L'Eglise Aristotelicienne Romaine The Roman and Aristotelic Church Index du Forum L'Eglise Aristotelicienne Romaine The Roman and Aristotelic Church
Forum RP de l'Eglise Aristotelicienne du jeu en ligne RR
Forum RP for the Aristotelic Church of the RK online game
 
Lien fonctionnel : Le DogmeLien fonctionnel : Le Droit Canon
 FAQFAQ   RechercherRechercher   Liste des MembresListe des Membres   Groupes d'utilisateursGroupes d'utilisateurs   S'enregistrerS'enregistrer 
 ProfilProfil   Se connecter pour vérifier ses messages privésSe connecter pour vérifier ses messages privés   ConnexionConnexion 

[CAT] El Llibre de les Virtuts - Pròleg

 
Poster un nouveau sujet   Répondre au sujet    L'Eglise Aristotelicienne Romaine The Roman and Aristotelic Church Index du Forum -> La Bibliothèque Romaine - The Roman Library - Die Römische Bibliothek - La Biblioteca Romana -> Le Dogme - The Dogma
Voir le sujet précédent :: Voir le sujet suivant  
Auteur Message
Kalixtus
Cardinal
Cardinal


Inscrit le: 24 Fév 2013
Messages: 12899
Localisation: Roma, Palazzo Doria-Pamphilj

MessagePosté le: Jeu Sep 21, 2023 2:26 am    Sujet du message: [CAT] El Llibre de les Virtuts - Pròleg Répondre en citant

Citation:




    El Llibre de les Virtuts

      Llibre 2. Els Dos Profetes

        La Vida de Christos


_________________


Dernière édition par Kalixtus le Jeu Sep 21, 2023 2:31 am; édité 1 fois
Revenir en haut de page
Voir le profil de l'utilisateur Envoyer un message privé
Kalixtus
Cardinal
Cardinal


Inscrit le: 24 Fév 2013
Messages: 12899
Localisation: Roma, Palazzo Doria-Pamphilj

MessagePosté le: Jeu Sep 21, 2023 2:31 am    Sujet du message: Répondre en citant

Citation:

    Der Prolog

    per Samoht, any LXXXVII..

    Heus aquí, germans, l’herència que us transmeto en la forma d’aquests pergamins.

    Jo, Samoht, un home vell que serà pres aviat, o això espero, pel Senyor per a ser reunit al seu regne, he consignat aquí totes les meves memòries sobre el qui s’anomenava Jeshua però a qui tothom anomenava Christós, i el qui va marcar el món de la seva impressió indeleble.

    El coneixeu, estimats fills, aquest gran home prim i bell, que irradiava de felicitat divina, que recorria els deserts amb el seu bastó a la mà. Ensenyava el missatge d’Aristòtil als homes per a salvar-los dels seus pecats. Ell fou el Messies tan esperat; el guia tan esperat.

    El coneixeu, vosaltres, tots els qui vàreu escoltar nombrosos testimonis de la seva persona, testimonis divergents, sovint misteriosos, però que es posaven d’acord sobre el destí excepcional d’aquest home habitat per Déu.

    Avui les meves forces m’abandonen, amics, i no crec que sobrevisqui al hivern. Però he decidit explicar-vos la seva història com jo la vaig viure fa molt de temps. He treballat de tirada, fins i tot per la nit, amb la llum de la meva espelma...He registrat en les meves memòries per tal de ressaltar la veritat i el que és just, i desembarassar-me d’allò que el temps no ha deixat de deformar, d’exagerar i de posar fins i tot més bonic.

    No obstant això, tot i havent pres aquestes precaucions, la seva vida apareix en mi com un miratge, com un somni fulgurant, com el misteri d’una bellesa exaltant i melancòlica. Malauradament, avui, quan em recolzo sobre el meu bastó, quan pujo sobre les meves febles cames per admirar la bellesa de la Creació, no puc abstenir-me de reprimir un sanglot; la llum del Sol d’aquest dia encara sembla impregnada pel cos i l’ànima de Christós.

    La naturalesa també testimonia la potència i la bondat del Senyor. En quant a la vida, ella mateixa és una prova d’aquesta transcendència tan inquietant.

    Les meves llàgrimes d’alegria estan destinades a Déu, en agraïment per haver-nos creat i per l’enorme do que ens va fer enviant-nos el Messies per a salvar-nos. Podríeu vosaltres també, germans, plorar de felicitat llegint aquestes línees...Potser aleshores no hauré faltat en la missió que em va confiar Christós ja fa vàries dècades.

    Així, tres segles després què Aristòtil hagués revelat la paraula divina, els que tenien fe en ‘Etern estigueren encara confrontats amb la omnipotència de diversos cultes pagans que sacrificaven als seus múltiples falsos déus, inclosos alguns que s’havien apropiat de les ensenyances d’Aristòtil per a desviar-los de la veritat. Però la vertadera fe no era absent a les ànimes dels homes i les dones de l’època, que es confrontava cada dia amb les conviccions errònies d’aquests pecadors. Tots els vertaders creients esperaven que la profecia d’Aristòtil es complís i que el Messies arribés per a confirmar el missatge de l’Etern...



    Traduït per Ignius de Muntaner.

_________________
Revenir en haut de page
Voir le profil de l'utilisateur Envoyer un message privé
Montrer les messages depuis:   
Poster un nouveau sujet   Répondre au sujet    L'Eglise Aristotelicienne Romaine The Roman and Aristotelic Church Index du Forum -> La Bibliothèque Romaine - The Roman Library - Die Römische Bibliothek - La Biblioteca Romana -> Le Dogme - The Dogma Toutes les heures sont au format GMT + 2 Heures
Page 1 sur 1

 
Sauter vers:  
Vous ne pouvez pas poster de nouveaux sujets dans ce forum
Vous ne pouvez pas répondre aux sujets dans ce forum
Vous ne pouvez pas éditer vos messages dans ce forum
Vous ne pouvez pas supprimer vos messages dans ce forum
Vous ne pouvez pas voter dans les sondages de ce forum


Powered by phpBB © 2001, 2005 phpBB Group
Traduction par : phpBB-fr.com