 |
L'Eglise Aristotelicienne Romaine The Roman and Aristotelic Church
Forum RP de l'Eglise Aristotelicienne du jeu en ligne RR
Forum RP for the Aristotelic Church of the RK online game
 
|
| Voir le sujet précédent :: Voir le sujet suivant |
| Auteur |
Message |
Ignius
Inscrit le: 17 Nov 2010
Messages: 3429
Localisation: Catalunya
|
 Posté le: Ven Sep 30, 2011 9:04 pm Sujet du message: [Hagiografia] Apòstol Adònia |
 |
|
| Citation: | 
Hagiografia de l’Apòstol Adònia.
La seva vida de Christós.
Adònia va néixer a l’Hèl•lade, a Atenes, cinc anys després del naixement de Christós. Va passar la seva infantesa pels camins del Mediterrani. El seu pare, un negociant i comerciant, va fer compartir amb ella el coneixement de les llengües des de molt aviat. Va provocar, així. l’admiració de tothom, inclosos els seus pares, que cada dia es complaïen de la seva existència.
Tenint en compte que comerciaven amb un munt de gent, el sentit de compartir i de la tolerància que aprenia cada dia va arrelar amb força dins seu. A pesar de la seva curta edat, els seus coneixements i la seva manera de parlar deixava admirat a tothom. Adònia amava la vida.
A mida que va anar creixent, va esdevenir d’una nena a una jove la bellesa de la qual tampoc no deixava indiferent a ningú.
Va ser durant un viatge a Galilea que el seu pare va conèixer un home poderós, un comerciant, que, en haver-la rondat, va demanar-li la seva mà. El seu pare, feliz per aquesta unió, va acceptar-la davant la consternació de la seva filla. Ella va concebre-la com un fre a la seva ment i al seu gust per a la llibertat com a dret humà, i més essent un rústec ric que no se sentia gens atret per l’espiritualitat.
La seva vida amb Christós.
Despitada i després de moltes baralles amb el seu pare, plena de dubtes i de còlera, Adònia va fugir de casa per tal d’anar-se’n de la ciutat. Durant aquesta marxa, va ser treta dels seus pensaments per una multitud que hi havia al voltant d’un home del qual hom deia que venia del desert.
Tothom semblava astorat del que deia. Semblava, tot ell, emanar i contemplar serenor. Adònia va anar a escoltar-lo. Ella també va caure captivada. Les seves paraules parlaven d’amor, de l’amistat de l’Altíssim...Tots els éssers havien de seguir el camí de la virtut i, per tant, lluitar contra la Criatura sense Nom. Captivada, va dirigir-se a ell...va parar l’orella quan parlava de l’educació i de seguir-lo per tal de fer arribar el missatge arreu del món. Va sentir, aleshores, fortament, quin camí havia de prendre.
Adònia digué: “Vull seguir-vos...
Christós respongué: “Et vols unir a mi? Has de tenir un munt d’amor al teu cor i seguir-me, compartir una mica del teu temps i de la teva propietat, sempre que puguis. D’altra banda, també pots guiar als altres a l’Església, per la qual cosa és necessari que estiguis preparada per dar-li prioritat. Així que hauràs de distanciar-te de la teva casa, de la teva feina, dir adéu a la teva família...Preferir la simplicitat i la instrucció als rics ornaments i joies. Per a la nostra tasca cal sacrificar la propietat privada per al benestar general, però, en canvi, passaràs a ser sagrada entre els fills de Déu.”
I va afegir:
“Si la teva família no et comprèn, resa per a ella, per què no és sensible al missatge de Déu.
Si qui t’ha demanat la mà no ho vol, resa per ell, per què no és sensible al missatge de Déu.
Si els teus amics es mantenen, aleshores instrueix-los amb tu per tal que ells també descobreixin el missatge de Déu.”
Va unir-se, doncs, a Titus, Samoth i la resta d’apòstols juntament amb Christós deixant tot enrere. Els miracles als quals va assistir tots els dies la confortaven. La seva capacitat per a transmetre el missatge de l’Altíssim a diferents persones que parlaven diferents idiomes, d’altra banda, va sorprendre a tots.
Quan ja van viatjar per molts països, Christós i els seus deixebles van tornar a Jerusalem. El patiment compartit allà va enfortir la seva fe. Un cop condemnat i executat, va decidir seguir els seus companys d’infortuni i difondre la Bona Noca i els valors aristotèlics. La comunitat unida per l’amistat va seguir creixent gràcies als baptismes que van realitzar ells.
La seva vida després de Christós.
La distància.
La seva habilitat per a comunicar-se amb les diferents tribus la va dur a deixar els seus germans i anar als països més remots amb la finalitat de difondre la paraula. Cada any que passava instruïa a dotzenes de seguidors, els sacerdots. Però ella en volia ordenar més. Anar més ràpid. Per això ella, amb el temps, va deixar de treballar en un món poblat per la unió de diferents grups ètnics per fer-ho al voltant d’una sola llengua i una sola escriptura, sola.
Va treballar dia i nit per aquesta tasca. La redacció de la paraula de l’Altíssim en una sola llengua, per tal que tots poguessin beneficiar-se de les ensenyances d’Aristòtil, de Christós...va acabar de cop. Amb aquest llibre, va decidir tornar amb la gent. Ella es va retrobar amb el seu amic Paulos i, orgullosa, li va mostrar el seu treball...
Paulos: Què has fet, germana?
Adònia: No entenc per què t’horroritzes, Paulos. No te n’alegres de veure que tota la gent podrà entendre una sola llengua? No veus que vindran cap a nosaltres més deixebles, més sacerdots, més pastors?
Paulos: Aquesta ambició t’ha cegat, estimada Adònica. Has oblidat el Capítol VII de la Prehistòria? Diu així: Les ciutats competien cada vegada més entre si pel control dels recursos. Els que no va poder obtenir-lo mitjançant el intercanvi, van intentar obtenir-lo a la força. Així, cada ciutat va organitzar un exèrcit, entrenant soldats per a lluitar per a enriquir la seva comunitat i als seus líders.
Aleshores, Déu va decidir permetre’ls que aprenguessin l’amistat, de manera que els humans deixessin de matar-se els uns als altres. Va dividir la única llengua en una multitud de llengües. Els humans no eren capaços d’entendre les paraules parlades en altres ciutats. L’Altíssim, aleshores, el va permetre ser capaços d’aprendre les llengües que no coneixien. Aquest entrenament requeria que cada un s’obrís vers la cultura de l’altre. Així, estaven menys inclinats a combatre, havent-los donat la comprensió de l’altre degut als esforços necessaris per aprendre les llengües d’aquells que desitjaven atacar.
Adònia va desplomar-se al terra i va plorar per no haver-se’n adonat del seu error. Paulos va consolar-la, i va assegurar-li que el seu talent estava destinat a unir a la gent, però no havia de persistir, que havia sigut presa dels designis de la Criatura sense Nom.
El retorn de la Fe.
La seva trobada amb l’apòstol va sanar-la. Va trobar la raó i va amagar el seu treball de manera que mai ningú no pogués trobar aquest llibre.
Va viatjar per tot el mon i va crear moltes escoles, on cada estudiant era responsable de traduir i escriure la Paraula en tots els idiomes per si sol.
Aquest gran secret unia a cada deixeble a difondre aquesta tasca d’amistat aristotèlica.
La seva ensenyança.
Igual que la resta d’apòstols, Adònia va acordar difondre la paraula de l’Altíssim. Va difondre-la per tota la mediterrània i va arribar fins als llocs més remots.
La seva gran capacitat de comunicació va ajudar a ampliar el nombre de batejats en el món.
Adònia va contribuir a l’apropament entre els pobles. Va servir com a intermediària, ajudant a entendre’s uns i altres. Va reforçar aquesta comunió amb el Llibre de les Virtuts.
Mai no és fàcil ensenyar la paraula del Totpoderós de manera que aquest missatge no sigui distorsionat, a causa de malentesos. Gràcies al seu do, l’ensenyança de l’Altíssim va ser posada sense omissions, sense contradiccions, sense afegiments. La paraula de l’Omniscient mai no es va deteriorar durant el seu viatge al llarg del temps.
Algunes cites:
"Aneu i feu deixebles de totes les nacions de l’Altíssim, unint-los en l’amistat aristotèlica. "
"L’ensenyança de la paraula ha de ser fidel a com ha estat ensenyada, per tal de poder animar als altres en aquesta sana doctrina i refutar als qui la contradiuen."
"Cal ensenyar, però amb paciència, intentant comprendre a l’home que ens escolta. Per què hom sap que no hi ha res més perillós, realment, que el qui creu veritablement en l’ensenyança i aquesta és errònia."
La seva partida de la vida terrenal
Per fer aprendre a llegir la paraula d’Aristòtil a nens i nenes, un dia va ser arrestada i condemnada pel pare d’unes bessones a les quals ella instruïa. Acusada d’enganyar el jovent va ser arrestada a Roma per tal de ser torturada.
A pesar de la cruesa dels interrogatoris, mai no va dir als seus raptors els diferents llocs on s’escrivia i ensenyava la Paraula.
Un cop esgotada, va ser jutjada i condemnada a ser crucificada, 15 anys després de la mort de Christós. El seu cos va ser cremat per tal d’evitar que els eus deixebles anessin a recollir les seves restes.
Relíquia
Un guàrdia subornat va fer entrega als deixebles d’Adònia el sudari on s’estirava després de cada jornada de tortura patida.
Traduït per Monsenyor Dariush
Traduït al català pel Reverendíssim Pare Abat Ignius de Muntaner.
|
_________________
 |
|
| Revenir en haut de page |
|
 |
|
|
Vous ne pouvez pas poster de nouveaux sujets dans ce forum
Vous ne pouvez pas répondre aux sujets dans ce forum
Vous ne pouvez pas éditer vos messages dans ce forum
Vous ne pouvez pas supprimer vos messages dans ce forum
Vous ne pouvez pas voter dans les sondages de ce forum
|
|
FAQ
Rechercher
Liste des Membres
Groupes d'utilisateurs
S'enregistrer
Profil
Se connecter pour vérifier ses messages privés
Connexion
