 |
L'Eglise Aristotelicienne Romaine The Roman and Aristotelic Church
Forum RP de l'Eglise Aristotelicienne du jeu en ligne RR
Forum RP for the Aristotelic Church of the RK online game
 
|
| Voir le sujet précédent :: Voir le sujet suivant |
| Auteur |
Message |
Kalixtus
Cardinal
Inscrit le: 24 Fév 2013
Messages: 12893
Localisation: Roma, Palazzo Doria-Pamphilj
|
 Posté le: Mer Sep 20, 2023 4:01 pm Sujet du message: [CAT] El Llibre de les Virtuts - L'herència d'Oane |
 |
|
| Citation: | 
El Llibre de les Virtuts
Llibre 1. Mite aristotèlic
|
_________________
Dernière édition par Kalixtus le Jeu Sep 21, 2023 2:28 am; édité 2 fois |
|
| Revenir en haut de page |
|
 |
Kalixtus
Cardinal
Inscrit le: 24 Fév 2013
Messages: 12893
Localisation: Roma, Palazzo Doria-Pamphilj
|
| Posté le: Mer Sep 20, 2023 4:07 pm Sujet du message: |
|
|
| Citation: | 
El Mirall d’Oane
Preàmbul
Estimat Mirall d’Oane, mirall de mi mateix, escollit entre els Homes per Déu, el Misteriós, per a guiar-los entre les verdes pastures de la vida, tu ets l’única persona a la que puc dirigir-me des del fons de la meva solitud.
Abans que Déu em fes La Pregunta, estava sol i incomprès; ho estic encara avui, a pesar del respecte que em rodeja.
Déu s’ha retirat del món, deixant als Homes viure i prosperar per compte propi i jo mateix, de cara al meu destí, el que Ell ha escollit per a mi, del que, per tant, d’alguna manera, me n’ha fet presoner.
I és en aquest cas de desemparament gairebé absolut en el que Ell m’ha deixat, únicament guiat per l’Amor, havent de construir una Església del no-res.
Estimat mirall, que la clemència dels anys em permeti posar per escrit les meves reflexions, els meus dubtes i la meva visió del món benvolgut per Déu.
Oane.
I) Fragments oanesos
Déu, el No-res i la Criatura Sense Nom.
He reflexionat durant molt de temps sobre el No-res, que existia abans de tot, que existia amb Déu i existia en Déu; he arribat a la conclusió de què no podia ser més que la part obscura de Déu, una mica com la terra: bruta, oliosa i enganxifosa que Ell havia creat, lloc on tot fermenta, es podreix i on també repten les llombrius, que es retorcen de tal forma que, elles mateixes, reflecteixen la seva obscuritat.
I, no obstant això, és en aquest lloc tan sòrdid en el que floreixen els fruits més bells del món i que del No-res naixeran els bells fruits de les virtuts divines.
Com si el No-res fos un caos al mateix temps podrit i fecund, exactament com la terra que trepitgem.
El bé i el mal, el negre i el blanc; és com si del negre naixés el blanc, i sens dubte el blanc del negre, en una espècie de moviment perpetu i infernal que redueix el caos primitiu.
Així, de Déu va néixer una espècie d’embrió malèfic, la Criatura sense Nom, que no la podem anomenat precisament per què al mateix temps anomenaríem a Déu.
Déu és el creador del bé; y ho és també del mal.
De la mateixa manera que el No-res és la part obscura de Déu en el cel, la Criatura sense Nom ho és sobre la terra.
I jo, Oane, sol entre els Homes, estic en el centre del duo infernal on Déu lluita contra Déu.
Les tres esferes
El món està constituït per tres esferes: la del bé, la del mal i la de la incertesa.
L’esfera del bé és el Sol, que ens calenta i que permet que les plantes creixin; la del mal és la Lluna, d’un color groguenc malaltís, un reflex pàl•lid del Sol la superfície del qual apareix esquerdada com si mil volcans escopissin foc permanentment; i la de la incertesa és la Terra.
La Terra mateixa està també dividia en tres entitats: està el Cel, on resideix el bé; el terra i el fang, on resideix el mal; i entre aquests dos, el món dels homes i la incertesa.
Sobre aquesta esfera de la incertesa viu l’Home, creació de Déu i reflex d’Aquest.
Així doncs, també tenim en nosaltres, com Déu, el nostre Pare, té en Ell, una part de maldat i obscuritat i aquesta existia amb anterioritat de la Revelació.
Preexistia per què la Criatura sense Nom va néixer i es va convertir en malsana bastant abans que Déu la transformés en quelcom invisible capaç de temptar als Homes impunement.
Era un home entre els Homes, i compartia com Déu, el món i la terra, en tres esferes: el bé, el mal i la consciència, argila de la incertesa.
En alguns Homes el bé preval i en altres el mal triomfa; i, per últim, hi ha altres que naveguen entre els dos perpètuament.
La incertesa del bé i del mal
Però, en realitat, lluny de la Criatura i dels seus serfs habituals, poques són les persones que saben si les seves accions són bones o dolentes.
Vaig conèixer un home convençut de què el bé era allò que li proporcionava felicitat, i que només els diners podien incrementar-la.
Així, passava la major part del seu temps enriquint-se, venent la seva dona com a esclava sexual a altres dones per a guanyar encara més diners; i com més ric era, més feliç semblava.
I després, el vaig veure abatut per la peresa i embriagat per l’avorriment per què el vi s’havia tornat la seva única font de distracció.
El vaig veure convertir-se en un home ple de fúria i còlera i, a les seves tardes de borratxera, va arribar a sacrificar el seu únic fill a Déu.
Aleshores, en l’últim moment, quan la daga del pare sacrificador anava a abatre’s sobre la víctima i anava a perpetrar un infanticidi, no sé el què, però quelcom va contenir el seu rostre, com si de sobte, el resplendor del bé i del mar acabés de cegar-lo com un metall brillant i de despertar la seva consciència.
El bé i el mal, on era la frontera?
Aquest home va voler fer el bé i els seus actes van engendrar el mal.
Va voler fer el mal i va sorgir el bé.
Sovint penso que volent fer el bé aconseguim, a vegades, involuntàriament, fer el mal.
La moral
Va ser aquest incident el que va fer adonar-me’n, a mi, Oane, que havien de fixar-se les regles de la vida.
Vaig inventar la moral.
Tots els sentiments són gojosos per si sols: l’amor, la perversió, l’odi. És per això que generalment es transformen en actes. Només alguns com el mal, són al mateix temps seductors i destructius per aquells que els experimenten.
Vaig fer una llista amb tot allò que em semblava que pogués destruir a aquells que experimentessin el mal i vaig dictar les lleis que van formar la base de la moral:
No robar.
No matar.
Respectar el pare i la mare.
No aportar fals testimoni contra altri.
No cobejar els béns aliens.
Actuar amb temprança.
Respectar la llibertar de l’altre.
D’aquesta manera animava a cada individu a tenir les mateixes regles que el seu proïsme i a tenir els mitjans per a distingir clarament on estava la frontera entre el bé i el mal.
De la moral i els set manaments que van resultar d’ella, derivaren les primeres lleis que regiren la comunitat.
Vaig convertir-me en el cap religiós i polític de la meva comunitat; tantes responsabilitats literalment em van aterrar i m’aterraren sempre; és un pes enorme que Déu m’ha legat en retirar-se del món.
Déu és Misteri
Era fins a tal punt espantós que no podríem mai explicar-nos què és Déu tal i com és: tot això sobrepassa les capacitats de la nostra intel•ligència. La raó ens fa saber que Déu existeix i que posseeix totes les perfeccions. Però no pot anar més enllà per si mateixa.
Per què la nostra intel•ligència és “finita”, és a dir, “limitada”, mentre que Déu és “infinit”.
Per culpa de la nostra imperfecció, no podem comprendre un ésser tan absolut i perfecte com Déu per què nosaltres el veiem, essencialment, a través d’ella.
És sobirà per sobre de tot allò que podem dir o prescriure en el seu nom.
No podem fer una altra cosa que postrar-nos davant d’Ell i presentar-nos humilment com els mortals que el busquen, amb els nostres esperits i els nostres dubtes sabent que estarà al nostre costat, poc importen els nostres errors, les nostres incomprensions i les nostres imprecisions respecte a Ell, per què som els Seus fills, units a Ell pels llaços de la paternitat i l’Amor.
El mal pot triomfar?
No he vist mai el mal sobreposar-se al bé.
El No-res malèfic està en Déu, però Déu ho sap, per Ell ho sap tot, i ho comprèn. Ell coneix la seva part obscura, i la combat amb les seves accions, per què busca fer el bé i per ens ha creat.
Ha creat els Homes per Ell.
Som la garantia de que mai deixarà que el mal venci en Ell sobre el bé si sabem preservar l’amor que li tenim.
L’amor no és només la raó per a viure, és també la de Déu.
Sense amor, Déu, el Bo, el Just, no és res, i l’obscuritat de la melancolia guanyaria i la seva part malvada podria un dia, si nosaltres l’abandonem, destruir el món.
Però Déu ens ha creat també per a que l’ajudem a rebutjar el mal lluitant contra la seva emanació sobre la Terra: la Criatura sense Nom.
De la mateixa manera que el nostre amor l’ajuda a lluitar al Cel, el nostre combat a la Terra contra ella ens evidencia que Déu ens ha confiat la immensa feina de secundar-lo a la lluita contra la seva part obscura i de l’univers.
II) Las benaurances
Cada diumenge, no obstant això, reunia a totes les persones de la meva comunitat: era la Assemblea del poble, on es prenien totes les decisions. Ens ocupàvem també dels problemes domèstics, els conflictes del veïnat, la gestió de la comunitat i, pel contrari, com a dirigent d’una comunitat, les explicava que els principis morals devien regir les nostres accions amb la finalitat de fer triomfar el bé i d’ajudar a Déu en el seu combat.
És així que els vaig donar una sèrie de frases:
Beneïts siguin els pobres d’esperit,
Per què el Paradís Solar és per a ells.
Beneïts siguin els de caràcter pacífic,
Per què rebran la Vida Eterna en herència.
Beneïts siguin aquells que pateixen,
Per què seran consolats.
Beneïts siguin els famolencs i assedegats de justícia,
Per què seran alimentats i se’ls donarà justícia.
Beneïts siguin els misericordiosos,
Per què obtindran misericòrdia.
Beneïts siguin els cors innocents,
Per què contemplaran a Déu en tot el seu esplendor.
Beneïts siguin aquells que treballin per la pau,
Per què seran anomenats Fills de Déu.
Beneïts els perseguits per què busquen la Veritat,
Per què el Paradís Solar serà per a això.
Beneïts sou si us insulten, si us persegueixen i si us calumnien de totes les maneres per culpa de Déu.
Sigueu feliços i alegres, per què la vostra recompensa serà gran en els Cels.
Traduït per Ignius de Muntaner
|
_________________
|
|
| Revenir en haut de page |
|
|
Kalixtus
Cardinal
Inscrit le: 24 Fév 2013
Messages: 12893
Localisation: Roma, Palazzo Doria-Pamphilj
|
| Posté le: Mer Sep 20, 2023 4:09 pm Sujet du message: |
|
|
| Citation: |
Noam, pare de l’Oanisme
1) De com l’herència d’Oane no va perdre’s entre tots
Després de la destrucció d’Oanilònia, els supervivents se separaren en grups múltiples que aviat no van tenir res més a veure entre ells.
Gairebé tots ells abandonaren també la religió del seus pares, ja que consideraven que la caiguda d’Oanilònia havia provocat també la caiguda de la religió ensenyada per Oane i van posar-se a venerar a diversos deus, i va sorgir,així, el paganisme.
De fet, la veritat obliga a dir que només Noam, un jove nebot d’Oane així com la gent del seu parentesc i propers, eren fidels, encara, al seu pensament. Noam va ser, d’altra banda, qui, segurament, va salvar de les flames "el Mirall d’Oane" del qual avui dia només en posseïm, desgraciadament, fragments.
A partir d’un petit brot primitiu, la fe en un únic Déu va ser mantinguda i es va perpetuar com la branca més antiga de la nostra Església que deuria ser, més tard, una de les fonts de l’Aristotelisme.
2) Noam reflexiona sobre el desastre d’Oanilònia i inventa els 3/8:
Noam va ser un dels primers en estudiar les causes de la caiguda d’Oanilònia i segurament va redactar sobre aquest tema una obra, avui perduda, que va servi de base per a Spyosu quan va posar-se a redactar el Llibre de les Virtuts.
No obstant això, contràriament a Spyosu, Noam estava convençut de què la desídia s’havia desenvolupat per què no s’havia cregut que calia reduir el temps de treball dels homes per a posar-ho en equilibri amb el guany obtingut de temps per les màquines inventades per l’esperit humà.
La immensa majoria dels artesans, per altra banda, no sabien altra cosa que repetir als seus companys i aprenents que calia treballar més per a guanyar sempre més.
L’únic resultat que va donar va ser un gran esgotament moral d’aquests, un augment del nombre de suïcidis i, finalment, una voluntat de desobeir a tot, als altres homes i a Déu.
Noam havia pensar dir, per altra banda, que aquests homes tossuts, s’havien posat a venerar a una gran sacerdotessa anomenada Sheila que els ensenyava que el millor moment del dia era l’hora de sortir de la feina i que havia redactat un poema on posava en dubte la moral de la seva època:
"M’havies dit, per donar-me confiança, que la feina conservava la salut. Treballaré cada dia sense flaquejar, estic cansada, alineada.
Oane, ja no ets al dia, Oane! Hauries d’escoltar la meva veu, tornar ràpidament a l’escola, revisar el teu parer; creu-me, seria el més prudent! "
També Noam va decidir el dia en tres parts iguals: vuit hores de descans, vuit hores de feina i vuit hores de lleure.
I, amb la fi de diversificar l’oci dels Homes, va inventar un nou joc per a distreure’ls: el Yannick Noam, l’avantpassat del nostre joc de tennis.
3) Establiment d’un ritus noamià
Encara que la missa va ser creada en resposta l’últim dinar de Chirstós, no tots els elements van néixer en l’època d’aquest últim.
Així, encara posseïm, a Constantinoble, un fragment d’una missa noamiana que diu el següent:
El sacerdot començava el seu sermó amb una invocació a Déu, amb la finalitat d’atraure la seva protecció cap als fidels. Després, llegia i comentava un passatge d’un text sagrat del qual ignorem el seu origen, falta que ens arribi i deuria ser, possiblement, una de les fonts de treball de l’excel•lent Spyosu. Després, la cerimònia, s’acabava amb la benedicció de la multitud pel sacerdot, en nom de tot el poder diví, després els desitjava una bona setmana.
Avui dia, aquest ritus encara es compleix en certes esglésies de Constantinoble, sota el nom de “petit ritus” per a les misses ordinàries. Però no hom no podria estar segur de que així sigui entre els clergues d’Occident.
4) El somni de Noam
Un dia mentre dormia, Noam va tenir un somni estrany; va veure un arbre, o millor dit la seva mirada va seguir un tronc interminable que semblava pujar recte fins al Cel quan, de sobte, trencant aquesta línea immutable, desenes de milers de branques entortolligades i enredades van aparèixer, distorsionant considerablement la seva vista.
Va espantar-se, i en haver-ne considerat estar perdut en mig del Infern Lunar, va despertar-se tot suant. Com a mínim això creia, per què el que ho somniava sempre...Un àngel ara havia aparegut en ell i, per a calmar-lo, li va explicar el seu somni: El que has vist, Noam, és el destí de la teva Església. El tronc l’és i el que has pres per branques són, de fet, les arrels d’aquest arbre, que s’enfonsen en la terra i que s’uneixen en un tot únic per a engendrar aquest magnífic arbre. La teva Església serà igual, Noam: forta i brillant. Per què milers d’arrels vindran per a alimentar-la; tu ets una però, per totes bandes, en el món, fins i tot en els pagans, la gent hi reflexionarà, pensarà i aportarà, gràcies a dos profetes que Déu enviarà als Homes pera guiar-los a Ell, la seva pedra a l’edifici.
Per què aquests dos profetes sabran conservar el que, de totes aquestes ciències paganes, és útil per a tots. De manera que la teva Església, Noam, sabrà engendrar la unitat de la diversitat- Et pluribus, unum (I de molts, un)-.
No se sap com va acabar la vida de Noam, ni qui en va collir el relleu després d’ell. Però una cosa és certa, i és que gràcies a Noam i als pensadors la visió dels quals havia tingut, Aristòtil primer, Christós després, i la nostra Església encara avui, gràcies a les aportacions nombroses que continua rebent, permeteren a l’Església Aristotèlica neixer i continuar vivint fins avui, provant la superioritat de Déu sobre tota la resta religions que van acabar reduint-se, a falta de creients.
Traduït pel Teòleg Jerem, a partir de la traducció grega d’un text siríac, una traducció encontrada en el saqueig de Constantinoble en 1204 pels Creuats, i traduït al llatí per Lorenzo Valla, un parent del difunt Papa Nicolau V. El Germà Jerem descobrí la seva existència, dipositant-lo en un estant de la biblioteca vaticana.
Traduït per Ignius |
_________________
|
|
| Revenir en haut de page |
|
|
|
|
Vous ne pouvez pas poster de nouveaux sujets dans ce forum
Vous ne pouvez pas répondre aux sujets dans ce forum
Vous ne pouvez pas éditer vos messages dans ce forum
Vous ne pouvez pas supprimer vos messages dans ce forum
Vous ne pouvez pas voter dans les sondages de ce forum
|
|
FAQ
Rechercher
Liste des Membres
Groupes d'utilisateurs
S'enregistrer
Profil
Se connecter pour vérifier ses messages privés
Connexion
