dins seu. A pesar de la seva curta edat, els seus coneixements i la seva manera de parlar deixava admirat a tothom. Adònia amava la vida.

    A mida que va anar creixent, va esdevenir d’una nena a una jove la bellesa de la qual tampoc no deixava indiferent a ningú.

    Va ser durant un viatge a Galilea que el seu pare va conèixer un home poderós, un comerciant, que, en haver-la rondat, va demanar-li la seva mà. El seu pare, feliz per aquesta unió, va acceptar-la davant la consternació de la seva filla. Ella va concebre-la com un fre a la seva ment i al seu gust per a la llibertat com a dret humà, i més essent un rústec ric que no se sentia gens atret per l’espiritualitat.


    La seva vida amb Christós.

    Despitada i després de moltes baralles amb el seu pare, plena de dubtes i de còlera, Adònia va fugir de casa per tal d’anar-se’n de la ciutat. Durant aquesta marxa, va ser treta dels seus pensaments per una multitud que hi havia al voltant d’un home del qual hom deia que venia del desert.

    Tothom semblava astorat del que deia. Semblava, tot ell, emanar i contemplar serenor. Adònia va anar a escoltar-lo. Ella també va caure captivada. Les seves paraules parlaven d’amor, de l’amistat de l’Altíssim...Tots els éssers havien de seguir el camí de la virtut i, per tant, lluitar contra la Criatura sense Nom. Captivada, va dirigir-se a ell...va parar l’orella quan parlava de l’educació i de seguir-lo per tal de fer arribar el missatge arreu del món. Va sentir, aleshores, fortament, quin camí havia de prendre.

    Adònia digué:
    “Vull seguir-vos...

    Christós respongué: “Et vols unir a mi? Has de tenir un munt d’amor al teu cor i seguir-me, compartir una mica del teu temps i de la teva propietat, sempre que puguis. D’altra banda, també pots guiar als altres a l’Església, per la qual cosa és necessari que estiguis preparada per dar-li prioritat. Així que hauràs de distanciar-te de la teva casa, de la teva feina, dir adéu a la teva família...Preferir la simplicitat i la instrucció als rics ornaments i joies. Per a la nostra tasca cal sacrificar la propietat privada per al benestar general, però, en canvi, passaràs a ser sagrada entre els fills de Déu.”

    I va afegir:

    “Si la teva família no et comprèn, resa per a ella, per què no és sensible al missatge de Déu.
    Si qui t’ha demanat la mà no ho vol, resa per ell, per què no és sensible al missatge de Déu.
    Si els teus amics es mantenen, aleshores instrueix-los amb tu per tal que ells també descobreixin el missatge de Déu.”



    Va unir-se, doncs, a Titus, Samoth i la resta d’apòstols juntament amb Christós deixant tot enrere. Els miracles als quals va assistir tots els dies la confortaven. La seva capacitat per a transmetre el missatge de l’Altíssim a diferents persones que parlaven diferents idiomes, d’altra banda, va sorprendre a tots.

    Quan ja van viatjar per molts països, Christós i els seus deixebles van tornar a Jerusalem. El patiment compartit allà va enfortir la seva fe. Un cop condemnat i executat, va decidir seguir els seus companys d’infortuni i difondre la Bona Noca i els valors aristotèlics. La comunitat unida per l’amistat va seguir creixent gràcies als baptismes que van realitzar ells.


    La seva vida després de Christós.

    La distància.

    La seva habilitat per a comunicar-se amb les diferents tribus la va dur a deixar els seus germans i anar als països més remots amb la finalitat de difondre la paraula. Cada any que passava instruïa a dotzenes de seguidors, els sacerdots. Però ella en volia ordenar més. Anar més ràpid. Per això ella, amb el temps, va deixar de treballar en un món poblat per la unió de diferents grups ètnics per fer-ho al voltant d’una sola llengua i una sola escriptura, sola.

    Va treballar dia i nit per aquesta tasca. La redacció de la paraula de l’Altíssim en una sola llengua, per tal que tots poguessin beneficiar-se de les ensenyances d’Aristòtil, de Christós...va acabar de cop. Amb aquest llibre, va decidir tornar amb la gent. Ella es va retrobar amb el seu amic Paulos i, orgullosa, li va mostrar el seu treball...


    Paulos: Què has fet, germana?

    Adònia: No entenc per què t’horroritzes, Paulos. No te n’alegres de veure que tota la gent podrà entendre una sola llengua? No veus que vindran cap a nosaltres més deixebles, més sacerdots, més pastors?
    Paulos: Aquesta ambició t’ha cegat, estimada Adònica. Has oblidat el Capítol VII de la Prehistòria? Diu així: Les ciutats competien cada vegada més entre si pel control dels recursos. Els que no va poder obtenir-lo mitjançant el intercanvi, van intentar obtenir-lo a la força. Així, cada ciutat va organitzar un exèrcit, entrenant soldats per a lluitar per a enriquir la seva comunitat i als seus líders.

    Aleshores, Déu va decidir permetre’ls que aprenguessin l’amistat, de manera que els humans deixessin de matar-se els uns als altres. Va dividir la única llengua en una multitud de llengües. Els humans no eren capaços d’entendre les paraules parlades en altres ciutats. L’Altíssim, aleshores, el va permetre ser capaços d’aprendre les llengües que no coneixien. Aquest entrenament requeria que cada un s’obrís vers la cultura de l’altre. Així, estaven menys inclinats a combatre, havent-los donat la comprensió de l’altre degut als esforços necessaris per aprendre les llengües d’aquells que desitjaven atacar.


    Adònia va desplomar-se al terra i va plorar per no haver-se’n adonat del seu error. Paulos va consolar-la, i va assegurar-li que el seu talent estava destinat a unir a la gent, però no havia de persistir, que havia sigut presa dels designis de la Criatura sense Nom.

    El retorn de la Fe.

    La seva trobada amb l’apòstol va sanar-la. Va trobar la raó i va amagar el seu treball de manera que mai ningú no pogués trobar aquest llibre.
    Va viatjar per tot el mon i va crear moltes escoles, on cada estudiant era responsable de traduir i escriure la Paraula en tots els idiomes per si sol.
    Aquest gran secret unia a cada deixeble a difondre aquesta tasca d’amistat aristotèlica.


    La seva ensenyança.

    Igual que la resta d’apòstols, Adònia va acordar difondre la paraula de l’Altíssim. Va difondre-la per tota la mediterrània i va arribar fins als llocs més remots.
    La seva gran capacitat de comunicació va ajudar a ampliar el nombre de batejats en el món.

    Adònia va contribuir a l’apropament entre els pobles. Va servir com a intermediària, ajudant a entendre’s uns i altres. Va reforçar aquesta comunió amb el Llibre de les Virtuts.
    Mai no és fàcil ensenyar la paraula del Totpoderós de manera que aquest missatge no sigui distorsionat, a causa de malentesos. Gràcies al seu do, l’ensenyança de l’Altíssim va ser posada sense omissions, sense contradiccions, sense afegiments. La paraula de l’Omniscient mai no es va deteriorar durant el seu viatge al llarg del temps.


    Algunes cites:

    "Aneu i feu deixebles de totes les nacions de l’Altíssim, unint-los en l’amistat aristotèlica. "

    "L’ensenyança de la paraula ha de ser fidel a com ha estat ensenyada, per tal de poder animar als altres en aquesta sana doctrina i refutar als qui la contradiuen."

    "Cal ensenyar, però amb paciència, intentant comprendre a l’home que ens escolta. Per què hom sap que no hi ha res més perillós, realment, que el qui creu veritablement en l’ensenyança i aquesta és errònia."


    La seva partida de la vida terrenal

    Per fer aprendre a llegir la paraula d’Aristòtil a nens i nenes, un dia va ser arrestada i condemnada pel pare d’unes bessones a les quals ella instruïa. Acusada d’enganyar el jovent va ser arrestada a Roma per tal de ser torturada.
    A pesar de la cruesa dels interrogatoris, mai no va dir als seus raptors els diferents llocs on s’escrivia i ensenyava la Paraula.
    Un cop esgotada, va ser jutjada i condemnada a ser crucificada, 15 anys després de la mort de Christós. El seu cos va ser cremat per tal d’evitar que els eus deixebles anessin a recollir les seves restes.


    Relíquia

    Un guàrdia subornat va fer entrega als deixebles d’Adònia el sudari on s’estirava després de cada jornada de tortura patida.



    Traduït per Monsenyor Dariush
    Traduït al català pel Reverendíssim Pare Abat Ignius de Muntaner.

_________________

Préfet de la Villa San Loyats, Théologue du Saint-Office, Doyen du Saint-Dominique, Évêque de Lucca
Revenir en haut de page
Voir le profil de l'utilisateur Envoyer un message privé MSN Messenger
Ignius



Inscrit le: 17 Nov 2010
Messages: 3429
Localisation: Catalunya

MessagePosté le: Jeu Jan 19, 2012 3:16 am    Sujet du message: Répondre en citant

Citation:


    Hagiografía de la Apóstol Adonia

    Su vida antes de Christos:

    Adonia nació en Grecia, en Atenas, cinco años después del nacimiento de Christos. Pasó la infancia en las calles del mediterráneo: Su padre, negociante y comerciante, compartió con ella su conocimiento de las lenguas extrajeras desde la más tierna edad. Provocó así la admiración de todos, incluidos sus padres que la llenaron de felicitaciones cada día.

    Como consecuencia de comerciar con una multitud de personas, su sentido de compartir y de tolerancia aumentaban considerablemente cada día de su vida. A pesar de su joven edad, su conocimiento y su elocuencia provocaban la admiración de todos. Adonia amaba aquella vida.

    A medida que fue creciendo, la niña dio sitio a una joven mujer cuya belleza no dejaba indiferente a nadie.

    Fue durante un viaje a Galilea que su padre conoció a un hombre poderoso, un mercader, que al toparse con Adonia, le pidió su mano. Su padre, feliz de tal unión, dio su consentimiento provocando el desconcierto de la hija. Ella veía esa unión como un freno a su espíritu y a su gusto por la libertad, ya que el hombre era tan rico como rudo y poco inclinado a las cosas del espíritu.

    Su vida con Christos:

    Contrariada y luego de muchas peleas con su padre, llena de dudas y de rabia, Adonia abandonó su casa para salir de la ciudad. Durante esta marcha, fue alejada de sus pensamientos por una muchedumbre alrededor de un hombre que decían venía del desierto. Todo el mundo se admiraba de sus palabras. Todos lo contemplaban y aparentaban respirar serenidad. Adonia se acercó para escucharlo, cuando fue subyugada. Sus palabras hablaban de amor, de amistad, del Altísimo…Cada ser sobre la tierra debía seguir el camino de la virtud y luchar contra la criatura sin nombre. Subyugada se acercó…Y paró la oreja cuando él habló de enseñanza y de unirse a él para difundir su mensaje a través del mundo. Supo entonces, dentro de sí misma, que lo seguiría.


    Citation:
    Adonia dijo: Deseo seguiros…

    Christos dijo: “¿deseáis uniros a mí? En este caso tendréis mucho amor en vuestro corazón y me seguiréis, dándome un poco de vuestro tiempo, lo mejor que podáis. Por otra parte, si elegís dedicaros a guiar a los otros a lo largo de la vía de la Iglesia, es necesario que estéis lista a dedicarle todas las prioridades. Entonces, tomad distancia de los bienes, del trabajo, de los utensilios, decid adiós a vuestra familia. Preferid la sencillez y la instrucción respecto a los ricos adornos y a las magníficas joyas. Ya que nuestra tarea solicitará el sacrificio del bien personal por el bien colectivo, pero, en cambio, seréis acogida en santidad entre los hijos de Dios”.

    Y todavía dijo:

    “Si vuestra familia no os entendiera, rogad por ellos, ya que no son sensibles al mensaje de Dios. Si el que os asume, os coge odio, no os enfadéis, y rogad por él, ya que no es sensible al mensaje de Dios. Si vuestros amigos os frenan, llevadlos con vos, así ellos también podrán descubrir el mensaje de Dios.


    Se unió pues junto a Tito, Samot y los otros apóstoles al lado de Christos dejando todo atrás. Los milagros a los que asistió le confortaron cada día en su elección. Su capacidad de hacer pasar el mensaje del Altísimo a diferentes pueblos hablando diversas lenguas maravilló a todos. Habían atravesado varios países cuando Christos y sus discípulos fueron a Jerusalén. El sufrimiento compartido en este lugar reforzó su fe. Una vez pronunciada y ejecutada la condena, decidió seguir a sus compañeros de desventuras e ir a propagar el mensaje y los valores de Aristóteles. Su comunidad atada por la amistad no dejó de crecer gracias a los bautismos que efectuaron.

    Su vida después de Christos.

    El alejamiento.


    Su capacidad de comunicarse con varias poblaciones la llevaron a alejarse de sus hermanos e ir a regiones más distantes para propagar la palabra. Cada año que pasaba difundía la enseñanza de Christos, hizo emerger una decena de discípulos y de sacerdotes. Pero quería hacer algo más, siempre más rápido. Luego, con el tiempo, se alejó del mundo poblado para trabajar en la reunión de cada etnia entorno a una sola lengua y una sola escritura. Trabajo día y noche en la tarea: La redacción de la palabra del Altísimo en una lengua universal para que todos pudiesen beneficiarse de la enseñanza de Aristóteles y de Christos…

    Un día, tal trabajo se terminó. Fue con este libro, que ella decidió volver al mundo de los fieles. Encontró a Paolo en su camino. Orgullosa de su trabajo le mostró su obra…

    Citation:
    Paolo: ¿Qué has hecho hermana mía?

    Adonia: No entiendo por qué te horrorizas, Paolo. ¿No estás contento de ver a todo el pueblo comprenderse en un solo idioma? ¿No ves venir hacia nosotros más discípulos, sacerdotes, curas?

    Paolo: Esta ambición te ha cegado querida Adonia. ¿Has olvidado el capítulo VII de la prehistoria? Dice:

    Citation:
    Así, cada ciudad organizó un ejército, entrenando soldados, para luchar para enriquecer a su comunidad y a sus líderes.

    6.- Entonces, Dios decidió permitidles que aprendan la amistad, de modo que los humanos dejasen de matarse unos a otros. Dividió la única lengua en una multitud de lenguas. Los humanos no eran capaces de entender las palabras habladas en otras ciudades. El Altísimo entonces les permitió ser capaces de aprender las lenguas que no conocían. Este entrenamiento requería que cada uno se abriese hacia la cultura del otro. Así, estaban menos inclinados a combatir, habiéndoles dado la comprensión del otro debido a los esfuerzos necesarios para aprender las lenguas de aquellos que deseaban atacar.


    Adonia, destruida, se desplomó y lloró, por no haber comprendido su error. Paolo la confortó diciendo que su talento debe servir para unir a los pueblos, pero que no debe complacerlos, siguiendo así el juego de la Criatura Sin Nombre.

    El regreso de la fe.

    El encuentro con el apóstol fue saludable. Recobró, pues, la razón y escondió su obra, para que nadie pudiese descubrir ese libro. Recorrió el mundo y creó numerosas escuelas donde cada alumno era autorizado para traducir y escribir la palabra en todas las lenguas. En el más grande secreto, cada discípulo se preocupaba de obrar para difundir la amistad aristotélica.

    Su enseñanza:

    Como los otros apóstoles, Adonia había aceptado difundir la palabra del Altísimo. La difundió alrededor de todo el mediterráneo y en tierras más bien lejanas.

    Su gran capacidad de comunicar le ayudó a extender el número de bautizados en todo el mundo.

    Adonia contribuyó al acercamiento entre los pueblos. Sirviendo de intermediario, les ayudó a comprenderse. Reforzó así la comunión fraterna, alrededor del libro de las virtudes.

    Nunca es fácil enseñar la palabra del Altísimo, sin que su mensaje se distorsione a causa de incomprensiones. Adonia tuvo un rol importante en este campo: Gracias a su don, la enseñanza del Altísimo fue comunicada sin omisiones, sin cortes y sin añadiduras. La palabra del Omnisciente no ha sido nunca degradada a pesar del viaje a través del tiempo.

    Algunas citas:

    Citation:
    “Id, haced de todas las naciones discípulas del Altísimo, unidlas por la amistad aristotélica”.

    “Enseñar la verdadera palabra así como ha sido enseñada, para ser capaz de exhortar a otros según la sana doctrina y refutar a los que la contradicen”.

    “Enseñad, pero con paciencia y comprensión de quién os escucha. Ya que, sabed, no hay peligro más grande que aquel que cree enseñar la verdadera palabra, cuando no hace más que deformarla”.


    El abandono de la vida terrenal:

    Fue mientras enseñaba a los jóvenes, niños y niñas a leer la palabra de Aristóteles, que fue arrestada y denunciada por uno de los padres de ellos. Acusada de engañar a la juventud fue encarcelada en Roma para ser torturada.

    A pesar de la ferocidad de los interrogatorios no reveló nunca a sus torturadores los diversos lugares donde la palabra era escrita y enseñada.

    Fue juzgada y condenada a la crucifixión, 15 años después de la muerte de Christos. Su cuerpo fue seguidamente quemado para evitar que sus discípulos pudiesen recuperar sus restos.

    Reliquias:

    Un guardia corrupto dio a sus alumnos el sudario sobre el que se tumbaba después de la tortura.


_________________
Revenir en haut de page
Voir le profil de l'utilisateur Envoyer un message privé Envoyer un e-mail
Montrer les messages depuis:   
Poster un nouveau sujet   Ce sujet est verrouillé; vous ne pouvez pas éditer les messages ou faire de réponses.    L'Eglise Aristotelicienne Romaine The Roman and Aristotelic Church Index du Forum -> La Bibliothèque Romaine - The Roman Library - Die Römische Bibliothek - La Biblioteca Romana -> Le Dogme - The Dogma Toutes les heures sont au format GMT + 2 Heures
Page 1 sur 1

 
Sauter vers:  
Vous ne pouvez pas poster de nouveaux sujets dans ce forum
Vous ne pouvez pas répondre aux sujets dans ce forum
Vous ne pouvez pas éditer vos messages dans ce forum
Vous ne pouvez pas supprimer vos messages dans ce forum
Vous ne pouvez pas voter dans les sondages de ce forum


Powered by phpBB © 2001, 2005 phpBB Group
Traduction par : phpBB-fr.com